Taula de continguts
391 les relacions: Acadèmia Valenciana de la Llengua, Accent prosòdic, Adjectiu, Alacant, Alacantí, Alemany, Alemanya, Alfabet català, Alfabet fonètic internacional, Alfabetisme, Algèria, Alguerès, Allioli, Alt Pirineu i Aran, Amazic, Andalusia, Andorra, Andorra Televisió, Android, Anglès, Antiga Roma, Ara (diari), Aragó, Aranès, Art paleocristià, Article, Arxiu del Bisbat d'Urgell, Asp, Ausiàs March, Òmnium Cultural, Ésser humà, À Punt, À Punt FM, Àmbit metropolità de Barcelona, Àrab, Baix Aragó, Baix Cinca, Baix Segura, Baix Vinalopó, Barça TV, Barcelona, Barraca, Belles arts, Bernat Metge, Bilingüisme, Bou, Camp de Morvedre, Camp de Tarragona, Camp de Túria, Canal de Navarrés, ... Ampliar l'índex (341 més) »
Acadèmia Valenciana de la Llengua
LAcadèmia Valenciana de la Llengua, també coneguda per les seues sigles AVL, és la institució de caràcter públic de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística de la varietat de la llengua catalana coneguda com a valencià.
Veure Català і Acadèmia Valenciana de la Llengua
Accent prosòdic
L'accent és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una paraula o una seqüència fònica.
Veure Català і Accent prosòdic
Adjectiu
Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.
Veure Català і Adjectiu
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Veure Català і Alacant
Alacantí
L'Alacantí és una comarca que es troba al sud del País Valencià amb capital a Alacant.
Veure Català і Alacantí
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Català і Alemany
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Català і Alemanya
Alfabet català
L'alfabet català és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana.
Veure Català і Alfabet català
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Veure Català і Alfabet fonètic internacional
Alfabetisme
Taxes d'alfabetització del món el 2011. Lalfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure a grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat.
Veure Català і Alfabetisme
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Català і Algèria
Alguerès
L'alguerès o alguerés (pron. algueresa) és el dialecte del català que se parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya.
Veure Català і Alguerès
Allioli
Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.
Veure Català і Allioli
Alt Pirineu i Aran
Alt Pirineu i Aran L'Alt Pirineu (en aranès: Naut Pirenèu e Aran) és un dels vuit àmbits funcionals territorials de la Generalitat de Catalunya definits en el Pla territorial general de Catalunya.
Veure Català і Alt Pirineu i Aran
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Veure Català і Amazic
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Veure Català і Andalusia
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Veure Català і Andorra
Andorra Televisió
Andorra Televisió és el primer canal de contingut generalista de l'entitat pública Ràdio i Televisió d'Andorra.
Veure Català і Andorra Televisió
Android
Android és un conjunt de programari per a telèfons mòbils que inclou un sistema operatiu, programari intermediari i aplicacions.
Veure Català і Android
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Català і Anglès
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Català і Antiga Roma
Ara (diari)
LAra és un diari d'informació general en català que es començà a distribuir el 28 de novembre del 2010 —coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya.
Veure Català і Ara (diari)
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Català і Aragó
Aranès
L'aranès o aranés (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.
Veure Català і Aranès
Art paleocristià
La imatge de Jesús com a Bon Pastor a les catacumbes de Domitilla a Roma Lart paleocristià (en grec, paleo significa "vell" o "antic") és l'art produït pels cristians o sota un patrocini cristià durant els primers segles del cristianisme i en especial entre l'any 200 i l'any 500.
Veure Català і Art paleocristià
Article
Larticle és una categoria gramatical, mot o afix, de la classe dels determinants que acompanya un nom comú i que n'especifica que l'entitat referida està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.
Veure Català і Article
Arxiu del Bisbat d'Urgell
Edifici de l'Arxiu del Bisbat d'Urgell, amb el nom Urgellensis Ecclesiae Archivia a l'entrada. LArxiu del Bisbat d'Urgell, instal·lat al Palau Episcopal de la Seu d'Urgell, és un fons de manuscrits i documents del Bisbat d'Urgell que està format o dividit en l'Arxiu Capitular d'Urgell, l'Arxiu Diocesà d'Urgell (o Arxiu Episcopal), l'Arxiu de la Mitra i els arxius parroquials.
Veure Català і Arxiu del Bisbat d'Urgell
Asp
Asp (oficialment i en castellà Aspe) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Vinalopó Mitjà, a 163 km.
Veure Català і Asp
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Veure Català і Ausiàs March
Òmnium Cultural
Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la identitat dels Països Catalans.
Veure Català і Òmnium Cultural
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Veure Català і Ésser humà
À Punt
À Punt és la marca del principal canal de televisió de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), en substitució de Canal Nou, de Radiotelevisió Valenciana (RTVV).
Veure Català і À Punt
À Punt FM
À Punt FM (també anomenada La ràdio d'À Punt o, simplement, À Punt Ràdio) és l'emissora de ràdio de l'empresa pública valenciana de mitjans de comunicació À Punt Mèdia.
Veure Català і À Punt FM
Àmbit metropolità de Barcelona
Àmbit metropolità L'Àmbit metropolità de Barcelona és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya.
Veure Català і Àmbit metropolità de Barcelona
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Veure Català і Àrab
Baix Aragó
El Baix Aragó (Bajo Aragón en castellà) és una comarca de l'Aragó, a la província de Terol.
Veure Català і Baix Aragó
Baix Cinca
La comarca del Baix Cinca (en castellà Bajo Cinca) és una comarca d'Aragó que es troba a l'est dels límits autonòmics, a cavall de les províncies d'Osca i Saragossa.
Veure Català і Baix Cinca
Baix Segura
El Baix Segura (en castellà, la Vega Baja del Segura i oficialment el Baix Segura / la Vega Baja) és una comarca del sud del País Valencià amb capital a Oriola.
Veure Català і Baix Segura
Baix Vinalopó
El Baix Vinalopó és una comarca valencianoparlant del sud del País Valencià, amb capital a Elx.
Veure Català і Baix Vinalopó
Barça TV
Eusebio Sacristán entrevistat per Sandra Sarmiento, periodista de Barça TV Barça TV va ser un canal de televisió esportiu dedicat íntegrament a l'actualitat del FC Barcelona, anomenat popularment Barça.
Veure Català і Barça TV
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Català і Barcelona
Barraca
Una barraca és una edificació rural d'arquitectura popular, generalment petita, baixa i simple, de caràcter primari i pròpia de les zones europees i nord-africanes, feta amb fusta, pedra, de tàpia, o d’un altre material, per a desar eines i estris, i d'aixoplug.
Veure Català і Barraca
Belles arts
Jacques-Louis David, Retrat de Madame Récamier, 1825, oli sobre tela. 173 × 243 cm Museu del Louvre, París Les belles arts o arts majors són arts que es desenvolupen principalment per un concepte estètic més que no pas per una aplicació pràctica.
Veure Català і Belles arts
Bernat Metge
Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.
Veure Català і Bernat Metge
Bilingüisme
Placa bilingüe del carrer Argenteria de Barcelona utilitzada per la Mancomunitat de Catalunya. Bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social; és una concreció del plurilingüisme.
Veure Català і Bilingüisme
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Veure Català і Bou
Camp de Morvedre
El Camp de Morvedre és una comarca costanera del centre del País Valencià.
Veure Català і Camp de Morvedre
Camp de Tarragona
El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits al Pla territorial general de Catalunya.
Veure Català і Camp de Tarragona
Camp de Túria
El Camp de Túria és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Llíria.
Veure Català і Camp de Túria
Canal de Navarrés
La Canal de Navarrés és una comarca del centre del País Valencià, amb capital a Énguera.
Veure Català і Canal de Navarrés
Canal Super3
El canal Super3, conegut simplement com a Super3, és un canal de televisió que pertany a Televisió de Catalunya, destinat al públic infantil i juvenil.
Veure Català і Canal Super3
Cant de la Sibil·la
El Cant de la Sibil·la o Senyal del Judici (nom que hi rep a l'Alguer) és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l'edat mitjana al sud d'Europa fins que al el Concili de Trento (1545-1563) va anar fent-lo desaparèixer.
Veure Català і Cant de la Sibil·la
Capcinès
El capcinès és un dels subdialectes més peculiars del català septentrional, parlat al Capcir.
Veure Català і Capcinès
Carta a favor del català
La Carta a favor del català, oficialment esmentada també com a Carta Departamental per la Llengua Catalana, fou aprovada pel Consell General dels Pirineus Orientals el dia 10 de desembre del 2007.
Veure Català і Carta a favor del català
Cas gramatical
En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.
Veure Català і Cas gramatical
Cas partitiu
El cas partitiu és un cas gramatical que denota la "parcialitat", "sense resultat, o "sense identitat específica".
Veure Català і Cas partitiu
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Català і Castellà
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Veure Català і Catalans
Català a l'Argentina
El català a l'Argentina existeix com a mínim des del, quan van començar les migracions de grans comunitats de peninsulars de Catalunya i del País Valencià i d'habitants de les Illes Balears al país sud-americà.
Veure Català і Català a l'Argentina
Català a la Regió de Múrcia
El català va ser la llengua d'ús majoritari a gran part de la regió de Múrcia durant la baixa edat mitjana (concretament, del al), sobretot entre els repobladors cristians, procedents dels territoris de la Corona d'Aragó.
Veure Català і Català a la Regió de Múrcia
Català a Malta
Làpida sepulcral de Nicolau Abrí Descatllar a l'església de Sant Joan de La Valletta El català va ser una llengua d'ús habitual a Malta durant bona part de l'edat mitjana i la moderna, si més no entre les elits civils, eclesiàstiques i militars de l'illa.
Veure Català і Català a Malta
Català al món
Territoris de llengua catalana arreu del món. El català al món és el conjunt de parlants de català arreu del món, en les diferents variants, i sigui la seva llengua materna o no.
Veure Català і Català al món
Català balear
El balear és el dialecte del català que es parla a les Illes Balears.
Veure Català і Català balear
Català nord-occidental
El català nord-occidental, també anomenat occidental, és la varietat de la llengua catalana que es parla a les comarques occidentals de Catalunya; l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Segarra, la Noguera, el Segrià, l'Urgell, el Pla d'Urgell, les Garrigues, la Ribera d'Ebre i el Priorat, (també es podrien afegir la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, com a zona de transició cap al valencià) així com les comarques aragoneses que conformen la Franja de Ponent catalanoparlant; la Ribagorça aragonesa catalanoparlant, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.
Veure Català і Català nord-occidental
Català occidental
El català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest del Principat (a la Lleida, al Priorat i a les terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià.
Veure Català і Català occidental
Català oriental
El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.
Veure Català і Català oriental
Català oriental central
El català oriental central o simplement català central és el dialecte oriental del català amb més pes demogràfic, ja que inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició.
Veure Català і Català oriental central
Català septentrional
El català septentrional (sovint anomenat rossellonès) és un dialecte constitutiu del català enquadrat dins del bloc oriental de la llengua i parlat en la Catalunya Nord.
Veure Català і Català septentrional
Català tortosí
Lo català tortosí, també anomenat valencià tortosí (és a dir, de transició entre lo català nord-occidental i lo valencià, o inversament), se sol classificar com un subdialecte del català nord-occidental però podria entrar dins del macrodialecte valencià o valencià-tortosí, atesa l'afinitat lèxica del tortosí amb el valencià.
Veure Català і Català tortosí
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Català і Catalunya
Catalunya Central
Àmbit de les Comarques Centrals Comarques Centrals és una regió de Catalunya definida com un dels set àmbits funcionals territorials del Pla territorial general de Catalunya.
Veure Català і Catalunya Central
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Veure Català і Catalunya del Nord
Catalunya Informació
Estudi de Catalunya Informació Catalunya Informació és l'emissora informativa del Grup d'emissores de Catalunya Ràdio, el servei de radiodifusió de la Generalitat de Catalunya, gestionat a través de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Veure Català і Catalunya Informació
Catalunya Música
Catalunya Música és una emissora de ràdio de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que emet música clàssica i contemporània.
Veure Català і Catalunya Música
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.
Veure Català і Catalunya Ràdio
Càller
Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.
Veure Català і Càller
Cònsol (diplomàcia)
El cònsol és el representant d'un estat en una ciutat estrangera per protegir els interessos de les persones i de l'estat que el designa.
Veure Català і Cònsol (diplomàcia)
Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori
Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori és un centre creat a l'Alguer mitjançant un conveni signat el 1993 entre Òmnium Cultural i la universitat de Sàsser i que té com a objectiu promoure accions de formació del professorat, cursos de llengua i crear materials didàctics en el registre propi del català de l'Alguer, editant tots els texts que afavoreixin la difusió del català, sota la tutela de la càtedra de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Sàsser.
Veure Català і Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Veure Català і Cerdanya
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Veure Català і Ciutat
Coll d'Ares (Pirineu)
El coll d'Ares és un coll de muntanya dels Pirineus que uneix les comarques del Ripollès i el Vallespir, entre els termes municipal de Molló i comunal de Prats de Molló i la Presta.
Veure Català і Coll d'Ares (Pirineu)
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Veure Català і Comarca
Comarques gironines
Comarques gironines Mapa comarcal i municipal Les Comarques Gironines és un dels vuit àmbits funcionals territorials de la Generalitat de Catalunya definits en el Pla territorial general de Catalunya.
Veure Català і Comarques gironines
Comarques xurres
Les comarques xurres respecte al País Valencià Comarques xurres és un terme col·loquial per a anomenar la regió del País Valencià que inclou les comarques que, en fundar-se el Regne de València, varen ser poblades majoritàriament per aragonesos.
Veure Català і Comarques xurres
Comparació entre el català i l'occità
Diferències entre el català i l'occità són les diferències més significatives entre dues llengües romàniques veïnes, el català i l'occità.
Veure Català і Comparació entre el català i l'occità
Comtat (País Valencià)
El Comtat és una comarca central del País Valencià, amb capital a Cocentaina.
Veure Català і Comtat (País Valencià)
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Veure Català і Conflent
Consell d'Europa
El Consell d'Europa és una organització internacional fundada després de la Segona Guerra Mundial per defensar els drets humans, la democràcia i l'Estat de Dret a Europa.
Veure Català і Consell d'Europa
Consell Departamental dels Pirineus Orientals
El Consell Departamental dels Pirineus Orientals és l'ens administratiu del departament francès dels Pirineus Orientals, que inclou la Catalunya Nord i el territori occità de la Fenolleda.
Veure Català і Consell Departamental dels Pirineus Orientals
Consell Valencià de Cultura
El Consell Valencià de Cultura (CVC) és una institució consultiva i assessora de la Generalitat Valenciana en les matèries específiques referents a la cultura valenciana, amb la missió de vetllar per la defensa i la promoció dels valors lingüístics i culturals propis de la Comunitat.
Veure Català і Consell Valencià de Cultura
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Veure Català і Consonant
Consorci per a la Normalització Lingüística
El Consorci per a la Normalització Lingüística, abreujat CPNL, és un consorci d'entitats públiques de Catalunya creat el 15 de desembre de 1988 amb la finalitat de fomentar el coneixement, l'ús i la divulgació de la llengua catalana.
Veure Català і Consorci per a la Normalització Lingüística
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Veure Català і Constitució
Constitució d'Andorra
La Constitució d'Andorra és la llei fonamental del Principat d'Andorra.
Veure Català і Constitució d'Andorra
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Català і Corona d'Aragó
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) és un organisme de la Generalitat de Catalunya encarregat de produir i difondre productes audiovisuals tot vetllant per la normalització lingüística i cultural de Catalunya.
Veure Català і Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Corts Valencianes
Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.
Veure Català і Corts Valencianes
Costera
La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva.
Veure Català і Costera
Cronologia de la repressió del català
El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.
Veure Català і Cronologia de la repressió del català
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Veure Català і Cuba
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Veure Català і Cultura
Declaració de Mequinensa
Declaració de Mequinensa fou una petició signada l'1 de febrer de 1984 al Castell de Mequinensa pels alcaldes del municipis d'Areny de Noguera, Benavarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Favara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera i Valljunquera, on es comprometen a normalitzar el català en l'àmbit municipal i demanen al conseller de cultura de la Diputació General d'Aragó, José Bada Panillo, el reconeixement de la realitat lingüística de la Franja Oriental d'Aragó en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó, l'ensenyament del català a l'escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d'Aragó.
Veure Català і Declaració de Mequinensa
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Català і Decrets de Nova Planta
Denominacions de la llengua catalana
Denominacions pròpies del català pels seus parlants. Les denominacions de la llengua catalana han estat molt diverses al llarg dels segles, també en cada un dels països de parla catalana: Catalunya, el País Valencià i les Illes.
Veure Català і Denominacions de la llengua catalana
Determinant (llengua)
Un determinant és la categoria morfològica que acompanya a un nom o substantiu.
Veure Català і Determinant (llengua)
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Veure Català і Dialecte
Dialecte xurro
Comarques xurres del País Valencià El xurro, també conegut com a parla xurra (castellà: lengua churra), és la denominació popular de les varietats lingüístiques del castellà parlat a les comarques xurres del País Valencià (Alt Millars, Alt Palància, Racó d'Ademús, La Serrania i La Foia de Bunyol), i presenta una sèrie de trets compartits amb les comarques frontereres d'Aragó.
Veure Català і Dialecte xurro
Diari de Balears
El Diari de Balears, abreujat recentment com a dBalears, és un diari electrònic en català.
Veure Català і Diari de Balears
Diari de Girona
El Diari de Girona és una publicació periòdica de caràcter generalista i de serveis centrada en les notícies de caràcter local i comarcal de la Província de Girona.
Veure Català і Diari de Girona
Diasistema
En lingüística, diasistema és un conjunt més o menys complex de diverses parles.
Veure Català і Diasistema
Diccionari català-valencià-balear
Mapa dialectal que apareix al diccionari El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor dels seus creadors, Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll, és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes.
Veure Català і Diccionari català-valencià-balear
Diccionari de la llengua catalana de l'IEC
El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de l'AVL.
Veure Català і Diccionari de la llengua catalana de l'IEC
Diccionari normatiu valencià
El Diccionari normatiu valencià és el diccionari normatiu del valencià-català publicat en línia el 5 de febrer de 2014 per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Veure Català і Diccionari normatiu valencià
Diccionari sànscrit-català
El Diccionari sànscrit-català obra d'Òscar Pujol és un diccionari bilingüe unidireccional per traduir mots sànscrits al català editat per Enciclopèdia Catalana el 2006.
Veure Català і Diccionari sànscrit-català
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
Veure Català і Diglòssia
Diputació General d'Aragó
La Diputació General d'Aragó, també coneguda com a Govern d'Aragó o simplement com la DGA (Diputación General de Aragón, Gobierno de Aragón o la DGA en castellà, Deputación Cheneral d'Aragón, Gubierno d'Aragón o a DChA en aragonès) és l'òrgan de govern de la comunitat autònoma d'Aragó, representa el poder executiu i la seva seu es troba a l'Edifici Pignatelli.
Veure Català і Diputació General d'Aragó
Dret lingüístic del català
La llengua catalana és legislada pel dret de diferents entitats administratives on històricament s'ha parlat.
Veure Català і Dret lingüístic del català
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Català і Edat antiga
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític.
Veure Català і Educació
Eivissa (municipi)
Bandera del Consell d'Eivissa i Formentera, antiga bandera de la Universitat Eivissa, sovint Vila d'Eivissa o simplement Vila, és la ciutat i un municipi de l'illa d'Eivissa.
Veure Català і Eivissa (municipi)
Eivissenc
L'eivissenc és el subdialecte del català balear parlat a l'illa d'Eivissa i a l'illa de Formentera on pren el nom particular de formenterer.
Veure Català і Eivissenc
El 33
El 33 (fins a l'any 2001, Canal 33) és el segon canal de la Televisió de Catalunya, pertanyent a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Veure Català і El 33
El 9 Nou
El 9 Nou és un periòdic bisetmanal comarcal editat per l'empresa Premsa d'Osona, SA (Prosa), presidida per Beth Codina (Vic, 1966).
Veure Català і El 9 Nou
El Carxe
La comarca del Carxe (el Carche) és un territori de la Regió de Múrcia on es parla valencià.
Veure Català і El Carxe
El País
El País és un diari en llengua castellana publicat a Madrid.
Veure Català і El País
El Periódico
El Periódico, abans anomenat El Periódico de Catalunya, és un diari d'informació general de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona amb doble versió catalana i castellana.
Veure Català і El Periódico
El Punt Avui
El Punt Avui és un diari de Catalunya editat en català fruit de la fusió dels diaris El Punt i Avui, que va aparèixer el dia 31 de juliol del 2011.
Veure Català і El Punt Avui
El Temps
El Temps és un setmanari de política i cultura editat a València per Edicions del País Valencià des de 1984.
Veure Català і El Temps
Elna
Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.
Veure Català і Elna
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Veure Català і Emperador
Ensaïmada
Una ensaïmada és un producte de rebosteria dolça de massa panificada, típic de Mallorca.
Veure Català і Ensaïmada
Ensordiment
S'anomena ensordiment al fenomen fonètic contrari a la sonorització, pel qual un so sonor (en el qual vibren les cordes vocals) es torna sord, per l'acció del so o dels sons contigus.
Veure Català і Ensordiment
Escalivada
L'escalivada és un plat tradicional de la cuina catalana i valenciana amb pebrots, albergínies, cebes i de vegades patates escalivades i pelades o bacallà salat.
Veure Català і Escalivada
Escriptura
Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.
Veure Català і Escriptura
Espai català de comunicació
El 1983 es va crear Televisió de Catalunya, el primer mitjà audiovisual que va emetre íntegrament en català i el primer mitjà de comunicació de masses en aquesta llengua. LEspai català de comunicació engloba els mitjans de comunicació en català d'arreu.
Veure Català і Espai català de comunicació
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Català і Espanya
Esperanto
Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.
Veure Català і Esperanto
Esport3
Esport3, o canal Esport3, és un canal de televisió pública que pertany a Televisió de Catalunya.
Veure Català і Esport3
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Català і Estats Units d'Amèrica
Estatut d'autonomia
Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.
Veure Català і Estatut d'autonomia
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.
Veure Català і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
Rajoleta amb el gat Pumbi commemorant l'Estatut d'Autonomia, al Parc Temàtic d'Història Valenciana de Manises. Manifestació pro-Estatut a Alzira, 1932.L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) és la norma bàsica que regula la Generalitat, l'òrgan d'autogovern de la Comunitat Valenciana.
Veure Català і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007
L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007, Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, constitueix la norma fonamental de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Veure Català і Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007
Estudiant
Estudiants en una aula de la Universitat de Hèlsinki. Un estudiant és aquella persona dedicada a l'estudi de coneixements, aprenentatge o pràctica sobre alguna matèria, art o professió.
Veure Català і Estudiant
Ethnologue
The Ethnologue: Languages of the World (l'etnòleg: llengües del món) és una publicació, inicialment en llibre i actualment en base web que en la seva 18a edició (2015) contenia estadístiques de 7.469 llengües i dialectes.
Veure Català і Ethnologue
Extremadura
Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.
Veure Català і Extremadura
Favanella
Favanella (en castellà i oficialment Abanilla) és un municipi històric del Regne de Múrcia, a la comarca de l'Oriental, que té 6.435 habitants i que limita a l'est amb el Baix Segura i a l'oest amb el municipi de Fortuna de la mateixa comarca.
Veure Català і Favanella
Festival de la Cançó d'Eurovisió
El Festival de la Cançó d'Eurovisió és un concurs musical televisiu que té lloc anualment, des de la seva creació l'any 1956 (excepte l'any 2020, quan va ser cancel·lat per la pandèmia de coronavirus que va afectar greument Europa), i que està produït per la Unió Europea de Ràdio i Televisió (EBU - UER), a través dels ens públics de televisió que hi actuen com a membres actius d'aquesta organització.
Veure Català і Festival de la Cançó d'Eurovisió
Filipines
La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.
Veure Català і Filipines
Filologia
La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).
Veure Català і Filologia
Flaix FM
Flaix FM és una emissora de ràdio catalana, propietat de Grup Flaix, que emet a Catalunya i Andorra.
Veure Català і Flaix FM
Flexió
1.
Veure Català і Flexió
Florida
Florida o la Florida és l'estat més meridional dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Català і Florida
Fonètica
La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.
Veure Català і Fonètica
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Veure Català і Fraga
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Català і França
Franca Masu
és una cantant sarda, i més concretament algueresa, que canta en alguerès (català), sard, italià i castellà.
Veure Català і Franca Masu
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Català і Francès
Franja de Ponent
La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó comprèn els pobles catalanoparlants d'Aragó.
Veure Català і Franja de Ponent
Friedrich Christian Diez
Friedrich Christian Diez (Gießen, a Hesse-Darmstadt, 1794 - Bonn, 29 de maig de 1876) va ser un filòleg alemany.
Veure Català і Friedrich Christian Diez
Gallec
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.
Veure Català і Gallec
Gat
El gat o moix (Felis catus) és un petit mamífer carnívor domèstic.
Veure Català і Gat
Gènere (gramàtica)
El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.
Veure Català і Gènere (gramàtica)
Geminació
La geminació és, en fonètica, la repetició immediata d'un so.
Veure Català і Geminació
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Català і Generalitat de Catalunya
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Català і Girona
Gitanos catalans de França
Els gitanos catalans de França són els membres del poble gitano residents a França que tenen com a llengua materna el català.
Veure Català і Gitanos catalans de França
Glotònim
Un glotònim és la paraula que s'usa per a referir-se a una llengua.
Veure Català і Glotònim
Sergey Brin, un dels fundadors de Google Cartell de benvinguda de Google Google Inc. és l'empresa propietària de la marca Google, el producte principal de la qual és el motor de recerca del mateix nom.
Veure Català і Google
Google Translate
Google Translate és el servei de traducció automàtica de Google, que permet fer traduccions bidireccionals en 133 llengües, inclòs el català.
Veure Català і Google Translate
Govern de les Illes Balears
El Govern de les Illes Balears (anomenat oficialment Govern Balear fins al 1999) és l'entitat que exerceix el poder executiu a les Illes Balears, fou creat per la Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, modificada per la Llei Orgànica 3/1999, de 8 de gener, i abans per la Llei Orgànica 9/1994 de 24 de març.
Veure Català і Govern de les Illes Balears
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Veure Català і Gramàtica
Gramàtica de la llengua catalana
La Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (GIEC) és la gramàtica oficial de l'Institut, continuadora de la normativa gramatical que va establir Pompeu Fabra, si bé més completa i actualitzada.
Veure Català і Gramàtica de la llengua catalana
Gramàtica del català
La gramàtica del català és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua catalana.
Veure Català і Gramàtica del català
Gran Diccionari de la Llengua Catalana
El Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) és un repertori lexicogràfic que conté, entre altres, la part lexical de la Gran Enciclopèdia Catalana.
Veure Català і Gran Diccionari de la Llengua Catalana
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Veure Català і Gran Enciclopèdia Catalana
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Català і Hispània
Homilies d'Organyà
Les Homilies d'Organyà és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904.
Veure Català і Homilies d'Organyà
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones.
Veure Català і Hongarès
Horta Nord
L'Horta Nord és una comarca valencianoparlant pertanyent a la província de València, al centre del País Valencià.
Veure Català і Horta Nord
Horta Oest
L'Horta Oest respecte l'Horta de València. L'Horta Oest fou una comarca del País Valencià fins al 31 de desembre del 2022 i que tingué la seua capital a Torrent (encara que no fon capital administrativa ni històrica).
Veure Català і Horta Oest
Horta Sud
L'Horta Sud respecte altres comarques. L'Horta Sud és una comarca valenciana, ubicada al sud de l'Àrea Metropolitana de València.
Veure Català і Horta Sud
IB3 Ràdio
IB3 Ràdio és una emissora de ràdio creada en 2004 i gestionada per l'empresa pública Ràdio de les Illes Balears que pertany a l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.
Veure Català і IB3 Ràdio
IB3 Televisió
IB3 és un canal de televisió gestionat per l'empresa pública Televisió de les Illes Balears que pertany a l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.
Veure Català і IB3 Televisió
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Veure Català і Idioma
Iecla
Iecla (en castellà i oficialment, Yecla) és un municipi murcià en la comarca de l'Altiplà limítrofa amb el País Valencià.
Veure Català і Iecla
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Català і Illes Balears
Indonesi
L'indonesi (oficialment és anomenat bahasa Indonesia, literalment, la llengua d'Indonèsia) és la llengua oficial d'Indonèsia.
Veure Català і Indonesi
Institut Aragonès del Català
L'Institut Aragonès del Català és l'òrgan del Govern d'Aragó en l'àmbit de la llengua catalana a l'Aragó, creat l'any 2018.
Veure Català і Institut Aragonès del Català
Institut d'Estadística de Catalunya
L'Institut d'Estadística de Catalunya (abreviat com IDESCAT) és l'òrgan estadístic de la Generalitat de Catalunya.
Veure Català і Institut d'Estadística de Catalunya
Institut d'Estudis Andorrans
L'Institut d'Estudis Andorrans (IEA) és l'entitat de recerca del Principat d'Andorra formada per tres centres: el Centre de Recerca d'Estudis Sociològics (CRES), el Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra (CENMA) i el Centre d'Estudis Històrics i Polítics (CEHIP).
Veure Català і Institut d'Estudis Andorrans
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Català і Institut d'Estudis Catalans
Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.
Veure Català і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
Institut Ramon Llull
L'Institut Ramon Llull (IRL) és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Barcelona que té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions.
Veure Català і Institut Ramon Llull
Intel·ligibilitat mútua
Llengües eslaves En lingüística, la intel·ligibilitat mútua és la capacitat que es presenta entre dos o més llengües o dialectes quan els respectius parlants poden entendre amb relativa facilitat la llengua dels altres.
Veure Català і Intel·ligibilitat mútua
Internet
Visualització de les diverses rutes d'una part d'Internet Internet és una xarxa pública i global d'ordinadors que estan connectats entre si per mitjà del protocol d'Internet (Internet Protocol) i que comuniquen mitjançant la commutació de paquets.
Veure Català і Internet
Iodització
La iodització, o ieisme històric, és un tret històricament propi del bloc oriental de dialectes del català que consisteix en l'articulació com a (i consonàntica) de l'evolució dels grups llatins C'L, G'L, LE, LI (amb i consonàntica), un grup que mai no apareix a principi de paraula.
Veure Català і Iodització
Italians
Els italians són un grup ètnic del sud d'Europa que comparteixen una cultura comuna i parlen italià com a llengua materna.
Veure Català і Italians
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Català і Italià
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Català і Itàlia
Joan Fuster i Ortells
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.
Veure Català і Joan Fuster i Ortells
Joanot Martorell
Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
Veure Català і Joanot Martorell
Jumella
Jumella (en castellà, Jumilla) és un municipi de la comarca de l'Altiplà que limita amb el Vinalopó Mitjà i té 23.666 habitants.
Veure Català і Jumella
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Català і Juny
L'Alguer
L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.
Veure Català і L'Alguer
L'Esportiu
L'Esportiu és l'únic diari esportiu en català publicat a Catalunya, editat per Hermes Comunicacions.
Veure Català і L'Esportiu
L'Horta de València
La comarca natural de l'Horta amb les diferents parts que la formaven (abans de la reforma de l'1 de gener de 2023) destacades i els termes municipals que s'hi troben. Vista de l'Horta Nord, al terme d'Almàssera, amb les alqueries i masies típiques d'aquesta comarca LHorta de València és una comarca natural i històrica del País Valencià, amb capital a València.
Veure Català і L'Horta de València
La Ribera Alta
La Ribera Alta és una comarca valenciana formada per 35 municipis i amb capital a Alzira.
Veure Català і La Ribera Alta
La Torre d'Elna
La Torre d'Elna, o la Torre del Bisbe (o, simplement,, estàndard, o, simplement,, en francès Latour-Bas-Elne), és el poble, cap del municipi del mateix nom, de 2.297 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Veure Català і La Torre d'Elna
La Vanguardia
La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.
Veure Català і La Vanguardia
Ladí
El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, dins l'Estat italià.
Veure Català і Ladí
L·L
La ela geminada és un «grup de lletres modificat» del català que representa el so (sempre intervocàlic) de la ela doble o ela prolongada, pronunciat en dues síl·labes diferents —en realitat, es tracta de dos sons, que en AFI també es poden representar com a.
Veure Català і L·L
Linux
Linux és una familia de sistemes operatius formats pel Nucli del sistema operatiu (kernel) Linux juntament amb les utilitats GNU, denominat de vegades GNU/Linux.
Veure Català і Linux
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Veure Català і Llatí vulgar
Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià
La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) és una llei en vigor, aprovada el 23 de novembre de 1983, publicada l'1 de desembre, promoguda pel govern socialista de la Generalitat Valenciana, presidit per Joan Lerma, i aprovada per les Corts, que regula els drets dels ciutadans a utilitzar el valencià i l'obligació de les institucions a fer que aquests drets es complisquen.
Veure Català і Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià
Llei Deixonne
La llei Deixonne fou la primera llei francesa que va autoritzar l'ensenyament de les llengües regionals de França.
Veure Català і Llei Deixonne
Llengües gal·loromàniques
Les llengües gal·loromàniques són un grup de llengües romàniques (descendents del llatí vulgar) que es localitzen a l'antiga Gàl·lia.
Veure Català і Llengües gal·loromàniques
Llengües germàniques occidentals
Les llengües germàniques occidentals són un subgrup de la branca germànica de les llengües indoeuropees, el més important pel que fa al nombre de parlants.
Veure Català і Llengües germàniques occidentals
Llengües iberoromàniques
Les llengües iberoromàniques són un subgrup de llengües romàniques que possiblement formen un subgrup filogenètic dins de la família romanç.
Veure Català і Llengües iberoromàniques
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Veure Català і Llengües indoeuropees
Llengües occitanoromàniques
La branca de les llengües occitanoromàniques ajunta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra, Mònaco, al nord-est d'Espanya, a l'oest de la Itàlia continental i a la ciutat italiana de l'Alguer.
Veure Català і Llengües occitanoromàniques
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Català і Llengües romàniques
Llengua materna
Una mare parlant amb amigues i la seva criatura, en un ambient distès La llengua materna, llengua nadiua o primera llengua és el primer idioma que s'adquireix, en la primera etapa de socialització.
Veure Català і Llengua materna
Llengua nacional
Una llengua nacional és una llengua (o variant d'una llengua) que té una connexió de facto o de iure amb un poble i en alguns casos amb el territori que ocupa.
Veure Català і Llengua nacional
Llengua oficial
La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.
Veure Català і Llengua oficial
Llengua pròpia
Andorra Llengua pròpia és un terme jurídic que al·ludeix, en diferents Estatuts d'autonomia de comunitats autònomes d'Espanya, a llengües que han estat declarades oficials d'aquesta comunitat autònoma juntament amb el castellà, d'acord amb el que estableix l'article tercer de la Constitució espanyola.
Veure Català і Llengua pròpia
Llenguadoc-Rosselló
El Llenguadoc-Rosselló (Lengadòc-Rosselhon en occità, Languedoc-Roussillon en francès) fou una regió administrativa al sud de França, integrada actualment a la regió d'Occitània.
Veure Català і Llenguadoc-Rosselló
Llibre Jutge
El Llibre dels jutges, Llibre jutge o Llibre dels judicis és la versió catalana del Liber Iudiciorum o Codi de Recesvint, de la qual es coneixen dos fragments: un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat (1220-1230) i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell (1060-1080).
Veure Català і Llibre Jutge
Llitera
Mapa de les zones de parla catalana dins la Franja de Ponent, amb respecte a les comarques oficials (zones de color verd, més la resta de zones en verd més difuminat). La Llitera és la segona comarca començant pel Nord. Situació de la Llitera en lo context de la Franja de Ponent (postura catalanista).
Veure Català і Llitera
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Veure Català і Lluís XIV de França
Maella
Maella és una vila i municipi aragonès de parla catalana del Baix Aragó - Casp (Saragossa), històricament considerat del Matarranya.
Veure Català і Maella
Malai
El malai, oficialment conegut com a bahasa Melayu (que significa ‘llengua malaia’), és una llengua austronèsica parlada pels malais a la península de Malacca, al sud de Tailàndia, a Singapur i a parts de Sumatra.
Veure Català і Malai
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Català і Mallorca
Mallorquí
El mallorquí és el subdialecte del balear parlat a l'illa de Mallorca, que fa part del dialecte balear i del bloc oriental del català.
Veure Català і Mallorquí
Manuel Milà i Fontanals
''Romancerillo catalán'' de 1882 Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català.
Veure Català і Manuel Milà i Fontanals
Marina Alta
La Marina Alta és una comarca valenciana, amb capital a Dénia.
Veure Català і Marina Alta
Marina Baixa
La Marina Baixa és una comarca del centre del País Valencià.
Veure Català і Marina Baixa
Marta Roure i Besolí
Marta Roure i Besolí (Andorra la Vella, 16 de gener de 1981) és una cantant andorrana que va portar per primera vegada la llengua catalana al Concurs de la Cançó d'Eurovisió l'any 2004, celebrat a Istanbul, Turquia, amb la cançó "Jugarem a estimar-nos", de Jofre Bardagí, i en representació d'Andorra.
Veure Català і Marta Roure i Besolí
Matarranya
Municipis del Matarranya Isoglosses fonològiques del català del Matarranya segons Joaquim Rafel i Fontanals (1981) El Matarranya (en castellà Matarraña i oficialment Matarraña/Matarranya) és una comarca de l'Aragó, a la província de Terol.
Veure Català і Matarranya
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Veure Català і Mèxic
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Veure Català і Múrcia
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Veure Català і Menorca
Menorquí
El menorquí és un subdialecte català parlat a l'illa de Menorca, que forma part del català balear i del bloc oriental del català.
Veure Català і Menorquí
Metge
''El doctor i el seu pacient'' (segle XVII) de Jan Havicksz Steen. Un metge (en femení, metja o metgessa) és un professional que practica la medicina i que intenta mantenir i recuperar la salut humana mitjançant l'estudi, el diagnòstic i el tractament de la malaltia o lesió del pacient.
Veure Català і Metge
Microsoft
Microsoft és una empresa multinacional d'informàtica que va ser fundada el 1975 als Estats Units, on encara hi té la seu principal.
Veure Català і Microsoft
Microsoft Windows
Microsoft Windows és una sèrie de sistemes operatius i interfícies gràfiques d'usuari produïts per Microsoft. L'empresa va introduir per primera vegada un entorn operatiu anomenat Windows el novembre de 1985 com un complement a MS-DOS, en resposta al creixent interès en les interfícies gràfiques d'usuari (GUI).
Veure Català і Microsoft Windows
Mitjà de comunicació de masses
A través d'un aparell televisor, el programa de televisió ''Today Show'', pioner en el seu format, concebut especialment per a una audiència massiva, el 2002 estava al 17è lloc a la llista de programes amb més audiència al món de tots els temps.
Veure Català і Mitjà de comunicació de masses
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Veure Català і Monarquia d'Espanya
Monestir de Montserrat
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.
Veure Català і Monestir de Montserrat
Montfort (Vinalopó Mitjà)
Montfort (en castellà i oficialment, Monforte del Cid) és un municipi del País Valencià situat a l'interior de la província d'Alacant, a la comarca del Vinalopó Mitjà.
Veure Català і Montfort (Vinalopó Mitjà)
Morfologia (lingüística)
En lingüística, la morfologia (del grec μορφ-, morph + λογία logia) és la disciplina que estudia l'estructura interna dels mots.
Veure Català і Morfologia (lingüística)
Murcià
El murcià (en castellà: murciano) és una variant meridional del castellà peninsular que es parla principalment a la Regió de Múrcia, a les comarques adjacents valencianes del Baix Segura i l'Alt Vinalopó i al corredor d'Almansa (a la província d'Albacete, Castella-La Manxa).
Veure Català і Murcià
Nació Digital
Nació Digital és un diari digital d'informació general en català que neix el setembre de 1995 amb la constitució a Vic de l'empresa SCG Aquitània SL.
Veure Català і Nació Digital
Nadal
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.
Veure Català і Nadal
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Català і Napoleó Bonaparte
Napolità
El napolità (napulitano) és una llengua romànica parlada a la Campània (Itàlia) i en algunes regions veïnes.
Veure Català і Napolità
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Català і Nàpols
Nen
Una nena. La Convenció sobre els drets de l'infant, en vigor des del 2 de setembre del 1990, assenyala que "s'entén per nen o nena tot ésser humà menor de divuit anys, tret que, en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi arribat abans la majoria d'edat Les edats considerades fluctuen segons el context, encara que el terme nen o nena sol emprar-se per a designar als menors d'entre 12 a 14 anys, anomenant-se joves o adolescents als quals han superat aquestes edats.
Veure Català і Nen
Nombre (gramàtica)
El nombre és una característica de la morfologia de certes paraules variables que les relaciona amb la quantitat o nombre d'elles.
Veure Català і Nombre (gramàtica)
Normalització lingüística del català
Acte de Plataforma per la llengua a Sabadell La normalització lingüística del català és el procés de recuperació de la llengua catalana als territoris espanyols on es parla (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) des de la recuperació de la democràcia a l'Estat Espanyol.
Veure Català і Normalització lingüística del català
Normes de Castelló
Les Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana, Normes de Castelló o Normes del 32, són un total de 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades l'any 1932 a Castelló de la Plana per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, amb la idea d'adoptar «un sistema ortogràfic unitari» per al valencià.
Veure Català і Normes de Castelló
Numerals en català
Els nombres o numerals en català són els determinants usats per expressar quantitats conegudes, a diferència dels indefinits, que fan referència a xifres menys concretes.
Veure Català і Numerals en català
Obra Cultural de l'Alguer
Obra Cultural de l'Alguer (abreujat OCA) és una entitat creada el 1985 a l'Alguer que té com a finalitat fonamental promocionar la cultura algueresa i sobretot la peculiaritat lingüística del català.
Veure Català і Obra Cultural de l'Alguer
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Català і Occità
Occità gascó
El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.
Veure Català і Occità gascó
Occità llenguadocià
El llenguadocià (lengadocian, en occità) és el dialecte occità parlat al Llenguadoc.
Veure Català і Occità llenguadocià
Occitània (regió administrativa)
Occitània (en francès i oficialment, Occitanie; en occità, Occitània) és una regió del sud-est de França, creada per la reforma territorial de 2014, per la fusió de les antigues regions de Llenguadoc-Rosselló i de Migdia-Pirineus.
Veure Català і Occitània (regió administrativa)
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Veure Català і Organització de les Nacions Unides
Orxata
Lorxata és el nom que s'empra per a diferents tipus de begudes vegetals.
Veure Català і Orxata
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Català і Oxford University Press
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Català і País Valencià
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Català і Països Catalans
Pacià de Barcelona
Pacià de Barcelona o de Bàrcino (en llatí Pacianus; Bàrcino o rodalia, ? - Bàrcino, ca. 390) fou un religiós cristià romà, bisbe de Barcelona entre c. 365/373 i c. 386.
Veure Català і Pacià de Barcelona
Paella d'arròs
La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.
Veure Català і Paella d'arròs
Palatalització
La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors o la glida palatal (també anomenada iod).
Veure Català і Palatalització
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Veure Català і Palma
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Veure Català і Parlament de Catalunya
Part Forana
Part Forana és el nom amb què es denomina tot el territori de Mallorca que no pertany a la ciutat de Mallorca (rebatejada a partir del amb el nom de Palma).
Veure Català і Part Forana
Passat
El passat és un temps oposat al present i al futur, que comprèn tots els esdeveniments anteriors al moment que es pren com a referència.
Veure Català і Passat
Patuet
El patuet era la varietat del català parlada a Algèria durant l'administració colonial francesa.
Veure Català і Patuet
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Veure Català і Penedès
Perífrasi
La perífrasi és una figura de retòrica amb la qual el significat d'una paraula o d'una frase ve expressat mitjançant la descripció de la seva relació amb uns altres elements: així s'obté una sèrie diversa de paraules o de frases, en general més llarga.
Veure Català і Perífrasi
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Català і Pere el Cerimoniós
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Veure Català і Perpinyà
Pied-noir
Els pieds-noirs (en francès) o peus negresMENAGES MENAGES, Àngela-Rosa, i MONJO MASCARÓ, Joan-Lluís, 2007, Els Valencians d'Algèria 1830-1962, Edicions del Bullent, Picanya (País Valencià) eren els colons europeus a Algèria.
Veure Català і Pied-noir
Pirineus Orientals
Els Pirineus Orientals (en i oficialment en) són un departament francès (número 66) situat a la regió d'Occitània.
Veure Català і Pirineus Orientals
Plataforma per la Llengua
La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental, nascuda l'any 1993, que defensa la presència de ple dret de la llengua catalana arreu del domini lingüístic i promou la llengua catalana com a eina de cohesió social.
Veure Català і Plataforma per la Llengua
Plural
El plural és un nombre gramatical que designa diversos individus (de quantitat indeterminada).
Veure Català і Plural
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Veure Català і Polític
Pompeu Fabra i Poch
va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Veure Català і Pompeu Fabra i Poch
Ponent (regió)
Àmbit de Ponent Comarques i municipis de la Vegueria de Ponent Vegueries proposades en l'Informe Roca, 2001 Les Terres de Ponent és una regió natural al voltant de la ciutat de Lleida, que comprèn les comarques de parla catalana de la depressió central, situades a les conques fluvials del Segre i el Cinca, és a dir, el Segrià, la Noguera, el Pla d'Urgell, l'Urgell, la Segarra i les Garrigues, totes elles a Catalunya, a més de les comarques aragoneses del Baix Cinca i la Llitera, a la Franja.
Veure Català і Ponent (regió)
Portaveu
Sean McCormack és el portaveu del Departament d'Estat dels Estats Units Un portaveu o portant-veu és el responsable dins d'una organització per a dirigir-se als mitjans de comunicació.
Veure Català і Portaveu
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Veure Català і Portuguès
Possessiu
Els possessius són determinants del nom, amb el qual concorden, i presenten els morfemes de gènere i nombre.
Veure Català і Possessiu
Prefecte
Prefecte francès.
Veure Català і Prefecte
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Veure Català і Primera República Espanyola
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Català і Principat de Catalunya
Pronom
El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.
Veure Català і Pronom
Prosòdia
La prosòdia és una branca de la lingüística que analitza i representa formalment aquells elements de l'expressió oral, com ara l'accent, els tons i l'entonació.
Veure Català і Prosòdia
Província d'Alacant
La província d'Alacant (oficialment Alicante/Alacant) és una província del País Valencià situada meridionalment al País Valencià i que limita al nord amb la província de València, al sud i oest amb la Regió de Múrcia, a l'oest amb Castella-La Manxa, i a l'est amb la mar Mediterrània.
Veure Català і Província d'Alacant
Província de Barcelona
La província de Barcelona és una demarcació administrativa de l'administració local d'Espanya, amb capital a Barcelona, que aglutina 311 municipis amb una població total de 5.487.935 habitants; i és la província més poblada de Catalunya i la segona d'Espanya.
Veure Català і Província de Barcelona
Província de Castelló
La província de Castelló és una província del País Valencià situada al nord, amb capital a Castelló de la Plana.
Veure Català і Província de Castelló
Província de Girona
La província de Girona és una demarcació administrativa amb capital a Girona que aglutina 221 municipis del nord-est de Catalunya, amb una població total de 753.054 habitants.
Veure Català і Província de Girona
Província de Lleida
La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.
Veure Català і Província de Lleida
Província de Tarragona
La província o demarcació de Tarragona és una divisió administrativa espanyola amb capital a Tarragona que aglutina 181 municipis del sud de Catalunya, amb una població total de 804.664 habitants (2019).
Veure Català і Província de Tarragona
Província de València
La província de València (València/Valencia, ambdós topònims oficials) és una província d'Espanya.
Veure Català і Província de València
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Català і Provença
RAC 105
RAC 105 és una emissora de ràdio musical de Catalunya dedicada als èxits de diferents estils nascuda al 1982 i pertanyent Ràdio Associació de Catalunya.
Veure Català і RAC 105
RAC 105 TV
RAC 105 TV, antigament conegut com a 105 TV, fou un canal musical privat català que emetia videoclips de música actual i grans èxits.
Veure Català і RAC 105 TV
RAC1
RAC1 (Ràdio Associació de Catalunya 1) és una emissora de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial.
Veure Català і RAC1
Racó Català
Racó Català és un mitjà de comunicació íntegrament digital i exclusivament en català editat per Tirabol Produccions, posat en funcionament el 4 de març de l'any 1999 pels llavors estudiants Joan Camp, Oriol Morell i Guillem Sureda.
Veure Català і Racó Català
Rai - Radiotelevisione Italiana
La Radiotelevisione Italiana (antigament coneguda com a Radio Audizioni Italia) o Rai és l'empresa de televisió i ràdio pública i estatal d'Itàlia.
Veure Català і Rai - Radiotelevisione Italiana
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Veure Català і Ramon Llull
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Veure Català і Ramon Muntaner
Ràdio Flaixbac
Flaixbac és una emissora propietat del Grup Flaix inaugurada l'1 de novembre de l'any 1994.
Veure Català і Ràdio Flaixbac
Regió de Múrcia
La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).
Veure Català і Regió de Múrcia
Regió7
Regió7 és un diari en llengua catalana publicat a la Catalunya central.
Veure Català і Regió7
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Català і Regne de València
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord.
Veure Català і Ribagorça
Ribera Baixa
La Ribera Baixa és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital Sueca.
Veure Català і Ribera Baixa
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Veure Català і Romanès
Romània
Romània és el nom que s'utilitzà per designar el conjunt de països on es parlava (i actualment encara es parla) en llengua romànica o neollatina, és a dir, les llengües que derivaren del llatí.
Veure Català і Romània
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Veure Català і Rosselló
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Veure Català і Rus
Safor
Castell de Marinyén La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia.
Veure Català і Safor
Saint Augustine
Saint Augustine és una ciutat i és la capital del comtat de Saint Johns (Florida, Estats Units).
Veure Català і Saint Augustine
Sard
El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.
Veure Català і Sard
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Català і Sardenya
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Català і Sàpiens
Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
Francesc Xavier Vila i Moreno, actual secretari de Política Lingüística La Secretaria de Política Lingüística és l'òrgan d'anàlisi, direcció, planificació, coordinació i execució de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Veure Català і Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Veure Català і Segle XVI
Segle XVII
El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.
Veure Català і Segle XVII
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Català і Segona Guerra Mundial
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Català і Segona República Espanyola
Segre (diari)
Segre és un diari publicat a Lleida pel Grup Segre i amb difusió diària a Ponent, l'Alt Pirineu i Aran i la Franja de Ponent.
Veure Català і Segre (diari)
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Català і Sicília
Sicilià
El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de la Pulla (Itàlia).
Veure Català і Sicilià
Singular
El singular és un nombre gramatical que denota un sol individu.
Veure Català і Singular
Societat d'Ensenyament i Recerca del Català com a Llengua Estrangera
La Societat d'Ensenyament i Recerca del Català com a Llengua Estrangera (SERCLE) és una entitat formada per professorat de català com a llengua estrangera, llengua segona i llengua addicional, constituïda com a associació el juliol de 2018, amb l'objectiu de promoure la recerca i l'ensenyament de la llengua i la cultura catalanes en contextos que no siguin els de la didàctica del català en l'educació secundària o universitària com a primera llengua.
Veure Català і Societat d'Ensenyament i Recerca del Català com a Llengua Estrangera
Softcatalà
Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que té per objectiu fomentar l'ús del català al món de la informàtica, internet i les noves tecnologies.
Veure Català і Softcatalà
Sonorització
S'anomena sonorització al fenomen fonètic contrari a l'ensordiment, pel qual un so sord (en el qual no vibren les cordes vocals) es fa sonor, per l'acció del so o dels sons contigus.
Veure Català і Sonorització
Substantiu
En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.
Veure Català і Substantiu
Substitució lingüística
La substitució lingüística és un terme de la sociolingüística que es refereix al procés pel qual una comunitat lingüística abandona la seva llengua i acaba formant part d'una altra comunitat lingüística diferent.
Veure Català і Substitució lingüística
Temps verbal
El temps verbal és una característica pròpia de moltes llengües per a distingir esdeveniments presents, passats, futurs o imaginaris.
Veure Català і Temps verbal
TERMCAT
El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per a l'elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l'assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes.
Veure Català і TERMCAT
Terres de l'Ebre
Les Terres de l'Ebre és una regió que aplega les comarques meridionals de Catalunya: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.
Veure Català і Terres de l'Ebre
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Català і Tractat dels Pirineus
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Veure Català і Transició democràtica espanyola
TV3
TV3 és una cadena de televisió pública de Catalunya, que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Veure Català і TV3
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Català і UNESCO
Uniformisme lingüístic a França
«Parleu en francès, no us embruteu», inscripció en una escola nord-catalana, a Aiguatèbia i Talau. L'uniformisme lingüístic a França es refereix al fet que, tot i estar formada per territoris amb identitats culturals i lingüístiques diferents, a França només es reconeix com a llengua oficial el francès.
Veure Català і Uniformisme lingüístic a França
Universitat de les Illes Balears
La Universitat de les Illes Balears o UIB és la universitat pública de les Illes Balears.
Veure Català і Universitat de les Illes Balears
Vaixell
Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de fer navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.
Veure Català і Vaixell
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Català і València
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Veure Català і Valencià
Valencià alacantí
El valencià alacantí o alacantí és el subdialecte del valencià que es parla a les Comarques del Sud del País Valencià -amb l'excepció de la Marina Baixa i la població de la Torre de les Maçanes-, també a la Foia de Castalla, al sud de l'Alcoià, i al Carxe.
Veure Català і Valencià alacantí
Valencià castellonenc
El valencià castellonenc, de la Plana o septentrional és un subdialecte del valencià situat entre el valencià central i el valencià de transició.
Veure Català і Valencià castellonenc
Valencià central
El valencià central (conegut popularment com a valencià apitxat) és un subdialecte del valencià que es parla a les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta, el Camp de Túria, la major part de la Ribera Alta i a la ciutat d'Onda (la Plana Baixa).
Veure Català і Valencià central
Valencià meridional
El valencià meridional és un subdialecte del valencià que es parla al País Valencià, concretament a la Safor, la Costera, la Vall d'Albaida, el Comtat, part de l'Alcoià, la Marina Baixa, La Torre de les Maçanes, la Marina Alta i en la Ribera del Xúquer on no es parla apitxat.
Veure Català і Valencià meridional
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Veure Català і Vall d'Aran
Valls d'Alcoi
Les Valls d'Alcoi és una històrica comarca del País Valencià en què hi formaven part tots els municipis de l'actual comarca del Comtat, part de l'Alcoià (Alcoi, Benifallim, Banyeres de Mariola, Penàguila), i els municipis de la Vall de Biar que les DTH de la Generalitat Valenciana inclouen a l'Alt Vinalopó (Biar, Beneixama, El Camp de Mirra i la Canyada de Biar).
Veure Català і Valls d'Alcoi
Veneçuela
Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.
Veure Català і Veneçuela
Verb
Un verb és una paraula que expresa una acció.
Veure Català і Verb
VilaWeb
VilaWeb és el portal informatiu més antic dels Països Catalans, impulsat pels periodistes Assumpció Maresma i Vicent Partal.
Veure Català і VilaWeb
Villena
Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Veure Català і Villena
Vinalopó Mitjà
El Vinalopó Mitjà és una comarca del sud del País Valencià, amb capital a Elda.
Veure Català і Vinalopó Mitjà
Viquipèdia en català
La Viquipèdia en català o Viquipèdia en valencià és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana.
Veure Català і Viquipèdia en català
Vocabulari
El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.
Veure Català і Vocabulari
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Veure Català і Vocal
Vocal semioberta posterior arrodonida
La vocal semioberta posterior arrodonida és un so de la parla que es transcriu en l'AFI, una o oberta minúscula llatina tipogràficament una c invertida.
Veure Català і Vocal semioberta posterior arrodonida
Wilhelm Meyer-Lübke
Wilhelm Meyer-Lübke (o Meyer-Luebke) (Dübendorf, 30 de gener de 1861 - Bonn, 4 d'octubre de 1936), lingüista neogramàtic, romanista i catalanòfil suís.
Veure Català і Wilhelm Meyer-Lübke
Xeraco
Xeraco és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.
Veure Català і Xeraco
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Veure Català і 1354
1659
;Països Catalans.
Veure Català і 1659
17 de desembre
El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Català і 17 de desembre
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Veure Català і 1700
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure Català і 1707
1713
;Països Catalans.
Veure Català і 1713
1715
;Països Catalans.
Veure Català і 1715
1716
;Països Catalans.
Veure Català і 1716
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Català і 1979
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Veure Català і 1993
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Català і 1997
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Català і 2 d'abril
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Català і 2004
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Català і 2005
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Català і 2008
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Veure Català і 28 de juliol
3/24
El 3/24 (llegit: tres vint-i-quatre) és un canal de Televisió de Catalunya dedicat íntegrament a la informació.
Veure Català і 3/24
324 (publicació digital)
324 (pronúncia fonètica: tres vint-i-quatre) és el portal d'Internet de notícies de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Veure Català і 324 (publicació digital)
8tv
8tv, anteriorment conegut com a City TV i també com a Td8, va ser un canal de televisió privat de Catalunya que pertanyia a Emissions Digitals de Catalunya (EDICA).
Veure Català і 8tv
També conegut com Catalanesc, Catalanoparlant, Catalanoparlants, Catalanovalencià, Idioma català, LAPAO, Lingüística Catalana, Llengua Catalana, Llengua catalana-valenciana, Llengua valenciana-catalana, Llenguatge català, Parla catalana, Valencianocatalà, Valencià-català.
, Canal Super3, Cant de la Sibil·la, Capcinès, Carta a favor del català, Cas gramatical, Cas partitiu, Castellà, Catalans, Català a l'Argentina, Català a la Regió de Múrcia, Català a Malta, Català al món, Català balear, Català nord-occidental, Català occidental, Català oriental, Català oriental central, Català septentrional, Català tortosí, Catalunya, Catalunya Central, Catalunya del Nord, Catalunya Informació, Catalunya Música, Catalunya Ràdio, Càller, Cònsol (diplomàcia), Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori, Cerdanya, Ciutat, Coll d'Ares (Pirineu), Comarca, Comarques gironines, Comarques xurres, Comparació entre el català i l'occità, Comtat (País Valencià), Conflent, Consell d'Europa, Consell Departamental dels Pirineus Orientals, Consell Valencià de Cultura, Consonant, Consorci per a la Normalització Lingüística, Constitució, Constitució d'Andorra, Corona d'Aragó, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Corts Valencianes, Costera, Cronologia de la repressió del català, Cuba, Cultura, Declaració de Mequinensa, Decrets de Nova Planta, Denominacions de la llengua catalana, Determinant (llengua), Dialecte, Dialecte xurro, Diari de Balears, Diari de Girona, Diasistema, Diccionari català-valencià-balear, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, Diccionari normatiu valencià, Diccionari sànscrit-català, Diglòssia, Diputació General d'Aragó, Dret lingüístic del català, Edat antiga, Educació, Eivissa (municipi), Eivissenc, El 33, El 9 Nou, El Carxe, El País, El Periódico, El Punt Avui, El Temps, Elna, Emperador, Ensaïmada, Ensordiment, Escalivada, Escriptura, Espai català de comunicació, Espanya, Esperanto, Esport3, Estats Units d'Amèrica, Estatut d'autonomia, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007, Estudiant, Ethnologue, Extremadura, Favanella, Festival de la Cançó d'Eurovisió, Filipines, Filologia, Flaix FM, Flexió, Florida, Fonètica, Fraga, França, Franca Masu, Francès, Franja de Ponent, Friedrich Christian Diez, Gallec, Gat, Gènere (gramàtica), Geminació, Generalitat de Catalunya, Girona, Gitanos catalans de França, Glotònim, Google, Google Translate, Govern de les Illes Balears, Gramàtica, Gramàtica de la llengua catalana, Gramàtica del català, Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Gran Enciclopèdia Catalana, Hispània, Homilies d'Organyà, Hongarès, Horta Nord, Horta Oest, Horta Sud, IB3 Ràdio, IB3 Televisió, Idioma, Iecla, Illes Balears, Indonesi, Institut Aragonès del Català, Institut d'Estadística de Catalunya, Institut d'Estudis Andorrans, Institut d'Estudis Catalans, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Institut Ramon Llull, Intel·ligibilitat mútua, Internet, Iodització, Italians, Italià, Itàlia, Joan Fuster i Ortells, Joanot Martorell, Jumella, Juny, L'Alguer, L'Esportiu, L'Horta de València, La Ribera Alta, La Torre d'Elna, La Vanguardia, Ladí, L·L, Linux, Llatí vulgar, Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, Llei Deixonne, Llengües gal·loromàniques, Llengües germàniques occidentals, Llengües iberoromàniques, Llengües indoeuropees, Llengües occitanoromàniques, Llengües romàniques, Llengua materna, Llengua nacional, Llengua oficial, Llengua pròpia, Llenguadoc-Rosselló, Llibre Jutge, Llitera, Lluís XIV de França, Maella, Malai, Mallorca, Mallorquí, Manuel Milà i Fontanals, Marina Alta, Marina Baixa, Marta Roure i Besolí, Matarranya, Mèxic, Múrcia, Menorca, Menorquí, Metge, Microsoft, Microsoft Windows, Mitjà de comunicació de masses, Monarquia d'Espanya, Monestir de Montserrat, Montfort (Vinalopó Mitjà), Morfologia (lingüística), Murcià, Nació Digital, Nadal, Napoleó Bonaparte, Napolità, Nàpols, Nen, Nombre (gramàtica), Normalització lingüística del català, Normes de Castelló, Numerals en català, Obra Cultural de l'Alguer, Occità, Occità gascó, Occità llenguadocià, Occitània (regió administrativa), Organització de les Nacions Unides, Orxata, Oxford University Press, País Valencià, Països Catalans, Pacià de Barcelona, Paella d'arròs, Palatalització, Palma, Parlament de Catalunya, Part Forana, Passat, Patuet, Penedès, Perífrasi, Pere el Cerimoniós, Perpinyà, Pied-noir, Pirineus Orientals, Plataforma per la Llengua, Plural, Polític, Pompeu Fabra i Poch, Ponent (regió), Portaveu, Portuguès, Possessiu, Prefecte, Primera República Espanyola, Principat de Catalunya, Pronom, Prosòdia, Província d'Alacant, Província de Barcelona, Província de Castelló, Província de Girona, Província de Lleida, Província de Tarragona, Província de València, Provença, RAC 105, RAC 105 TV, RAC1, Racó Català, Rai - Radiotelevisione Italiana, Ramon Llull, Ramon Muntaner, Ràdio Flaixbac, Regió de Múrcia, Regió7, Regne de València, Ribagorça, Ribera Baixa, Romanès, Romània, Rosselló, Rus, Safor, Saint Augustine, Sard, Sardenya, Sàpiens, Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Segle XVI, Segle XVII, Segona Guerra Mundial, Segona República Espanyola, Segre (diari), Sicília, Sicilià, Singular, Societat d'Ensenyament i Recerca del Català com a Llengua Estrangera, Softcatalà, Sonorització, Substantiu, Substitució lingüística, Temps verbal, TERMCAT, Terres de l'Ebre, Tractat dels Pirineus, Transició democràtica espanyola, TV3, UNESCO, Uniformisme lingüístic a França, Universitat de les Illes Balears, Vaixell, València, Valencià, Valencià alacantí, Valencià castellonenc, Valencià central, Valencià meridional, Vall d'Aran, Valls d'Alcoi, Veneçuela, Verb, VilaWeb, Villena, Vinalopó Mitjà, Viquipèdia en català, Vocabulari, Vocal, Vocal semioberta posterior arrodonida, Wilhelm Meyer-Lübke, Xeraco, 1354, 1659, 17 de desembre, 1700, 1707, 1713, 1715, 1716, 1979, 1993, 1997, 2 d'abril, 2004, 2005, 2008, 28 de juliol, 3/24, 324 (publicació digital), 8tv.