Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Catedral de València і Església de Santa Caterina (València)
Catedral de València і Església de Santa Caterina (València) tenen 30 coses en comú (en Uniopèdia): Ajuntament de València, Arquitectura gòtica, Arxidiòcesi de València, Barroc, Benigànim, Campanar, Capitell, Columna salomònica, Deambulatori, Església de Sant Joan de l'Hospital, Francesc Ribalta, Francesco Pagano, Guerra Civil espanyola, Ignasi Vergara, Jaume el Conqueridor, Joan Pérez i Castiel, Londres, Mesquita, Nau (arquitectura), Ordre toscà, Orgue, Paolo de San Leocadio, Pere d'Albalat, Renaixement, Repristinació, Rosassa, Tarragona, València, Vicenç d'Osca, Volta.
Ajuntament de València
L'Ajuntament de València és la institució que s'encarrega de governar la ciutat i el municipi de València.
Ajuntament de València і Catedral de València · Ajuntament de València і Església de Santa Caterina (València) ·
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Arquitectura gòtica і Catedral de València · Arquitectura gòtica і Església de Santa Caterina (València) ·
Arxidiòcesi de València
LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).
Arxidiòcesi de València і Catedral de València · Arxidiòcesi de València і Església de Santa Caterina (València) ·
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Barroc і Catedral de València · Barroc і Església de Santa Caterina (València) ·
Benigànim
Benigànim és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.
Benigànim і Catedral de València · Benigànim і Església de Santa Caterina (València) ·
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Campanar і Catedral de València · Campanar і Església de Santa Caterina (València) ·
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Capitell і Catedral de València · Capitell і Església de Santa Caterina (València) ·
Columna salomònica
Columna salomònica La columna salomònica o columna entorxada o encara helicoidal és una columna de forma helicoidal, que s'utilitzà fonamentalment a Europa a l'arquitectura barroca.
Catedral de València і Columna salomònica · Columna salomònica і Església de Santa Caterina (València) ·
Deambulatori
Deambulatori d'una església. El deambulatori o girola és un espai que envolta l'altar major de les esglésies i que aparegué amb l'objectiu de facilitar el trànsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions que s'hi celebraven simultàniament.
Catedral de València і Deambulatori · Deambulatori і Església de Santa Caterina (València) ·
Església de Sant Joan de l'Hospital
L'església de Sant Joan de l'Hospital, gòtica cistercenca amb alguns elements romànics, és la més antiga de la ciutat de València.
Catedral de València і Església de Sant Joan de l'Hospital · Església de Sant Joan de l'Hospital і Església de Santa Caterina (València) ·
Francesc Ribalta
''Sant Lluc'', oli sobre llenç, 83 x 36 cm., Museu de Belles Arts de València. Procedent del retaule de Portaceli, a la figura de l'evangelista sense orla, que pinta el retrat de la ''Mare de Déu de les toques'', se sol veure un autoretrat del pintor. ''Els preparatius de la crucifixió'' (1582), oli sobre llenç, 144 x 103 cm., Sant Petersburg, Museu de l'Hermitage. Signat ostentosament quan l'artista tenia poc més de setze anys, el llenç va poder ser pintat com a carta de presentació o ''diploma'' per assolir el grau de mestre. Francesc Ribalta (Solsona, 2 de juny de 1565 - València, 14 de gener de 1628) va ser un pintor barroc català influït pel tenebrisme, format en l'òrbita de la pintura escorialenca i establert des de 1599 a València, on en dates molt primerenques va conrear un naturalisme d'encuny personal i intens clarobscur que arribaria a ser el senyal d'identitat de l'escola valenciana del.
Catedral de València і Francesc Ribalta · Església de Santa Caterina (València) і Francesc Ribalta ·
Francesco Pagano
Detall de l'''Adoració dels pastors'' (Seu de València), de Francesco Pagano i Paolo de San Leocadio Francesco Pagano (Nàpols,, actiu a València entre el 1472 i el 1481) fou un pintor renaixentista que per raó del seu origen també era conegut com a Francesco Neapoli.
Catedral de València і Francesco Pagano · Església de Santa Caterina (València) і Francesco Pagano ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Catedral de València і Guerra Civil espanyola · Església de Santa Caterina (València) і Guerra Civil espanyola ·
Ignasi Vergara
Portada del Palau del Marqués de Dosaigües. Ignasi Vergara Gimeno (València, 1715 — València, 1775) va ser un escultor valencià.
Catedral de València і Ignasi Vergara · Església de Santa Caterina (València) і Ignasi Vergara ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Catedral de València і Jaume el Conqueridor · Església de Santa Caterina (València) і Jaume el Conqueridor ·
Joan Pérez i Castiel
Joan Pérez i Castiel (Cascante del Río, Terol 1650 - València 1707) és un arquitecte barroc que treballà en moltes esglésies valencianes.
Catedral de València і Joan Pérez i Castiel · Església de Santa Caterina (València) і Joan Pérez i Castiel ·
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Catedral de València і Londres · Església de Santa Caterina (València) і Londres ·
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Catedral de València і Mesquita · Església de Santa Caterina (València) і Mesquita ·
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Catedral de València і Nau (arquitectura) · Església de Santa Caterina (València) і Nau (arquitectura) ·
Ordre toscà
Vignola Lordre toscà no pertany al grup dels ordres arquitectònics grecs (dòric, jònic i corinti), sinó que és l'aportació etrusca als ordres clàssics.
Catedral de València і Ordre toscà · Església de Santa Caterina (València) і Ordre toscà ·
Orgue
Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.
Catedral de València і Orgue · Església de Santa Caterina (València) і Orgue ·
Paolo de San Leocadio
Paolo de San Leocadio (Reggio Emilia, 10 de setembre de 1447 – València cap al 1520) fou un pintor renaixentista italià d'origen i valencià d'adopció considerat com un dels primers pintors que va portar el Quattrocento a la península Ibèrica.
Catedral de València і Paolo de San Leocadio · Església de Santa Caterina (València) і Paolo de San Leocadio ·
Pere d'Albalat
Catedral de Tarragona Pere d'Albalat, en aragonès Pero d'Albalat, (Aragó, ? - Tarragona, 1251) fou bisbe de Lleida (1236-1237) i arquebisbe de Tarragona (1237-1251).
Catedral de València і Pere d'Albalat · Església de Santa Caterina (València) і Pere d'Albalat ·
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Catedral de València і Renaixement · Església de Santa Caterina (València) і Renaixement ·
Repristinació
En arquitectura, el procés de repristinació consisteix a restaurar un monument per recuperar-ne la forma primitiva, que havia estat alterada o amagada després d'haver patit algun tipus d'intervenció.
Catedral de València і Repristinació · Església de Santa Caterina (València) і Repristinació ·
Rosassa
La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.
Catedral de València і Rosassa · Església de Santa Caterina (València) і Rosassa ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Catedral de València і Tarragona · Església de Santa Caterina (València) і Tarragona ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Catedral de València і València · Església de Santa Caterina (València) і València ·
Vicenç d'Osca
Vicenç Màrtir (o Vicent a València), conegut també com a Sant Vicent de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, – València, ca. 304) va ser un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa.
Catedral de València і Vicenç d'Osca · Església de Santa Caterina (València) і Vicenç d'Osca ·
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Catedral de València і Volta · Església de Santa Caterina (València) і Volta ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Catedral de València і Església de Santa Caterina (València)
- Què tenen en comú Catedral de València і Església de Santa Caterina (València)
- Semblances entre Catedral de València і Església de Santa Caterina (València)
Comparació entre Catedral de València і Església de Santa Caterina (València)
Catedral de València té 343 relacions, mentre que Església de Santa Caterina (València) té 104. Com que tenen en comú 30, l'índex de Jaccard és 6.71% = 30 / (343 + 104).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Catedral de València і Església de Santa Caterina (València). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
