Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: Angle central, Angle exterior, Angle interior, Apol·loni de Perge, Aresta (geometria), Astronomia, Àrea del cercle, Cònica, Cercle, Circumferència d'Apol·loni, Circumferència goniomètrica, Con, Conjunts disjunts, Coordenades homogènies, Coordenades polars, Corba, Creació, Demostració (matemàtiques), Diàmetre, Edat mitjana, El·lipse, Elements d'Euclides, Engranatge, Ferdinand von Lindemann, Focus (geometria), Fracció irreductible, Geometria, Grup circular, Grup de simetria, Grup ortogonal, Infinit, Lloc geomètric, Longitud, Napoleó Bonaparte, Nombre π, Nombre racional, Papir de Rhind, Pendent (matemàtiques), Pla complex, Polígon, Projecció azimutal estereogràfica, Proporcionalitat, Punt (geometria), Punt mitjà, Quadratura del cercle, Radi (geometria), Recta, Roda, Rotació (matemàtiques), Simetria de reflexió, ..., Superfície cònica, Tangent, Teorema de Descartes, Teorema de Pitàgores, Vèrtex (geometria), Versinus. Ampliar l'índex (6 més) »
Angle central
AOB és un angle central Un angle central és un angle que té el vèrtex en el centre O d'una circumferència i els seus costats són els radis que tallen la circumferència en dos punts diferents A i B. L'angle central comprèn (abasta) l'arc entre aquests dos punts, i la longitud d'arc és l'angle central (mesurat en radians) multiplicat pel radi.
Nou!!: Circumferència і Angle central · Veure més »
Angle exterior
Els angles β, β ', δ i δ' són angles exteriors d'aquest hexàgon irregular. Els angles α i β són suplementaris. Com β.
Nou!!: Circumferència і Angle exterior · Veure més »
Angle interior
Un triangle té tres '''angles interiors''', marcats en la figura com α, β i γ. En geometria, un angle interior o angle intern és un angle format per dos costats d'un polígon que comparteixen un extrem comú i que està contingut dins del polígon.
Nou!!: Circumferència і Angle interior · Veure més »
Apol·loni de Perge
Apol·loni de Perge o Apollonius Pergaeus (en grec: Ἀπολλώνιος) (al voltant de 262 aC - al voltant 190 aC) va ser un geòmetra i astrònom grec conegut pel seu treball sobre les seccions còniques.
Nou!!: Circumferència і Apol·loni de Perge · Veure més »
Aresta (geometria)
vèrtexs. En geometria, una aresta és un segment lineal de dimensió 1 que uneix dos vèrtexs de dimensió zero en un polígon, un políedre, o més en general un polítop.
Nou!!: Circumferència і Aresta (geometria) · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Circumferència і Astronomia · Veure més »
Àrea del cercle
Si dividim el cercle en sectors (blaus i grocs), podem reorganitzar-los formant una figura que aproximadament és un rectangle (com més sectors, més semblant a un rectangle). Aquest rectangle té com a base la meitat de la longitud de la circumferència i com a altura el radi, la superfície és doncs \pi r \cdot r.
Nou!!: Circumferència і Àrea del cercle · Veure més »
Cònica
hipèrboles (3). Tipus de seccions còniques En matemàtiques, una secció cònica (o simplement cònica) és una corba obtinguda com la intersecció de la superfície d'un con amb un pla.
Nou!!: Circumferència і Cònica · Veure més »
Cercle
Cercle arc és part d'una circumferència Un cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre.
Nou!!: Circumferència і Cercle · Veure més »
Circumferència d'Apol·loni
Circumferència d'Apol·loni La circumferència d'Apol·loni és el lloc geomètric dels punts la raó de distàncies dels quals a dos punts donats és constant.
Nou!!: Circumferència і Circumferència d'Apol·loni · Veure més »
Circumferència goniomètrica
Evolució de les funcions sinus, cosinus i tangent al primer quadrant amb la circumferència goniomètrica (en alemany "Einheitskreis" circumferència unitària) En matemàtiques, la circumferència goniomètrica, anomenada també circumferència trigonomètrica, circumferència unitat, o cercle goniomètric és una circumferència de radi 1 centrada a l'origen (0,0) del sistema de coordenades cartesianes en al pla euclidià.
Nou!!: Circumferència і Circumferència goniomètrica · Veure més »
Con
Con Generació d'un con sòlid per revolució. Model 3D d'un con En geometria, un con recte és un sòlid de revolució generat pel gir d'un triangle rectangle al voltant d'un dels catets.
Nou!!: Circumferència і Con · Veure més »
Conjunts disjunts
A matemàtiques, es diu que dos conjunts són disjunts si no tenen elements en comú.
Nou!!: Circumferència і Conjunts disjunts · Veure més »
Coordenades homogènies
En matemàtiques, i més concretament en geometria projectiva, les coordenades homogènies són un instrument usat per descriure un punt a l'espai projectiu.
Nou!!: Circumferència і Coordenades homogènies · Veure més »
Coordenades polars
Representació de les coordenades polars, angles expressats en graus El sistema de coordenades polars és, en matemàtiques, un sistema de coordenades de dues dimensions en el qual cada punt en un pla està determinat per un angle i una distància.
Nou!!: Circumferència і Coordenades polars · Veure més »
Corba
Corba és un terme abstracte que s'usa per descriure el camí d'un punt mogut contínuament.
Nou!!: Circumferència і Corba · Veure més »
Creació
La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida.
Nou!!: Circumferència і Creació · Veure més »
Demostració (matemàtiques)
En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.
Nou!!: Circumferència і Demostració (matemàtiques) · Veure més »
Diàmetre
Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.
Nou!!: Circumferència і Diàmetre · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Circumferència і Edat mitjana · Veure més »
El·lipse
El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.
Nou!!: Circumferència і El·lipse · Veure més »
Elements d'Euclides
Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.
Nou!!: Circumferència і Elements d'Euclides · Veure més »
Engranatge
Animació de dues rodes dentades. Pinyó i roda S'anomena engranatge al sistema de rodes proveïdes de dents en la seva perifèria o amb dentat interior o lateral que, engrana amb les dents d'altres rodes dentades.
Nou!!: Circumferència і Engranatge · Veure més »
Ferdinand von Lindemann
fou un matemàtic hannoverià, conegut per la demostració que el nombre π és un nombre transcendent, és a dir, que no és zero de cap polinomi amb coeficients racionals.
Nou!!: Circumferència і Ferdinand von Lindemann · Veure més »
Focus (geometria)
El punt F és el focus de l'el·lipse-color vermell, paràbola-verd i hipèrbola-blau. Focus de l'el·lipse En geometria, el focus d'una corba és un punt (o punts) singular, respecte del qual es mantenen constants determinades distàncies relacionades amb els punts d'aquesta corba.
Nou!!: Circumferència і Focus (geometria) · Veure més »
Fracció irreductible
Una fracció irreductible, o irreduïble, és una fracció en la qual el numerador o el denominador són nombres coprimers, és a dir que no tenen cap divisor comú.
Nou!!: Circumferència і Fracció irreductible · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Circumferència і Geometria · Veure més »
Grup circular
El grup circular és un exemple de grup de Lie. En matemàtiques, el grup circular, simbolitzat per T, és el grup multiplicatiu de tots els nombres complexos amb valor absolut 1, és a dir, la circumferència unitat en el pla complex o, senzillament, els nombres complexos unitaris El grup circular és un subgrup de C×, el grup multiplicatiu de tots els nombres complexos no-nuls.
Nou!!: Circumferència і Grup circular · Veure més »
Grup de simetria
permuten el tetraèdre a través de les diverses posicions. Les 12 rotacions formen el '''grup (de simetria) de rotació''' de la figura. El grup de simetria d'un objecte (imatge, senyal, etcètera) és el grup de totes les isometries sota les quals és invariant amb l'operació de composició de funcions.
Nou!!: Circumferència і Grup de simetria · Veure més »
Grup ortogonal
En matemàtiques, el grup ortogonal de dimensió n, denotat O(n), és el grup de transformacions isomètriques (que preserven la distància) d'un espai Euclidià de dimensió n que preserven un punt fix, on l'operació de grup és donada per la composició de transformacions.
Nou!!: Circumferència і Grup ortogonal · Veure més »
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Nou!!: Circumferència і Infinit · Veure més »
Lloc geomètric
En matemàtiques, el lloc geomètric és el conjunt de punts que comparteixen una propietat comuna.
Nou!!: Circumferència і Lloc geomètric · Veure més »
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Nou!!: Circumferència і Longitud · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Circumferència і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Nombre π
En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.
Nou!!: Circumferència і Nombre π · Veure més »
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Nou!!: Circumferència і Nombre racional · Veure més »
Papir de Rhind
Fragment del papir de Rhind El papir de Rhind és un papir egipci datat del 1650 aC.
Nou!!: Circumferència і Papir de Rhind · Veure més »
Pendent (matemàtiques)
En matemàtiques el pendent d'una recta és una mesura de la inclinació de la recta.
Nou!!: Circumferència і Pendent (matemàtiques) · Veure més »
Pla complex
En matemàtiques, el pla complex és una forma de visualitzar l'espai dels nombres complexos.
Nou!!: Circumferència і Pla complex · Veure més »
Polígon
Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).
Nou!!: Circumferència і Polígon · Veure més »
Projecció azimutal estereogràfica
Esquema il·lustratiu d'una projecció azimutal estereogràfica. La projecció azimutal estereogràfica és una projecció cartogràfica azimutal que manté els angles respecte al centre, però no les distàncies ni les àrees relatives.
Nou!!: Circumferència і Projecció azimutal estereogràfica · Veure més »
Proporcionalitat
La proporcionalitat és una relació entre magnituds mesurables.
Nou!!: Circumferència і Proporcionalitat · Veure més »
Punt (geometria)
miniatura En geometria euclidiana clàssica, un punt és un concepte primitiu que modela la ubicació exacta en l'espai, i no té longitud, amplada, o grossor.
Nou!!: Circumferència і Punt (geometria) · Veure més »
Punt mitjà
compàs El punt mitjà M d'un segment lineal \overline és el punt del segment que equidista dels extrems A i B. M.
Nou!!: Circumferència і Punt mitjà · Veure més »
Quadratura del cercle
regle i compàs. La quadratura del cercle és un problema geomètric proposat per matemàtics de la Grècia clàssica.
Nou!!: Circumferència і Quadratura del cercle · Veure més »
Radi (geometria)
Imatge d'un cercle amb la seva circumferència, el seu radi i el seu diàmetre En geometria clàssica, el radi d'un cercle o esfera és qualsevol segment lineal que va del centre a la circumferència.
Nou!!: Circumferència і Radi (geometria) · Veure més »
Recta
intersecció amb l'eix ''y'' (creuen l'eix ''y'' en el mateix lloc). segment de recta. Una recta, o línia recta, és un objecte geomètric format per un conjunt d'infinits punts, infinitament llarg i infinitament prim, que no té curvatura.
Nou!!: Circumferència і Recta · Veure més »
Roda
Roda del Museu Nacional de l'Iran, a Teheran. Aquesta roda s'ha data del segon mil·lenni aC, fou trobada a Chogha Zanbil, Iran. Una roda és un dispositiu en forma disc o torus.
Nou!!: Circumferència і Roda · Veure més »
Rotació (matemàtiques)
Una rotació en dues dimensions al voltant d'un punt ''O'' En geometria i àlgebra lineal, una rotació és una transformació en el pla o en l'espai que descriu el moviment d'un sòlid rígid al voltant d'un eix.
Nou!!: Circumferència і Rotació (matemàtiques) · Veure més »
Simetria de reflexió
quarta no és una figura simètrica. La simetria de reflexió és una línia imaginària que, en dividir una forma qualsevol, ho fa en dues parts els punts oposats de les quals són equidistants entre si, és a dir, queden simètrics.
Nou!!: Circumferència і Simetria de reflexió · Veure més »
Superfície cònica
Doble con Una superfície cònica és una superfície il·limitada formada per la unió de les rectes que passen per un punt fix, anomenat vèrtex, i per cada un dels punts d'una corba fixa, anomenada directriu, que no conté el vèrtex.
Nou!!: Circumferència і Superfície cònica · Veure més »
Tangent
La tangent (del llatí tangens "que toca") és una recta que toca una corba en un punt, tot i que sense tallar-la (si, contràriament, ho fes, aleshores seria una secant).
Nou!!: Circumferència і Tangent · Veure més »
Teorema de Descartes
En geometria, el teorema de Descartes estableix que si quatre circumferències són mútuament tangents, els radis de les circumferències compleixen una determinada equació quadràtica.
Nou!!: Circumferència і Teorema de Descartes · Veure més »
Teorema de Pitàgores
Demostració geomètrica del teorema de Pitàgores:a^2+b^2.
Nou!!: Circumferència і Teorema de Pitàgores · Veure més »
Vèrtex (geometria)
Representació d'un octaedre en el que els '''vèrtexs''' estan marcats amb una esfera Un vèrtex és, en geometria, un punt comú entre dos costats consecutius d'una figura geomètrica.
Nou!!: Circumferència і Vèrtex (geometria) · Veure més »
Versinus
La funció vers el sinus, anomenada també el versinus o la fletxa, (en llatí, sinus versus o sagitta:fletxa), és una funció trigonomètrica versin(θ) (de vegades encara més abreviada per "vers") que es defineix amb l'equació: Hi ha també tres funcions relacionades.
Nou!!: Circumferència і Versinus · Veure més »
Redirigeix aquí:
Circumferències, Circunferència.
