Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Catedral de València і Col·legiata de Santa Maria de Gandia

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Catedral de València і Col·legiata de Santa Maria de Gandia

Catedral de València vs. Col·legiata de Santa Maria de Gandia

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del. La Col·legiata de Santa Maria, també coneguda com la Seu, és una església gòtica de Gandia, amb orígens en la reconquesta del que seria la ciutat, i sobretot a l'impuls que donaren els ducs reials i després els Borja a la seua construcció, que després de successives reconstruccions i engrandiments, però també pèrdues ocasionades per diferents conflictes, deu l'aspecte actual.

Similituds entre Catedral de València і Col·legiata de Santa Maria de Gandia

Catedral de València і Col·legiata de Santa Maria de Gandia tenen 26 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre VI, Arcàngel Gabriel, Arquitectura gòtica, Cor (arquitectura), Damià Forment, Família Borja, Gòtic català, Jaume el Major, Joan Evangelista, Lluc (evangelista), Mainell, Mateu apòstol, Miquel (arcàngel), Nau (arquitectura), Neoclassicisme, Orde del Cister, Paolo de San Leocadio, Pere Comte, Renaixement, Roma, Rosassa, Safor, Sala capitular, Sant Jeroni de Cotalba, Sant Pere, Timpà (arquitectura).

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Alexandre VI і Catedral de València · Alexandre VI і Col·legiata de Santa Maria de Gandia · Veure més »

Arcàngel Gabriel

Larcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril.

Arcàngel Gabriel і Catedral de València · Arcàngel Gabriel і Col·legiata de Santa Maria de Gandia · Veure més »

Arquitectura gòtica

La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.

Arquitectura gòtica і Catedral de València · Arquitectura gòtica і Col·legiata de Santa Maria de Gandia · Veure més »

Cor (arquitectura)

Detall del cor de la Catedral de Barcelona Ressaltat el cor El cor, en arquitectura, és la part d'una església o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan adscrits i des d'on participen en la missa i els oficis divins.

Catedral de València і Cor (arquitectura) · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Cor (arquitectura) · Veure més »

Damià Forment

Damià Forment (València, entre 1475 i 1480 - Santo Domingo de la Calzada, Logronyo, 22 de desembre de 1540) fou un escultor valencià.

Catedral de València і Damià Forment · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Damià Forment · Veure més »

Família Borja

Els Borja foren una família noble valenciana radicada a la localitat aragonesa de Borja i establerta a Xàtiva.

Catedral de València і Família Borja · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Família Borja · Veure més »

Gòtic català

XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.

Catedral de València і Gòtic català · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Gòtic català · Veure més »

Jaume el Major

Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.

Catedral de València і Jaume el Major · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Jaume el Major · Veure més »

Joan Evangelista

Joan Evangelista (també Joan el Teòleg o Joan el Diví (Εὐαγγελιστής Ἰωάννης) és el presumpte autor de l'Evangeli de Joan, i, segurament, d'altres escrits com els anomenats Escrits Joànics del Nou Testament: les tres Epístoles de Joan i, segons alguns, de l'Apocalipsi. L'autoria d'aquestes obres ha estat molt debatuda (i ho ha estat d'ençà de ben bé l'any 200 dC), i ni tan sols es va acordar que l'anomenat "Evangeli de Joan" fos escrit per un individu de nom "Joan" (Ἰωάννης o יוחנן) No obstant això, la noció de "Joan l'Evangelista" existeix, i en general es considera com la mateixa persona que l'apòstol Joan.

Catedral de València і Joan Evangelista · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Joan Evangelista · Veure més »

Lluc (evangelista)

Lluc l'Evangelista fou deixeble de Pau de Tars i autor de l'Evangeli segons Lluc i dels Fets dels Apòstols, escrits tots dos als voltants de l'any 70.

Catedral de València і Lluc (evangelista) · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Lluc (evangelista) · Veure més »

Mainell

Un mainellFULLANA, M. Diccionari de l'art i els oficis de la construcció 5a ed.

Catedral de València і Mainell · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Mainell · Veure més »

Mateu apòstol

Segons el Nou Testament, Mateu (llatí: Matthaeus -aei; grec: Ματθαῖος -ίου. Galilea, s. I aC - Etiòpia o Hieràpolis, s. I) fou un Apòstol de Jesús de Natzaret.

Catedral de València і Mateu apòstol · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Mateu apòstol · Veure més »

Miquel (arcàngel)

Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.

Catedral de València і Miquel (arcàngel) · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Miquel (arcàngel) · Veure més »

Nau (arquitectura)

miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.

Catedral de València і Nau (arquitectura) · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Nau (arquitectura) · Veure més »

Neoclassicisme

Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

Catedral de València і Neoclassicisme · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Neoclassicisme · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Catedral de València і Orde del Cister · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Orde del Cister · Veure més »

Paolo de San Leocadio

Paolo de San Leocadio (Reggio Emilia, 10 de setembre de 1447 – València cap al 1520) fou un pintor renaixentista italià d'origen i valencià d'adopció considerat com un dels primers pintors que va portar el Quattrocento a la península Ibèrica.

Catedral de València і Paolo de San Leocadio · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Paolo de San Leocadio · Veure més »

Pere Comte

Pere Comte o Pere Compte (Girona, - València, 1506) va ser un arquitecte català, mestre d'obres d'alguns dels millors edificis gòtics de la ciutat de València, on estigué actiu de 1454 a 1506.

Catedral de València і Pere Comte · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Pere Comte · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Catedral de València і Renaixement · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Renaixement · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Catedral de València і Roma · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Roma · Veure més »

Rosassa

La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.

Catedral de València і Rosassa · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Rosassa · Veure més »

Safor

Castell de Marinyén La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia.

Catedral de València і Safor · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Safor · Veure més »

Sala capitular

'''Sala capitular''' de la catedral de Canterbury La sala capitular o aula capitular és l'estança d'un monestir construïda generalment a l'ala est del claustre.

Catedral de València і Sala capitular · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Sala capitular · Veure més »

Sant Jeroni de Cotalba

Claustre i escala gòtic flamíger, junt a la sala capitular Sarcòfag dels fills d'Alfons el Vell Jardins romàntics del monestir, de principis del s. XX El Reial monestir de Sant Jeroni de Cotalba és un monestir fundat pel duc reial de Gandia Alfons el Vell en l'any 1388 i va acollir la primera comunitat jerònima de l'antiga corona d'Aragó.

Catedral de València і Sant Jeroni de Cotalba · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Sant Jeroni de Cotalba · Veure més »

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Catedral de València і Sant Pere · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Sant Pere · Veure més »

Timpà (arquitectura)

1.

Catedral de València і Timpà (arquitectura) · Col·legiata de Santa Maria de Gandia і Timpà (arquitectura) · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Catedral de València і Col·legiata de Santa Maria de Gandia

Catedral de València té 343 relacions, mentre que Col·legiata de Santa Maria de Gandia té 82. Com que tenen en comú 26, l'índex de Jaccard és 6.12% = 26 / (343 + 82).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Catedral de València і Col·legiata de Santa Maria de Gandia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »