Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Cisma d'Occident і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Cisma d'Occident і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 39 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Magnànim, Benet XII, Benet XIII, Calixt III, Catalunya, Catolicisme, Ciutat del Vaticà, Comtat de Flandes, Comtat de Savoia, Concili de Constança, Corona d'Aragó, Estats Pontificis, Innocenci VI, Joan el Caçador, Joan XXII, Martí l'Humà, Martí V, Narbona, Papa, Papa Bonifaci IX, Papa Climent V, Papa Climent VI, Papa Gregori XI, Papa Gregori XII, Papa Urbà V, París, Peníscola, Pere el Cerimoniós, Perpinyà, Pisa, ..., Polònia, Provença, Regne de Nàpols, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Vicent Ferrer, Santa Seu, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Urbà VI. Ampliar l'índex (9 més) »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Cisma d'Occident · Alfons el Magnànim і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Benet XII
Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.
Benet XII і Cisma d'Occident · Benet XII і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Benet XIII і Cisma d'Occident · Benet XIII і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Calixt III
Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.
Calixt III і Cisma d'Occident · Calixt III і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Cisma d'Occident · Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Cisma d'Occident · Catolicisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Cisma d'Occident і Ciutat del Vaticà · Ciutat del Vaticà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Cisma d'Occident і Comtat de Flandes · Comtat de Flandes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat de Savoia
El Comtat de Savoia (en llatí: Comitatus Sabaudiae; en francès: Comté de Savoie; en italià: Contea di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic que existí entre els anys 1003 i el 1416, moment en el qual el seu títol nobiliari fou ascendit a Ducat.
Cisma d'Occident і Comtat de Savoia · Comtat de Savoia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Cisma d'Occident і Concili de Constança · Concili de Constança і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Cisma d'Occident і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Cisma d'Occident і Estats Pontificis · Estats Pontificis і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Innocenci VI
Innocenci VI, nascut Étienne Aubert (1282 o 1295 – 12 de setembre de 1362), Papa a Avinyó des de 1352 fins a 1362, successor de Climent VI, era originari de la diòcesi de Les Monts, a Llemotges (avui part de la comuna de Beyssac, departament de Corrèze), i, després d'ensenyar dret civil a Tolosa, va ser bisbe de Noyon i més tard de Clarmont.
Cisma d'Occident і Innocenci VI · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Innocenci VI ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Cisma d'Occident і Joan el Caçador · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Caçador ·
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Cisma d'Occident і Joan XXII · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan XXII ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Cisma d'Occident і Martí l'Humà · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martí l'Humà ·
Martí V
Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.
Cisma d'Occident і Martí V · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martí V ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Cisma d'Occident і Narbona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Narbona ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Cisma d'Occident і Papa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa ·
Papa Bonifaci IX
Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.
Cisma d'Occident і Papa Bonifaci IX · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Bonifaci IX ·
Papa Climent V
Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.
Cisma d'Occident і Papa Climent V · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Climent V ·
Papa Climent VI
Climent VI (Maumont, Rosier daus Gletons, Llemosí, 1291 - Avinyó, 6 de desembre de 1352) va ser papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart papa del pontificat d'Avinyó.
Cisma d'Occident і Papa Climent VI · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Climent VI ·
Papa Gregori XI
Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.
Cisma d'Occident і Papa Gregori XI · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Gregori XI ·
Papa Gregori XII
Gregori XII (Venècia, 1326 - † Recanati, 18 d'octubre del 1417) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1406 al 1415.
Cisma d'Occident і Papa Gregori XII · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Gregori XII ·
Papa Urbà V
Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.
Cisma d'Occident і Papa Urbà V · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Urbà V ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Cisma d'Occident і París · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і París ·
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Cisma d'Occident і Peníscola · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peníscola ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Cisma d'Occident і Pere el Cerimoniós · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Cerimoniós ·
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Cisma d'Occident і Perpinyà · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Perpinyà ·
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Cisma d'Occident і Pisa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pisa ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Cisma d'Occident і Polònia · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Polònia ·
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Cisma d'Occident і Provença · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Provença ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Cisma d'Occident і Regne de Nàpols · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Nàpols ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Cisma d'Occident і Roma · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roma ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Cisma d'Occident і Sacre Imperi Romanogermànic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Cisma d'Occident і Sant Vicent Ferrer · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Vicent Ferrer ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Cisma d'Occident і Santa Seu · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Seu ·
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Cisma d'Occident і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Urbà VI
Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.
Cisma d'Occident і Urbà VI · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Urbà VI ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Cisma d'Occident і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Cisma d'Occident і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Cisma d'Occident і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Cisma d'Occident і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Cisma d'Occident té 169 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 39, l'índex de Jaccard és 2.99% = 39 / (169 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Cisma d'Occident і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
