Taula de continguts
39 les relacions: Antiga Roma, August, Àugur, Cavall, Cavaller romà, Cavalleria, Cònsol romà, Censor romà, Centuriació romana, Centurió, Cohort (unitat militar), Comerç, Comicis romans, Curadors, Cursus honorum, Edil romà, Emperador romà, Equitació, Exèrcit romà, Funcionari, Hadrià, Legió romana, Llibert, Patrici (classe romana), Plebs, Prefecte, Pretor, Qüestor, Ròmul i Rem, República Romana, Segona Guerra Púnica, Senat Romà, Sext Pompeu Fest, Tarquini Prisc, Theodor Mommsen, Tribú, Tribú celer, Tribú de cohort, Vigintisexviri.
- Cavallers romans
- Classes socials romanes
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Cavaller romà і Antiga Roma
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Cavaller romà і August
Àugur
Un àugur era un sacerdot especial romà encarregat d'interpretar el vol o les vísceres de les aus abans de cada actuació pública.
Veure Cavaller romà і Àugur
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Veure Cavaller romà і Cavall
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Veure Cavaller romà і Cavaller romà
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Veure Cavaller romà і Cavalleria
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Cavaller romà і Cònsol romà
Censor romà
El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).
Veure Cavaller romà і Censor romà
Centuriació romana
La Centuriació romana és l'esquema geomètric del pla d'una ciutat i del territori agrícola que s'estenia al seu voltant, utilitzat en el món romà, el qual era traçat amb l'ajut dels instruments d'agrimensors, en cada nova colònia.
Veure Cavaller romà і Centuriació romana
Centurió
Aspecte d'un centurió de l'any 70 dC El centurió (centurio) era un oficial de l'exèrcit romà que a les legions romanes comandava una centúria, formada cadascuna per 80 homes, tret que la centúria formés part de la Primera cohort, que tenia el doble de soldats.
Veure Cavaller romà і Centurió
Cohort (unitat militar)
Una cohort (del llatí cohors, en plural cohortis) era la unitat tàctica d'una legió romana després de les reformes de Gai Mari el 107 aC.
Veure Cavaller romà і Cohort (unitat militar)
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Veure Cavaller romà і Comerç
Comicis romans
Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.
Veure Cavaller romà і Comicis romans
Curadors
Curadors (Curatores) van ser una sèrie de funcionaris públics de l'Imperi Romà, que desenvolupaven diverses activitats.
Veure Cavaller romà і Curadors
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Veure Cavaller romà і Cursus honorum
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Veure Cavaller romà і Edil romà
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Veure Cavaller romà і Emperador romà
Equitació
Concurs Internacional de salt a cavall L'equitació és l'art de mantenir el control precís sobre un cavall, així com les diferents maneres de manejar-lo.
Veure Cavaller romà і Equitació
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Veure Cavaller romà і Exèrcit romà
Funcionari
Un funcionari és una persona que treballa per a la funció pública (representant l'administració pública).
Veure Cavaller romà і Funcionari
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Veure Cavaller romà і Hadrià
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Veure Cavaller romà і Legió romana
Llibert
Llibert (Libertus o Libertini) que vol dir "el que és alliberat (pel seu amo)" era una classe social romana formada pels esclaus alliberats; els fills dels lliberts eren llibertins (libertini) en temps d'Appi Claudi, però aquest sentit es va perdre i libertus i libertini van esdevenir sinònims.
Veure Cavaller romà і Llibert
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Veure Cavaller romà і Patrici (classe romana)
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Veure Cavaller romà і Plebs
Prefecte
Prefecte francès.
Veure Cavaller romà і Prefecte
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Veure Cavaller romà і Pretor
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Veure Cavaller romà і Qüestor
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Veure Cavaller romà і Ròmul i Rem
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Cavaller romà і República Romana
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Veure Cavaller romà і Segona Guerra Púnica
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Cavaller romà і Senat Romà
Sext Pompeu Fest
Sext Pompeu Fest (en Sextus Pompeius Festus) va ser un lexicògraf romà a cavall dels segles i dC autor d'un epítome en vint llibres de l'obra de Marc Verri Flac De significatu verborum ('sobre el significat dels mots') intitulat Sexti Pompeii Festi de verborum significatione.
Veure Cavaller romà і Sext Pompeu Fest
Tarquini Prisc
Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.
Veure Cavaller romà і Tarquini Prisc
Theodor Mommsen
Christian Matthias Theodor Mommsen (Garding, Dinamarca, 30 de novembre del 1817 - Berlín, 1903) fou un jurista, filòleg, historiador, polític i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura a The Guardian, per Sarah Crown, 11/10/2007 l'any 1902.
Veure Cavaller romà і Theodor Mommsen
Tribú
Tribú (en llatí tribunus) és el nom de diverses magistratures electives i altres càrrecs governamentals i militars de la República Romana i l'Imperi.
Veure Cavaller romà і Tribú
Tribú celer
Tribú celer (en llatí tribunus celerum) era el comandant de la guàrdia reial romana, els anomenats celeres.
Veure Cavaller romà і Tribú celer
Tribú de cohort
El tribú de cohort (en llatí tribunus cohortis) era un oficial de l'exèrcit romà que comandava unitats militars i també auxiliars.
Veure Cavaller romà і Tribú de cohort
Vigintisexviri
Vigintisexviri (cada un era un vigintisexvir) va ser un col·legi de vint-i-sis magistrats menors durant la República Romana.
Veure Cavaller romà і Vigintisexviri
Vegeu també
Cavallers romans
- Ammià Marcel·lí
- Antoni Natalis
- Apià
- Arri Var
- Avidi Cassi
- Basseu Rufus
- Calpurni Fabat
- Catus Decià
- Cavaller romà
- Ciceró
- Corneli Lacó
- Gai Mari
- Gai Mati Calvena
- Gai Rabiri Pòstum
- Gai Treboni
- Gessi Marcià
- Juli Glassicià
- Luci Eli Sejà
- Luci Vitel·li (cònsol any 34)
- Macrini Víndex
- Mamurra
- Marci Agripa
- Mecenàs
- Misiteu
- Nevi Sertori Macró
- Ovidi
- Papiri Dionisi
- Ploci Firm
- Publi Vitel·li el Vell
- Quint Cervidi Escèvola
- Roscia theatralis
- Rubel·li Blande
- Rufri Crispí
- Sext Vari Marcel
- Suetoni
- Tiberi Alexandre
- Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià)
- Tit Pomponi Àtic
- Ulpi Marcel (jurista)
- Ventidi Cumà
- Vibulè Agripa
Classes socials romanes
- Cavaller romà
- Curial (magistrat)
- Eraris
- Infàmia
- Ingenu (classe)
- Locupletes
- Patrici (classe romana)
- Peregrinus
- Plebs
També conegut com Celeres, Classe eqüestre, Equites.