Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Civilització micènica і Micenes
Civilització micènica і Micenes tenen 31 coses en comú (en Uniopèdia): Agamèmnon, Alaixiya, Arnuwandas I, Arzawa, Atreu, Attarisiya, Civilització minoica, Creta, Doris (grup humà), Grecs homèrics, Hattusilis III, Heinrich Schliemann, Hel·làdic, Hermes, Hitites, Homer, Ilíada, Lineal B, Madduwattas, Mègaron, Muwatal·lis II, Orcomen (Beòcia), Perseu (heroi grec), Pilos (Messènia), Piyama-radu, Posidó, Tirint, Uhha-Ziti, Wilusa, Xipre, ..., Zeus. Ampliar l'índex (1 més) »
Agamèmnon
La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.
Agamèmnon і Civilització micènica · Agamèmnon і Micenes ·
Alaixiya
Mapa de l'Orient Pròxim en el període d'Amarna, on apareix Alaixiya. Mapa de l'Anatòlia hitita, on apareix Alaixiya. Alaixiya o Alašia va ser un regne de la Mediterrània Oriental durant el segon mil·lenni aC, gairebé amb tota seguretat situat a l'illa de Xipre, que va destacar per la seva importància comercial i com a font de valuoses matèries primeres.
Alaixiya і Civilització micènica · Alaixiya і Micenes ·
Arnuwandas I
Arnuwandas I va ser un rei hitita cap als anys 1390 aC 1370 aC.
Arnuwandas I і Civilització micènica · Arnuwandas I і Micenes ·
Arzawa
Arzawa era un antic regne o més aviat un conglomerat de territoris de l'Anatòlia occidental que arribava fins a la costa de la mar Egea, del que no se'n coneix la situació exacta, però el centre als darrers anys era Apasa, que podria ser a prop de la ciutat coneguda després amb el nom d'Efes o potser seria la mateixa.
Arzawa і Civilització micènica · Arzawa і Micenes ·
Atreu
Atreu (Atreos, Atreus, en grec antic Ἀτρεύς) fou fill de Pèlops i Hipodamia, net de Tàntal i germà de Tiestes i Nicipe.
Atreu і Civilització micènica · Atreu і Micenes ·
Attarisiya
Attarisiya o Attarisiyas era un cap (o un rei) dels ahhiyawa (aqueus) esmentat durant el regnat del rei hitita Tudhalias II.
Attarisiya і Civilització micènica · Attarisiya і Micenes ·
Civilització minoica
La civilització minoica fou una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.
Civilització micènica і Civilització minoica · Civilització minoica і Micenes ·
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Civilització micènica і Creta · Creta і Micenes ·
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Civilització micènica і Doris (grup humà) · Doris (grup humà) і Micenes ·
Grecs homèrics
En els poemes homèrics, els grecs són anomenats amb diversos gentilicis.
Civilització micènica і Grecs homèrics · Grecs homèrics і Micenes ·
Hattusilis III
Hattusilis III va ser rei d'Hakpis entre els anys 1290-1270 aC, i rei dels hitites segurament entre el 1270-1250 aC.
Civilització micènica і Hattusilis III · Hattusilis III і Micenes ·
Heinrich Schliemann
Johann Ludwig Heinrich Julius Schliemann (Neubukow, Mecklenburg - Schwerin, 6 gener de 1822 - Nàpols, 26 de desembre de 1890) va ser un comerciant a Sant Petersburg i un pioner de l'arqueologia.
Civilització micènica і Heinrich Schliemann · Heinrich Schliemann і Micenes ·
Hel·làdic
Hel·làdic o període hel·làdic és un terme arqueològic modern per a referir-se a la seqüència de períodes que caracteritzen la cultura dins del continent europeu a l'antiga Grècia durant l'edat del bronze.
Civilització micènica і Hel·làdic · Hel·làdic і Micenes ·
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Civilització micènica і Hermes · Hermes і Micenes ·
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Civilització micènica і Hitites · Hitites і Micenes ·
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Civilització micènica і Homer · Homer і Micenes ·
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Civilització micènica і Ilíada · Ilíada і Micenes ·
Lineal B
El lineal B és un sistema d'escriptura que es va fer servir per a escriure en grec (o micènic) durant l'època micènica de l'any 1600 aC fins al 1100 aC, aproximadament, i va ser el primer pas dels inicis de l'escriptura a Grècia.
Civilització micènica і Lineal B · Lineal B і Micenes ·
Madduwattas
Madduwatas o Madduwatta (probablement en grec Madiates) era un rei de Zippasla i després d'Arzawa, a partir de l'any 1400 aC fins aproximadament el 1350 aC.
Civilització micènica і Madduwattas · Madduwattas і Micenes ·
Mègaron
Plànol esquemàtic del complex d'un mègaron. 1: Vestíbul, 2: Sala principal, 3: Columnes del pòrtic i de la sala principal El mègaron (μέγαρον, ''pl.'' μέγαρα, mot probable origen semític) és el gran saló que es trobava en els palaus de la civilització micènica, a Grècia i Anatòlia.
Civilització micènica і Mègaron · Mègaron і Micenes ·
Muwatal·lis II
Muwatal·lis II va ser un rei hitita que va regnar possiblement des del 1295 aC fins al 1270 aC.
Civilització micènica і Muwatal·lis II · Micenes і Muwatal·lis II ·
Orcomen (Beòcia)
Orcomen (Ορχομενός) és una vila i municipi del nord de la unitat perifèrica de Beòcia, a la regió de la Grècia Central.
Civilització micènica і Orcomen (Beòcia) · Micenes і Orcomen (Beòcia) ·
Perseu (heroi grec)
Cellini. Loggia dei Lanzi En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles.
Civilització micènica і Perseu (heroi grec) · Micenes і Perseu (heroi grec) ·
Pilos (Messènia)
Pilos (Πύλος, habitualment transliterat Pylos; en català medieval Port Jonc, i també coneguda amb el seu nom en italià, Navarino; en àrab Iruda i en turc Anavarin) és una vila de Grècia situada al Peloponnès, capital de la prefectura de Messènia, amb 5.401 habitants al cens del 2001.
Civilització micènica і Pilos (Messènia) · Micenes і Pilos (Messènia) ·
Piyama-radu
Piyama-radu era un alt dignatari hitita, possiblement nascut a Lazba (Lesbos) d'on era el seu avi, que va intentar crear-se un regne al front d'un contingent d'aventurers de Wilusa, Ahhiyawa, Millawanda, Seha i Arzawa, l'antic regne, i altres territoris de la regió.
Civilització micènica і Piyama-radu · Micenes і Piyama-radu ·
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Civilització micènica і Posidó · Micenes і Posidó ·
Tirint
Tirint (en Τίρυνς, gen. Τίρυνθος; gentilici Τιρύνθιος, tirinti) fou de les més ciutats gregues més antigues i protagonista de diversos mites molt populars.
Civilització micènica і Tirint · Micenes і Tirint ·
Uhha-Ziti
Uhha-Ziti era un rei d'Arzawa que va governar aproximadament del 1330 aC fins al 1320 aC o 1319 aC.
Civilització micènica і Uhha-Ziti · Micenes і Uhha-Ziti ·
Wilusa
Wilusa o Wiluša era una ciutat (o potser un regne) de la regió de la Tròade que les fonts hitites de finals del trobades a la ciutat d'Hattusa, diuen que formava part d'una confederació anomenada Assuwa.
Civilització micènica і Wilusa · Micenes і Wilusa ·
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Civilització micènica і Xipre · Micenes і Xipre ·
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Civilització micènica і Micenes
- Què tenen en comú Civilització micènica і Micenes
- Semblances entre Civilització micènica і Micenes
Comparació entre Civilització micènica і Micenes
Civilització micènica té 120 relacions, mentre que Micenes té 153. Com que tenen en comú 31, l'índex de Jaccard és 11.36% = 31 / (120 + 153).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Civilització micènica і Micenes. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
