Similituds entre Catedral de Barcelona і Sibil·la de Fortià
Catedral de Barcelona і Sibil·la de Fortià tenen 11 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Benigne, Catedral de Barcelona, Convent de Sant Francesc de Barcelona, Corona d'Aragó, Joan Bassegoda i Nonell, Llista de comtes de Barcelona, Maria de Xipre, Martí l'Humà, Pere el Cerimoniós, Pere el Conestable de Portugal, Violant de Bar.
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Alfons el Benigne і Catedral de Barcelona · Alfons el Benigne і Sibil·la de Fortià ·
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Catedral de Barcelona і Catedral de Barcelona · Catedral de Barcelona і Sibil·la de Fortià ·
Convent de Sant Francesc de Barcelona
El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el primer i principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona.
Catedral de Barcelona і Convent de Sant Francesc de Barcelona · Convent de Sant Francesc de Barcelona і Sibil·la de Fortià ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Catedral de Barcelona і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Sibil·la de Fortià ·
Joan Bassegoda i Nonell
fou un arquitecte català, fill del també arquitecte Bonaventura Bassegoda i MustéDiari ABC, 23-02-2009, i net de Bonaventura Bassegoda i Amigó.
Catedral de Barcelona і Joan Bassegoda i Nonell · Joan Bassegoda i Nonell і Sibil·la de Fortià ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Catedral de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Sibil·la de Fortià ·
Maria de Xipre
Maria de Xipre o Maria de Lusignan (Nicòsia, Xipre 1273 a 1279 - Tortosa 1322), princesa de Xipre i reina consort de la Corona d'Aragó (1315-1322).
Catedral de Barcelona і Maria de Xipre · Maria de Xipre і Sibil·la de Fortià ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Catedral de Barcelona і Martí l'Humà · Martí l'Humà і Sibil·la de Fortià ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Catedral de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Pere el Cerimoniós і Sibil·la de Fortià ·
Pere el Conestable de Portugal
Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), fou proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.
Catedral de Barcelona і Pere el Conestable de Portugal · Pere el Conestable de Portugal і Sibil·la de Fortià ·
Violant de Bar
Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).
Catedral de Barcelona і Violant de Bar · Sibil·la de Fortià і Violant de Bar ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Catedral de Barcelona і Sibil·la de Fortià
- Què tenen en comú Catedral de Barcelona і Sibil·la de Fortià
- Semblances entre Catedral de Barcelona і Sibil·la de Fortià
Comparació entre Catedral de Barcelona і Sibil·la de Fortià
Catedral de Barcelona té 508 relacions, mentre que Sibil·la de Fortià té 94. Com que tenen en comú 11, l'índex de Jaccard és 1.83% = 11 / (508 + 94).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Catedral de Barcelona і Sibil·la de Fortià. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: