Obrir a Google MapsTaula de continguts
279 les relacions: Abadia, Absis, Al-Hàkam II, Alabastre (mineral), Alemanya, Alexandre de Laborde, Aloi de Montbrai, Altar, Amèlia de Girona, Andreu apòstol, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Antic Testament, Antoni Casamor d'Espona, Antoni Claperós, Antoni de Pàdua, Antoni Ponç i Piquer, Antoni Viladomat i Manalt, Anunciació, Any, Apòstol, Arc de mig punt, Arcàngel Gabriel, Arcosoli, Ardiaca, Argent, Argenter, Arnau Cadell, Arnau de Mont-rodon, Arqueta d'Hixam II, Arquitectura gòtica, Arquitrau, Arquivolta, Art gòtic, Art romànic, Assumpció de Maria, Étienne de Silhouette, Baldaquí, Balustre, Bandera de Catalunya, Baptisteri, Barcelona, Barroc, Basílica de Sant Pere, Beat de Liébana, Beatus de Girona, Berenguer d'Anglesola, Berenguer de Cruïlles, Berenguer Ramon II, Bernat de Pau, Bernat Roca, ... Ampliar l'índex (229 més) »
- Catedrals de Catalunya
- Edificis de Girona
- Edificis gòtics de Catalunya
- Museus de Girona
Abadia
El Monestir de Poblet Una abadia (del llatí abbatia, que deriva del sirià abba, que vol dir "pare") és un monestir cristià amb territori propi, governat per un abat o abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.
Veure Catedral de Girona і Abadia
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Catedral de Girona і Absis
Al-Hàkam II
Al-Hàkam II al-Mustànsir bi-L·lah —— va ser califa de Còrdova del 961 al 976.
Veure Catedral de Girona і Al-Hàkam II
Alabastre (mineral)
Lalabastre és una varietat de guix massiva i translúcida de gra fi, diferent de la selenita (que és una varietat fibrosa del guix), per bé que també existeix una varietat de calcita amb aquest nom.
Veure Catedral de Girona і Alabastre (mineral)
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Catedral de Girona і Alemanya
Alexandre de Laborde
Alexandre Louis Joseph, marquès de Laborde, comte de l'Imperi, fou un arqueòleg i polític francès, nascut a París el 17 de setembre de 1773 i mort a la mateixa ciutat el 20 d'octubre de 1842.
Veure Catedral de Girona і Alexandre de Laborde
Aloi de Montbrai
Aloi de Montbrai o Mestre Aloi fou un escultor català d'origen francès.
Veure Catedral de Girona і Aloi de Montbrai
Altar
Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.
Veure Catedral de Girona і Altar
Amèlia de Girona
Amèlia és una de les màrtirs cristianes que van ser morts a Girona durant les persecucions de Dioclecià, en començar el.
Veure Catedral de Girona і Amèlia de Girona
Andreu apòstol
Segons el Nou Testament, Andreu conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.
Veure Catedral de Girona і Andreu apòstol
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins és una publicació de l'Institut d'estudis Gironins (IEG).
Veure Catedral de Girona і Annals de l'Institut d'Estudis Gironins
Antic Testament
LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.
Veure Catedral de Girona і Antic Testament
Antoni Casamor d'Espona
"Nu a l'estany". Obra situada als Jardins de Joan Maragall del Palauet Albéniz. Antoni Casamor (1970) Antoni Casamor d'Espona -conegut també com el senyor Antón- (Barcelona, 1907 - Cervià de Ter, 1979) va ser un escultor que va desenvolupar la major part de la seva activitat a Catalunya.
Veure Catedral de Girona і Antoni Casamor d'Espona
Antoni Claperós
La clau de volta del templet del brollador del claustre de la catedral de Barcelona Santa Eulàlia, escultura en terracota d'Antoni Claperòs, provinent del timpà de la porta de Santa Eulàlia, avui al museu de la catedral Antoni Claperós fou un escultor català del.
Veure Catedral de Girona і Antoni Claperós
Antoni de Pàdua
Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua 1231) fou un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del, venerat com a sant per la Santa Església Catòlica Apostòlica Romana.
Veure Catedral de Girona і Antoni de Pàdua
Antoni Ponç i Piquer
Mare de Déu del Carme, quadre de Ponz conservat al Museu de Belles Arts de València Antoni Ponç i Piquer o Antonio Ponz Piquer (Begís, 28 de juny de 1725 - Madrid, 4 de desembre de 1792) va ser un pintor i escriptor il·lustrat valencià.
Veure Catedral de Girona і Antoni Ponç i Piquer
Antoni Viladomat i Manalt
Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, 20 de març de 1678 - Barcelona, 22 de gener de 1755) fou un pintor barroc català del.
Veure Catedral de Girona і Antoni Viladomat i Manalt
Anunciació
L'''Anunciació'' de Melozzo da Forlì, Panteó de Roma. L'Anunciació de Fra Angelico (Museu del Prado) L'Anunciació de Simone Martini (Galeria dels Uffizi) l'Anunciació del Retaule de Vallmoll (MNAC) L'Anunciació de Pedro Berruguete (Cartoixa de Miraflores) LAnunciació és, per al cristianisme, l'aparició de l'Arcàngel Gabriel per anunciar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, per obra de l'Esperit Sant.
Veure Catedral de Girona і Anunciació
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Veure Catedral de Girona і Any
Apòstol
''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.
Veure Catedral de Girona і Apòstol
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Veure Catedral de Girona і Arc de mig punt
Arcàngel Gabriel
Larcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril.
Veure Catedral de Girona і Arcàngel Gabriel
Arcosoli
Arcosoli del ''cubiculum'' de Tellus, hipogeu de la Via Dino Compagni, Roma Arcosoli (del llatí arcus, 'arc', i solium, 'sepulcre, sarcòfag') és un terme arquitectònic aplicat a un buit en un arc que es va començar a usar com a lloc d'enterrament dins de catacumbes.
Veure Catedral de Girona і Arcosoli
Ardiaca
Lardiaca era el diaca principal d'una església.
Veure Catedral de Girona і Ardiaca
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Veure Catedral de Girona і Argent
Argenter
Un argenter és aquell menestral que tenia l'ofici de treballar principalment l'argent, però també altres metalls preciosos i fins i tot combinar-los amb pedres precioses.
Veure Catedral de Girona і Argenter
Arnau Cadell
Arnau Cadell o Gatell fou un escultor català del i. Junt amb el seu taller és autor dels capitells dels claustres del monestir de Sant Cugat iniciat vers el 1190 i de la catedral de Girona.
Veure Catedral de Girona і Arnau Cadell
Arnau de Mont-rodon
fou bisbe de Girona.
Veure Catedral de Girona і Arnau de Mont-rodon
Arqueta d'Hixam II
L'arqueta d'Hixam II és una arqueta del conservada al Museu del Tresor de la Catedral de Girona.
Veure Catedral de Girona і Arqueta d'Hixam II
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Catedral de Girona і Arquitectura gòtica
Arquitrau
Exemple d'arquitrau sobre el capitell. L'arquitrau és un element horitzontal de pedra que uneix entre si dues pilastres o bé columnes per dalt.
Veure Catedral de Girona і Arquitrau
Arquivolta
Arquivoltes de la portalada de Santa Maria d'AgramuntArquivolta és el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada.
Veure Catedral de Girona і Arquivolta
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Veure Catedral de Girona і Art gòtic
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure Catedral de Girona і Art romànic
Assumpció de Maria
L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.
Veure Catedral de Girona і Assumpció de Maria
Étienne de Silhouette
Étienne de Silhouette (Llemotges, 5 de juliol de 1709 - Bry-sur-Marne, 20 de gener de 1767) va ser un polític francès del.
Veure Catedral de Girona і Étienne de Silhouette
Baldaquí
'''Baldaquí''' de Sant Pere del Vaticà Un baldaquí és un dosser que se situa sobre el tron dels reis, un objecte religiós o un altar per fer-lo destacar i honorar-lo.
Veure Catedral de Girona і Baldaquí
Balustre
Diversos tipus de balustres Un balustre (de l'italià balaustro, i aquest del llatí balaustium, i aquest, del grec βαλαυστιον 'flor de magraner') és un tronc modelat, circularment o en forma de quadrat, fet amb pedra o fusta i de vegades metall, que suporta la barana d'un ampit o d'una escala, balcó, etc.
Veure Catedral de Girona і Balustre
Bandera de Catalunya
La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.
Veure Catedral de Girona і Bandera de Catalunya
Baptisteri
El '''baptisteri''' de la ciutat de Parma Maqueta del baptisteri Notre-Dame aux Fonts de Lieja, a costat de la catedral gòtica Pica baptismal de la catedral de Barcelona El baptisteri (del llatí baptisterium) és l'edifici on els cristians atorguen el sagrament del baptisme a aquells que volen entrar a llur religió.
Veure Catedral de Girona і Baptisteri
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Catedral de Girona і Barcelona
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Veure Catedral de Girona і Barroc
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Veure Catedral de Girona і Basílica de Sant Pere
Beat de Liébana
Beat de Liébana, (ca. 735-798), també anomenat Sant Beatus (està inscrit en el santoral catòlic, i la seva festa se celebra el 19 de febrer), fou un monjo del Monestir de San Martín de Turieno, actualment de Santo Toribio de Liébana, a la comarca de Liébana, a prop dels Pics d'Europa.
Veure Catedral de Girona і Beat de Liébana
Beatus de Girona
Il·lustració del ''Beatus'' de Távara El Beatus de Girona és un manuscrit miniat, obra de la monja Ende, ajudada dels miniaturist Emeteri i el copista Sènior; fou acabat l'any 975, i el 1078 passà a la catedral de Girona.
Veure Catedral de Girona і Beatus de Girona
Berenguer d'Anglesola
Berenguer d'Anglesola va ser un sacerdot, primer bisbe de la diòcesi d'Osca de 1383 a 1384 i, més tard, amb l'antipapa Benet XIII, nomenat cardenal el 21 de desembre de 1397, sent destinat a la diòcesi de Girona, on fou bisbe entre el 1384 i 1408.
Veure Catedral de Girona і Berenguer d'Anglesola
Berenguer de Cruïlles
Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.
Veure Catedral de Girona і Berenguer de Cruïlles
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Veure Catedral de Girona і Berenguer Ramon II
Bernat de Pau
Bernat de Pau (Banyuls de la Marenda, 1394 - Girona, 1457) fou bisbe de Girona entre 1436 i 1457.
Veure Catedral de Girona і Bernat de Pau
Bernat Roca
Bernat Roca (Catalunya ? - Barcelona, 1388) va ser un arquitecte documentat eminentment a Barcelona, amb excepció del seu trasllat a Tortosa abans de la construcció de l'assut de l'Ebre.
Veure Catedral de Girona і Bernat Roca
Bertran de Mont-rodon
Bertran de Mont-rodon (? - 4 d'octubre de 1384) fou bisbe de Girona.
Veure Catedral de Girona і Bertran de Mont-rodon
Besalú
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Veure Catedral de Girona і Besalú
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Veure Catedral de Girona і Bisbat de Girona
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Catedral de Girona і Bisbe
Bruixeria
XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge) La bruixeria és, segons els textos religiosos i de culte, el poder malèfic o màgic de produir fets sobrenaturals a través de la màgia, exercida per qui se suposa que té un pacte amb el diable, l'anomenada bruixa.
Veure Catedral de Girona і Bruixeria
Butlla del papa Formós
La butlla del papa Formós és una butlla papal de papir de l'any 891/892 atorgada pel papa Formós a petició de Servus Dei, llavors bisbe de Girona, que anà a Roma a demanar-la.
Veure Catedral de Girona і Butlla del papa Formós
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Veure Catedral de Girona і Califa
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Veure Catedral de Girona і Califat de Còrdova
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Veure Catedral de Girona і Campanar
Capçalera
Vista exterior de la '''capçalera''' del monestir de Sant Cugat del Vallès La capçalera és la part de les esglésies que va des de la part posterior, que pot contenir l'absis, fins al transsepte, generalment envoltant l'altar major.
Veure Catedral de Girona і Capçalera
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Veure Catedral de Girona і Capella (arquitectura)
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Veure Catedral de Girona і Capitell
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Veure Catedral de Girona і Carcassona
Caritat
La Caritat, representada per Adolphe Bouguereau el 1878 Caritat del llatí caritas i en grec clàssic o antic: "agapé" és un dels tipus d'amor místic.
Veure Catedral de Girona і Caritat
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Catedral de Girona і Carlemany
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Catedral de Girona і Catalunya
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Catedral de Girona і Catedral
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Catedral de Girona і Catedral de Barcelona
Catedral de Vic
La catedral de Sant Pere Apòstol o catedral de Vic, enclavada al centre del recinte històric de la ciutat, és la seu de la diòcesi de Vic.
Veure Catedral de Girona і Catedral de Vic
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Catedral de Girona і Catolicisme
Còdex
Un còdex és un llibre antic escrit a mà durant l'edat mitjana.
Veure Catedral de Girona і Còdex
Clau de volta
Clau de volta La clau de volta és la pedra central d'una volta, igual com la clau d'arc que tanca un arc.
Veure Catedral de Girona і Clau de volta
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Veure Catedral de Girona і Claustre
Cobertes d'evangeliari
Les Cobertes d'evangeliari són les cobertes anterior i posterior d'un evangeliari conservat al Museu Tresor de la Catedral de Girona.
Veure Catedral de Girona і Cobertes d'evangeliari
Cofre
Arqueta medieval (s. XIII) Un cofre, també anomenat arca o bagul (i baül), és una caixa, normalment amb planta rectangular, de metall, de fusta, o altres materials, pintada o folrada en el seu interior i tancada amb pany, per a guardar-hi roba o altres objectes.
Veure Catedral de Girona і Cofre
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Veure Catedral de Girona і Columna
Constança (Alemanya)
Constança (en alemany Konstanz) és una ciutat d'Alemanya, situada al sud de l'estat de Baden-Württemberg.
Veure Catedral de Girona і Constança (Alemanya)
Contrafort
Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.
Veure Catedral de Girona і Contrafort
Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli
En una església el costat de l'Epístola és el costat dret des del punt de vista dels fidels, mirant cap a l'altar, i el costat de l'Evangeli és el costat esquerre.
Veure Catedral de Girona і Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli
Cristòfor de Lícia
Cristòfol de Lícia (literalment ‘que porta Crist’), també conegut com a Sant Cristòfol, és un sant cristià, sobre l'origen del qual les distintes tradicions cristianes estan en desacord.
Veure Catedral de Girona і Cristòfor de Lícia
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Catedral de Girona і Cristianisme
Dalmau de Mur i de Cervelló
Dalmau de Mur i de Cervelló (Cervera, ? - Saragossa, 1456) fou un eclesiàstic català que ostentà els càrrecs de bisbe de Girona (1415-1418), posteriorment fou nomenat arquebisbe de Tarragona (1419-1431) i finalment arquebisbe de Saragossa (1431-1456).
Veure Catedral de Girona і Dalmau de Mur i de Cervelló
Dalmau Moner
El beat Dalmau Moner (Santa Coloma de Farners, la Selva, 1291 - Girona, 1341), conegut popularment com a Sant Dalmau, fou un eremita i frare dominic al convent de Girona.
Veure Catedral de Girona і Dalmau Moner
Deambulatori
Deambulatori d'una església. El deambulatori o girola és un espai que envolta l'altar major de les esglésies i que aparegué amb l'objectiu de facilitar el trànsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions que s'hi celebraven simultàniament.
Veure Catedral de Girona і Deambulatori
Doctor de l'Església
En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.
Veure Catedral de Girona і Doctor de l'Església
Domènec Fita i Molat
fou un escultor català.
Veure Catedral de Girona і Domènec Fita i Molat
Dominació musulmana de Catalunya
La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.
Veure Catedral de Girona і Dominació musulmana de Catalunya
Drac
El drac o dragó (del, ‘serpent fabulosa’, i aquest del, ‘monstre fabulós') és un animal mitològic que apareix en diverses formes en bastants cultures de tot el món, amb diferents simbolismes associats.
Veure Catedral de Girona і Drac
Edicions 62
Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.
Veure Catedral de Girona і Edicions 62
Elionor de Aguilar
Berenguela Leonor Yáñez de Aguilar (v.1281-1 d'abril de 1337), coneguda com a Elionor de Aguilar o Elionor de Cabrera a la Catalunya de la Baixa edat mitjana, era una dama castellana, senyora d'Aguilar de la Frontera (Còrdova).
Veure Catedral de Girona і Elionor de Aguilar
Enric Mirambell i Belloc
Enric Mirambell i Belloc (Girona, Gironès, 12 de juliol de 1922 - 6 de març de 2020) fou un historiador català, bibliotecari i cronista oficial de la ciutat de Girona.
Veure Catedral de Girona і Enric Mirambell i Belloc
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària.
Veure Catedral de Girona і Ermessenda de Carcassona
Escales de la Catedral de Girona
Les Escales de la Catedral de Girona és una obra del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Catedral de Girona і Escales de la Catedral de Girona
Escola de la Llotja
LEscola Superior de Disseny i Art Llotja (ESDA Llotja), també coneguda com a Escola de la Llotja o simplement la Llotja és un centre de formació artística ubicat a Barcelona, creat el 1775 amb el nom inicial d'Escola Gratuïta de Disseny i Nobles Arts.
Veure Catedral de Girona і Escola de la Llotja
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Veure Catedral de Girona і Escultura
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Veure Catedral de Girona і Església (arquitectura)
Esmalt
L'esmalt és una pasta vítria molta a la mida de polsim que s'aplica sobre un metall i es deixa fondre dins un forn a una temperatura que oscil·la entre els 700 i els 900° C. Durant la cocció, l'arena fina (l'esmalt) es fon i s'adapta a la superfície i forma del metall amb el qual s'uneix íntimament.
Veure Catedral de Girona і Esmalt
Esperança
Jacques Du Brœucq Lesperança és un estat d'ànim optimista basat en l'expectativa de resultats favorables relacionats a esdeveniments o circumstàncies de la pròpia vida o del món en el seu conjunt.
Veure Catedral de Girona і Esperança
Estació de l'any
Mosaic romà representant les quatre estacions. Les esons, les saons o els quatre temps de l'any són els períodes de l'any en els quals les condicions climatològiques imperants es mantenen, en una determinada regió, dintre d'un cert rang.
Veure Catedral de Girona і Estació de l'any
Eulàlia de Barcelona
Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.
Veure Catedral de Girona і Eulàlia de Barcelona
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Veure Catedral de Girona і Façana
Falcó
Falcó és el nom comú que s'aplica a la major part de les espècies del gènere Falco, que són ocells rapinyaires de la família dels falcònids (Falconidae).
Veure Catedral de Girona і Falcó
Fe
''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.
Veure Catedral de Girona і Fe
Fornícula
Escultura en una fornícula S'anomena fornícula el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura.
Veure Catedral de Girona і Fornícula
Francesc Dorca i Parra
Francesc Xavier Dorca i Parra (Girona, 12 de maig de 1737 - 31 de març de 1806) fou un religiós, historiador i erudit gironí.
Veure Catedral de Girona і Francesc Dorca i Parra
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Veure Catedral de Girona і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Fris
En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.
Veure Catedral de Girona і Fris
Fundació Maurí
El Museu Biblioteca Fundació Maurí, situat al carrer de Cardedeu de la Garriga número 17, recull el llegat testamentari de l'il·lustre notari i historiador garriguenc Josep Maurí i Serra, fill il·lustre de la població.
Veure Catedral de Girona і Fundació Maurí
Galceran Albanell
Galceran Albanell fou canonge de la catedral de Vic així com canonge i vicari de la de Girona.
Veure Catedral de Girona і Galceran Albanell
Gàrgola
Gàrgola (del ''Dictionnaire raisonné de l'architecture française'', 1854-1868) Gàrgola de la catedral de Barcelona Gàrgola moderna, catedral de Chichester, que mostra un rec. Una gàrgola (del francès gargouille > gargouiller o occità gorgolh/gargolh/borbolh o gargolha, gargalh - baix llatí gargaillusTresòr dau Felibritge, Frederic Mistral-, 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí: gurgŭlio raig o broll d'aigua, d'una font, etc., o gargărīzo i grec: γαργαρίζω, 'fer gàrgares' o γαργαρeωv 'gorja', γαργbρa, conducte) o carassa és una part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades.
Veure Catedral de Girona і Gàrgola
Gènesi
El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.
Veure Catedral de Girona і Gènesi
Gòlgota
Gòlgota. Gòlgota o Calvari és el nom donat a la muntanya dels afores de Jerusalem on la tradició diu que Jesús fou crucificat.
Veure Catedral de Girona і Gòlgota
Gòtic català
XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.
Veure Catedral de Girona і Gòtic català
Gemma
quars rosat, obsidiana, robí i àgata (tercera fila), jaspi, ametista, àgata blau i lapislàtzuli (quarta fila).Alguns tipus de tall de gemmes. Una gemma és un mineral, roca o material petrificat que en ser tallat i polit es pot usar en joieria.
Veure Catedral de Girona і Gemma
Gerunda
Gerunda fou la ciutat romana del nord-est de Catalunya anomenada actualment Girona.
Veure Catedral de Girona і Gerunda
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Catedral de Girona і Girona
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Veure Catedral de Girona і Guerra Civil catalana
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Catedral de Girona і Guerra Civil espanyola
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Catedral de Girona і Guerra del Francès
Guido Reni
Guido Reni (Bolonya, 4 de novembre del 1575 - Bolonya, 18 d'agost del 1642) fou un pintor italià famós del classicisme romà-bolonyès.
Veure Catedral de Girona і Guido Reni
Guillem Cors
Guillem de Cors (Principat de Catalunya, segle XIV - Principat de Catalunya, segle XIV) fou un escultor i arquitecte català, actiu a Girona el primer terç del s. XIV.
Veure Catedral de Girona і Guillem Cors
Guillem Morell (escultor)
Guillem Morell o Guillem Morei (en llatí: Guillelmus Morey) (Mallorca, - Girona, d.1396).
Veure Catedral de Girona і Guillem Morell (escultor)
Hixam al-Muàyyad bi-L·lah
Hixam II o Hixam al-Muàyyad bi-L·lah —— (966-1013) fou el tercer califa omeia de Còrdova (976-1009 i 1010-1013).
Veure Catedral de Girona і Hixam al-Muàyyad bi-L·lah
Honorat
* Honorat d'Amiens, bisbe d'Amiens i sant patró dels forners.
Veure Catedral de Girona і Honorat
Hostalric
Hostalric és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva.
Veure Catedral de Girona і Hostalric
Iconografia
s La iconografia (paraula composta dicona i grafe, 'descripció') és la descripció de les temàtiques de les imatges i també el tractat o col·lecció d'aquestes.
Veure Catedral de Girona і Iconografia
Ignasi de Loiola
Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.
Veure Catedral de Girona і Ignasi de Loiola
Immaculada Concepció
La Immaculada Concepció, també anomenada Puríssima Concepció, és un dels dogmes de l'Església Catòlica que afirma que la Verge Maria —mare de Jesús de Natzaret— va néixer del ventre de Santa Anna immaculada i que, per tant, va ser preservada per Déu del pecat original a l'hora de ser concebuda.
Veure Catedral de Girona і Immaculada Concepció
Instrument de teclat
Diposició d'un teclat musical típic de tres octaves Bandoneó Un instrument de teclat és un instrument musical dotat d'un o més teclats que han de ser accionats per tal que l'instrument soni.
Veure Catedral de Girona і Instrument de teclat
Iu de Kermartin
Yves Hélory de Kermartin o, en bretó, Erwan Helory, més conegut com a Sant Iu o Sant Ivó (mas de Kermartin, Minihy-Tréguier, 17 d'octubre de 1253 - Louannec, 19 de maig de 1303) fou un religiós bretó, sant patró dels advocats i dels nens abandonats.
Veure Catedral de Girona і Iu de Kermartin
Jaume Busquets i Mollera
Rafael Masó Jaume Busquets i Mollera (Girona, 27 de juliol de 1903 - Girona, 21 de novembre de 1968) fou un dibuixant, escultor i pintor català.
Veure Catedral de Girona і Jaume Busquets i Mollera
Jaume Cabrera
Jaume Cabrera, (fl. 1349-1432), pintor gòtic català considerat adscrit al corrent gòtic internacional, contemporani de Lluís Borrassa i mestre de Jaume Cirera.
Veure Catedral de Girona і Jaume Cabrera
Jaume Cascalls
Jaume Cascalls (Berga, principis del – c. 1378) fou un escultor del gòtic català.
Veure Catedral de Girona і Jaume Cascalls
Jaume d'Agullana
Jaume d'Agullana (? - 1617) fou ardiaca de la Seu de Girona (1572-1617).
Veure Catedral de Girona і Jaume d'Agullana
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure Catedral de Girona і Jesús de Natzaret
Joan Claperós
Joan Claperós fou un escultor català del.
Veure Catedral de Girona і Joan Claperós
Joan de Borgonya
Vista lateral del cor de la catedral de Barcelona amb les pintures de Joan de Borgonya Joan de Borgonya, Borgunya o Burgunya (Estrasburg, ? - Barcelona, 1525/1526), també conegut com a Mestre de Sant Feliu, fou un pintor d'origen alsacià que va treballar a València i es va establir a Barcelona el 1510.
Veure Catedral de Girona і Joan de Borgonya
Joan Evangelista
Joan Evangelista (també Joan el Teòleg o Joan el Diví (Εὐαγγελιστής Ἰωάννης) és el presumpte autor de l'Evangeli de Joan, i, segurament, d'altres escrits com els anomenats Escrits Joànics del Nou Testament: les tres Epístoles de Joan i, segons alguns, de l'Apocalipsi.
Veure Catedral de Girona і Joan Evangelista
Joan Roig (pare)
Fundació de l'Orde de la Mercè, panell central del retaule de la Mercè a la Catedral de Barcelona (1688) Joan Roig (1629/1635 - 1706).
Veure Catedral de Girona і Joan Roig (pare)
Joan Torras (escultor)
Joan Torras (s. XVII-XVIII) fou un escultor especialitzat en retaules actiu al bisbat de Girona.
Veure Catedral de Girona і Joan Torras (escultor)
Joaquim Nadal i Farreras
Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 31 de gener de 1948) és un polític català i catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Girona.
Veure Catedral de Girona і Joaquim Nadal i Farreras
Josep Cartañà i Inglés
Josep Cartañà i Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963) fou un religiós català, bisbe de Girona.
Veure Catedral de Girona і Josep Cartañà i Inglés
Josep Maria Bohigas i Masoliver
Escultura de Sant Pau a la catedral de Girona Josep M. Bohigas Masoliver (Banyoles, 1906 - Barcelona, 1971) va ser un escultor i policromador català.
Veure Catedral de Girona і Josep Maria Bohigas i Masoliver
Josep Maurí i Serra
Josep Maurí i Serra (la Garriga, 1912- 1967), fou notari i historiador local.
Veure Catedral de Girona і Josep Maurí i Serra
L'àngel de la Catedral de Girona
L'àngel de la Catedral de Girona corona el campanar de la Catedral i fa funcions de penell, ja que gira i assenyala la direcció del vent.
Veure Catedral de Girona і L'àngel de la Catedral de Girona
La Garriga
La Garriga és un municipi català de la comarca del Vallès Oriental.
Veure Catedral de Girona і La Garriga
Llana
Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.
Veure Catedral de Girona і Llana
Lli
Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.
Veure Catedral de Girona і Lli
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Catedral de Girona і Llista de comtes de Barcelona
Llista de mestres de capella de la catedral de Girona
Músics que ocuparen la plaça de mestre de capella a la catedral de Girona.
Veure Catedral de Girona і Llista de mestres de capella de la catedral de Girona
Lluís Bonifaç i Massó
Monument a Lluís Bonifaç a la seva vila natal de Valls Lluís Bonifaç i Massó (Valls, 5 de maig de 1730 - Valls, 6 de novembre de 1786) fou un dels principals exponents de l'escultura barroca catalana.
Veure Catedral de Girona і Lluís Bonifaç i Massó
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Veure Catedral de Girona і Lluís el Pietós
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Catedral de Girona і Lluna
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Catedral de Girona і Longobards
Mafalda de Pulla-Calàbria
Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060 - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde, fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).
Veure Catedral de Girona і Mafalda de Pulla-Calàbria
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Catedral de Girona і Mallorca
Marbre
Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
Veure Catedral de Girona і Marbre
Maria Magdalena
Maria Magdalena o Maria de Magdala (i) és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret.
Veure Catedral de Girona і Maria Magdalena
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Veure Catedral de Girona і Maria, mare de Jesús
Mes
Un mes és cada un dels dotze períodes d'entre vint-i-vuit i trenta-un dies en què es divideix l'any.
Veure Catedral de Girona і Mes
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Veure Catedral de Girona і Mesquita
Miniatura
Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França ''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.
Veure Catedral de Girona і Miniatura
Miquel (arcàngel)
Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.
Veure Catedral de Girona і Miquel (arcàngel)
Miquel d'Agullana
Miquel d'Agullana i de Miquel (Girona, 1549 - 1596) fou un ardiaca de l'Empordà, canonge de la seu de Girona i 77è president de la Generalitat de Catalunya.
Veure Catedral de Girona і Miquel d'Agullana
Miquel Pontich
Miquel Pontich i Izern (Bulaternera, 20 de novembre del 1632 - Girona, 26 de gener del 1699) va ser un frare franciscà nord-català, que fou bisbe de Girona del 25 de juliol del 1686 fins a la seva mort.
Veure Catedral de Girona і Miquel Pontich
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Veure Catedral de Girona і Monestir de Sant Cugat
Museu d'Art de Girona
El Museu d'Art de Girona és un museu fundat el 1976 i situat a l'edifici del Palau Episcopal de Girona, al costat de la catedral.
Veure Catedral de Girona і Museu d'Art de Girona
Museu d'Història de Girona
El Museu d'Història de Girona és un museu ubicat a l'antiga Casa Cartellà de Girona, edifici que més tard es convertiria en el convent caputxí de Sant Antoni de Pàdua al.
Veure Catedral de Girona і Museu d'Història de Girona
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Veure Catedral de Girona і Narbona
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure Catedral de Girona і Nau (arquitectura)
Nàrtex
Plànol de catedral, indicant la posició del nàrtex. Nàrtex exterior o porxo de St-Germain l'Auxerrois a París. El nàrtex o galilea d'una església és l'atri d'entrada situat a l'extrem occidental de la nau, o a l'extrem oposat respecte de l'altar principal de l'església.
Veure Catedral de Girona і Nàrtex
Notari
Un ofici notarial a Vigo. El notari és, als països de tradició jurídica continental, un professional del Dret que té a càrrec seu la redacció i l'autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d'instruments, així com donar fe de llur contingut.
Veure Catedral de Girona і Notari
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Veure Catedral de Girona і Nou Testament
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Veure Catedral de Girona і Occitània
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Veure Catedral de Girona і Olot
Orgue
Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.
Veure Catedral de Girona і Orgue
Pantocràtor
Pantocràtor de l'absis de la Catedral de Cefalù L'atribut pantocràtor (del grec παντοκράτωρ.
Veure Catedral de Girona і Pantocràtor
Paradís
Paradís designa en origen un jardí clos, bell i arreglat.
Veure Catedral de Girona і Paradís
Pasqual III
Pasqual III, nascut com Guido da Crema, a Crema a Llombardia vers el 1100, i mort a Roma el 20 de setembre del 1168 va ser un antipapa dins l'Església catòlica del 1164 al 1168.
Veure Catedral de Girona і Pasqual III
Pau Costa
Pau Costa (Vic, juny de 1663Els llibres de baptisme de la parròquia de Catedral de Vic foren destruïts pel foc l'any 1936, però el doctor Eduard Junyent havia pres nota d'algunes partides de baptisme entre elles la de Pau Costa realitzat el 19 de Juny de 1663. Actualment, aquests papers es troben a L'Arxiu Episcopal de Vic (des de ara citat com AEV).
Veure Catedral de Girona і Pau Costa
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure Catedral de Girona і Pau de Tars
Pedaler
Pedaler El pedaler també conegut com a pedalier del francès és el teclat, normalment de l'orgue (encara que al llarg de la història també han posseït pedaler altres instruments de teclat), especialment conegut per ser tocat amb els peus.
Veure Catedral de Girona і Pedaler
Pedra de Girona
La pedra de Girona és un tipus de roca sedimentària calcària que s'ha explotat des de l'antiguitat a la rodalia de Girona.
Veure Catedral de Girona і Pedra de Girona
Període romà a Catalunya
El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.
Veure Catedral de Girona і Període romà a Catalunya
Pere Arvei
Pere Arvei (? - segle XIV) va ser l'arquitecte constructor de la Llotja de Mar entre 1384 i 1397 encomanada per Pere el Cerimoniós.
Veure Catedral de Girona і Pere Arvei
Pere Costa i Cases
Pere Costa i Cases (Vic, Osona, 1693 – Berga, Berguedà, 13 de febrer de 1761) fou un escultor i arquitecte català, fill de l'escultor Pau Costa, del que la tradició artística familiar no arrancava de lluny, el mèrit personal els portà al punt àlgid artístic.
Veure Catedral de Girona і Pere Costa i Cases
Pere de Carcassona
Pere de Carcassona o Pere Roger (ca. 981 - 1051) fou comte de Carcassona (?-1010) i bisbe de Girona (1010-1051).
Veure Catedral de Girona і Pere de Carcassona
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Catedral de Girona і Pere el Cerimoniós
Pere Fernández
Pere Fernández, també conegut com a Pseudo-Bramantino, (Múrcia, segle XVI) fou un pintor renaixentista.
Veure Catedral de Girona і Pere Fernández
Pere Mates
Pere Mates (~1490 - Girona, 1558) fou un pintor renaixentista català.
Veure Catedral de Girona і Pere Mates
Pere Oller
Fragment de la tomba de Ferran d'Antequera Pere Oller (documentat entre 1395 i 1442) està catalogat com un dels millors escultors gòtics catalans.
Veure Catedral de Girona і Pere Oller
Pere Sacoma
Pere Sacoma (s. XIV?-1393).
Veure Catedral de Girona і Pere Sacoma
Pergamí
XVI. El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre.
Veure Catedral de Girona і Pergamí
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Veure Catedral de Girona і Perpinyà
Persecució de Dioclecià
''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes.
Veure Catedral de Girona і Persecució de Dioclecià
Peu (unitat de longitud)
El peu és una unitat de mesura de longitud basada en el peu humà, que s'usava tant en l'antiga Grècia com a l'antiga Roma.
Veure Catedral de Girona і Peu (unitat de longitud)
Pica baptismal
XII cognom.
Veure Catedral de Girona і Pica baptismal
Pilar (arquitectura)
Mode típic de fallada estructural en pilars per vinclament En enginyeria i arquitectura, un pilar és un element vertical (o lleugerament inclinat) sustentant exempt d'una estructura, destinat a rebre càrregues verticals per transmetre a la fonamentació i que, a diferència de la columna, té secció poligonal.
Veure Catedral de Girona і Pilar (arquitectura)
Pilastra
XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.
Veure Catedral de Girona і Pilastra
Pinacle
Aquest article tracta del pinacle arquitectònic, per al joc vegeu Pinacle (joc) Representació gràfica d'un pinacle. Un pinacle és un element arquitectònic en forma de con, punxegut i, normalment, fet de pedra que se situa al capdamunt, com a coronament, dels contraforts d'una catedral.
Veure Catedral de Girona і Pinacle
Plaça de la Catedral de Girona
La Plaça de la Catedral de Girona és una obra del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Catedral de Girona і Plaça de la Catedral de Girona
Policromia
Urna etrusca amb restes de policromia Policromia és l'estat, amb diversos colors en què es presenten certes parts dels edificis, estàtues, baixos relleus, llibres, tèxtils, etc.
Veure Catedral de Girona і Policromia
Presbiteri
Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.
Veure Catedral de Girona і Presbiteri
Profeta
Un profeta (del grec antic: προφήτης transliterat: profétés) és una persona que ha tingut una trobada amb la divinitat, que li ha ordenat revelar a la humanitat un missatge, usualment sobre allò que passarà en el futur.
Veure Catedral de Girona і Profeta
Província de Girona
La província de Girona és una demarcació administrativa amb capital a Girona que aglutina 221 municipis del nord-est de Catalunya, amb una població total de 753.054 habitants.
Veure Catedral de Girona і Província de Girona
Pujada de la Catedral
La Pujada de la Catedral és un carrer o escalinata del municipi de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Catedral de Girona і Pujada de la Catedral
Quatre Sants Màrtirs de Girona
Els Quatre Sants Màrtirs de Girona, és a dir, els germans: Germà, Just, Paulí i Sici eren sants llegendaris que, segons la tradició gironina, havien nascut a la vila de la Pera, a l'església de la qual són venerats, i varen ser martiritzats a la ciutat de Girona durant la persecució de Dioclecià, al final del.
Veure Catedral de Girona і Quatre Sants Màrtirs de Girona
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Veure Catedral de Girona і Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Veure Catedral de Girona і Ramon Berenguer III
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Veure Catedral de Girona і Ramon Borrell I
Ramon de Penyafort
Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.
Veure Catedral de Girona і Ramon de Penyafort
Ramon Folc I de Cardona
Ramon Folc I de Cardona (?1040-Maldà, 1086) fou Vescomte de Cardona.
Veure Catedral de Girona і Ramon Folc I de Cardona
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Catedral de Girona і Religió
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Catedral de Girona і Renaixement
Resurrecció
''La Resurrecció de la Carn'', per Luca Signorelli La resurrecció (del llatí resurgere) és el fet de tornar a la vida després d'haver mort.
Veure Catedral de Girona і Resurrecció
Retaule de la Pietat (Cabrera)
El Retaule de la Pietat és una taula gòtica de la segona meitat del, obra de Jaume Cabrera.
Veure Catedral de Girona і Retaule de la Pietat (Cabrera)
Riu
La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.
Veure Catedral de Girona і Riu
Roda de campanes
Roda de campanes de l'església de la Mair de Deu dera purificacion de Bossòst Una Roda de campanes, també anomenada Rogle, Rotlle de campanetes Rodella de campanetes o Volta de campanetes, és un objecte litúrgic que es troba en nombroses esglésies, encara que actualment és pràcticament en desús.
Veure Catedral de Girona і Roda de campanes
Roger I de Carcassona
Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).
Veure Catedral de Girona і Roger I de Carcassona
Rosassa
La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.
Veure Catedral de Girona і Rosassa
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Veure Catedral de Girona і Sant Miquel de Cuixà
Sant Narcís
Sant Narcís de Girona és un sant venerat a l'Església catòlica, sant patró de Girona.
Veure Catedral de Girona і Sant Narcís
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Veure Catedral de Girona і Sant Pere
Santa Cena
La Santa Cena o Última Cena és el darrer àpat que Jesús de Natzaret va compartir amb els seus deixebles abans de ser crucificat.
Veure Catedral de Girona і Santa Cena
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Catedral de Girona і Sàpiens
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Catedral de Girona і Segona Guerra Mundial
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg.
Veure Catedral de Girona і Senyera reial
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Veure Catedral de Girona і Sevilla
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Catedral de Girona і Sol
Tapís de la Creació
El Tapís de la Creació, també anomenat Tapís de Girona o Brodat de la Creació, és un brodat del o de començaments del que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona.
Veure Catedral de Girona і Tapís de la Creació
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Catedral de Girona і Terra
Tetramorf
Un tetramorf (del grec, ‘quatre’, i, ‘forma’) és una representació iconogràfica composta per quatre elements.
Veure Catedral de Girona і Tetramorf
Timpà (arquitectura)
1.
Veure Catedral de Girona і Timpà (arquitectura)
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Veure Catedral de Girona і Toledo
Transsepte
Transsepte El transsepte (en llatí: transeptum) és, en una església, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici.
Veure Catedral de Girona і Transsepte
Trifori
Catedral de Saint-Denis de París; el '''trifori''' el formen les finestres petites a mitjana altura Trifori de l'Abadia de Malmesbury Un trifori és una galeria estreta que se situa sobre les naus laterals d'una església amb obertures sobre la nau central.
Veure Catedral de Girona і Trifori
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Catedral de Girona і València
Valls
Valls és una ciutat i un municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Camp.
Veure Catedral de Girona і Valls
Vent
Vent movent les branques d'un cirerer El vent és el moviment natural de l'aire o altres gasos en relació amb la superfície d'un planeta.
Veure Catedral de Girona і Vent
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Catedral de Girona і Visigots
Vitrall
Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.
Veure Catedral de Girona і Vitrall
Vitrall del Corpus Christi
El vitrall del Corpus Christi és un vitrall medieval que fou descobert el 2019 rere el retaule del Corpus Christi de la capella de Sant Francesc i Sant Martí de la Catedral de Girona.
Veure Catedral de Girona і Vitrall del Corpus Christi
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Veure Catedral de Girona і Volta
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Veure Catedral de Girona і Volta de canó
Xavier Barral i Altet
Xavier Barral i Altet (Barcelona, 1947) és un historiador de l'art català.
Veure Catedral de Girona і Xavier Barral i Altet
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Veure Catedral de Girona і 1010
1082
;Països Catalans.
Veure Catedral de Girona і 1082
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Veure Catedral de Girona і 1375
1408
; Països catalans.
Veure Catedral de Girona і 1408
1409
; Països Catalans.
Veure Catedral de Girona і 1409
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Catedral de Girona і 1411
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Veure Catedral de Girona і 1430
1434
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Catedral de Girona і 1434
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Catedral de Girona і 1437
1438
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Catedral de Girona і 1438
1452
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Catedral de Girona і 1452
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Catedral de Girona і 1457
1470
Mapa d'Europa a l'any 1470.
Veure Catedral de Girona і 1470
1490
Països Catalans.
Veure Catedral de Girona і 1490
1503
;Països Catalans.
Veure Catedral de Girona і 1503
1528
;Països Catalans.
Veure Catedral de Girona і 1528
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Catedral de Girona і 1561
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Catedral de Girona і 1565
1589
122x122px.
Veure Catedral de Girona і 1589
1659
;Països Catalans.
Veure Catedral de Girona і 1659
1679
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Catedral de Girona і 1679
1695
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Catedral de Girona і 1695
1699
;Països catalans;Resta del món.
Veure Catedral de Girona і 1699
1708
;Països catalans.
Veure Catedral de Girona і 1708
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Veure Catedral de Girona і 1709
1710
;Països catalans.
Veure Catedral de Girona і 1710
1717
;Països Catalans.
Veure Catedral de Girona і 1717
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Catedral de Girona і 2001
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Catedral de Girona і 21 de setembre
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Catedral de Girona і 23 d'agost
305
El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Catedral de Girona і 305
715
El 715 (DCCXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Catedral de Girona і 715
834
El 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Catedral de Girona і 834
908
El 908 (CMVIII) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Catedral de Girona і 908
Vegeu també
Catedrals de Catalunya
- Catedral Nova de Lleida
- Catedral de Barcelona
- Catedral de Girona
- Catedral de Sant Feliu de Llobregat
- Catedral de Solsona
- Catedral de Tarragona
- Catedral de Terrassa
- Catedral de Tortosa
- Catedral de Vic
- Catedral de la Seu d'Urgell
- La Seu Vella de Lleida
Edificis de Girona
- Catedral de Girona
- Convent de Sant Domènec (Girona)
- Església de Sant Feliu de Girona
- Estació de Girona
- Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta
- Monestir de Sant Daniel de Girona
- Museu Etnogràfic de Ripoll
- Pavelló Municipal Girona-Fontajau
- Pont de Sant Feliu (Girona)
- Sant Pere de Galligants
- Santa Maria de Castelló d'Empúries
Edificis gòtics de Catalunya
- Casa Padellàs
- Catedral de Girona
- Catedral de Tarragona
- Catedral de Vic
- Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa
- Convent de Sant Domènec (Girona)
- Drassanes Reials de Barcelona
- Església de Sant Llorenç de Lleida
- Gòtic català
- La Seu Vella de Lleida
- Llotja de Mar
- Monestir de Sant Cugat
- Monestir de Santa Maria de Pedralbes
- Palau Reial Major
- Palau de la Paeria
- Santa Maria de Vallbona de les Monges
- Santa Maria del Pi
Museus de Girona
- Casa Masó
- Catedral de Girona
- Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries
- Llista de museus i col·leccions del Baix Empordà
- Museu Etnogràfic de Ripoll
- Museu d'Arqueologia de Catalunya (Girona)
- Museu de l'Anxova i la Sal
- Museu de la Tècnica de l'Empordà
- Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol
- Sant Pere de Galligants
També conegut com Cadira de Carlemany, Catedral de Santa Maria de Girona, Museu Capitular de la Catedral de Girona, Museu del Tresor de la Catedral de Girona, Santa Maria de Girona, Seu de Girona, Seu gironina, Tresor de la Catedral de Girona.
, Bertran de Mont-rodon, Besalú, Bisbat de Girona, Bisbe, Bruixeria, Butlla del papa Formós, Califa, Califat de Còrdova, Campanar, Capçalera, Capella (arquitectura), Capitell, Carcassona, Caritat, Carlemany, Catalunya, Catedral, Catedral de Barcelona, Catedral de Vic, Catolicisme, Còdex, Clau de volta, Claustre, Cobertes d'evangeliari, Cofre, Columna, Constança (Alemanya), Contrafort, Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli, Cristòfor de Lícia, Cristianisme, Dalmau de Mur i de Cervelló, Dalmau Moner, Deambulatori, Doctor de l'Església, Domènec Fita i Molat, Dominació musulmana de Catalunya, Drac, Edicions 62, Elionor de Aguilar, Enric Mirambell i Belloc, Ermessenda de Carcassona, Escales de la Catedral de Girona, Escola de la Llotja, Escultura, Església (arquitectura), Esmalt, Esperança, Estació de l'any, Eulàlia de Barcelona, Façana, Falcó, Fe, Fornícula, Francesc Dorca i Parra, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Fris, Fundació Maurí, Galceran Albanell, Gàrgola, Gènesi, Gòlgota, Gòtic català, Gemma, Gerunda, Girona, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra del Francès, Guido Reni, Guillem Cors, Guillem Morell (escultor), Hixam al-Muàyyad bi-L·lah, Honorat, Hostalric, Iconografia, Ignasi de Loiola, Immaculada Concepció, Instrument de teclat, Iu de Kermartin, Jaume Busquets i Mollera, Jaume Cabrera, Jaume Cascalls, Jaume d'Agullana, Jesús de Natzaret, Joan Claperós, Joan de Borgonya, Joan Evangelista, Joan Roig (pare), Joan Torras (escultor), Joaquim Nadal i Farreras, Josep Cartañà i Inglés, Josep Maria Bohigas i Masoliver, Josep Maurí i Serra, L'àngel de la Catedral de Girona, La Garriga, Llana, Lli, Llista de comtes de Barcelona, Llista de mestres de capella de la catedral de Girona, Lluís Bonifaç i Massó, Lluís el Pietós, Lluna, Longobards, Mafalda de Pulla-Calàbria, Mallorca, Marbre, Maria Magdalena, Maria, mare de Jesús, Mes, Mesquita, Miniatura, Miquel (arcàngel), Miquel d'Agullana, Miquel Pontich, Monestir de Sant Cugat, Museu d'Art de Girona, Museu d'Història de Girona, Narbona, Nau (arquitectura), Nàrtex, Notari, Nou Testament, Occitània, Olot, Orgue, Pantocràtor, Paradís, Pasqual III, Pau Costa, Pau de Tars, Pedaler, Pedra de Girona, Període romà a Catalunya, Pere Arvei, Pere Costa i Cases, Pere de Carcassona, Pere el Cerimoniós, Pere Fernández, Pere Mates, Pere Oller, Pere Sacoma, Pergamí, Perpinyà, Persecució de Dioclecià, Peu (unitat de longitud), Pica baptismal, Pilar (arquitectura), Pilastra, Pinacle, Plaça de la Catedral de Girona, Policromia, Presbiteri, Profeta, Província de Girona, Pujada de la Catedral, Quatre Sants Màrtirs de Girona, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Borrell I, Ramon de Penyafort, Ramon Folc I de Cardona, Religió, Renaixement, Resurrecció, Retaule de la Pietat (Cabrera), Riu, Roda de campanes, Roger I de Carcassona, Rosassa, Sant Miquel de Cuixà, Sant Narcís, Sant Pere, Santa Cena, Sàpiens, Segona Guerra Mundial, Senyera reial, Sevilla, Sol, Tapís de la Creació, Terra, Tetramorf, Timpà (arquitectura), Toledo, Transsepte, Trifori, València, Valls, Vent, Visigots, Vitrall, Vitrall del Corpus Christi, Volta, Volta de canó, Xavier Barral i Altet, 1010, 1082, 1375, 1408, 1409, 1411, 1430, 1434, 1437, 1438, 1452, 1457, 1470, 1490, 1503, 1528, 1561, 1565, 1589, 1659, 1679, 1695, 1699, 1708, 1709, 1710, 1717, 2001, 21 de setembre, 23 d'agost, 305, 715, 834, 908.