Accés més ràpid que el navegador!
224 les relacions: Adam, Aixovar, Alans, Alcalá de Henares, Aljub, Aniense, Antonio Beltrán Martínez, Apòstol, Aqüeducte, Arianisme, Arle, As romà, Assumpció de Maria, August, August de Prima Porta, Augusta Emèrita, Àfrica, Àfrica del Nord, Àmfora, Àtic (arquitectura), Bagaudes, Baix Imperi, Barcelona, Basílica, Basílica del Pilar, Bètica, Bílbilis, Benito Mussolini, Bisbe, Britànnia, Bronze, Bulgària, Calahorra, Calatorao, Calígula, Canonada, Cardo, Carreu, Cartaginense, Cartago, Casa romana, Catedral de Sant Salvador de Saragossa, Cavaller romà, Càntabres, Còdol, Cònsol romà, Cúria romana, Cebrià de Cartago, Ceràmica, Claudi, ..., Claveguera, Coca (Segòvia), Concili, Concili d'Arle del 314, Concili d'Elvira, Constant II (usurpador), Constantí (usurpador), Convent jurídic, Conversió de l'aigua en vi, Corinti, Cristianisme, Curació d'una dona amb hemorràgies, Curial, Cursus honorum, Decumanus, Decurió, Diaca, Dinastia Antonina, Dinastia Flàvia, Dinastia julioclàudia, Dioclecià, Domicià, Drenatge (hidrologia), Dupondi, Duumvir, Duumvirat, Ebre, Edat mitjana, Edicte de Tessalònica, Edil romà, Engràcia de Saragossa, Eros (fill d'Ares), Esclavitud, Església primitiva, Estany (element), Estrabó, Euric, Eva, Faune, Fòrum romà de Caesaraugusta, Flavi Honori, Flor, Fonamentació, Font, França, Frigidari, Frontó, Fusta, Gal·lècia, Garlanda comuna, Gàl·lia, Gállego, Geografia d'Estrabó, Germànics, Geronci (general), Gladiador, Grada, Guerres càntabres, Guillermo Fatás Cabeza, Hadrià, Hèruls, Hectàrea, Heretgia, Hipòtesi, Hispània, Hispània Citerior, Hispània Tarraconense, Horreum, Huerva, Ibers, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Impluvium, Impost, Insula, Inundació, Invasions bàrbares, Irun, Juan Bautista del Mazo, La multiplicació dels pans i dels peixos, Legió IV Macedònica, Legió romana, Legió VI Victrix, Legió X Gemina, Lleida, Lusitània, Majorià, Marbre, Marc Aureli, Marc Vipsani Agripa, Maximià, Merlet, Mesquita, Milícia, Mil·liari, Minturno, Miracle, Muralla romana de Saragossa, Muses, Museu del Port Fluvial de Caesaraugusta, Museu Frederic Marès, Museu Goya - Colección Ibercaja - Museu Camón Aznar, Necròpolis, Neró, Nimfa, Nimfeu, Odoacre, Opus caementicium, Opus incertum, Opus quadratum, Opus vittatum, Orfeu, Pagès, Pagus, Pamplona, Pan (mitologia), Pòrtic, Pecat original, Pedra, Pedra calcària, Península Itàlica, Peristil, Piscina, Priscil·lianisme, Província de Sòria, Prudenci, Psique (mitologia), Qüestor, Ròmul Augústul, Resurrecció de Llàtzer, Rin, Roma, Romanització d'Hispània, Salduie, San Juan de los Panetes, Sant Pere, Saragossa, Saraqusta, Seca, Serf, Setges de Saragossa, Seu episcopal, Sitja, Sofia, Sueus, Teatre de Marcel, Teatre romà, Teatre romà de Saragossa, Teatro Principal (Saragossa), Teodoric II (rei dels visigots), Teodosi I el Gran, Termes romanes, Termes romanes de Caesaraugusta, Terratinent, Terrissa, Tetrarquia, Tiberi, Timgad, Torí, Torrassa, Tortosa, Turiaso, Valeri de Saragossa, Vàndals, Velilla de Ebro, Vicenç d'Osca, Visigots, 117, 138, 1647, 1848, 2000, 2003, 23 de desembre. Ampliar l'índex (174 més) »
Adam
Adam (‘tel·lúric’) fou el primer home, segons el Gènesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.
Nou!!: Cesaraugusta і Adam · Veure més »
Aixovar
Armari de núvia alemany on s'hi exposa l''''aixovar''' Un aixovar (de l'àrab assovár) era el nom que rebien els béns aportats en dot al cònjuge que tenia el patrimoni principal d'una parella.
Nou!!: Cesaraugusta і Aixovar · Veure més »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Cesaraugusta і Alans · Veure més »
Alcalá de Henares
Alcalá de Henares és una ciutat de la Comunitat de Madrid (Espanya).
Nou!!: Cesaraugusta і Alcalá de Henares · Veure més »
Aljub
Aljub del Palau de l'Aljaferia. L'aljub (de l'àrab hispà aljúbb, i aquest, al seu torn, de l'àrab clàssic al-ğubb, pou), és un dipòsit d'obra destinat a desar aigua potable, procedent de la pluja recollida de les teulades de les cases habitualment, que es condueix mitjançant canalitzacions.
Nou!!: Cesaraugusta і Aljub · Veure més »
Aniense
La tribu Aniense (Aniensis) fou una de les 35 tribus romanes amb dret de vot.
Nou!!: Cesaraugusta і Aniense · Veure més »
Antonio Beltrán Martínez
Antonio Beltrán Martínez (Sariñena, Monegres, 6 d'abril de 1916 - Saragossa, 29 d'abril de 2006) fou un professor, historiador, humanista, polígraf, divulgador i cronista oficial de la ciutat de Saragossa des de 1998 fins a la seva defunció.
Nou!!: Cesaraugusta і Antonio Beltrán Martínez · Veure més »
Apòstol
''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.
Nou!!: Cesaraugusta і Apòstol · Veure més »
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Nou!!: Cesaraugusta і Aqüeducte · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Cesaraugusta і Arianisme · Veure més »
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Nou!!: Cesaraugusta і Arle · Veure més »
As romà
As romà encunyat amb l'efígie de Neró i de l'Ara Pacis. L'as era la unitat de referència del sistema monetari romà pel que fa a les seves sèries de bronze.
Nou!!: Cesaraugusta і As romà · Veure més »
Assumpció de Maria
L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.
Nou!!: Cesaraugusta і Assumpció de Maria · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Cesaraugusta і August · Veure més »
August de Prima Porta
August de Prima Porta amb policromia reconstruïda segons les restes de pigments trobats a l'estàtua La cuirassa en una còpia de bronze LAugust de Prima Porta és una estàtua de Cèsar August que va ser descoberta el 20 d'abril de 1863 a la vil·la de Prima Porta pertanyent a Livia, a la ciutat de Roma.
Nou!!: Cesaraugusta і August de Prima Porta · Veure més »
Augusta Emèrita
Teatre romà Augusta Emèrita va ser el nom romà de la ciutat de Mèrida (castellà Mérida), capital de la Lusitània, fundada l'any 23 aC per Publius Carisius, legat d'August, que hi va establir veterans de les legions V Alaudae i X Gemina, anomenats emeriti ('soldat retirat', 'veterà') després de les guerres càntabres.
Nou!!: Cesaraugusta і Augusta Emèrita · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Cesaraugusta і Àfrica · Veure més »
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Nou!!: Cesaraugusta і Àfrica del Nord · Veure més »
Àmfora
Àmfores exhibides al castell de Bodrum, Turquia. Una àmfora (Amphora) és un recipient de terrissa de cos ovalat i coll estret flanquejat per dues nanses, normalment acabat en un piu, i que és usada per a guardar-hi i transportar-hi aliments.
Nou!!: Cesaraugusta і Àmfora · Veure més »
Àtic (arquitectura)
En arquitectura, àtic o coronament en àtic és la forma de coronar el cos superior d'una façana destinat a adornar o ocultar la seva coberta (arquitectura).
Nou!!: Cesaraugusta і Àtic (arquitectura) · Veure més »
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Nou!!: Cesaraugusta і Bagaudes · Veure més »
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Nou!!: Cesaraugusta і Baix Imperi · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Cesaraugusta і Barcelona · Veure més »
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Nou!!: Cesaraugusta і Basílica · Veure més »
Basílica del Pilar
El Pilar —o el Sant Temple Metropolità de Nostra Senyora del Pilar— és un destacat lloc de devoció catòlica a la ciutat de Saragossa.
Nou!!: Cesaraugusta і Basílica del Pilar · Veure més »
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Nou!!: Cesaraugusta і Bètica · Veure més »
Bílbilis
Bílbilis (llatí Bilbilis) fou una ciutat de la Tarraconense, la segona ciutat dels Celtibers després de Segòbriga.
Nou!!: Cesaraugusta і Bílbilis · Veure més »
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Nou!!: Cesaraugusta і Benito Mussolini · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Cesaraugusta і Bisbe · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Cesaraugusta і Britànnia · Veure més »
Bronze
Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.
Nou!!: Cesaraugusta і Bronze · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Cesaraugusta і Bulgària · Veure més »
Calahorra
Calahorra és un municipi de La Rioja, a la regió de La Rioja Baixa.
Nou!!: Cesaraugusta і Calahorra · Veure més »
Calatorao
Calatorao és un municipi d'Aragó, situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Valdejalón.
Nou!!: Cesaraugusta і Calatorao · Veure més »
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Nou!!: Cesaraugusta і Calígula · Veure més »
Canonada
Monument a la primera canonada instal·lada a Mitisxi (Rússia). Una canonada és un conducte de forma tubular destinat al transport de fluids i, eventualment, de matèries granulars i pulverulents.
Nou!!: Cesaraugusta і Canonada · Veure més »
Cardo
El cardo (nom llatí) era el carrer que anava en sentit nord-sud a les ciutats romanes basades en un esquema urbanístic ortogonal, és a dir dividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa a les fundacions colonials.
Nou!!: Cesaraugusta і Cardo · Veure més »
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Nou!!: Cesaraugusta і Carreu · Veure més »
Cartaginense
La Cartaginense (en llatí Carthaginensis) era una província de l'Imperi Romà i després visigoda d'Hispània.
Nou!!: Cesaraugusta і Cartaginense · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Cesaraugusta і Cartago · Veure més »
Casa romana
Planta i alçat d'una ''domus'' itàlica idealitzada La casa romana, domus en llatí, va ser l'habitacle típic de l'antiga Roma, ben conegut gràcies a l'anomenada Casa del Menandre (pel nom d'un fresc del poeta Menandre trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l'Imperi, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).
Nou!!: Cesaraugusta і Casa romana · Veure més »
Catedral de Sant Salvador de Saragossa
La Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa —la catedral de Sant Salvador, de la ciutat de Saragossa— és una de les dues catedrals metropolitanes de Saragossa, juntament amb la basílica i cocatedral del Pilar.
Nou!!: Cesaraugusta і Catedral de Sant Salvador de Saragossa · Veure més »
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Nou!!: Cesaraugusta і Cavaller romà · Veure més »
Càntabres
Els càntabres (en llatí Cantabri) eren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.
Nou!!: Cesaraugusta і Càntabres · Veure més »
Còdol
Còdols Còdols a la platja de Réthimno, a Creta. Mesura de la mida dels còdols a la platja de Chesil a Anglaterra Un còdol (Principat), cudol(València) o mac (Illes Balears), és un fragment de roca de formes arrodonides a conseqüència de l'erosió i transport dels agents erosionadors, de mida superior als 32 mm.
Nou!!: Cesaraugusta і Còdol · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Cesaraugusta і Cònsol romà · Veure més »
Cúria romana
Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.
Nou!!: Cesaraugusta і Cúria romana · Veure més »
Cebrià de Cartago
Cebrià de Cartago, nascut Tasci Cecili Ciprià (Regió de Cartago, ca. 200 - Cartago, 14 de setembre de 258), va ser un bisbe de Cartago mort màrtir durant la persecució de Valerià.
Nou!!: Cesaraugusta і Cebrià de Cartago · Veure més »
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Nou!!: Cesaraugusta і Ceràmica · Veure més »
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Nou!!: Cesaraugusta і Claudi · Veure més »
Claveguera
Unitats de neteja del clavegueram Una claveguera o un albelló és cadascun dels diversos ramals de canalització d'aigües residuals que constitueixen la xarxa de clavegueram públic.
Nou!!: Cesaraugusta і Claveguera · Veure més »
Coca (Segòvia)
Coca és un municipi de la província de Segòvia, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Cesaraugusta і Coca (Segòvia) · Veure més »
Concili
Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.
Nou!!: Cesaraugusta і Concili · Veure més »
Concili d'Arle del 314
El concili d'Arle del 314 fou una reunió de bisbes de l'Imperi Romà d'Occident convocada per Constantí el Gran per condemnar als donatistes que havien apel·lat la decisió del concili de Roma (Laterà) del 313.
Nou!!: Cesaraugusta і Concili d'Arle del 314 · Veure més »
Concili d'Elvira
El Concili d'Elvira o d'Iliberis (llatí: Concilium Eliberritanum), va ser el primer concili que es va celebrar a la província romana d'Hispània Baetica per l'església cristiana.
Nou!!: Cesaraugusta і Concili d'Elvira · Veure més »
Constant II (usurpador)
Constant (en llatí Constans) era el fill més gran de Constantí, usurpador de l'Imperi l'any 407.
Nou!!: Cesaraugusta і Constant II (usurpador) · Veure més »
Constantí (usurpador)
Siliqua amb l'efígie de Constantí Constantí (en llatí Flavius Claudius Constantinus) va ser un general romà que es va proclamar emperador l'any 407 i va exercir fins al 411.
Nou!!: Cesaraugusta і Constantí (usurpador) · Veure més »
Convent jurídic
Províncies i ''convents'' a la Hispània romana Convent jurídic (en llatí Conventus iuridici) va ser una subdivisió administrativa romana.
Nou!!: Cesaraugusta і Convent jurídic · Veure més »
Conversió de l'aigua en vi
Giotto, segle XIV La conversió de l'aigua en vi durant les bodes o noces de Canà és el primer miracle de Jesús a l'Evangeli segons Joan.
Nou!!: Cesaraugusta і Conversió de l'aigua en vi · Veure més »
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Nou!!: Cesaraugusta і Corinti · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Cesaraugusta і Cristianisme · Veure més »
Curació d'una dona amb hemorràgies
La curació d'una dona amb hemorràgies és un dels miracles de Jesús narrat als evangelis (i) just abans de la resurrecció de la filla de Jaire, ja que els fets transcorren quan Jesús es dirigeix a casa d'aquest.
Nou!!: Cesaraugusta і Curació d'una dona amb hemorràgies · Veure més »
Curial
* Curial o Curial e Güelfa, novel·la cavalleresca del.
Nou!!: Cesaraugusta і Curial · Veure més »
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Nou!!: Cesaraugusta і Cursus honorum · Veure més »
Decumanus
Vista del '''''decumanus maximus''''' de Palmira, a Síria El decumanus (nom llatí) era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar (oppidum) o en una colònia.
Nou!!: Cesaraugusta і Decumanus · Veure més »
Decurió
Un Decurió a Roma va ser un cap militar, un càrrec curial municipal, i a les províncies va ser un membre de les assemblees municipals.
Nou!!: Cesaraugusta і Decurió · Veure més »
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Nou!!: Cesaraugusta і Diaca · Veure més »
Dinastia Antonina
La Dinastia Antonina va ser la quarta dinastia que governà l'Imperi Romà després de la breu Dinastia Flàvia.
Nou!!: Cesaraugusta і Dinastia Antonina · Veure més »
Dinastia Flàvia
La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà fundada per l'emperador Vespasià que va governar de l'any 69 al 79, continuada amb els seus dos fills Titus (del 79 al 81) i Domicià (del 81 al 96).
Nou!!: Cesaraugusta і Dinastia Flàvia · Veure més »
Dinastia julioclàudia
La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.
Nou!!: Cesaraugusta і Dinastia julioclàudia · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Cesaraugusta і Dioclecià · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Cesaraugusta і Domicià · Veure més »
Drenatge (hidrologia)
Drenatge artificial a Lothal ca 3000 aC El drenatge en hidrologia és la remoció natural o artificial de l'aigua d'una superfície, incloent també la part més immediata que queda per sota (subsuperficial) en una àrea determinada.
Nou!!: Cesaraugusta і Drenatge (hidrologia) · Veure més »
Dupondi
Fortuna com ''Fortuna Redux''. Dupondi (Dupondius) era una moneda romana que es va encunyar durant l'Imperi Romà, coneguda també com a as doble.
Nou!!: Cesaraugusta і Dupondi · Veure més »
Duumvir
Els duumvirs (en llatí duumvir o duovir 'dos homes') eren els diversos magistrats que actuaven conjuntament a l'antiga Roma i normalment prenien les decisions per consens.
Nou!!: Cesaraugusta і Duumvir · Veure més »
Duumvirat
Un duumvirat és una aliança entre dues forces polítiques o líders militars.
Nou!!: Cesaraugusta і Duumvirat · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Cesaraugusta і Ebre · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Cesaraugusta і Edat mitjana · Veure més »
Edicte de Tessalònica
Teodosi I el Gran. LEdicte de Tessalònica, originalment Cunctos populos ('Tots els pobles'), va ser decretat l'any 380 per l'emperador romà Teodosi pel qual el cristianisme va passar a ser la religió oficial de l'Imperi Romà.
Nou!!: Cesaraugusta і Edicte de Tessalònica · Veure més »
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Nou!!: Cesaraugusta і Edil romà · Veure més »
Engràcia de Saragossa
Engràcia de Saragossa (Braga, Lusitània, últim quart del - Caesaraugusta, actual Saragossa, ca. 303) fou una donzella que va morir màrtir amb divuit companys cristians, anomenats els Sants Màrtirs de Saragossa o Innombrables Màrtirs de Saragossa.
Nou!!: Cesaraugusta і Engràcia de Saragossa · Veure més »
Eros (fill d'Ares)
Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.
Nou!!: Cesaraugusta і Eros (fill d'Ares) · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Cesaraugusta і Esclavitud · Veure més »
Església primitiva
Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).
Nou!!: Cesaraugusta і Església primitiva · Veure més »
Estany (element)
L'estany és l'element químic de símbol Sn i nombre atòmic 50.
Nou!!: Cesaraugusta і Estany (element) · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Cesaraugusta і Estrabó · Veure més »
Euric
Euric -de ehu (força) i ric (poderós, ric); - (?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou el rei visigot del Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.
Nou!!: Cesaraugusta і Euric · Veure més »
Eva
Segons el Gènesi, Eva fou la primera dona i com a tal és acceptada pel judaisme, pel cristianisme, per l'islam i per altres religions menors, però algun debat dins del judaisme també ha donat aquesta posició a Lilit.
Nou!!: Cesaraugusta і Eva · Veure més »
Faune
En la mitologia romana, Faune era un rei llatí, fill de Picus i Canent, pare de la deessa Bona Dea, també coneguda amb el nom de Fauna, i pare de Llatí.
Nou!!: Cesaraugusta і Faune · Veure més »
Fòrum romà de Caesaraugusta
Muralla El Fòrum romà de Caesaraugusta va ser un complex de l'època romana construït en la Colònia Caesar Augusta, a la província Hispània Citerior / Tarraconense pertanyent a l'Imperi Romà, actualment denominada Saragossa (Espanya).
Nou!!: Cesaraugusta і Fòrum romà de Caesaraugusta · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Cesaraugusta і Flavi Honori · Veure més »
Flor
Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatòfit o fanerògames.
Nou!!: Cesaraugusta і Flor · Veure més »
Fonamentació
Fonamentació El fonament, en enginyeria i arquitectura, és un element constructiu funcional constituït per dos components: L'element estructural o fonament pròpiament dit és qui té la funció de "rebre, donar resposta i transmetre al terreny o roca, els esforços que s'exerceixen sobre l'estructura resistent o en el mateix fonament; i el terreny o roca és el component que ha de suportar i donar resposta als esforços que els transmet el fonament durant tota la vida prevista de la construcció.
Nou!!: Cesaraugusta і Fonamentació · Veure més »
Font
Font ''Font el Chorrico'', situada al terme de Tous (País Valencià) Una font o deu és un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques.
Nou!!: Cesaraugusta і Font · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Cesaraugusta і França · Veure més »
Frigidari
vil·la del Casale (Sicília) s A l'antiga Roma, el frigidari (en llatí frigidarium, de frigidus, 'fred') és la part de les termes on es poden prendre els banys d'aigua freda.
Nou!!: Cesaraugusta і Frigidari · Veure més »
Frontó
El frontó és la paret contra la qual es llança la pilota en certs jocs de pilota en què els jugadors han de fer rebotar la pilota.
Nou!!: Cesaraugusta і Frontó · Veure més »
Fusta
Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.
Nou!!: Cesaraugusta і Fusta · Veure més »
Gal·lècia
La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.
Nou!!: Cesaraugusta і Gal·lècia · Veure més »
Garlanda comuna
La garlanda comuna (Vicia cracca), és una espècie de veça nativa d'Europa i Àsia.
Nou!!: Cesaraugusta і Garlanda comuna · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Cesaraugusta і Gàl·lia · Veure més »
Gállego
El Gállego és un afluent del marge esquerre de l'Ebre.
Nou!!: Cesaraugusta і Gállego · Veure més »
Geografia d'Estrabó
La Geographica (Grec antic: Γεωγραφικά, Geōgraphiká) o Geografia és una enciclopèdia en disset volums dels coneixements geogràfics escrita en grec per Estrabó, un ciutadà educat d'ascendència grega de l'Imperi Romà.
Nou!!: Cesaraugusta і Geografia d'Estrabó · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Cesaraugusta і Germànics · Veure més »
Geronci (general)
Geronci (en Gerontius)va ser un general romà d'origen germànic (segons alguns britó) a qui l'usurpador Constantí III va nomenar com a comandant del seu exèrcit després de la mort dels seus primers generals Neviogastes i Justinià.
Nou!!: Cesaraugusta і Geronci (general) · Veure més »
Gladiador
''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. En realitat, el gest que condemnava a la mort el vençut, es feia amb el polze cap amunt apuntant a la gola. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.
Nou!!: Cesaraugusta і Gladiador · Veure més »
Grada
Grada de teatre romà Una grada és un esglaó o conjunt d'esglaons, situats en les entrades o façanes d'edificis.
Nou!!: Cesaraugusta і Grada · Veure més »
Guerres càntabres
Les guerres càntabres van tenir lloc en temps d'Octavi August a Cantàbria, a la província Tarraconense, entre el 29 aC i el 19 aC.
Nou!!: Cesaraugusta і Guerres càntabres · Veure més »
Guillermo Fatás Cabeza
Guillermo Fatás Cabeza (Saragossa, 1944) és un historiador aragonès, doctor en Filosofia i Lletres, i Catedràtic de l'Àrea d'Història Antiga de la Universitat de Saragossa.
Nou!!: Cesaraugusta і Guillermo Fatás Cabeza · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Cesaraugusta і Hadrià · Veure més »
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Nou!!: Cesaraugusta і Hèruls · Veure més »
Hectàrea
Lhectàrea és una unitat de mesura de superfície fora del Sistema Internacional d'Unitats, equivalent a 1 hectòmetre quadrat (hm²), 100 àrees o 10 000 metres quadrats.
Nou!!: Cesaraugusta і Hectàrea · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Cesaraugusta і Heretgia · Veure més »
Hipòtesi
òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.
Nou!!: Cesaraugusta і Hipòtesi · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Cesaraugusta і Hispània · Veure més »
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Nou!!: Cesaraugusta і Hispània Citerior · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Cesaraugusta і Hispània Tarraconense · Veure més »
Horreum
L'Horreum Epagathiana et Epaphroditiana, construïda a Òstia cap al 150 d.C. Lhorreum és un lloc d'emmagatzematge de productes alimentaris, principalment blat, en l'antiga Roma.
Nou!!: Cesaraugusta і Horreum · Veure més »
Huerva
El riu Huerva (en aragonès río la Uerba) és un riu aragonès afluent de l'Ebre pel marge dret.
Nou!!: Cesaraugusta і Huerva · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Cesaraugusta і Ibers · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Cesaraugusta і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Cesaraugusta і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Impluvium
Impluvium amb estàtua de faune ballant LImpluvium és una mena d'estany rectangular amb fons pla, dissenyat per recollir l'aigua de la pluja, que es trobava en el vestíbul de les antigues cases (domus) dels grecs, etruscs i romans.
Nou!!: Cesaraugusta і Impluvium · Veure més »
Impost
''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.
Nou!!: Cesaraugusta і Impost · Veure més »
Insula
Ruïnes d'una '''''insula''''' a Òstia Una insula (mot llatí que significa 'illa', en plural insulae; es pronuncia esdrúixol, amb l'accent sobre la i) era, al final del període republicà i durant el període imperial romà, un bloc d'habitatges, normalment en règim de lloguer, de diversos pisos.
Nou!!: Cesaraugusta і Insula · Veure més »
Inundació
Inundacions sobtades a Toowoomba (Queensland, Austràlia) causades per fortes pluges que caigueren en un curt període. Una inundació (també riuada o popularment pantanada, segons la causa de la inundació), és un desbordament d'aigua a conseqüència de fortes pluges o del trencament (natural o no) d'alguna contenció o embassament d'aigua.
Nou!!: Cesaraugusta і Inundació · Veure més »
Invasions bàrbares
Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
Nou!!: Cesaraugusta і Invasions bàrbares · Veure més »
Irun
Irun (nom èuscar oficial) és un municipi de la província de Guipúscoa, al País Basc.
Nou!!: Cesaraugusta і Irun · Veure més »
Juan Bautista del Mazo
''Vista de Saragossa'', Museo del Prado. Juan Bautista Martínez del Mazo (Beteta?, província de Conca, 1605 - Madrid, 1667) fou un pintor espanyol, gendre i ajudant de Velázquez.
Nou!!: Cesaraugusta і Juan Bautista del Mazo · Veure més »
La multiplicació dels pans i dels peixos
La multiplicació dels pans i dels peixos és un dels miracles de Jesús qui, amb una petitíssima quantitat d'aliment, va ser capaç de donar menjar a tota una multitud.
Nou!!: Cesaraugusta і La multiplicació dels pans i dels peixos · Veure més »
Legió IV Macedònica
La legió IV Macedonica va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 48 aC amb legionaris itàlics.
Nou!!: Cesaraugusta і Legió IV Macedònica · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Cesaraugusta і Legió romana · Veure més »
Legió VI Victrix
La Legió VI Victrix va ser una legió romana fundada per Octavi l'any 41 aC, possiblement amb soldats de la Legió VI Ferrata que havien lluita amb Pompeu Magne en contra de Juli Cèsar.
Nou!!: Cesaraugusta і Legió VI Victrix · Veure més »
Legió X Gemina
La Legió X Gemina va ser una legió romana que es va reclutar a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Narbonesa cap a l'any 70 aC per combatre la tribu gala dels al·lòbroges.
Nou!!: Cesaraugusta і Legió X Gemina · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Cesaraugusta і Lleida · Veure més »
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Nou!!: Cesaraugusta і Lusitània · Veure més »
Majorià
ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.
Nou!!: Cesaraugusta і Majorià · Veure més »
Marbre
Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
Nou!!: Cesaraugusta і Marbre · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Cesaraugusta і Marc Aureli · Veure més »
Marc Vipsani Agripa
Marc Vipsani Agripa (en Marcus Vipsanius Agrippa; Dalmàcia, 63 aC - Campània, 12 aC) va ser un militar i polític romà del.
Nou!!: Cesaraugusta і Marc Vipsani Agripa · Veure més »
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Nou!!: Cesaraugusta і Maximià · Veure més »
Merlet
Un merlet que mostra la seva funció. Merlets i terrassa de la Porta de Quart de València. Merlets del santuari de Sant Salvador, a l'Almudaina d'Artà (Mallorca). Merlets del Castell de Sant Jordi de Lisboa (Portugal). Merlets del palau de la Khumbalgarh (Rajasthan). Palau dels Normands (Palerm, Itàlia). Un merlet o rastell i muró (i ant. dentell) és cadascun dels elements d'obra poligonals situats que alternen amb altres de buits damunt un parapet, formant part d'un acabament fortificat d'un mur o d'una torre.
Nou!!: Cesaraugusta і Merlet · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: Cesaraugusta і Mesquita · Veure més »
Milícia
Voluntàries armades a la guerra de Vietnam. Una milícia és un grup paramilitar format per ciutadans que s'uneixen per tal d'oferir serveis de defensa a un territori o a una ideologia.
Nou!!: Cesaraugusta і Milícia · Veure més »
Mil·liari
Rèplica d'un mil·liari a la Via Claudia Augusta prop d'Unterdiessen (Alemanya). Un mil·liari o pedra mil·liar (procedent del llatí miliarium) és una columna cilíndrica, oval o paral·lelepípeda que es posava a la vora de les calçades romanes per assenyalar les distàncies cada mil passus (passes dobles romanes) és a dir, cada milla romana, la qual cosa equival a una distància d'uns 1.481 metres aproximadament.
Nou!!: Cesaraugusta і Mil·liari · Veure més »
Minturno
Minturno és un municipi italià de la regió del Laci, anomenat a l'antiguitat Minturnae i durant un temps Traetto.
Nou!!: Cesaraugusta і Minturno · Veure més »
Miracle
Giotto. Un miracle (del llatí miraculum) és una intervenció sobrenatural en el món físic de manera que es produeix una acció perceptible pels sentits humans, no explicable per causes ordinàries.
Nou!!: Cesaraugusta і Miracle · Veure més »
Muralla romana de Saragossa
Teatre 7.- '''Muralla''' La muralla romana de Saragossa va ser construïda en la Colònia Caesar Augusta, a la província Hispania Citerior Tarraconensis pertanyent a l'Imperi Romà, actualment denominada Saragossa, sent capital de la comunitat autònoma d'Aragó (Espanya).
Nou!!: Cesaraugusta і Muralla romana de Saragossa · Veure més »
Muses
Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.
Nou!!: Cesaraugusta і Muses · Veure més »
Museu del Port Fluvial de Caesaraugusta
Muralla El Museu del Port Fluvial de Caesaraugusta és un espai en què es mostra l'antic port de la ciutat romana de Caesaraugusta, l'actual Saragossa (Espanya).
Nou!!: Cesaraugusta і Museu del Port Fluvial de Caesaraugusta · Veure més »
Museu Frederic Marès
El Museu Frederic Marès es troba al centre de la ciutat de Barcelona, a la Plaça de Sant Iu, 5.
Nou!!: Cesaraugusta і Museu Frederic Marès · Veure més »
Museu Goya - Colección Ibercaja - Museu Camón Aznar
El Museu Camón Aznar és un museu de belles arts situat en el carrer de Espoz i Mina, 23 a Saragossa.
Nou!!: Cesaraugusta і Museu Goya - Colección Ibercaja - Museu Camón Aznar · Veure més »
Necròpolis
Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.
Nou!!: Cesaraugusta і Necròpolis · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Cesaraugusta і Neró · Veure més »
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Nou!!: Cesaraugusta і Nimfa · Veure més »
Nimfeu
El '''nimfeu''' de Gerasa, a Jordània Un nimfeu (del llatí nymphaeum, i aquest del grec νυμφαίων, nymfaíon) era un monument de l'antiga Grècia i de Roma dedicat a les nimfes, especialment a les de les fonts (les nàiades).
Nou!!: Cesaraugusta і Nimfeu · Veure més »
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Nou!!: Cesaraugusta і Odoacre · Veure més »
Opus caementicium
Volta immensa del Panteó de Roma feta amb '''''opus caementicium''''' Lopus caementicium o betó romà (del llatí caementum, 'pedra sense tallar, runa') és un tipus d'obra feta de morter i de pedres de tota classe (de runa, per exemple) i té l'aparença del formigó.
Nou!!: Cesaraugusta і Opus caementicium · Veure més »
Opus incertum
Capes d'''opus incertum'' al flanc oriental de la terrassa del santuari de Júpiter Ànxur a Terracina, al Laci Lopus incertum (en llatí, literalment, 'obra irregular') era una antiga tècnica constructiva romana que usava carreus tallats de forma irregular, col·locats aleatòriament dins un mur dopus caementicium.
Nou!!: Cesaraugusta і Opus incertum · Veure més »
Opus quadratum
(c) sistema romà arcaic (d) sistema romà en files de ortostats i diatònics. Lopus quadratum és un sistema constructiu de l'arquitectura romana, on s'establien carreus de pedra de la mateixa altura en filades paral·leles regulars, de vegades sense emprar morter.
Nou!!: Cesaraugusta і Opus quadratum · Veure més »
Opus vittatum
Teatre d'August a Augusta Raurica Lopus vittatum (del llatí vitta, «obra amb vetes») en arquitectura romana és un aparell isòdom i pseudoisòdom de construcció que feia quadrar carreus de petites dimensions travessats per una o més filades de maons a distàncies regulars o irregulars, tot cimentat amb opus caementicium Aquesta tècnica s'utilitzava durant l'època augustiana sobretot per aixecar alts murs, com a les Termes de Caracal·la i a les Muralles d'Aurelià a Roma.
Nou!!: Cesaraugusta і Opus vittatum · Veure més »
Orfeu
Eurídice i Orfeu (dreta). Orfeu (Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, atès que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.
Nou!!: Cesaraugusta і Orfeu · Veure més »
Pagès
''Les espigoladores'' (Jean-François Millet, 1857) Un pagès (o pagés), camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres.
Nou!!: Cesaraugusta і Pagès · Veure més »
Pagus
Un pagus (plural pagi) fou un lloc fortificat dels territoris romans exteriors a la ciutat on el poble i la tropa es podia retirar en cas d'un atac, però sense defenses emmurallades.
Nou!!: Cesaraugusta і Pagus · Veure més »
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Nou!!: Cesaraugusta і Pamplona · Veure més »
Pan (mitologia)
El déu Pan acompanyat d'un sàtir Pan (en grec Πάν), en la mitologia grega, era el déu dels pastors i dels ramats.
Nou!!: Cesaraugusta і Pan (mitologia) · Veure més »
Pòrtic
Prónaos del Panteó de Roma En la seva accepció genèrica estructural, un pòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues.
Nou!!: Cesaraugusta і Pòrtic · Veure més »
Pecat original
Adam i Eva per Peter Paul Rubens. El pecat original és la falta comesa per Adam i Eva que explica la seva expulsió del Paradís.
Nou!!: Cesaraugusta і Pecat original · Veure més »
Pedra
La paraula pedra s'utilitza en el llenguatge comú i en joieria, l'arquitectura i l'enginyeria per a fer referència a qualsevol material natural d'origen mineral, sòlid i caracteritzat per una elevada consistència.
Nou!!: Cesaraugusta і Pedra · Veure més »
Pedra calcària
La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.
Nou!!: Cesaraugusta і Pedra calcària · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Cesaraugusta і Península Itàlica · Veure més »
Peristil
Casa dels Vetis de Pompeia, amb el ''peristylium'' o jardí central porticat El peristil (del llatí peristylum) és, en l'arquitectura clàssica, un tipus de columnata formada per una sèrie continuada de fileres de columnes a l'entorn d'un pati o edifici que marcava la separació del pòrtic, construcció en què els pilars no rodejaven l'espai sinó que estaven disposats en una o més línies paral·leles.
Nou!!: Cesaraugusta і Peristil · Veure més »
Piscina
Piscina a la Universitat de Stirling Una piscina és una construcció artificial destinada a nedar o practicar-hi esports relacionats amb l'aigua.
Nou!!: Cesaraugusta і Piscina · Veure més »
Priscil·lianisme
El priscil·lianisme fou una doctrina cristiana considerada herètica.
Nou!!: Cesaraugusta і Priscil·lianisme · Veure més »
Província de Sòria
La província de Sòria és una província espanyola amb capital a Sòria que forma part de Castella i Lleó.
Nou!!: Cesaraugusta і Província de Sòria · Veure més »
Prudenci
p.
Nou!!: Cesaraugusta і Prudenci · Veure més »
Psique (mitologia)
''El rapte de Psique'' de William-Adolphe Bouguereau Psique (en grec Ψυχή) és el nom de lànima.
Nou!!: Cesaraugusta і Psique (mitologia) · Veure més »
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Nou!!: Cesaraugusta і Qüestor · Veure més »
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Nou!!: Cesaraugusta і Ròmul Augústul · Veure més »
Resurrecció de Llàtzer
Duccio, 1310-11 La Resurrecció de Llàtzer és un dels Miracles de Jesús als Evangelis en els quals Jesús torna a la vida a Llàtzer de Betània quatre dies després del seu enterrament a Betània, prop de Jerusalem, segons es narra a. Els teòlegs Moloney i Harrington veuen la resurrecció de Llàtzer com un miracle fonamental que comença la cadena d'esdeveniments que condueix a la Crucifixió de Jesús.
Nou!!: Cesaraugusta і Resurrecció de Llàtzer · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Cesaraugusta і Rin · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Cesaraugusta і Roma · Veure més »
Romanització d'Hispània
La romanització d'Hispània és el procés pel qual la Cultura de l'Antiga Roma es va implantar en la Península Ibèrica durant el període de domini romà sobre aquesta.
Nou!!: Cesaraugusta і Romanització d'Hispània · Veure més »
Salduie
Salduie (en escriptura ibera 42px) va ser el nom de la ciutat ibèrica sedetana situada al solar de l'actual Saragossa des de la segona meitat del.
Nou!!: Cesaraugusta і Salduie · Veure més »
San Juan de los Panetes
Lesglésia de San Juan de los Panetes és un temple de culte catòlic d'estil barroc situat a Saragossa, Aragó.
Nou!!: Cesaraugusta і San Juan de los Panetes · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Cesaraugusta і Sant Pere · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Cesaraugusta і Saragossa · Veure més »
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Nou!!: Cesaraugusta і Saraqusta · Veure més »
Seca
isbn.
Nou!!: Cesaraugusta і Seca · Veure més »
Serf
Miniatura d'una caplletra d'un manuscrit medieval mostrant un '''serf''', amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre, eclesiàstic, que discuteixen Durant l'edat mitjana, un serf era una persona que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud.
Nou!!: Cesaraugusta і Serf · Veure més »
Setges de Saragossa
Els dos setges de Saragossa soferts per la ciutat aragonesa de Saragossa durant la Guerra del Francès, varen enfrontar els exèrcits d'ocupació del Primer Imperi Francès de Napoleó Bonaparte i a les forces espanyoles lleials a la dinastia Borbó.
Nou!!: Cesaraugusta і Setges de Saragossa · Veure més »
Seu episcopal
La seu o càtedra del Bisbe de Roma a la basílica de San Giovanni in Laterano Una seu episcopal o simplement seu és, en el significat habitual de l'expressió, l'àrea de la jurisdicció eclesiàstica d'un bisbe.
Nou!!: Cesaraugusta і Seu episcopal · Veure més »
Sitja
Sitges de gra a Austràlia. Una sitja és un dipòsit.
Nou!!: Cesaraugusta і Sitja · Veure més »
Sofia
La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.
Nou!!: Cesaraugusta і Sofia · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Cesaraugusta і Sueus · Veure més »
Teatre de Marcel
El Teatre de Marcel és un teatre edificat a l'antiga Roma, conservat parcialment.
Nou!!: Cesaraugusta і Teatre de Marcel · Veure més »
Teatre romà
Pompeu Un teatre romà és una construcció típica de l'arquitectura romana que es troba a gran part de les províncies de l'antiga Roma i la finalitat del qual era la d'oferir espectacles teatrals.
Nou!!: Cesaraugusta і Teatre romà · Veure més »
Teatre romà de Saragossa
Muralla Maqueta del '''Teatre romà de Saragossa'''. El Teatre romà de Saragossa (antiga Caesaraugusta) és un teatre de l'època romana, construït a la primera meitat del segle I d C., en L'època de Tiberi i Claudi.
Nou!!: Cesaraugusta і Teatre romà de Saragossa · Veure més »
Teatro Principal (Saragossa)
El Teatro Principal és el teatre més important de Saragossa (Aragó).
Nou!!: Cesaraugusta і Teatro Principal (Saragossa) · Veure més »
Teodoric II (rei dels visigots)
Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.
Nou!!: Cesaraugusta і Teodoric II (rei dels visigots) · Veure més »
Teodosi I el Gran
Aquest gràfic il·lustra com Teodosi el Gran va adquirir els territoris de tot l'Imperi Romà Flavi Teodosi (en Flavius Theodosius; 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395), conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà entre el 379 i el 395 (fins al 392 només de la meitat oriental).
Nou!!: Cesaraugusta і Teodosi I el Gran · Veure més »
Termes romanes
Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.
Nou!!: Cesaraugusta і Termes romanes · Veure més »
Termes romanes de Caesaraugusta
Muralla Les termes romanes de Caesaraugusta es van construir a la Colònia Caesar Augusta, a la província Hispània Citerior / Tarraconensis pertanyent a l'Imperi Romà, actualment denominada Saragossa, (Espanya).
Nou!!: Cesaraugusta і Termes romanes de Caesaraugusta · Veure més »
Terratinent
Terratinent és un terme que es refereix a l'amo o posseïdor d'una terra o finca rústica.
Nou!!: Cesaraugusta і Terratinent · Veure més »
Terrissa
Fabricació d'una peça de terrissa amb el torn Atuell del període Jōmon (Japó) considerat el més antic del món. La terrissa, anomenada cantereria a molts indrets del País Valencià i les Terres de l'Ebre, és l'objecte o conjunt d'objectes, tals com olles, càntirs, gerres, perols, cassoles o tests, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.
Nou!!: Cesaraugusta і Terrissa · Veure més »
Tetrarquia
esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.
Nou!!: Cesaraugusta і Tetrarquia · Veure més »
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Nou!!: Cesaraugusta і Tiberi · Veure més »
Timgad
Timgad (anomenada Thamugas o Thamugaudi en amazic antic) fou una colònia romana de la serralada de l'Aurès, a Algèria, fundada per l'emperador Trajà cap a l'any 100 dC.
Nou!!: Cesaraugusta і Timgad · Veure més »
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Nou!!: Cesaraugusta і Torí · Veure més »
Torrassa
'''Torrassa''' del castell de Gardeny Torrassa del moro, Llinars del Vallès, Barcelona Una torrassa era una torre grossa o alta, que combinava funcions residencials i militars i que es va popularitzar a l'edat mitjana, principalment al segle XII.
Nou!!: Cesaraugusta і Torrassa · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Cesaraugusta і Tortosa · Veure més »
Turiaso
Turiaso o Turiasu fou una ciutat celtibera d'Hispània, a la Tarraconense, entre Cesaragusta i Numància.
Nou!!: Cesaraugusta і Turiaso · Veure més »
Valeri de Saragossa
Valeri o Valeri de Saragossa (segle III-IV) va ser bisbe de Saragossa, mestre de Sant Vicent Màrtir i confessor de la fe cristiana.
Nou!!: Cesaraugusta і Valeri de Saragossa · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Cesaraugusta і Vàndals · Veure més »
Velilla de Ebro
Velilla de Ebro és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarcar del Ribera Baixa de l'Ebre.
Nou!!: Cesaraugusta і Velilla de Ebro · Veure més »
Vicenç d'Osca
Vicenç Màrtir (o Vicent a València), conegut també com a Sant Vicent de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, – València, ca. 304) va ser un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa.
Nou!!: Cesaraugusta і Vicenç d'Osca · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Cesaraugusta і Visigots · Veure més »
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Nou!!: Cesaraugusta і 117 · Veure més »
138
Sense descripció.
Nou!!: Cesaraugusta і 138 · Veure més »
1647
*.
Nou!!: Cesaraugusta і 1647 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Cesaraugusta і 1848 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Cesaraugusta і 2000 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Cesaraugusta і 2003 · Veure més »
23 de desembre
El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cesaraugusta і 23 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Caesar Augusta, Caesaraugusta, Cesaracosta, Cesaragusta.
