Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Catedral de Tarragona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Catedral de Tarragona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 37 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Cast, Anunciació, Arcàngel Gabriel, Arquebisbat de Tarragona, Avinyó, Barcelona, Canonge, Carta als romans, Catedral de Barcelona, Catolicisme, Climent VII, Cristianisme, Escultura, Ferran el Catòlic, Francesc Eiximenis, Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona, Guerra del Francès, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joan el Caçador, Judici Final, La Seu Vella de Lleida, Miquel (arcàngel), Monestir de Sant Cugat, Nau (arquitectura), Nou Testament, Oleguer de Barcelona, Orde del Cister, Pere de Cardona (arquebisbe), Pere el Cerimoniós, ..., Ramon Berenguer III, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Sant Pere, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santa Maria del Pi, Serra d'Or, València. Ampliar l'índex (7 més) »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Catedral de Tarragona · Alfons el Cast і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Anunciació
L'''Anunciació'' de Melozzo da Forlì, Panteó de Roma. L'Anunciació de Fra Angelico (Museu del Prado) L'Anunciació de Simone Martini (Galeria dels Uffizi) l'Anunciació del Retaule de Vallmoll (MNAC) L'Anunciació de Pedro Berruguete (Cartoixa de Miraflores) LAnunciació és, per al cristianisme, l'aparició de l'Arcàngel Gabriel per anunciar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, per obra de l'Esperit Sant.
Anunciació і Catedral de Tarragona · Anunciació і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arcàngel Gabriel
Larcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril.
Arcàngel Gabriel і Catedral de Tarragona · Arcàngel Gabriel і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Arquebisbat de Tarragona і Catedral de Tarragona · Arquebisbat de Tarragona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Avinyó і Catedral de Tarragona · Avinyó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Catedral de Tarragona · Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Canonge і Catedral de Tarragona · Canonge і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carta als romans
Sant Pau escrivint, amb la inscripció ''sedet hic scripsit'' ("seu aquí i escriu"). La Carta als romans és una de les cartes de sant Pau Apòstol inclosa en el Nou Testament de la Bíblia.
Carta als romans і Catedral de Tarragona · Carta als romans і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Catedral de Barcelona і Catedral de Tarragona · Catedral de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catedral de Tarragona і Catolicisme · Catolicisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Catedral de Tarragona і Climent VII · Climent VII і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Catedral de Tarragona і Cristianisme · Cristianisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Catedral de Tarragona і Escultura · Escultura і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Catedral de Tarragona і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Catedral de Tarragona і Francesc Eiximenis · Francesc Eiximenis і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona
Fructuós de Tarragona, llatí Fructuosus, (? - Tàrraco, 21 de gener del 259), també anomenat Fruitós, va ser bisbe de Tarragona i màrtir, i un dels màrtirs més antics documentats a la península Ibèrica.
Catedral de Tarragona і Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona · Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Catedral de Tarragona і Guerra del Francès · Guerra del Francès і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Catedral de Tarragona і Jaume el Conqueridor · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Conqueridor ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Catedral de Tarragona і Jaume el Just · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Just ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Catedral de Tarragona і Joan el Caçador · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Caçador ·
Judici Final
El Judici Final o Dia del Judici Final és la denominació religiosa de la fi del món, en què tota la humanitat serà jutjada pels seus actes.
Catedral de Tarragona і Judici Final · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Judici Final ·
La Seu Vella de Lleida
La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.
Catedral de Tarragona і La Seu Vella de Lleida · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Seu Vella de Lleida ·
Miquel (arcàngel)
Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.
Catedral de Tarragona і Miquel (arcàngel) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Miquel (arcàngel) ·
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Catedral de Tarragona і Monestir de Sant Cugat · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Cugat ·
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Catedral de Tarragona і Nau (arquitectura) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Nau (arquitectura) ·
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Catedral de Tarragona і Nou Testament · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Nou Testament ·
Oleguer de Barcelona
Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.
Catedral de Tarragona і Oleguer de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Oleguer de Barcelona ·
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Catedral de Tarragona і Orde del Cister · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Cister ·
Pere de Cardona (arquebisbe)
Pere (Folc) de Cardona (Tarragona, ? — Alcover, 11 d'abril de 1530) fou Bisbe d'Urgell (1472-1515); President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).
Catedral de Tarragona і Pere de Cardona (arquebisbe) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere de Cardona (arquebisbe) ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Catedral de Tarragona і Pere el Cerimoniós · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Cerimoniós ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Catedral de Tarragona і Ramon Berenguer III · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer III ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Catedral de Tarragona і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Catedral de Tarragona і Sant Pere · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Pere ·
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.
Catedral de Tarragona і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria de Vallbona de les Monges ·
Santa Maria del Pi
L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Catedral de Tarragona і Santa Maria del Pi · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria del Pi ·
Serra d'Or
Serra d'Or és una revista nascuda, en la seva forma actual, l'octubre de l'any 1959 a instàncies d'un grup d'universitaris i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat amb un tiratge d'uns 8.000 exemplars mensuals.
Catedral de Tarragona і Serra d'Or · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Serra d'Or ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Catedral de Tarragona і València · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і València ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Catedral de Tarragona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Catedral de Tarragona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Catedral de Tarragona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Catedral de Tarragona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Catedral de Tarragona té 212 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 37, l'índex de Jaccard és 2.75% = 37 / (212 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Catedral de Tarragona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
