Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Civilització asteca і Conquesta de l'Imperi Asteca
Civilització asteca і Conquesta de l'Imperi Asteca tenen 32 coses en comú (en Uniopèdia): Antonio de Mendoza, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castell de Chapultepec, Castellà, Civilització asteca, Civilització maia, Cuauhtémoc, Esclavitud, Estats Units d'Amèrica, Hernán Cortés, Història de Mèxic, Huehueteotl, Hueyi tlatoani, Huitzilopochtli, Juan de Zumárraga, Llac de Texcoco, Malintzin, Moctezuma II, Nahues, Nayarit, Nàhuatl, Or, Quetzalcóatl, Tecpaneques, Temple Major, Tenochtitlán, Tezcatlipōca, Tlatelolco, Tlaxcalteques, Tula, ..., Virregnat de Nova Espanya, 13 d'agost. Ampliar l'índex (2 més) »
Antonio de Mendoza
Antonio (López) de Mendoza (Granada, Espanya, 1493 - Lima, Perú, 1552) va ser el primer virrei de Nova Espanya (1535-1550) i el tercer virrei del Perú (1551-1552).
Antonio de Mendoza і Civilització asteca · Antonio de Mendoza і Conquesta de l'Imperi Asteca ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Civilització asteca · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Conquesta de l'Imperi Asteca ·
Castell de Chapultepec
El castell de Chapultepec (castillo de Chapultepec en castellà) és un palau construït sobre el turó de Chapultepec, que avui dia es troba al centre del parc de Chapultepec, un dels parcs més grans del món i antic jardí botànic de Tenochtitlan, amb 6 km² de superfície.
Castell de Chapultepec і Civilització asteca · Castell de Chapultepec і Conquesta de l'Imperi Asteca ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Civilització asteca · Castellà і Conquesta de l'Imperi Asteca ·
Civilització asteca
Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del al.
Civilització asteca і Civilització asteca · Civilització asteca і Conquesta de l'Imperi Asteca ·
Civilització maia
Palenque, Mèxic Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans.
Civilització asteca і Civilització maia · Civilització maia і Conquesta de l'Imperi Asteca ·
Cuauhtémoc
Cuauhtémoc (del nàhuatl: cuāuh- 'àguila' témōhuia 'davallar, baixar'), (1496 - m. el 28 de febrer de 1525) va ser l'últim tlatoani mexicà de Mèxic-tenochtitlan.
Civilització asteca і Cuauhtémoc · Conquesta de l'Imperi Asteca і Cuauhtémoc ·
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Civilització asteca і Esclavitud · Conquesta de l'Imperi Asteca і Esclavitud ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Civilització asteca і Estats Units d'Amèrica · Conquesta de l'Imperi Asteca і Estats Units d'Amèrica ·
Hernán Cortés
Hernán Cortés de Monroy i Pizarro Altamirano (Medellín, Badajoz, 1485 – Castilleja de la Cuesta, Sevilla, 2 de desembre de 1547), primer Marquès de la Vall d'Oaxaca, fou un conquistador castellà que va encapçalar l'expedició que va causar la caiguda de l'Imperi asteca i de gran part del continent de Mèxic en favor de la Corona de Castella, a començament del.
Civilització asteca і Hernán Cortés · Conquesta de l'Imperi Asteca і Hernán Cortés ·
Història de Mèxic
Escut de MèxicMèxic és un país de Nord-amèrica i amb més de 100 milions d'habitants, el país castellano-parlant més gran del món.
Civilització asteca і Història de Mèxic · Conquesta de l'Imperi Asteca і Història de Mèxic ·
Huehueteotl
Cap del Déu Huehueteotl, que es troba al Birmingham Museum of Art En la mitologia asteca Huehueteotl és un déu del foc (o déu vell).
Civilització asteca і Huehueteotl · Conquesta de l'Imperi Asteca і Huehueteotl ·
Hueyi tlatoani
Còdex amb les conquestes d'Izcóatl El huei tlàtoani (amb les ortografies alternatives de weyi tlahtoani, uey tlajtoani o hueyi tlahtoani; i en plural huei tlàtòquê) és la designació nàhuatl de l'emperador asteca o mexica.
Civilització asteca і Hueyi tlatoani · Conquesta de l'Imperi Asteca і Hueyi tlatoani ·
Huitzilopochtli
Representació de Huitzilopochtli, segons el Còdex Telleriano-Remensis. En la mitologia asteca Huitzilopochtli (pronunciat Uitzilopoxtlli) és un dels déus originals dels asteques quan eren una tribu seminòmada.
Civilització asteca і Huitzilopochtli · Conquesta de l'Imperi Asteca і Huitzilopochtli ·
Juan de Zumárraga
Juan de Zumárraga, O.F.M. (Durango, Biscaia, 1468 - Ciutat de Mèxic, 3 de juny de 1548) franciscà espanyol.
Civilització asteca і Juan de Zumárraga · Conquesta de l'Imperi Asteca і Juan de Zumárraga ·
Llac de Texcoco
El llac de Texcoco abans de la conquesta de Mèxic.El llac de Texcoco formava part d'un sistema de llacs, actualment en procés d'extinció, situats al sud-oest de la vall de Mèxic, al centre del país.
Civilització asteca і Llac de Texcoco · Conquesta de l'Imperi Asteca і Llac de Texcoco ·
Malintzin
Malintzin (o Malintzi), més coneguda amb el nom castellanitzat La Malinche (Malintxe) o Doña Marina, va ser una dona ameríndia.
Civilització asteca і Malintzin · Conquesta de l'Imperi Asteca і Malintzin ·
Moctezuma II
''Moctezuma II'', 1699, per Antonio de Solis Moctezuma II (c. 1466 – juny de 1520), el seu nom és transliterat en diverses variants com Montezuma, Moteuczoma, Motecuzoma i s'anomena en textos en llengua nàhuatl com Motekwsoma Xokoyotsin i semblants.
Civilització asteca і Moctezuma II · Conquesta de l'Imperi Asteca і Moctezuma II ·
Nahues
Representacions de la civilització tolteca a Tula Els nahues són un conjunt de pobles indígenes de Mèxic amb una arrel lingüística i històrica comuna, i que avui dia habiten la regió central de Mèxic.
Civilització asteca і Nahues · Conquesta de l'Imperi Asteca і Nahues ·
Nayarit
Nayarit és un dels 31 estats de Mèxic, localitzat a la zona oest del país.
Civilització asteca і Nayarit · Conquesta de l'Imperi Asteca і Nayarit ·
Nàhuatl
El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.
Civilització asteca і Nàhuatl · Conquesta de l'Imperi Asteca і Nàhuatl ·
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Civilització asteca і Or · Conquesta de l'Imperi Asteca і Or ·
Quetzalcóatl
Representació maia de Kukulkan o Quetzalcóatl Quetzalcóatl (Ketsalkoatl en nàhuatl modern, que significa "serp emplomallada") és el nom nahua de la deïtat de la Mesoamèrica antiga, un dels déus de la civilització asteca principalment.
Civilització asteca і Quetzalcóatl · Conquesta de l'Imperi Asteca і Quetzalcóatl ·
Tecpaneques
Els Tecpaneques foren un grup i una cultura precolombina d'Amèrica.
Civilització asteca і Tecpaneques · Conquesta de l'Imperi Asteca і Tecpaneques ·
Temple Major
Maqueta del Complex Cerimonial, el Temple Major és l'estructura més gran del centre Representació pictogràfica dels sacrificis al Temple Major El Temple Major (Huey Teocalli en nàhuatl) era la construcció piramidal religiosa principal dels asteques o mèxiques.
Civilització asteca і Temple Major · Conquesta de l'Imperi Asteca і Temple Major ·
Tenochtitlán
Estàtua commemorant la fundació de Tenochtitlan, ciutat de Mèxic Tenochtitlán o México-Tenochtitlan (l'ortografia alternativa Tenotxtitlan o Tenotxtítlan també ha estat utilitzada en català) era la capital de l'Imperi asteca.
Civilització asteca і Tenochtitlán · Conquesta de l'Imperi Asteca і Tenochtitlán ·
Tezcatlipōca
Tezcatlipōca (nom compost de les paraules en nàhuatl «Tezcatl» i «Pōctli», que signifiquen respectivament espill i fum; el nom significa «Espill Ardent» o «Espill Fumejant» http://www.azteccalendar.com/god/Tezcatlipoca.html) és un déu asteca del nord, que es relaciona amb l'amor, la riquesa, entre d'altres.
Civilització asteca і Tezcatlipōca · Conquesta de l'Imperi Asteca і Tezcatlipōca ·
Tlatelolco
Plaça de les tres cultures Tlatelolco és un barri important de la delegació Cuauhtémoc, una de les 16 municipalitats en què està dividida la ciutat de Mèxic.
Civilització asteca і Tlatelolco · Conquesta de l'Imperi Asteca і Tlatelolco ·
Tlaxcalteques
Els Tlaxcalteques van ser un grup ètnic del Mèxic precolombí que van governar alguns cacicats.
Civilització asteca і Tlaxcalteques · Conquesta de l'Imperi Asteca і Tlaxcalteques ·
Tula
Tula (del nàhuatl «Tōllan», 'lloc de tules'), també coneguda com a Tollan-Xicocotitlan (del nàhuatl Tōllan-Xīcocotitlan); (Tula és la forma castellanitzada de Tōllan) és una ciutat arqueològica precolombina situada al municipi de Tula de Allende, al sud de l'estat d'Hidalgo, Mèxic, a 70 km.
Civilització asteca і Tula · Conquesta de l'Imperi Asteca і Tula ·
Virregnat de Nova Espanya
La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.
Civilització asteca і Virregnat de Nova Espanya · Conquesta de l'Imperi Asteca і Virregnat de Nova Espanya ·
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
13 d'agost і Civilització asteca · 13 d'agost і Conquesta de l'Imperi Asteca ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Civilització asteca і Conquesta de l'Imperi Asteca
- Què tenen en comú Civilització asteca і Conquesta de l'Imperi Asteca
- Semblances entre Civilització asteca і Conquesta de l'Imperi Asteca
Comparació entre Civilització asteca і Conquesta de l'Imperi Asteca
Civilització asteca té 91 relacions, mentre que Conquesta de l'Imperi Asteca té 405. Com que tenen en comú 32, l'índex de Jaccard és 6.45% = 32 / (91 + 405).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Civilització asteca і Conquesta de l'Imperi Asteca. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
