Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Cilícia і Lídia
Cilícia і Lídia tenen 19 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre el Gran, Aliates II, Anatòlia, Antígon Monoftalm, Cambridge University Press, Ciaxares de Mèdia, Cilícia, Cir el Jove, Cir II el Gran, Estrabó, Heròdot, Imperi Hitita, Imperi Selèucida, Kızılırmak, Medes, Nínive, Seleuc I Nicàtor, Turquia, Xenofont.
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Cilícia · Alexandre el Gran і Lídia ·
Aliates II
Aliates II (en llatí Alyattes, en grec antic Ἀλυάττης) era rei de Lídia.
Aliates II і Cilícia · Aliates II і Lídia ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Cilícia · Anatòlia і Lídia ·
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Antígon Monoftalm і Cilícia · Antígon Monoftalm і Lídia ·
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Cambridge University Press і Cilícia · Cambridge University Press і Lídia ·
Ciaxares de Mèdia
Ciaxares (antic iranià Huvashtra, acadià Uaksataror, elamita Makistarra) fou rei de Mèdia de vers el 625 aC al 585 aC.
Ciaxares de Mèdia і Cilícia · Ciaxares de Mèdia і Lídia ·
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Cilícia і Cilícia · Cilícia і Lídia ·
Cir el Jove
Cir el Jove (?, 424 aC -?, 401 aC) fou un príncep persa del, fill de Darios II i de la germanastra d'aquest, Parisatida (Parisatide).
Cilícia і Cir el Jove · Cir el Jove і Lídia ·
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Cilícia і Cir II el Gran · Cir II el Gran і Lídia ·
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Cilícia і Estrabó · Estrabó і Lídia ·
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Cilícia і Heròdot · Heròdot і Lídia ·
Imperi Hitita
Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hitita fou l'estat dels hitites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.
Cilícia і Imperi Hitita · Imperi Hitita і Lídia ·
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Cilícia і Imperi Selèucida · Imperi Selèucida і Lídia ·
Kızılırmak
El Kızılırmak (turc per "Riu Roig") és un riu de Turquia, considerat el més important del païs.
Cilícia і Kızılırmak · Kızılırmak і Lídia ·
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.
Cilícia і Medes · Lídia і Medes ·
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Cilícia і Nínive · Lídia і Nínive ·
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Cilícia і Seleuc I Nicàtor · Lídia і Seleuc I Nicàtor ·
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Cilícia і Turquia · Lídia і Turquia ·
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Cilícia і Lídia
- Què tenen en comú Cilícia і Lídia
- Semblances entre Cilícia і Lídia
Comparació entre Cilícia і Lídia
Cilícia té 133 relacions, mentre que Lídia té 107. Com que tenen en comú 19, l'índex de Jaccard és 7.92% = 19 / (133 + 107).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Cilícia і Lídia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
