Similituds entre Catalunya і Senyera reial
Catalunya і Senyera reial tenen 28 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Cast, Bandera de Catalunya, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Castellà, Català, Catalunya, Circa, Corona d'Aragó, Croada pisano-catalana, Edat mitjana, Europa, Francès, Gesta Comitum Barchinonensium, Girona, Illes Orientals d'al-Àndalus, Islam, Jaume el Just, Liber Maiolichinus, Llibre dels fets, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Otger Cataló, Peronella d'Aragó, Ramon Berenguer III, Segle XV, València.
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Catalunya · Alfons el Cast і Senyera reial ·
Bandera de Catalunya
La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.
Bandera de Catalunya і Catalunya · Bandera de Catalunya і Senyera reial ·
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Casal d'Aragó і Catalunya · Casal d'Aragó і Senyera reial ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Catalunya · Casal de Barcelona і Senyera reial ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Catalunya · Castellà і Senyera reial ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Catalunya · Català і Senyera reial ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Catalunya · Catalunya і Senyera reial ·
Circa
Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.
Catalunya і Circa · Circa і Senyera reial ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Catalunya і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Senyera reial ·
Croada pisano-catalana
La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.
Catalunya і Croada pisano-catalana · Croada pisano-catalana і Senyera reial ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Catalunya і Edat mitjana · Edat mitjana і Senyera reial ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Catalunya і Europa · Europa і Senyera reial ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Catalunya і Francès · Francès і Senyera reial ·
Gesta Comitum Barchinonensium
La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.
Catalunya і Gesta Comitum Barchinonensium · Gesta Comitum Barchinonensium і Senyera reial ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Catalunya і Girona · Girona і Senyera reial ·
Illes Orientals d'al-Àndalus
Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.
Catalunya і Illes Orientals d'al-Àndalus · Illes Orientals d'al-Àndalus і Senyera reial ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Catalunya і Islam · Islam і Senyera reial ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Catalunya і Jaume el Just · Jaume el Just і Senyera reial ·
Liber Maiolichinus
Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.
Catalunya і Liber Maiolichinus · Liber Maiolichinus і Senyera reial ·
Llibre dels fets
El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.
Catalunya і Llibre dels fets · Llibre dels fets і Senyera reial ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Senyera reial ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Catalunya і Llista de reis d'Aragó · Llista de reis d'Aragó і Senyera reial ·
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Catalunya і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Museu Nacional d'Art de Catalunya і Senyera reial ·
Otger Cataló
L'Otger Cataló (o Catalon), o Pare de la Pàtria, és un personatge de llegenda que amb els Nou Barons de la Fama hauria conquerit Catalunya als sarraïns.
Catalunya і Otger Cataló · Otger Cataló і Senyera reial ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Catalunya і Peronella d'Aragó · Peronella d'Aragó і Senyera reial ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Catalunya і Ramon Berenguer III · Ramon Berenguer III і Senyera reial ·
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Catalunya і Segle XV · Segle XV і Senyera reial ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Catalunya і Senyera reial
- Què tenen en comú Catalunya і Senyera reial
- Semblances entre Catalunya і Senyera reial
Comparació entre Catalunya і Senyera reial
Catalunya té 800 relacions, mentre que Senyera reial té 450. Com que tenen en comú 28, l'índex de Jaccard és 2.24% = 28 / (800 + 450).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Catalunya і Senyera reial. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: