Similituds entre Catalunya і Universitat de Barcelona
Catalunya і Universitat de Barcelona tenen 32 coses en comú (en Uniopèdia): Badalona, Barcelona, Caixa Catalunya, Catalunya, Cervera, Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Europa, Felip V d'Espanya, Franquisme, Futbol Club Barcelona, Generalitat de Catalunya, Geografia, Guerra de Successió Espanyola, Illes Balears, Joan Coromines i Vigneaux, Joan Maragall i Gorina, Joan Oró i Florensa, Jordi Pujol i Soley, Josep Comas i Solà, Josep Pla i Casadevall, L'Hospitalet de Llobregat, Octubre, Països Catalans, Parlament de Catalunya, Ramon Margalef i López, Santa Coloma de Gramenet, Segarra, ..., Segle XV, Victòria dels Àngels. Ampliar l'índex (2 més) »
Badalona
Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès.
Badalona і Catalunya · Badalona і Universitat de Barcelona ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Catalunya · Barcelona і Universitat de Barcelona ·
Caixa Catalunya
Seu de la Caixa d'Estalvis de Catalunya a Plaça Antoni Maura, Barcelona Caixa Catalunya, (Caixa d'Estalvis de Catalunya) va ser una entitat financera de Catalunya, que fou integrada a CatalunyaCaixa (Caixa d'Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa) juntament amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa.
Caixa Catalunya і Catalunya · Caixa Catalunya і Universitat de Barcelona ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Catalunya · Catalunya і Universitat de Barcelona ·
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Catalunya і Cervera · Cervera і Universitat de Barcelona ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Catalunya і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Universitat de Barcelona ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Catalunya і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Universitat de Barcelona ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Catalunya і Dinastia borbònica · Dinastia borbònica і Universitat de Barcelona ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Catalunya і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Universitat de Barcelona ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Catalunya і Europa · Europa і Universitat de Barcelona ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Catalunya і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Universitat de Barcelona ·
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Catalunya і Franquisme · Franquisme і Universitat de Barcelona ·
Futbol Club Barcelona
El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.
Catalunya і Futbol Club Barcelona · Futbol Club Barcelona і Universitat de Barcelona ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Catalunya і Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Universitat de Barcelona ·
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Catalunya і Geografia · Geografia і Universitat de Barcelona ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Universitat de Barcelona ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Catalunya і Illes Balears · Illes Balears і Universitat de Barcelona ·
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.
Catalunya і Joan Coromines i Vigneaux · Joan Coromines i Vigneaux і Universitat de Barcelona ·
Joan Maragall i Gorina
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.
Catalunya і Joan Maragall i Gorina · Joan Maragall i Gorina і Universitat de Barcelona ·
Joan Oró i Florensa
Joan Oró i Florensa (Lleida, 26 d'octubre de 1923 - Barcelona, 2 de setembre de 2004) va ser un bioquímic català els estudis del qual han estat claus per entendre l'origen de la vida a la Terra.
Catalunya і Joan Oró i Florensa · Joan Oró i Florensa і Universitat de Barcelona ·
Jordi Pujol i Soley
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.
Catalunya і Jordi Pujol i Soley · Jordi Pujol i Soley і Universitat de Barcelona ·
Josep Comas i Solà
Josep Comas i Solà (Barcelona, 17 de desembre de 1868 - 2 de desembre de 1937) fou un astrònom i divulgador científic català, impulsor de l'astronomia moderna a Catalunya.
Catalunya і Josep Comas i Solà · Josep Comas i Solà і Universitat de Barcelona ·
Josep Pla i Casadevall
fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.
Catalunya і Josep Pla i Casadevall · Josep Pla i Casadevall і Universitat de Barcelona ·
L'Hospitalet de Llobregat
L'Hospitalet de Llobregat, abreujat com L'H, és una ciutat i municipi a la comarca del Barcelonès, al marge esquerre del riu Llobregat.
Catalunya і L'Hospitalet de Llobregat · L'Hospitalet de Llobregat і Universitat de Barcelona ·
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Catalunya і Octubre · Octubre і Universitat de Barcelona ·
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Catalunya і Països Catalans · Països Catalans і Universitat de Barcelona ·
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Catalunya і Parlament de Catalunya · Parlament de Catalunya і Universitat de Barcelona ·
Ramon Margalef i López
Ramon Margalef i López (Barcelona, 16 de maig de 1919 - 23 de maig de 2004) fou un biòleg català, que va destacar pel seu treball en els camps de la limnologia, oceanografia i ecologia.
Catalunya і Ramon Margalef i López · Ramon Margalef i López і Universitat de Barcelona ·
Santa Coloma de Gramenet
Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
Catalunya і Santa Coloma de Gramenet · Santa Coloma de Gramenet і Universitat de Barcelona ·
Segarra
La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent.
Catalunya і Segarra · Segarra і Universitat de Barcelona ·
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Catalunya і Segle XV · Segle XV і Universitat de Barcelona ·
Victòria dels Àngels
Victoria de los Ángeles López García, coneguda internacionalment amb el nom artístic de Victoria de los Ángeles i a Catalunya Victòria dels Àngels (Barcelona, 1 de novembre de 1923 - Barcelona, 15 de gener de 2005), fou una soprano i cantant d'òpera catalana de la segona meitat del, de les més reconegudes arreu, especialment per la seva activitat en els anys cinquanta i seixanta, el període més brillant de la seva carrera.
Catalunya і Victòria dels Àngels · Universitat de Barcelona і Victòria dels Àngels ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Catalunya і Universitat de Barcelona
- Què tenen en comú Catalunya і Universitat de Barcelona
- Semblances entre Catalunya і Universitat de Barcelona
Comparació entre Catalunya і Universitat de Barcelona
Catalunya té 800 relacions, mentre que Universitat de Barcelona té 258. Com que tenen en comú 32, l'índex de Jaccard és 3.02% = 32 / (800 + 258).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Catalunya і Universitat de Barcelona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: