Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Catarisme і Corona d'Aragó
Catarisme і Corona d'Aragó tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Cast, Anatòlia, Barcelona, Batalla de Muret, Bisbe, Carcassona, Catalunya, Comtat d'Urgell, Comtat de Foix, Comte, Constantinoble, Corberes, França, Girona, Innocenci III, Jaume el Conqueridor, Lleida, Montpeller, Narbona, Occitània, Orde del Cister, Pere de Castellnou, Pere el Catòlic, Ramon V de Tolosa, Roma, Santa Seu, Simó IV de Montfort, Trencavell, 12 de setembre.
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Catarisme · Alfons el Cast і Corona d'Aragó ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Catarisme · Anatòlia і Corona d'Aragó ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Catarisme · Barcelona і Corona d'Aragó ·
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Batalla de Muret і Catarisme · Batalla de Muret і Corona d'Aragó ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbe і Catarisme · Bisbe і Corona d'Aragó ·
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Carcassona і Catarisme · Carcassona і Corona d'Aragó ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Catarisme · Catalunya і Corona d'Aragó ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Catarisme і Comtat d'Urgell · Comtat d'Urgell і Corona d'Aragó ·
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Catarisme і Comtat de Foix · Comtat de Foix і Corona d'Aragó ·
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Catarisme і Comte · Comte і Corona d'Aragó ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Catarisme і Constantinoble · Constantinoble і Corona d'Aragó ·
Corberes
Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.
Catarisme і Corberes · Corberes і Corona d'Aragó ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Catarisme і França · Corona d'Aragó і França ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Catarisme і Girona · Corona d'Aragó і Girona ·
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Catarisme і Innocenci III · Corona d'Aragó і Innocenci III ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Catarisme і Jaume el Conqueridor · Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Catarisme і Lleida · Corona d'Aragó і Lleida ·
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Catarisme і Montpeller · Corona d'Aragó і Montpeller ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Catarisme і Narbona · Corona d'Aragó і Narbona ·
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Catarisme і Occitània · Corona d'Aragó і Occitània ·
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Catarisme і Orde del Cister · Corona d'Aragó і Orde del Cister ·
Pere de Castellnou
Pere de Castellnou —en occità Pèire de Castèlnòu— (? - prop de Sant Geli, Llenguadoc, 15 de gener de 1208) és venerat com a beat a l'Església catòlica.
Catarisme і Pere de Castellnou · Corona d'Aragó і Pere de Castellnou ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Catarisme і Pere el Catòlic · Corona d'Aragó і Pere el Catòlic ·
Ramon V de Tolosa
Ramon V de Tolosa (1134- Nimes, 1194) fou comte de Tolosa i duc de Narbona (1148-1194).
Catarisme і Ramon V de Tolosa · Corona d'Aragó і Ramon V de Tolosa ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Catarisme і Roma · Corona d'Aragó і Roma ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Catarisme і Santa Seu · Corona d'Aragó і Santa Seu ·
Simó IV de Montfort
Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.
Catarisme і Simó IV de Montfort · Corona d'Aragó і Simó IV de Montfort ·
Trencavell
Armes de la dinastia Trencavell abans de 1247 Els Trencavell foren una important dinastia vescomtal que va regir, entre el segle X i el XIII, els vescomtats de Nimes, Albi, Carcassona, Rasès, Besiers i Agde, a la regió del Llenguadoc.
Catarisme і Trencavell · Corona d'Aragó і Trencavell ·
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
12 de setembre і Catarisme · 12 de setembre і Corona d'Aragó ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Catarisme і Corona d'Aragó
- Què tenen en comú Catarisme і Corona d'Aragó
- Semblances entre Catarisme і Corona d'Aragó
Comparació entre Catarisme і Corona d'Aragó
Catarisme té 234 relacions, mentre que Corona d'Aragó té 638. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 3.33% = 29 / (234 + 638).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Catarisme і Corona d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
