Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Català antic і Pere el Cerimoniós
Català antic і Pere el Cerimoniós tenen 27 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Franc, Barcelona, Cancelleria Reial, Català, Catalunya, Catedral de València, Corona d'Aragó, Crònica de Pere el Cerimoniós, Ducat de Neopàtria, Filosofia, Generalitat de Catalunya, Jaume el Conqueridor, L'Alguer, Les quatre grans Cròniques, Llibre dels fets, Llista de comtes de Barcelona, Mallorca, Martí l'Humà, Pere el Gran, Pirineus, Principat de Catalunya, Regne de València, Roma, Sardenya, Teologia, Usatges de Barcelona, València.
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Català antic · Alfons el Franc і Pere el Cerimoniós ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Català antic · Barcelona і Pere el Cerimoniós ·
Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.
Cancelleria Reial і Català antic · Cancelleria Reial і Pere el Cerimoniós ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Català antic · Català і Pere el Cerimoniós ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Català antic і Catalunya · Catalunya і Pere el Cerimoniós ·
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Català antic і Catedral de València · Catedral de València і Pere el Cerimoniós ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Català antic і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Pere el Cerimoniós ·
Crònica de Pere el Cerimoniós
enllaç.
Català antic і Crònica de Pere el Cerimoniós · Crònica de Pere el Cerimoniós і Pere el Cerimoniós ·
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Català antic і Ducat de Neopàtria · Ducat de Neopàtria і Pere el Cerimoniós ·
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Català antic і Filosofia · Filosofia і Pere el Cerimoniós ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Català antic і Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Pere el Cerimoniós ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Català antic і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós ·
L'Alguer
L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.
Català antic і L'Alguer · L'Alguer і Pere el Cerimoniós ·
Les quatre grans Cròniques
Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.
Català antic і Les quatre grans Cròniques · Les quatre grans Cròniques і Pere el Cerimoniós ·
Llibre dels fets
El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.
Català antic і Llibre dels fets · Llibre dels fets і Pere el Cerimoniós ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Català antic і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Pere el Cerimoniós ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Català antic і Mallorca · Mallorca і Pere el Cerimoniós ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Català antic і Martí l'Humà · Martí l'Humà і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Català antic і Pere el Gran · Pere el Cerimoniós і Pere el Gran ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Català antic і Pirineus · Pere el Cerimoniós і Pirineus ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Català antic і Principat de Catalunya · Pere el Cerimoniós і Principat de Catalunya ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Català antic і Regne de València · Pere el Cerimoniós і Regne de València ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Català antic і Roma · Pere el Cerimoniós і Roma ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Català antic і Sardenya · Pere el Cerimoniós і Sardenya ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Català antic і Teologia · Pere el Cerimoniós і Teologia ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Català antic і Usatges de Barcelona · Pere el Cerimoniós і Usatges de Barcelona ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Català antic і Pere el Cerimoniós
- Què tenen en comú Català antic і Pere el Cerimoniós
- Semblances entre Català antic і Pere el Cerimoniós
Comparació entre Català antic і Pere el Cerimoniós
Català antic té 278 relacions, mentre que Pere el Cerimoniós té 282. Com que tenen en comú 27, l'índex de Jaccard és 4.82% = 27 / (278 + 282).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Català antic і Pere el Cerimoniós. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
