Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Catedral de Girona і Corona d'Aragó
Catedral de Girona і Corona d'Aragó tenen 20 coses en comú (en Uniopèdia): Barcelona, Bisbe, Califa, Carcassona, Catalunya, Esmalt, Girona, Guerra Civil catalana, Llana, Lli, Llista de comtes de Barcelona, Narbona, Occitània, Pere el Cerimoniós, Perpinyà, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Senyera reial, Sevilla, València.
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Catedral de Girona · Barcelona і Corona d'Aragó ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbe і Catedral de Girona · Bisbe і Corona d'Aragó ·
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Califa і Catedral de Girona · Califa і Corona d'Aragó ·
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Carcassona і Catedral de Girona · Carcassona і Corona d'Aragó ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Catedral de Girona · Catalunya і Corona d'Aragó ·
Esmalt
L'esmalt és una pasta vítria molta a la mida de polsim que s'aplica sobre un metall i es deixa fondre dins un forn a una temperatura que oscil·la entre els 700 i els 900° C. Durant la cocció, l'arena fina (l'esmalt) es fon i s'adapta a la superfície i forma del metall amb el qual s'uneix íntimament.
Catedral de Girona і Esmalt · Corona d'Aragó і Esmalt ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Catedral de Girona і Girona · Corona d'Aragó і Girona ·
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Catedral de Girona і Guerra Civil catalana · Corona d'Aragó і Guerra Civil catalana ·
Llana
Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.
Catedral de Girona і Llana · Corona d'Aragó і Llana ·
Lli
Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.
Catedral de Girona і Lli · Corona d'Aragó і Lli ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Catedral de Girona і Llista de comtes de Barcelona · Corona d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Catedral de Girona і Narbona · Corona d'Aragó і Narbona ·
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Catedral de Girona і Occitània · Corona d'Aragó і Occitània ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Catedral de Girona і Pere el Cerimoniós · Corona d'Aragó і Pere el Cerimoniós ·
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Catedral de Girona і Perpinyà · Corona d'Aragó і Perpinyà ·
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Catedral de Girona і Ramon Berenguer II · Corona d'Aragó і Ramon Berenguer II ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Catedral de Girona і Ramon Berenguer III · Corona d'Aragó і Ramon Berenguer III ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Catedral de Girona і Senyera reial · Corona d'Aragó і Senyera reial ·
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Catedral de Girona і Sevilla · Corona d'Aragó і Sevilla ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Catedral de Girona і Corona d'Aragó
- Què tenen en comú Catedral de Girona і Corona d'Aragó
- Semblances entre Catedral de Girona і Corona d'Aragó
Comparació entre Catedral de Girona і Corona d'Aragó
Catedral de Girona té 301 relacions, mentre que Corona d'Aragó té 638. Com que tenen en comú 20, l'índex de Jaccard és 2.13% = 20 / (301 + 638).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Catedral de Girona і Corona d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
