Obrir a Google MapsTaula de continguts
127 les relacions: Adana, Agis, Alanya, Alexandre el Gran, Aliates II, Ammià Marcel·lí, Anatòlia, Anazarb, Antígon Monoftalm, Antíoc VII Sidetes, Apamea, Armènia, Armènia Menor, Arquelau de Capadòcia, Artaxerxes II de Pèrsia, Assarhaddon, Assurbanipal, Atenes, Èumenes de Càrdia, Èxode, Çukurova, Àccium, Babilònia, Batalla de Farsàlia, Cabra, Cambridge University Press, Capadòcia, Caracal·la, Carquemix, Cartago, Cassandre, Cataònia, Catolicisme, Cílix (heroi grec), Còricos, Ciaxares de Mèdia, Ciceró, Cilícia, Cilícia a la part de mar, Cilici, Cir el Jove, Cir II el Gran, Cleòpatra, Clites, Constanci II, Constantí I el Gran, Corint, Crisip de Cilícia, Cunaxa, Datames, ... Ampliar l'índex (77 més) »
- Anatòlia
- Regions històriques de l'Àsia Menor
- Satrapies
Adana
Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.
Veure Cilícia і Adana
Agis
* Agis d'Argos, poeta grec contemporani d'Alexandre el gran.
Veure Cilícia і Agis
Alanya
La ciutat a la zona del port. La península d'Alanya Alanya (abans Alaiya, Alaiyya i Alaya) és un port i municipalitat de Turquia al sud d'Anatòlia a 120 km d'Antalya, dins la província d'Antalya i capital del districte d'Alanya.
Veure Cilícia і Alanya
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Cilícia і Alexandre el Gran
Aliates II
Aliates II (en llatí Alyattes, en grec antic Ἀλυάττης) era rei de Lídia.
Veure Cilícia і Aliates II
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Veure Cilícia і Ammià Marcel·lí
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Cilícia і Anatòlia
Anazarb
La porta oest d'Anazarb Anazarbus fou una ciutat de Cilícia a la vora d'una muntanya d'igual nom situada al mig d'una plana.
Veure Cilícia і Anazarb
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Veure Cilícia і Antígon Monoftalm
Antíoc VII Sidetes
Antíoc VII Sidetes (de Sidó) o Evergetes (en llatí Antiochus Sidetes, en grec antic Αντίοχος Ζ' Σιδήτης) fou rei selèucida del 138 aC al 129 aC.
Veure Cilícia і Antíoc VII Sidetes
Apamea
Apamea Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes.
Veure Cilícia і Apamea
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Cilícia і Armènia
Armènia Menor
Armènia Menor LArmènia Menor (Armenia Minor) fou el nom d'un territori creat pels romans l'any 35 aC i concedit al rei Polemó del Pont, com a part del Pont.
Veure Cilícia і Armènia Menor
Arquelau de Capadòcia
Arquelau (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos"), descendent (besnet) del general Arquelau i fill d'Arquelau II de Comana fou rei de la Capadòcia, designat pels romans el 36 aC.
Veure Cilícia і Arquelau de Capadòcia
Artaxerxes II de Pèrsia
Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.
Veure Cilícia і Artaxerxes II de Pèrsia
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Veure Cilícia і Assarhaddon
Assurbanipal
Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.
Veure Cilícia і Assurbanipal
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Veure Cilícia і Atenes
Èumenes de Càrdia
Èumenes de Càrdia (Εὐμένης, Eumenes) (362 aC-316 aC) fou un general grec de Càrdia, al Quersonès, i un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.
Veure Cilícia і Èumenes de Càrdia
Èxode
L'Èxode, o Segon de Moisès és el segon llibre de la Torà, i per tant de la Bíblia.
Veure Cilícia і Èxode
Çukurova
Çukurova (en turc es pronuncia Txukurova) és el nom modern de l'antiga regió de Cilícia o més concretament, de la planura de Cilícia ("Cilicia Pedia") al sud de l'actual Turquia.
Veure Cilícia і Çukurova
Àccium
Àccium o Acci (en grec antic Ἄκτιον, Àction; en llatí Actĭum) era un promontori d'Acarnània a l'entrada del golf d'Arta, enfront del qual es van lliurar dues batalles.
Veure Cilícia і Àccium
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Cilícia і Babilònia
Batalla de Farsàlia
La Batalla de Farsàlia fou una de les més decisives dins del marc de la Segona guerra civil romana.
Veure Cilícia і Batalla de Farsàlia
Cabra
La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.
Veure Cilícia і Cabra
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Cilícia і Cambridge University Press
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Veure Cilícia і Capadòcia
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Veure Cilícia і Caracal·la
Carquemix
Pedestal d'una escultura del segle IX aC, procedent de Carquemix Carquemix, o també Karkemish, Karkemiš o Carchemish, va ser una ciutat i un regne amb el mateix nom, a la vora de l'Eufrates.
Veure Cilícia і Carquemix
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Cilícia і Cartago
Cassandre
Cassandre o Casandre (Kássander, Κάσσανδρος) fou un epígon, rei de facto de Macedònia.
Veure Cilícia і Cassandre
Cataònia
Cataònia (en grec antic Καταονία) era una de les estratègies o districtes de la província romana de Capadòcia.
Veure Cilícia і Cataònia
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Cilícia і Catolicisme
Cílix (heroi grec)
Cílix (en grec antic Κίλιξ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Agenor i de Telefaassa.
Veure Cilícia і Cílix (heroi grec)
Còricos
Còricos (en grec antic Κώρυκος, en llatí Corycus) era un promontori de Cilícia que formava part de la Cilícia Tràquea, a Anatòlia, segons diu Estrabó, que no menciona la fortalesa i la ciutat amb el mateix nom allà situades.
Veure Cilícia і Còricos
Ciaxares de Mèdia
Ciaxares (antic iranià Huvashtra, acadià Uaksataror, elamita Makistarra) fou rei de Mèdia de vers el 625 aC al 585 aC.
Veure Cilícia і Ciaxares de Mèdia
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Cilícia і Ciceró
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Veure Cilícia і Cilícia
Cilícia a la part de mar
Cilícia a la part de mar o simplement Cilícia era una satrapia de la Pèrsia aquemènida, dins de la satrapia d'Assíria.
Veure Cilícia і Cilícia a la part de mar
Cilici
miniatura Cilici de ferro de la segona meitat del segle XIXMuseu Soler Blasco (Xàbia) Un cilici és una camisa aspra, cinyell de cerres o de cadenetes de ferro amb garfins, portats damunt la pell.
Veure Cilícia і Cilici
Cir el Jove
Cir el Jove (?, 424 aC -?, 401 aC) fou un príncep persa del, fill de Darios II i de la germanastra d'aquest, Parisatida (Parisatide).
Veure Cilícia і Cir el Jove
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Veure Cilícia і Cir II el Gran
Cleòpatra
Cleòpatra VII Filopàtor va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran.
Veure Cilícia і Cleòpatra
Clites
Els clites (llatí Clitae) eren un poble cilici esmentat per Tàcit.
Veure Cilícia і Clites
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Veure Cilícia і Constanci II
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Cilícia і Constantí I el Gran
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Veure Cilícia і Corint
Crisip de Cilícia
Crisip de Cilícia (en llatí Chrysippus, en grec antic Χρύσιππος) va ser un metge grec que probablement era el tutor d'Ateneu (també nascut a Cilícia) segons diu Galè que el considera l'avi de la secta dels pneumàtics.
Veure Cilícia і Crisip de Cilícia
Cunaxa
Cunaxa fou el nom d'una ciutat de Mesopotàmia, vora el riu Eufrates al nord de al nord de Babilònia.
Veure Cilícia і Cunaxa
Datames
Datames (en grec antic Δατάμης, 'Datámes') (circa 407 aC-361 aC) era sàtrapa i virtual rei de Capadòcia durant l'Imperi Persa.
Veure Cilícia і Datames
Delos
Delos (grec: Δήλος, pronunciat Dilos a la moderna i Delos a l'antiga) és una de les illes més petites de les Cíclades, a la mar Egea, a l'estret entre les illes de Rínia i Míkonos.
Veure Cilícia і Delos
Demetri Poliorceta
Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorceta. Demetri Poliorceta, o Demetri l’Assetjador, (Demetrius Poliorcetes) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC) fou rei de Macedònia.
Veure Cilícia і Demetri Poliorceta
Diòdot Trifó
Diòdot Trifó (en grec antic Διόδοτος Τρύφων) fou un rei selèucida, regent del 145 aC al 140 aC i rei del 140 aC al 138 aC.
Veure Cilícia і Diòdot Trifó
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Cilícia і Dioclecià
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Veure Cilícia і Estats croats
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Cilícia і Estrabó
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Cilícia і Ferro
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Cilícia і França
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Veure Cilícia і Galàcia
Göksu
El Göksu (traduït com 'Aigua Blava', també Geuk Su, Goksu Nehri, edat mitjana Saleph, clàssic Calycadnus) és un riu de l'altiplà Taşeli a Turquia.
Veure Cilícia і Göksu
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Cilícia і Gneu Pompeu Magne
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Veure Cilícia і Heròdot
Hethum I
Hethum I (armeni: Հեթում Ա) (vers 1200-1270) fou fill de Constantí de Barberon, de la dinastia hethumiana originada a Lampron, i d'Alícia o Alix de Lampron.
Veure Cilícia і Hethum I
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Veure Cilícia і Hitites
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Veure Cilícia і Homer
Imperi Hitita
Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hitita fou l'estat dels hitites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.
Veure Cilícia і Imperi Hitita
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Cilícia і Imperi Otomà
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Cilícia і Imperi Persa
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Cilícia і Imperi Romà d'Orient
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Cilícia і Imperi Selèucida
Isàuria
Isàuria (en grec antic Ισαυρία) era una regió de l'Àsia Menor, que limitava a l'est amb Licaònia, al nord amb Frígia, a l'oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília.
Veure Cilícia і Isàuria
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Veure Cilícia і Kayseri
Kızılırmak
El Kızılırmak (turc per "Riu Roig") és un riu de Turquia, considerat el més important del païs.
Veure Cilícia і Kızılırmak
Kizzuwatna
Kizzuwatna o Kizzuwadna va ser un estat de l'Anatòlia del sud-est (Cilícia), a la zona del golf d'Alexandreta, probablement d'origen hurrita.
Veure Cilícia і Kizzuwatna
Konya
Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.
Veure Cilícia і Konya
Lalasis
Lalasis (en grec antic Λαλασίς, encara que Claudi Ptolemeu l'anomena Δαλασίς 'Dalasis') era un districte de Cilícia situat al damunt del districte de Selenitis, que s'estenia probablement des de les muntanyes del Taure en direcció nord.
Veure Cilícia і Lalasis
Laodicea Combusta
Laodicea Combusta (Λαοδίκεια κατακεκαυμένη o κεκανμένη Laodicea Katakékaumène) fou una ciutat selèucida a l'Àsia Menor al nord-oest dIconi a la via que portava cap a Melitene, en un territori a cavall entre Licaònia i Psídia (Claudi Ptolemeu l'esmenta com a ciutat de Galàcia).
Veure Cilícia і Laodicea Combusta
Laodicea del Licos
Ruïnes de Laodicea del Licos Laodicea del Licos (en llatí Laodiceia ad Lycum, en grec antic Λαοδίκεια πρὸς τῷ Λυκῶ; també Laodicea de Frígia, Λαοδίκεια ἡ ἐν Φρυγία) va ser una ciutat de la Frígia occidental prop del riu Licos (turc Çürük Su), afluent del Gran Meandre, en un turó entre dues valls dels rius Asopus i Caprus, afluents del Licos.
Veure Cilícia і Laodicea del Licos
Lídia
Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.
Veure Cilícia і Lídia
Leandis
Leandis (en grec antic Λεανδίς) era una ciutat de la part oriental de Cataònia a uns 30 km de Cocusus, en un pas de les muntanyes del Taure a la via d'Anazarbus, segons diu Claudi Ptolemeu.
Veure Cilícia і Leandis
Levític
El Levític és el tercer llibre de la Tanakh i de la Bíblia.
Veure Cilícia і Levític
Licaònia
Licaònia (en llatí Lycaonia, en grec antic Λυκαονία) va ser una regió d'Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia.
Veure Cilícia і Licaònia
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Veure Cilícia і Luci Corneli Sul·la
Luvi
El luvi era un idioma indoeuropeu parlat pels luvis o luvites, que se situa dins del grup de les llengües anatòliques.
Veure Cilícia і Luvi
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Cilícia і Mar Mediterrània
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda.
Veure Cilícia і Medes
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Veure Cilícia і Mopsuèstia
Muntanyes de Nur
Les muntanyes de Nur és una serralada que forma part de les muntanyes del Taure.
Veure Cilícia і Muntanyes de Nur
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Veure Cilícia і Muntanyes del Taure
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Veure Cilícia і Nínive
Pacte de Triparadisos
El pacte de Triparadisos (en grec antic Τριπαράδεισος Triparádeisos, en llatí Triparadisus) va ser un acord signat al petit poblat de Triparadisos (a Síria, prop de les fonts de l'Orontes) l'any 321 aC entre els generals d'Alexandre el Gran (els diàdocs) per repartir-se l'imperi.
Veure Cilícia і Pacte de Triparadisos
Pamfília
Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.
Veure Cilícia і Pamfília
Pescenni Níger
Gai Pescenni Níger (en llatí Caius Pescennius Niger) va ser un emperador romà.
Veure Cilícia і Pescenni Níger
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Cilícia і Plini el Vell
Porta del Ferro
La Porta del Ferro (també anomenada: Porta de Cilícia o Portes de Cilícia) (en turc: Külek Boazi o Gülek Boğazı) (Turquia) és la principal porta (pas) de les muntanyes del Taure central i està situada entre els massissos de Bolkar a l'oest, i Aladag a l'est.
Veure Cilícia і Porta del Ferro
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Cilícia і Primera Guerra Mundial
Ptolemeu I Soter
Ptolemeu I Soter ('Ptolemeu el Salvador') (367-282 aC) fou governador i després rei d'Egipte.
Veure Cilícia і Ptolemeu I Soter
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Veure Cilícia і Regne Armeni de Cilícia
Regne de Que
El regne de Que Kue, Kui, Quwê, Qeve, Coa, Kuê o Keveh entre altres transcripcions) va ser un estat neohitita del sud de Cilícia, format principalment per l'anomenada Cilicia Campestris, a les zones planes al sud de les muntanyes del Taure, i fins a les muntanyes de Nur. La seva capital se suposa que era Adana, i Tars també en formava part.
Veure Cilícia і Regne de Que
Riu Ceyhan
El riu Ceyhan és un riu de Turquia, que desguassa a la mar Mediterrània a la província d'Adana prop de la vila de Ceyhan.
Veure Cilícia і Riu Ceyhan
Riu Limonlu
El Limonlu Suyu o Limonlu Çayı (llatí Lamus, grec Lamos) és un riu de Cilícia actualment a la província de Mersin a Turquia.
Veure Cilícia і Riu Limonlu
Romana
Romana. La romana (el lat. romana) és un instrument de mesura que serveix per a pesar, compost d'una palanca de braços molt desiguals, amb la llengüeta sobre el punt de suport.
Veure Cilícia і Romana
Sargon II
Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.
Veure Cilícia і Sargon II
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Veure Cilícia і Sàtrapa
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Cilícia і Síria
Segle XVI aC
El segle XVI aC comprèn els anys inclosos entre el 1600 aC i el 1501 aC i està marcat pel declivi temporal de Babilònia i la recuperació del poder per part d'Egipte després de l'expulsió dels hikses per part d'Amosis.
Veure Cilícia і Segle XVI aC
Selèucia d'Isàuria
Selèucia d'Isàuria de vegades també Selèucida de Cilícia, actualment Silifke (en grec antic Σελεύκεια) era una ciutat de Cilícia a l'Àsia Menor a la vora del riu Calicadnos (Calycadnus, actualment Göksu), situada a pocs quilòmetres de la seva desembocadura.
Veure Cilícia і Selèucia d'Isàuria
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Veure Cilícia і Seleuc I Nicàtor
Selinunt (Cilícia)
Selinunt (Σελινοῦς) fou una ciutat de l'oest de Cilícia a la desembocadura del riu Selinunt (modern Selenti).
Veure Cilícia і Selinunt (Cilícia)
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Veure Cilícia і Septimi Sever
Sinnada
Sinnada (en llatí Synnada, en grec antic Σύνναδα) era una ciutat de la Frígia Salutaris situada a l'extrem d'una plana d'uns 60 estadis de longitud plantada d'oliveres.
Veure Cilícia і Sinnada
Solos (Cilícia)
Solos (Soli) fou una important ciutat de la costa de Cilícia situada entre les desembocadures dels rius Lamos i Píramos, de cadascun dels quals, segons Estrabó, es trobava a uns 90 km de distància, i a la riba del rierol Líparis.
Veure Cilícia і Solos (Cilícia)
Subiluliuma II
Subiluliuma II o també Subiluliama, (dues maneres d'escriure el mateix nom) va ser rei hitita entre els anys 1205 aC i el 1185 aC.
Veure Cilícia і Subiluliuma II
Tarhuntassa
Tarhuntassa o Tarhuntasa era una ciutat i un regne que va ocupar la parts sud-oest d'Anatòlia, entre Cilícia i Lícia.
Veure Cilícia і Tarhuntassa
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Veure Cilícia і Tars (Turquia)
Teglatfalassar III
Teglatfalassar III Teglatfalassar III, també anomenat Tiglat-Pilèsser III (en accadi: 𒆪𒋾𒀀𒂍𒈗𒊏 «Tukultī-Apil Ešarra»: La meva confiança és en el fill d'Esharra), va ser rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 aC al 727 aC.
Veure Cilícia і Teglatfalassar III
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Veure Cilícia і Tiberi
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Veure Cilícia і Tigranes II d'Armènia
Tròada
'''''Troas''''' La Tròada o Tròade (Τρῳάς) és l'antic territori del nord-oest de l'Àsia Menor governat pels reis de Troia o Ílion.
Veure Cilícia і Tròada
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Cilícia і Turquia
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Veure Cilícia і Xenofont
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Veure Cilícia і Xipre
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Veure Cilícia і 1375
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Cilícia і 1918
293
El 293 (CCXCIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Cilícia і 293
361
El 361 (CCCLXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Cilícia і 361
700
El 700 (DCC) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Cilícia і 700
Vegeu també
Anatòlia
- Afyonkarahisar
- Anatòlia
- Büyük Menderes
- Balcanatòlia
- Brigis
- Cilícia
- Escamandre (fill d'Oceà)
- Fasians
- Història de Turquia
- Karamanlis
- Labranda
- Maquelons
- Mira (ciutat)
- Regió d'Anatòlia Oriental Central (estadística)
- Regió de la Mar Negra
- Sepharad
- Tabal
- Yazılıkaya
- Zagros
- Zidretes
Regions històriques de l'Àsia Menor
- Alta Mesopotàmia
- Arzawa
- Bitínia
- Càldia
- Cària
- Cilícia
- Galàcia
- Hapalla
- Hexàpolis dòrica
- Lícia
- Lídia
- Licaònia
- Mísia (regió)
- Mesopotàmia
- Paflagònia
- Pamfília
- Pisídia
- Regió de Frígia
- Regió del Pont
- Regne de Mira
- Tíana
- Timonitis
- Tròada
Satrapies
- Ària (Pèrsia)
- Aracòsia
- Babilònia
- Cilícia
- Dinastia XXVII d'Egipte
- Dinastia XXXI d'Egipte
- Drangiana
- Gandhara
- Hircània
- Imperi Mede
- Kirman
- Pàrtia
- Paropamisades
- Satagídia
- Satrapia d'Aràbia
- Satrapia d'Assíria
- Satrapia de Líbia
- Satrapia de Lídia
- Satrapia de Núbia
- Satrapia de Síria
- Satrapia de Tràcia
- Sogdiana
- Tàxila (satrapia)
També conegut com Adaniya, Awariku, Cilicens, Cilicia Aspera, Cilicia Campestris, Cilicia Prima, Cilícia Secunda, Cilícia Tràquea, Cilícia Aspra, Cilícia Aspre, Cilícia Campestre, Cilícia Primera, Cilícia Segona, Mopsucrene, Portes Cilícies, Qu'e.