Catedral de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Catedral de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Catedral de Barcelona vs. Història de l'Església Catòlica a Catalunya

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional. MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Ajuntament de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Ajuntament de Barcelona і Catedral de Barcelona · Ajuntament de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).

Alfons el Benigne і Catedral de Barcelona · Alfons el Benigne і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Alfons el Franc і Catedral de Barcelona · Alfons el Franc і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Antic Testament

LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.

Antic Testament і Catedral de Barcelona · Antic Testament і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Anunciació

L'''Anunciació'' de Melozzo da Forlì, Panteó de Roma. L'Anunciació de Fra Angelico (Museu del Prado) L'Anunciació de Simone Martini (Galeria dels Uffizi) l'Anunciació del Retaule de Vallmoll (MNAC) L'Anunciació de Pedro Berruguete (Cartoixa de Miraflores) LAnunciació és, per al cristianisme, l'aparició de l'Arcàngel Gabriel per anunciar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, per obra de l'Esperit Sant.

Anunciació і Catedral de Barcelona · Anunciació і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Arcàngel Gabriel

Larcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril.

Arcàngel Gabriel і Catedral de Barcelona · Arcàngel Gabriel і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Arquebisbat de Barcelona і Catedral de Barcelona · Arquebisbat de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Arquebisbat de Narbona

L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Arquebisbat de Narbona і Catedral de Barcelona · Arquebisbat de Narbona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Art gòtic і Catedral de Barcelona · Art gòtic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Art romànic і Catedral de Barcelona · Art romànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Basílica menor

conopaeum'', privilegis antigament atorgats a les basíliques. Una basílica menor (en llatí: basilica minor) és un títol atorgat a diverses esglésies catòliques.

Basílica menor і Catedral de Barcelona · Basílica menor і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Batalla de Lepant (1571)

La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).

Batalla de Lepant (1571) і Catedral de Barcelona · Batalla de Lepant (1571) і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Berenguer de Palou II

Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.

Berenguer de Palou II і Catedral de Barcelona · Berenguer de Palou II і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Bisbe і Catedral de Barcelona · Bisbe і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Canonge

Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.

Canonge і Catedral de Barcelona · Canonge і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Carcassona і Catedral de Barcelona · Carcassona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Catedral de Barcelona · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Catalunya і Catedral de Barcelona · Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Catedral de Barcelona і Catedral de Barcelona · Catedral de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Catedral de Tarragona

La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.

Catedral de Barcelona і Catedral de Tarragona · Catedral de Tarragona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Concili Vaticà II

El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.

Catedral de Barcelona і Concili Vaticà II · Concili Vaticà II і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Catedral de Barcelona і Constança de Sicília · Constança de Sicília і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Catedral de Barcelona і Constantí I el Gran · Constantí I el Gran і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Convent de Santa Caterina (Barcelona)

El Convent de Santa Caterina fou un conjunt d'edificis religiosos de l'orde dels Predicadors (dominics), enderrocat per a construir-hi l'actual Mercat de Santa Caterina de Barcelona.

Catedral de Barcelona і Convent de Santa Caterina (Barcelona) · Convent de Santa Caterina (Barcelona) і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Catedral de Barcelona і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Corpus Christi

L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.

Catedral de Barcelona і Corpus Christi · Corpus Christi і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Catedral de Barcelona і Cristòfor Colom · Cristòfor Colom і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Eulàlia de Barcelona

Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.

Catedral de Barcelona і Eulàlia de Barcelona · Eulàlia de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Francesc Climent Sapera

Francesc Climent Petri, dit "Sapera" (Torreblanca, 1349 - Barcelona, 18 de desembre de 1430), va ser un religiós valencià, bisbe de Mallorca (1403-1407), administrador del Bisbat de Tarassona (1404-1407), bisbe de Tortosa (1407-10), bisbe de Barcelona (1410-15; administrador 1419-29), arquebisbe de Saragossa (1415-19; 1429-30) i Patriarca de Jerusalem (1419-1430).

Catedral de Barcelona і Francesc Climent Sapera · Francesc Climent Sapera і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Gòtic català

XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.

Catedral de Barcelona і Gòtic català · Gòtic català і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Catedral de Barcelona і Girona · Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Gregorio Modrego Casaus

Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) va ser un eclesiàstic espanyol, arquebisbe de Barcelona.

Catedral de Barcelona і Gregorio Modrego Casaus · Gregorio Modrego Casaus і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Catedral de Barcelona і Guerra Civil espanyola · Guerra Civil espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Catedral de Barcelona і Imperi Otomà · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Catedral de Barcelona і Imperi Romà · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Catedral de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Catedral de Barcelona і Jaume el Just · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Just · Veure més »

Joan d'Àustria i Blomberg

Joan d'Àustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Països Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578) fou fill fora de mariatge de l'emperador Carles V i de Bàrbara Blomberg, va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.

Catedral de Barcelona і Joan d'Àustria i Blomberg · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan d'Àustria i Blomberg · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Catedral de Barcelona і Joan el Sense Fe · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Sense Fe · Veure més »

Josep de Natzaret

Segons els evangelis, Josep (en arameu Yosef bar Yaqob i en hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp ben Yahăqōb) conegut en català com Sant Josep -o també com Josep de Natzaret, Sant Josep Obrer o Josep, pare de Jesús- (? - Natzaret?, entre 12 i 29 dC) fou el marit de la Verge Maria.

Catedral de Barcelona і Josep de Natzaret · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep de Natzaret · Veure més »

L'ou com balla

L'ou com balla a la catedral de Barcelona L'ou com balla és una tradició que té lloc en diverses poblacions de Catalunya el dia del Corpus Christi.

Catedral de Barcelona і L'ou com balla · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і L'ou com balla · Veure més »

Llista de bisbes de Barcelona

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.

Catedral de Barcelona і Llista de bisbes de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Catedral de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llotja de Mar

La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona és un edifici de Barcelona situat al Pla de Palau.

Catedral de Barcelona і Llotja de Mar · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llotja de Mar · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Catedral de Barcelona і Madrid · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Madrid · Veure més »

Manuel Irurita Almandoz

Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 19 d'agost de 1876 - Montcada i Reixac?, Vallès Occidental, 3 de desembre de 1936) va ser un eclesiàstic navarrès, doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, que fou nomenat bisbe de Lleida el 1927 i posteriorment bisbe de Barcelona el 1930.

Catedral de Barcelona і Manuel Irurita Almandoz · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manuel Irurita Almandoz · Veure més »

Maria, mare de Jesús

va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.

Catedral de Barcelona і Maria, mare de Jesús · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maria, mare de Jesús · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Catedral de Barcelona і Martí l'Humà · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martí l'Humà · Veure més »

Màrtir

Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dona "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.

Catedral de Barcelona і Màrtir · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Màrtir · Veure més »

Miquel (arcàngel)

Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.

Catedral de Barcelona і Miquel (arcàngel) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Miquel (arcàngel) · Veure més »

Missa

Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.

Catedral de Barcelona і Missa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Missa · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Pedralbes

El Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental d'estil gòtic declarat bé cultural d'interès nacional.

Catedral de Barcelona і Monestir de Santa Maria de Pedralbes · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santa Maria de Pedralbes · Veure més »

Montjuïc (Barcelona)

Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Catedral de Barcelona і Montjuïc (Barcelona) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »

Nativitat de Jesús

La Nativitat de Robert Campin (1420-1425) La Nativitat de Jesús, per als cristians la Nativitat de Nostre Senyor Jesucrist o simplement la Nativitat, es refereix al fet del naixement de Jesús de Natzaret, la figura central del cristianisme i és considerat el Fill de Déu pels cristians.

Catedral de Barcelona і Nativitat de Jesús · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Nativitat de Jesús · Veure més »

Nau (arquitectura)

miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.

Catedral de Barcelona і Nau (arquitectura) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Nau (arquitectura) · Veure més »

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Catedral de Barcelona і Nou Testament · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Nou Testament · Veure més »

Oleguer de Barcelona

Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.

Catedral de Barcelona і Oleguer de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Oleguer de Barcelona · Veure més »

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Catedral de Barcelona і Orde dels Predicadors · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde dels Predicadors · Veure més »

Pacià de Barcelona

Pacià de Barcelona o de Bàrcino (en llatí Pacianus; Bàrcino o rodalia, ? - Bàrcino, ca. 390) fou un religiós cristià romà, bisbe de Barcelona entre c. 365/373 i c. 386.

Catedral de Barcelona і Pacià de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pacià de Barcelona · Veure més »

Pau de Tars

Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Catedral de Barcelona і Pau de Tars · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau de Tars · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Catedral de Barcelona і Península Ibèrica · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Península Ibèrica · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Catedral de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Catedral de Barcelona і Pere el Gran · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Gran · Veure més »

Pere Nolasc

fou un mercader, fundador de l'Orde de la Mercè.

Catedral de Barcelona і Pere Nolasc · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere Nolasc · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Catedral de Barcelona і Peronella d'Aragó · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peronella d'Aragó · Veure més »

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Catedral de Barcelona і Pisa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pisa · Veure més »

Pius X

Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.

Catedral de Barcelona і Pius X · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius X · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Catedral de Barcelona і Ramon Berenguer IV · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Borrell I

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).

Catedral de Barcelona і Ramon Borrell I · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Borrell I · Veure més »

Ramon de Penyafort

Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.

Catedral de Barcelona і Ramon de Penyafort · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon de Penyafort · Veure més »

Ricard Maria Carles i Gordó

Ricard Maria Carles i Gordó (València, 24 de setembre de 1926 — Tortosa, el Baix Ebre, 17 de desembre de 2013), fou un bisbe i cardenal valencià.

Catedral de Barcelona і Ricard Maria Carles i Gordó · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ricard Maria Carles i Gordó · Veure més »

Salvador Casañas i Pagès

Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 — 27 d'octubre de 1908) fou un bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, bisbe de Barcelona i cardenal català.

Catedral de Barcelona і Salvador Casañas i Pagès · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Salvador Casañas i Pagès · Veure més »

Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.

Catedral de Barcelona і Sant Cugat del Vallès · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Cugat del Vallès · Veure més »

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Catedral de Barcelona і Sant Pere · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Pere · Veure més »

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Catedral de Barcelona і Sant Vicent Ferrer · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Santa Maria del Mar

La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.

Catedral de Barcelona і Santa Maria del Mar · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria del Mar · Veure més »

Santa Maria del Pi

L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Catedral de Barcelona і Santa Maria del Pi · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria del Pi · Veure més »

Saqueig de Barcelona

El saqueig de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del.

Catedral de Barcelona і Saqueig de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Saqueig de Barcelona · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Catedral de Barcelona і Sàpiens · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sàpiens · Veure més »

Violant de Bar

Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).

Catedral de Barcelona і Violant de Bar · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Violant de Bar · Veure més »

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.

27 d'abril і Catedral de Barcelona · 27 d'abril і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »