Accés més ràpid que el navegador!
112 les relacions: Agricultura de secà, Alianza Popular, Aljub, Alt Palància, Antiga Roma, Arc apuntat, Arc atrompetat, Arc de mig punt, Barroc, Batlle, Benafer, Brollador, Calç, Caragol (enginyeria), Carmelites, Carta de poblament, Castell, ermita de San Roc o de Santa Àgueda la Vella i cintes muràries, Castellà, Cúpula, Cirera, Ecce Homo, Edat del bronze, Elefants, Escut, bandera i estendard de Caudiel, Façana, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, Figueres (Alt Palància), Font, Fornícula, Fuster, Gaibiel, Gaspar de la Huerta, Guerres Carlines, Hanníbal Barca (247 aC), Ibers, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Xèrica, Joan de Joanes, Josep Esteve i Bonet, Juny, L'Alcora, La Font de la Reina, Merlet, Monestir de Sant Miquel dels Reis, Montant, Motllura, Mudèjar, Muralla, Muralles de Caudiel, Nau (arquitectura), ..., Oli, Orde (religió), Orde de Sant Agustí, País Valencià, Partit Demòcrata Popular, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Pavies, Pilastra, Pina, Revetlla, Riu Palància, Sagunt, Sant Vicent Ferrer, Sector terciari, Serra Espina, Setembre, Sogorb, Teresa Gil de Vidaure, Teula, Torre del Molí (Caudiel), Unió Liberal, Unió Valenciana, Via Verda d'Ojos Negros, Vilanova de Viver, Viver, Volta de canó, Xèrica, 11 de novembre, 1235, 1255, 1276, 1289, 1367, 1429, 1500, 1526, 1538, 1627, 17 de gener, 1820, 1900, 1910, 1920, 1930, 1940, 1950, 1960, 1970, 1981, 1991, 2004, 2005, 2012, 2015, 21 d'octubre, 25 de juny, 30 d'agost, 4 de setembre, 7 de setembre, 9 de març. Ampliar l'índex (62 més) »
Agricultura de secà
Castelltallat (Bages) amb ordi ja collit i trepadella encara verda Lagricultura de secà és aquella en què no es fa aportació d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja directament damunt el cultiu.
Nou!!: Caudiel і Agricultura de secà · Veure més »
Alianza Popular
Aliança Popular (Alianza Popular), és uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica a Espanya, dirigit per Manuel Fraga Iribarne.
Nou!!: Caudiel і Alianza Popular · Veure més »
Aljub
Aljub del Palau de l'Aljaferia. L'aljub (de l'àrab hispà aljúbb, i aquest, al seu torn, de l'àrab clàssic al-ğubb, pou), és un dipòsit d'obra destinat a desar aigua potable, procedent de la pluja recollida de les teulades de les cases habitualment, que es condueix mitjançant canalitzacions.
Nou!!: Caudiel і Aljub · Veure més »
Alt Palància
L'Alt Palància és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Sogorb.
Nou!!: Caudiel і Alt Palància · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Caudiel і Antiga Roma · Veure més »
Arc apuntat
Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.
Nou!!: Caudiel і Arc apuntat · Veure més »
Arc atrompetat
L'arc atrompetat o arc amb esplandit és més ample per la banda de la paret frontal que per la banda de la part del fons, respectant tanmateix la mateixa forma.
Nou!!: Caudiel і Arc atrompetat · Veure més »
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Nou!!: Caudiel і Arc de mig punt · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Caudiel і Barroc · Veure més »
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Nou!!: Caudiel і Batlle · Veure més »
Benafer
Benafer és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància (Castelló).
Nou!!: Caudiel і Benafer · Veure més »
Brollador
serra d'Alcaraz) Un brollador (en francès: trop-plein, massa ple) és una surgència càrstica deguda a la pressió exercida per l'aigua subterrània, poc habitual en la natura, encara que molts d'aquests passen desapercebuts en trobar-se coberts per vegetació, pedregars, llacunes o altres làmines d'aigua superiors.
Nou!!: Caudiel і Brollador · Veure més »
Calç
Calç La calç són diferents materials obtinguts de la cocció de la pedra calcària, principalment l'òxid de calci o calç viva, però també els seus derivats.
Nou!!: Caudiel і Calç · Veure més »
Caragol (enginyeria)
Cargols en una gran varietat de tipus i mides per a diferents propòsits. Un quart de dòlar (diàmetre de 24 mm) per veure'n l'escala. Un caragol o cargol és un element mecànic que s'utilitza per.
Nou!!: Caudiel і Caragol (enginyeria) · Veure més »
Carmelites
Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).
Nou!!: Caudiel і Carmelites · Veure més »
Carta de poblament
Carta de poblament de Lleida any 1150 La carta de poblament o carta pobla (en llatí, charta populationis) era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interès econòmic o estratègic durant la Conquesta.
Nou!!: Caudiel і Carta de poblament · Veure més »
Castell, ermita de San Roc o de Santa Àgueda la Vella i cintes muràries
El conjunt format pel Castell, l'ermita de Sant Roc o Santa Àgueda la Vella i les cintes muràries, conegut normalment com a Castell i Muralles, de la localitat de Jérica, a la comarca de l'Alt Palància; són uns monuments arquitectònics, datats entre els segles XIV, i XVI; que estan catalogats com a Béns d'Interès Cultural, segons consta a la Direcció General de patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, amb anotació ministerial número RI-51-0011455 i data d'anotació 5 d'agost de 2005.
Nou!!: Caudiel і Castell, ermita de San Roc o de Santa Àgueda la Vella i cintes muràries · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Caudiel і Castellà · Veure més »
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Nou!!: Caudiel і Cúpula · Veure més »
Cirera
Cirera Cirera, també conegut com a guinda, és el fruit de diverses espècies arbòries del gènere Prunus, encara que comercialment s'aprofiti un nombre limitat d'espècies.
Nou!!: Caudiel і Cirera · Veure més »
Ecce Homo
Ecce Homo al Museu Catedralici de Valladolid per Juan de Juni. Ecce Homo (llatí per a aquest és l'home o heus aquí l'home), traducció llatina que apareix en la Vulgata de la frase grega.
Nou!!: Caudiel і Ecce Homo · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Caudiel і Edat del bronze · Veure més »
Elefants
Els elefants són grans mamífers terrestres de l'ordre dels proboscidis.
Nou!!: Caudiel і Elefants · Veure més »
Escut, bandera i estendard de Caudiel
L'escut, la bandera i l'estendard de Caudiel són els símbols representatius de Caudiel, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Caudiel і Escut, bandera i estendard de Caudiel · Veure més »
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Nou!!: Caudiel і Façana · Veure més »
Ferran d'Aragó, duc de Calàbria
Ferran d'Aragó, duc de Calàbria (Àndria, Pulla, 15 de desembre de 1488 - València, 20 d'octubre de 1550) va ser un noble napolità de sang reial que va jugar un important paper en la política mediterrània de la Corona d'Aragó a principis del, arribant a ser virrei de València en companyia de la seua muller Germana de Foix.
Nou!!: Caudiel і Ferran d'Aragó, duc de Calàbria · Veure més »
Figueres (Alt Palància)
Figueres (en castellà i oficialment, Higueras) és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Caudiel і Figueres (Alt Palància) · Veure més »
Font
Font ''Font el Chorrico'', situada al terme de Tous (País Valencià) Una font o deu és un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques.
Nou!!: Caudiel і Font · Veure més »
Fornícula
Escultura en una fornícula S'anomena fornícula el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura.
Nou!!: Caudiel і Fornícula · Veure més »
Fuster
Cervo (Itàlia). Un fuster és un menestral que té com a ofici treballar la fusta.
Nou!!: Caudiel і Fuster · Veure més »
Gaibiel
Gaibiel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Caudiel і Gaibiel · Veure més »
Gaspar de la Huerta
'''Virtuts teologals''', detall de la pintura a l'oli del sostre de la Sala de la Glorificació, Galeria daurada del Palau Ducal de Gandia. Gaspar de la Huerta (Campillo de Altobuey, 1645 – València, 1714), fou un pintor barroc espanyol.
Nou!!: Caudiel і Gaspar de la Huerta · Veure més »
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Nou!!: Caudiel і Guerres Carlines · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Caudiel і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Caudiel і Ibers · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Caudiel і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume II de Xèrica
Jaume II de Xèrica i Álvarez de Azagra (mort el 1321) fou un noble valencià, fill de Jaume de Xèrica i d'Elfa Álvarez de Azagra.
Nou!!: Caudiel і Jaume II de Xèrica · Veure més »
Joan de Joanes
''El Sant Sopar'' (h. 1550), Museu del Prado Joan de Joanes (La Font de la Figuera, c. 1507- Bocairent, 1579), nom pel qual es coneix Joan Vicent Macip, va ser un pintor valencià del Renaixement, fill de Vicent Macip.
Nou!!: Caudiel і Joan de Joanes · Veure més »
Josep Esteve i Bonet
Escultura de Sant Vicent Ferrer xiquet, obra d'Esteve i Bonet Josep Esteve i Bonet (València, 1741 - 1802) va ser un escultor valencià.
Nou!!: Caudiel і Josep Esteve i Bonet · Veure més »
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Caudiel і Juny · Veure més »
L'Alcora
L'Alcora és un municipi valencià, capital de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.
Nou!!: Caudiel і L'Alcora · Veure més »
La Font de la Reina
La Font de la Reina (en castellà i oficialment, Fuente la Reina) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Millars, en la província de Castelló.
Nou!!: Caudiel і La Font de la Reina · Veure més »
Merlet
Un merlet que mostra la seva funció. Merlets i terrassa de la Porta de Quart de València. Merlets del santuari de Sant Salvador, a l'Almudaina d'Artà (Mallorca). Merlets del Castell de Sant Jordi de Lisboa (Portugal). Merlets del palau de la Khumbalgarh (Rajasthan). Palau dels Normands (Palerm, Itàlia). Un merlet o rastell i muró (i ant. dentell) és cadascun dels elements d'obra poligonals situats que alternen amb altres de buits damunt un parapet, formant part d'un acabament fortificat d'un mur o d'una torre.
Nou!!: Caudiel і Merlet · Veure més »
Monestir de Sant Miquel dels Reis
Façana principal del monestir El monestir de Sant Miquel dels Reis és un monestir situat als afores de la ciutat de València, al barri dels Orriols, districte de Rascanya, a pocs metres de la fita amb Tavernes Blanques.
Nou!!: Caudiel і Monestir de Sant Miquel dels Reis · Veure més »
Montant
Montant (en castellà i oficialment Montán) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Millars.
Nou!!: Caudiel і Montant · Veure més »
Motllura
Motllura La motllura és un element decoratiu utilitzat en diverses obres artístiques, però, sobretot, en arquitectura.
Nou!!: Caudiel і Motllura · Veure més »
Mudèjar
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
Nou!!: Caudiel і Mudèjar · Veure més »
Muralla
Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.
Nou!!: Caudiel і Muralla · Veure més »
Muralles de Caudiel
La Muralla de Caudiel, a la comarca de l‘Alt Palància, és un recinte emmurallat que està catalogat com a Bé d'interés cultural amb codi identificatiu: 12.07.043-003, segons consta en la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble.
Nou!!: Caudiel і Muralles de Caudiel · Veure més »
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Nou!!: Caudiel і Nau (arquitectura) · Veure més »
Oli
Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).
Nou!!: Caudiel і Oli · Veure més »
Orde (religió)
Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.
Nou!!: Caudiel і Orde (religió) · Veure més »
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Nou!!: Caudiel і Orde de Sant Agustí · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Caudiel і País Valencià · Veure més »
Partit Demòcrata Popular
El Partit Demòcrata Popular (en sigles, PDP) fou un partit polític espanyol d'ideologia democristiana conservadora.
Nou!!: Caudiel і Partit Demòcrata Popular · Veure més »
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Nou!!: Caudiel і Partit judicial · Veure més »
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Nou!!: Caudiel і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Nou!!: Caudiel і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »
Pavies
Pavies (en castellà i oficialment, Pavías) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Caudiel і Pavies · Veure més »
Pilastra
XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.
Nou!!: Caudiel і Pilastra · Veure més »
Pina
* Pina (pel·lícula).
Nou!!: Caudiel і Pina · Veure més »
Revetlla
S'anomena revetlla al vespre abans d'una festa important, és a dir, d'un dia assenyalat, d'una diada assenyalada, i més específicament, a la festa que normalment va associada amb aquest vespre, tradicionalment especialment amb ball popular als carrers o a la plaça, i sovint acompanyat de barraques de fira.
Nou!!: Caudiel і Revetlla · Veure més »
Riu Palància
El Palància (en castellà Palancia) és un riu del nord del País Valencià que naix a la serra del Toro (al vessant oriental de la serra de Javalambre), a 1.618 metres d'altitud.
Nou!!: Caudiel і Riu Palància · Veure més »
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Caudiel і Sagunt · Veure més »
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Nou!!: Caudiel і Sant Vicent Ferrer · Veure més »
Sector terciari
Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).
Nou!!: Caudiel і Sector terciari · Veure més »
Serra Espina
La serra Espina o de Pina és una alineació muntanyosa entre les comarques valencianes de l'Alt Millars i l'Alt Palància.
Nou!!: Caudiel і Serra Espina · Veure més »
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Nou!!: Caudiel і Setembre · Veure més »
Sogorb
Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Caudiel і Sogorb · Veure més »
Teresa Gil de Vidaure
Teresa Gil de Vidaure (? - València, 15 de juliol de 1285) fou una dama navarresa, amant i tercera muller de Jaume I d'Aragó.
Nou!!: Caudiel і Teresa Gil de Vidaure · Veure més »
Teula
Teules a Dubrovnik tegula et imbrex'' de l'antiga Grècia La teula és un material de construcció que serveix per cobrir edificis.
Nou!!: Caudiel і Teula · Veure més »
Torre del Molí (Caudiel)
La Torre del Molí, també denominada com Torre d'Aníbal, és una torre defensiva medieval, ubicada als afores de la vila de Caudiel (Alt Palància, País Valencià).
Nou!!: Caudiel і Torre del Molí (Caudiel) · Veure més »
Unió Liberal
Unió Liberal fou un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats, i que va acabar definitivament amb el Partit Moderat, que era al poder des del 1833.
Nou!!: Caudiel і Unió Liberal · Veure més »
Unió Valenciana
Unió Valenciana (UV) fou un partit polític valencià, d'ideologia blavera, regionalista i conservadora.
Nou!!: Caudiel і Unió Valenciana · Veure més »
Via Verda d'Ojos Negros
La Via Verda d'Ojos Negros, també coneguda com a Via Minera és una via verda que parteix de les antigues mines de ferro a la localitat d'Ojos Negros en la província de Terol i finalitza en Algímia d'Alfara a València, travessant les comarques de Camp de Morvedre i Alt Palància al País Valencià, i Gúdar-Javalambre, Comunitat de Terol i Jiloca a l'Aragó.
Nou!!: Caudiel і Via Verda d'Ojos Negros · Veure més »
Vilanova de Viver
Vilanova de Viver, també conegut com Vilanova de la Reina (en castellà i oficialment, Villanueva de Viver) és un municipi valencià situat a la comarca de l'Alt Millars.
Nou!!: Caudiel і Vilanova de Viver · Veure més »
Viver
Viver és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Caudiel і Viver · Veure més »
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Nou!!: Caudiel і Volta de canó · Veure més »
Xèrica
Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Caudiel і Xèrica · Veure més »
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Caudiel і 11 de novembre · Veure més »
1235
Sense descripció.
Nou!!: Caudiel і 1235 · Veure més »
1255
Sense descripció.
Nou!!: Caudiel і 1255 · Veure més »
1276
;Països Catalans.
Nou!!: Caudiel і 1276 · Veure més »
1289
Sense descripció.
Nou!!: Caudiel і 1289 · Veure més »
1367
Sense descripció.
Nou!!: Caudiel і 1367 · Veure més »
1429
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Caudiel і 1429 · Veure més »
1500
Sense descripció.
Nou!!: Caudiel і 1500 · Veure més »
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Nou!!: Caudiel і 1526 · Veure més »
1538
Sense descripció.
Nou!!: Caudiel і 1538 · Veure més »
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Caudiel і 1627 · Veure més »
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Caudiel і 17 de gener · Veure més »
1820
Sense descripció.
Nou!!: Caudiel і 1820 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Caudiel і 1900 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Caudiel і 1910 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Caudiel і 1920 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Caudiel і 1930 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Caudiel і 1940 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Caudiel і 1950 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Caudiel і 1960 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Caudiel і 1970 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Caudiel і 1981 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Caudiel і 1991 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Caudiel і 2004 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Caudiel і 2005 · Veure més »
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Nou!!: Caudiel і 2012 · Veure més »
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Nou!!: Caudiel і 2015 · Veure més »
21 d'octubre
El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Caudiel і 21 d'octubre · Veure més »
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Caudiel і 25 de juny · Veure més »
30 d'agost
El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Caudiel і 30 d'agost · Veure més »
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Caudiel і 4 de setembre · Veure més »
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Caudiel і 7 de setembre · Veure més »
9 de març
El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Caudiel і 9 de març · Veure més »
