Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cavalleria і La mort d'Artús

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Cavalleria і La mort d'Artús

Cavalleria vs. La mort d'Artús

La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures. fades vetllant el rei, pintura d'Edward Burne-Jones (1898) El llibre La mort d'Artús (originalment, en francès mitjà, Morte Darthur i després Le Morte d'Arthur) és la versió de sir Thomas Malory sobre la història del Rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona, basada en diverses llegendes angleses i franceses.

Similituds entre Cavalleria і La mort d'Artús

Cavalleria і La mort d'Artús tenen 12 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre el Gran, Chrétien de Troyes, Galaaz, Imperi Romà, Juli Cèsar, Lancelot, Rei Artús, Reina Ginebra, Sant Greal, Taula Rodona, Tristan und Isolde, Vulgata artúrica.

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Alexandre el Gran і Cavalleria · Alexandre el Gran і La mort d'Artús · Veure més »

Chrétien de Troyes

Chrétien de Troyes (1135-1190, dates probables) va ser un dels primers autors importants de la literatura francesa.

Cavalleria і Chrétien de Troyes · Chrétien de Troyes і La mort d'Artús · Veure més »

Galaaz

Galaaz -també Galaàs i Galeàs- (en francès Galaad o Galaaç, en anglès Galahad, en gal·lès Gwalchavad) és un dels personatges principals de la matèria de Bretanya, els texts que narren les aventures del Rei Artús i els seus cavallers.

Cavalleria і Galaaz · Galaaz і La mort d'Artús · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Cavalleria і Imperi Romà · Imperi Romà і La mort d'Artús · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Cavalleria і Juli Cèsar · Juli Cèsar і La mort d'Artús · Veure més »

Lancelot

Lançalot (o Lancelot) del Llac és un cavaller de la Taula Rodona, segons la llegenda artúrica i la matèria de Bretanya.

Cavalleria і Lancelot · La mort d'Artús і Lancelot · Veure més »

Rei Artús

El Rei Artús o Artur fou un líder brità dels segles  i, el qual, segons les històries i romanços medievals, encapçalà la defensa de Bretanya (entenent per aquesta denominació tant la continental com la insular) davant dels VI.

Cavalleria і Rei Artús · La mort d'Artús і Rei Artús · Veure més »

Reina Ginebra

La reina Ginebra és un personatge llegendari, la dona del mític rei Artús.

Cavalleria і Reina Ginebra · La mort d'Artús і Reina Ginebra · Veure més »

Sant Greal

El sant Greal (també Graal, Grial, Gresal) és un objecte llegendari que apareix en moltes obres narratives medievals, especialment en les novel·les artúriques.

Cavalleria і Sant Greal · La mort d'Artús і Sant Greal · Veure més »

Taula Rodona

Sir Galahad ocupa el «seient perillós» de la Taula Rodona Segons la llegenda del Rei Artús, la Taula Rodona era la taula mística de Camelot on Artús i els seus cavallers seien a tractar els assumptes cabdals de la seguretat del regne.

Cavalleria і Taula Rodona · La mort d'Artús і Taula Rodona · Veure més »

Tristan und Isolde

Tristan und Isolde (en alemany, en català: Tristany i Isolda) és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval bretona narrada per Gottfried von Strassburg (cap a 1210), que al seu torn es basa en una llegenda medieval transmesa en francès per Thomas de Bretanya. Va ser composta entre 1857 i 1859 i va ser estrenada el 10 de juny del 1865 al Teatre de la Cort de Múnic, sota la direcció del mestre Hans von Bülow. La composició de Tristany und Isolde de Wagner es va inspirar en la filosofia d'⁣Arthur Schopenhauer (en particular El món com a voluntat i representació), així com en la relació de Wagner amb Mathilde Wesendonck. Àmpliament reconegut com un cim del repertori operístic, Tristany va destacar per l'ús sense precedents de Wagner del cromatisme, l'ambigüitat tonal, el color orquestral i la suspensió harmònica. Hi ha un abans i un després en la història de la música universal després de la sacsejada de Tristany i Isolda. Molts crítics wagnerians de l'època consideraven que aquesta òpera representava el zenit de la música occidental; d'altra banda, un altre grup influent de crítics, centrats en Eduard Hanslick, la titllava d'incomprensible. El primer acord de l'òpera, anomenat «acord de Tristany», es considera de gran importància en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional i marca el començament del precipici atonal pel qual tot lliscarà, sobretot al. Així, va tenir una influència molt important en compositors com ara Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Schönberg, entre d'altres. El manuscrit autògraf de l'òpera es conserva a la Fundació Richard Wagner.

Cavalleria і Tristan und Isolde · La mort d'Artús і Tristan und Isolde · Veure més »

Vulgata artúrica

Il·luminació del segle XIII representant els reis Uterpendragó, Adelbert, Artús i Oswald La Vulgata artúrica o el cicle Lancelot-Greal és una extensa recopilació d'obres del cicle artúric, o aventures del rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona.

Cavalleria і Vulgata artúrica · La mort d'Artús і Vulgata artúrica · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Cavalleria і La mort d'Artús

Cavalleria té 104 relacions, mentre que La mort d'Artús té 125. Com que tenen en comú 12, l'índex de Jaccard és 5.24% = 12 / (104 + 125).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Cavalleria і La mort d'Artús. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »