Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Cesaraugusta і Hispània Tarraconense
Cesaraugusta і Hispània Tarraconense tenen 22 coses en comú (en Uniopèdia): Alans, Augusta Emèrita, Bagaudes, Baix Imperi, Barcelona, Cartaginense, Constantí (usurpador), Dioclecià, Flavi Honori, Gal·lècia, Gàl·lia, Hispània Citerior, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Lusitània, Majorià, Maximià, Pamplona, Sueus, Tetrarquia, Vàndals, Visigots.
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Alans і Cesaraugusta · Alans і Hispània Tarraconense ·
Augusta Emèrita
Teatre romà Augusta Emèrita va ser el nom romà de la ciutat de Mèrida (castellà Mérida), capital de la Lusitània, fundada l'any 23 aC per Publius Carisius, legat d'August, que hi va establir veterans de les legions V Alaudae i X Gemina, anomenats emeriti ('soldat retirat', 'veterà') després de les guerres càntabres.
Augusta Emèrita і Cesaraugusta · Augusta Emèrita і Hispània Tarraconense ·
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Bagaudes і Cesaraugusta · Bagaudes і Hispània Tarraconense ·
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Baix Imperi і Cesaraugusta · Baix Imperi і Hispània Tarraconense ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Cesaraugusta · Barcelona і Hispània Tarraconense ·
Cartaginense
La Cartaginense (en llatí Carthaginensis) era una província de l'Imperi Romà i després visigoda d'Hispània.
Cartaginense і Cesaraugusta · Cartaginense і Hispània Tarraconense ·
Constantí (usurpador)
Siliqua amb l'efígie de Constantí Constantí (en llatí Flavius Claudius Constantinus) va ser un general romà que es va proclamar emperador l'any 407 i va exercir fins al 411.
Cesaraugusta і Constantí (usurpador) · Constantí (usurpador) і Hispània Tarraconense ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Cesaraugusta і Dioclecià · Dioclecià і Hispània Tarraconense ·
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Cesaraugusta і Flavi Honori · Flavi Honori і Hispània Tarraconense ·
Gal·lècia
La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.
Cesaraugusta і Gal·lècia · Gal·lècia і Hispània Tarraconense ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Cesaraugusta і Gàl·lia · Gàl·lia і Hispània Tarraconense ·
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Cesaraugusta і Hispània Citerior · Hispània Citerior і Hispània Tarraconense ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Cesaraugusta і Imperi Romà · Hispània Tarraconense і Imperi Romà ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Cesaraugusta і Imperi Romà d'Occident · Hispània Tarraconense і Imperi Romà d'Occident ·
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Cesaraugusta і Lusitània · Hispània Tarraconense і Lusitània ·
Majorià
ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.
Cesaraugusta і Majorià · Hispània Tarraconense і Majorià ·
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Cesaraugusta і Maximià · Hispània Tarraconense і Maximià ·
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Cesaraugusta і Pamplona · Hispània Tarraconense і Pamplona ·
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Cesaraugusta і Sueus · Hispània Tarraconense і Sueus ·
Tetrarquia
esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.
Cesaraugusta і Tetrarquia · Hispània Tarraconense і Tetrarquia ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Cesaraugusta і Vàndals · Hispània Tarraconense і Vàndals ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Cesaraugusta і Visigots · Hispània Tarraconense і Visigots ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Cesaraugusta і Hispània Tarraconense
- Què tenen en comú Cesaraugusta і Hispània Tarraconense
- Semblances entre Cesaraugusta і Hispània Tarraconense
Comparació entre Cesaraugusta і Hispània Tarraconense
Cesaraugusta té 224 relacions, mentre que Hispània Tarraconense té 109. Com que tenen en comú 22, l'índex de Jaccard és 6.61% = 22 / (224 + 109).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Cesaraugusta і Hispània Tarraconense. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
