124 les relacions: Aixovar, Anglosaxons, Antiga Roma, Apià, Arevacs, Arma, Armòrica, Arreu, Ètnia, Àugur, Bandera, Basc, Bílbilis, Bel·les, Bol, Bosc, Bretanya, Britànnia, Cabriol, Calçat, Carrer, Castellà, Català, Catalunya, Cavall, Celler (vi), Celtes, Celtibèria, Celtibèric, Cereal, Columnes d'Hèrcules, Comunitat Autònoma del País Basc, Conquesta romana d'Hispània, Contrebia Belaisca, Cultura de Hallstatt, Cultura de La Tène, Cultura dels camps d'urnes, Cultura dels castres, Diodor de Sicília, Divinitat, Dot, Druida, Duero, Ebre, Empúries, Epona, Escriptura celtibèrica, Espasa, Estrabó, Fang (geologia), ..., Fíbula, Ferradura, Ferro, Foc, Francès, Gaèlic irlandès, Galícia, Gal·lès, Gàl·lia, Germànics, Gran Bretanya, Grecs, Guerres celtiberes, Henares, Heròdot, Hispània, Holocaust, Ibèria, Ibers, Imperi Romà, Irlanda, Jalón, Líquid, Llança, Llatí, Llengües cèltiques, Llengües goidèliques, Llengües indoeuropees, Lli, Lluna, Lluna plena, Lobetans, Lug, Lusons, Maó, Mag, Marc Valeri Marcial, Marsella, Massàlia, Mercuri (mitologia), Molí, Navarra, Numància (Hispània), Oppidum, PDF, Pedra, Pelèndons, Península Ibèrica, Portugal, Posidoni, Prosèrpina, Província de Conca, Província de Guadalajara, Província de Saragossa, Província de Sòria, Província de Terol, Punyal, República Romana, Roma, Saragossa, Segòbriga, Sella de muntar, Senat, Setge de Numància, Sitja, Sol, Tajo, Tajuña, Túria, Tova, Trompeta, Xaló, Xúquer, 133 aC. Ampliar l'índex (74 més) »
Aixovar
Armari de núvia alemany on s'hi exposa l''''aixovar''' Un aixovar (de l'àrab assovár) era el nom que rebien els béns aportats en dot al cònjuge que tenia el patrimoni principal d'una parella.
Nou!!: Celtibers і Aixovar · Veure més »
Anglosaxons
Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.
Nou!!: Celtibers і Anglosaxons · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Celtibers і Antiga Roma · Veure més »
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Nou!!: Celtibers і Apià · Veure més »
Arevacs
Els arevacs (en llatí Arevaci en grec antic Ἀρεουάκοι) eren la tribu més poderosa dels celtibers de la província Tarraconense.
Nou!!: Celtibers і Arevacs · Veure més »
Arma
Armes de l'edat del bronze Una arma és un estri, eina, útil o dispositiu concebut per a neutralitzar, ferir o matar éssers vius, o per a destruir edificis o objectes, generalment en el marc d'una guerra o una altra classe de conflicte.
Nou!!: Celtibers і Arma · Veure més »
Armòrica
Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.
Nou!!: Celtibers і Armòrica · Veure més »
Arreu
Cavall amb arreus Arreus del cavall Referit als animals de sella o de tir un arreu és qualsevol guarniment o accessori que permeti o ajudi a desenvolupar les seves tasques.
Nou!!: Celtibers і Arreu · Veure més »
Ètnia
Una ètnia o grup ètnic és un conjunt de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.
Nou!!: Celtibers і Ètnia · Veure més »
Àugur
Un àugur era un sacerdot especial romà encarregat d'interpretar el vol o les vísceres de les aus abans de cada actuació pública.
Nou!!: Celtibers і Àugur · Veure més »
Bandera
Banderes a l'edifici de l'ONU a Ginebra, Suïssa Una bandera és un tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d'una nació, d'un estat, d'una ciutat, d'una dinastia, d'una autoritat, d'un partit, d'una associació, etc., o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
Nou!!: Celtibers і Bandera · Veure més »
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Nou!!: Celtibers і Basc · Veure més »
Bílbilis
Bílbilis (llatí Bilbilis) fou una ciutat de la Tarraconense, la segona ciutat dels Celtibers després de Segòbriga.
Nou!!: Celtibers і Bílbilis · Veure més »
Bel·les
Els bel·les (en llatí Belli, en grec antic Βελλοί) eren un poble celtiber a la Tarraconense, una de les tribus més petites que tenia el seu centre a la poderosa ciutat de Segeda (Σεγήδη).
Nou!!: Celtibers і Bel·les · Veure més »
Bol
Un bol de plàstic Un bol és un atuell hemisfèric sense anses destinat a contenir aliments líquids (cafè, llet, te, etc.), per beure's el seu contingut o també per rentar-se els dits.
Nou!!: Celtibers і Bol · Veure més »
Bosc
La Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants.
Nou!!: Celtibers і Bosc · Veure més »
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Nou!!: Celtibers і Bretanya · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Celtibers і Britànnia · Veure més »
Cabriol
El Cabriol (en castellà Cabriel) és un riu de la península Ibèrica, afluent del Xúquer, que passa per les comarques valencianes dels Serrans i de la Vall de Cofrents, i castellanomanxega de la Serranía de Cuenca.
Nou!!: Celtibers і Cabriol · Veure més »
Calçat
Expositors de calçat Calcer femení El calçat, calcer, calçament o la calçadura és qualsevol peça de vestir que cobreix el peu i, a vegades, part de la cama, per a protegir-lo del fred i de l'exterior, però també amb fins ornamentals.
Nou!!: Celtibers і Calçat · Veure més »
Carrer
El Carrer Ferran de Barcelona El carrer és un espai urbà, lineal i públic, vorejat de cases, solars o parets, que permet la circulació de persones i, en el seu cas, vehicles i que dona accés a diferents parcel·les o edificis que es troben als seus costats.
Nou!!: Celtibers і Carrer · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Celtibers і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Celtibers і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Celtibers і Catalunya · Veure més »
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Nou!!: Celtibers і Cavall · Veure més »
Celler (vi)
Celler del Museu Romàntic Can Papiol de Vilanova i La Geltrú Un celler és un local on és elaborat i sotmès a envelliment o a maduració el vi.
Nou!!: Celtibers і Celler (vi) · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Celtibers і Celtes · Veure més »
Celtibèria
Possible extensió de la Celtibèria Celtibèria fou un districte d'Hispània Citerior a la part central del nord de la península.
Nou!!: Celtibers і Celtibèria · Veure més »
Celtibèric
Llengües paleohispàniques El celtibèric és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la que se n'han conservat textos.
Nou!!: Celtibers і Celtibèric · Veure més »
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Nou!!: Celtibers і Cereal · Veure més »
Columnes d'Hèrcules
Representació de les columnes d'Hèrcules a Gibraltar Les columnes d'Hèrcules (Herculis Columnae, en αἱ Ἡρακλέους στῆλαι, hai Hērakléous stêlai), també pilars d'Hèrcules, és el que rebien antigament les roques que guardaven l'entrada a la mar Mediterrània a la zona de l'estret de Gibraltar.
Nou!!: Celtibers і Columnes d'Hèrcules · Veure més »
Comunitat Autònoma del País Basc
Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Celtibers і Comunitat Autònoma del País Basc · Veure més »
Conquesta romana d'Hispània
La conquesta romana d'Hispània es va iniciar el 218 aC.
Nou!!: Celtibers і Conquesta romana d'Hispània · Veure més »
Contrebia Belaisca
Contrebia Belaisca fou un oppidum celtiber, localitzat en el Cabezo de las Minas de Botorrita, Saragossa.
Nou!!: Celtibers і Contrebia Belaisca · Veure més »
Cultura de Hallstatt
La cultura de Hallstatt fou el tercer període cultural de l'edat del ferro i abraça un període entre el 800 i el 500 aC.
Nou!!: Celtibers і Cultura de Hallstatt · Veure més »
Cultura de La Tène
La cultura de la Tène fou el darrer període de l'edat de ferro preromana a l'Europa.
Nou!!: Celtibers і Cultura de La Tène · Veure més »
Cultura dels camps d'urnes
La cultura dels camps d'urnes o cultura sorotàptica pertany a la part final del període de l'edat del bronze.
Nou!!: Celtibers і Cultura dels camps d'urnes · Veure més »
Cultura dels castres
Zona de la cultura dels castres Castre de Troña, a Ponteareas, província de Pontevedra La cultura dels castres fou una cultura protohistòrica que es desenvolupà en el nord-oest de la península Ibèrica a l'edat del ferro i perdurà durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Celtibers і Cultura dels castres · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: Celtibers і Diodor de Sicília · Veure més »
Divinitat
La divinitat o el diví és una noció metafísica usada de manera variable segons les diferents confessions i creences i, fins i tot, entre diferents individus dins d'una mateixa fe, per a referir-se a un poder transcendental o als seus atributs i manifestacions en el món; encara que pot fer-ho, no pressuposa l'existència de diversos déus o d'un únic Déu absolut.
Nou!!: Celtibers і Divinitat · Veure més »
Dot
Un antic ''Aussteuerschrank'' alemany amb l'aixovar de la núvia El dot, mot usat des de l'edat mitjana i que prové del llatí, és el patrimoni que la futura casada o la seva família lliuren al promès, i està en molts casos en proporció amb l'estatus social del futur marit.
Nou!!: Celtibers і Dot · Veure més »
Druida
Estatuïa d'un druida al Croome Park, Worcestershire El druida era, en les societats dels antics celtes, un sacerdot amb la missió de conservar i transmetre les tradicions religioses i administrar la justícia.
Nou!!: Celtibers і Druida · Veure més »
Duero
El Duero o Douro és un dels majors rius de la península Ibèrica.
Nou!!: Celtibers і Duero · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Celtibers і Ebre · Veure més »
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Nou!!: Celtibers і Empúries · Veure més »
Epona
- Epona (Ἵππωνα) o Rosette és la deessa celta dels cavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l'aigua, la curació i la mort indistintament, equivalent a Cibeles.
Nou!!: Celtibers і Epona · Veure més »
Escriptura celtibèrica
Escriptures paleohispàniques Un signari celtibèric oriental Un signari celtibèric occidental. Lescriptura celtibèrica és una escriptura prellatina que és l'adaptació gairebé directa de l'escriptura ibèrica nord-oriental a les particularitats de la llengua celtibèrica.
Nou!!: Celtibers і Escriptura celtibèrica · Veure més »
Espasa
Espases L'espasa és una arma blanca de doble tallant composta d'una fulla dreta de metall equipada si és necessari amb una canal o canaleta (depressió longitudinal), d'un mànec dit puny, braç o mantí de la creu, i d'un protector que protegeix la mà.
Nou!!: Celtibers і Espasa · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Celtibers і Estrabó · Veure més »
Fang (geologia)
El fang, és una barreja líquida o semilíquida d'aigua i terra o sediments.
Nou!!: Celtibers і Fang (geologia) · Veure més »
Fíbula
Fíbula de l'edat de bronze Fíbula de Braganza, art hel·lenístic, 250-200 aC.Les fíbules (fibulae) eren unes agulles que s'enganxaven en un objecte decoratiu, generalment corbat.
Nou!!: Celtibers і Fíbula · Veure més »
Ferradura
Les ferradures modernes solen estar fetes de ferro i van clavades en els cascs. Una ferradura és una peça en forma d'una «U», construïdes de ferro, cautxú, plàstic o cuir, que es claven o encolen en la vora dels cascs dels cavalls.
Nou!!: Celtibers і Ferradura · Veure més »
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Nou!!: Celtibers і Ferro · Veure més »
Foc
Foc en flama Ignició i extinció del foc d'una pila de fusta.Foc a càmera lenta (1000 frame/s) El foc és una reacció química d'oxidació violenta d'una matèria combustible.
Nou!!: Celtibers і Foc · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Celtibers і Francès · Veure més »
Gaèlic irlandès
El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.
Nou!!: Celtibers і Gaèlic irlandès · Veure més »
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Celtibers і Galícia · Veure més »
Gal·lès
El gal·lès o gal·lés (en gal·lès: Cymraeg) és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que es fan esforços per recuperar-la, atès que és la llengua cooficial de Gal·les i com a tal s'ensenya a l'escola.
Nou!!: Celtibers і Gal·lès · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Celtibers і Gàl·lia · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Celtibers і Germànics · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Celtibers і Gran Bretanya · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Celtibers і Grecs · Veure més »
Guerres celtiberes
Les guerres celtiberes o celtibèriques foren un conjunt d'enfrontaments bèl·lics produïts al llarg dels segles i II aC, entre la República Romana i els diferents pobles celtibers, que habitaven a la zona mitjana de l'Ebre i la Meseta superior.
Nou!!: Celtibers і Guerres celtiberes · Veure més »
Henares
El riu Henares és un riu espanyol, afluent del Jarama, afluent al seu torn del Tajo.
Nou!!: Celtibers і Henares · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Celtibers і Heròdot · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Celtibers і Hispània · Veure més »
Holocaust
L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.
Nou!!: Celtibers і Holocaust · Veure més »
Ibèria
Moneda ibèrica de Bora (Jaén). Ibèria és el nom amb què els grecs coneixien des de temps remots la costa mediterrània occidental, entre el Roine i l'estret de Gibraltar.
Nou!!: Celtibers і Ibèria · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Celtibers і Ibers · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Celtibers і Imperi Romà · Veure més »
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Celtibers і Irlanda · Veure més »
Jalón
El Jalón és un riu castellà i aragonès afluent per la dreta de l'Ebre.
Nou!!: Celtibers і Jalón · Veure més »
Líquid
gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.
Nou!!: Celtibers і Líquid · Veure més »
Llança
Recreació d'una formació hoplita Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena). Saladí contra Ricard Cor de Lleó. Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).
Nou!!: Celtibers і Llança · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Celtibers і Llatí · Veure més »
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Nou!!: Celtibers і Llengües cèltiques · Veure més »
Llengües goidèliques
Les llengües goidèliques (en gaèlic irlandès: teangacha Gaelacha; en gaèlic escocès: cànanan Goidhealach; en gaèlic manx: çhengaghyn Gaelgagh) conformen una de les dues branques de les de llengües cèltiques insulars (o cèltic-Q); l'altre grup cèltic el conformen les llengües britòniques o cèltic-P. Les llengües goidèliques van formar històricament un contínuum lingüístic que s'estenia des del sud d'Irlanda, passant per l'illa de Man, fins al nord d'Escòcia.
Nou!!: Celtibers і Llengües goidèliques · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Celtibers і Llengües indoeuropees · Veure més »
Lli
Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.
Nou!!: Celtibers і Lli · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Celtibers і Lluna · Veure més »
Lluna plena
mi de distància del centre de la Terra, l'ocurrència més proper des de 1948. No va a estar més a prop de nou fins 2034. La lluna plena o ple de la lluna, també denominat pleniluni, és la fase lunar que té lloc quan la Terra està situada exactament entre el Sol i la Lluna.
Nou!!: Celtibers і Lluna plena · Veure més »
Lobetans
Els lobetans (en llatí Lobetani, en grec antic Λωβητανοί) eren un poble del nord-est de la Tarraconense, a l'oest del País Valencià o a l'est d'Aragó.
Nou!!: Celtibers і Lobetans · Veure més »
Lug
Lug o Lugh és un déu de la mitologia celta, molt present a la mitologia irlandesa i documentat també en nombroses fonts provinents de territoris de cultura celta, actual o històrica.
Nou!!: Celtibers і Lug · Veure més »
Lusons
Els lusons (en llatí Lusones, en grec antic Λούσωνες) formaven la més petita de les tribus en les que eren dividits els celtibers.
Nou!!: Celtibers і Lusons · Veure més »
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Nou!!: Celtibers і Maó · Veure més »
Mag
Merlí, príncep dels encantaments, és un dels '''mags''' més coneguts Un mag, màgic, bruixot, fetiller o encantador és una persona que es dedica a la bruixeria o a certs tipus de màgia.
Nou!!: Celtibers і Mag · Veure més »
Marc Valeri Marcial
Marc Valeri Marcial, en llatí Marcus Valerius Martialis, sovint anomenat simplement Marcial (Bílbilis, Tarraconense, 43 dC - Bílbilis, Tarraconense, 104 dC), va ser un poeta llatí, d'origen hispà, cèlebre pels seus llibres d'epigrames.
Nou!!: Celtibers і Marc Valeri Marcial · Veure més »
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Celtibers і Marsella · Veure més »
Massàlia
Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.
Nou!!: Celtibers і Massàlia · Veure més »
Mercuri (mitologia)
XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.
Nou!!: Celtibers і Mercuri (mitologia) · Veure més »
Molí
Safareig i molí aiguader de vent del tipus «de ramell». Molí d'en Tenre, Muro, Mallorca. Darreria del s. XIX. Substituí una sínia. Un molí és una màquina emprada en la molta de grans, o d'altres materials sòlids, amb moles.
Nou!!: Celtibers і Molí · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Celtibers і Navarra · Veure més »
Numància (Hispània)
Numància (en llatí Numantia) fou una ciutat d'Hispània capital dels arevacs (Plini la situa al país dels pelèndons, però tots els altres autors la situen al dels arevacs, un poble de la Tarraconense).
Nou!!: Celtibers і Numància (Hispània) · Veure més »
Oppidum
'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.
Nou!!: Celtibers і Oppidum · Veure més »
PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat.
Nou!!: Celtibers і PDF · Veure més »
Pedra
La paraula pedra s'utilitza en el llenguatge comú i en joieria, l'arquitectura i l'enginyeria per a fer referència a qualsevol material natural d'origen mineral, sòlid i caracteritzat per una elevada consistència.
Nou!!: Celtibers і Pedra · Veure més »
Pelèndons
Els pelèndons (llatí: Pellendones) foren un poble celtiber de la Tarraconense, a les fonts del Duero i l'Ebre, a l'est dels arevacs.
Nou!!: Celtibers і Pelèndons · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Celtibers і Península Ibèrica · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Celtibers і Portugal · Veure més »
Posidoni
Posidoni d'Apamea, en llatí Poseidonius, en grec antic Ποσειδώνιος ὁ Ἀπαμεύς, també conegut com a Posidoni de Rodes, ὁ Ῥόδιος, (Apamea, Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC) fou un polític, geògraf, astrònom, historiador i filòsof estoic grec.
Nou!!: Celtibers і Posidoni · Veure més »
Prosèrpina
En la mitologia romana, Prosèrpina (Prōserpĭna, adaptació del grec Περσεφόνη, Persephonē, per via de l'etrusc, influïda potser pel llatí prōserpĕre, 'emergir') era la deessa dels Inferns, esposa de Plutó i filla Ceresi Júpiter.
Nou!!: Celtibers і Prosèrpina · Veure més »
Província de Conca
La província de Conca (en castellà, Cuenca) és una província espanyola que forma part de la comunitat autònoma de Castella - la Manxa, en la seua part oriental.
Nou!!: Celtibers і Província de Conca · Veure més »
Província de Guadalajara
La província de Guadalajara és una província de Castella-la Manxa, amb capital a la ciutat homònima.
Nou!!: Celtibers і Província de Guadalajara · Veure més »
Província de Saragossa
La província de Saragossa està ubicada al nord d'Espanya i en el centre de la comunitat autònoma d'Aragó.
Nou!!: Celtibers і Província de Saragossa · Veure més »
Província de Sòria
La província de Sòria és una província espanyola amb capital a Sòria que forma part de Castella i Lleó.
Nou!!: Celtibers і Província de Sòria · Veure més »
Província de Terol
Terol (Teruel en castellà, Tergüel en aragonès) és una província espanyola, la més meridional de les tres províncies aragoneses.
Nou!!: Celtibers і Província de Terol · Veure més »
Punyal
Punyal i funda amb adorns Un punyal és una arma blanca amb la fulla de dos talls, dissenyada per a clavar, de cara a matar persones o animals.
Nou!!: Celtibers і Punyal · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Celtibers і República Romana · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Celtibers і Roma · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Celtibers і Saragossa · Veure més »
Segòbriga
El parc arqueològic de Segòbriga és un important jaciment arqueològic romà al voltant del turó de Cabeza Griego a la localitat de Saelices (Província de Conca, Espanya).
Nou!!: Celtibers і Segòbriga · Veure més »
Sella de muntar
Sella anglesa La sella o muntura és un element que uneix el genet als lloms d'un cavall.
Nou!!: Celtibers і Sella de muntar · Veure més »
Senat
El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.
Nou!!: Celtibers і Senat · Veure més »
Setge de Numància
El Setge de Numància fou l'acció final de la guerra de Numància, entre les forces de la República de Roma i les forces celtiberes de la Hispània Citerior.
Nou!!: Celtibers і Setge de Numància · Veure més »
Sitja
Sitges de gra a Austràlia. Una sitja és un dipòsit.
Nou!!: Celtibers і Sitja · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Celtibers і Sol · Veure més »
Tajo
El Tajo (Tacho en aragonès, Tajo en castellà, Tejo en portuguès) és el riu més llarg de la península Ibèrica.
Nou!!: Celtibers і Tajo · Veure més »
Tajuña
El Tajuña (del llatí Tagonius) és un riu a l'interior d'Espanya, és el segon riu de major longitud de la conca del Tajo, després del mateix Tajo.
Nou!!: Celtibers і Tajuña · Veure més »
Túria
El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.
Nou!!: Celtibers і Túria · Veure més »
Tova
Palència). Mur de tova sobre una base de pedra d'una casa de la província de Burgos. La tova (també anomenada atova o atovó) és una peça per a la construcció feta amb una massa de fang (argila i sorra) barrejada de vegades amb palla, modelada en forma de maó i assecada al sol; amb les toves es construeixen parets i murs d'edificacions variades.
Nou!!: Celtibers і Tova · Veure més »
Trompeta
La trompeta és un instrument musical de vent, pertanyent a la família dels instruments de vent-metall o metalls, fabricat en un aliatge de metall.
Nou!!: Celtibers і Trompeta · Veure més »
Xaló
Xaló és un municipi del País Valencià, es troba a la comarca de la Marina Alta, i pertany a l'antic terme castral del castell d'Aixa.
Nou!!: Celtibers і Xaló · Veure més »
Xúquer
El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Celtibers і Xúquer · Veure més »
133 aC
Sense descripció.
Nou!!: Celtibers і 133 aC · Veure més »
Redirigeix aquí:
Celtiber, Celtibera, Celtibèriques, Celtíbera, Celtíbers.