Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Catalans і Renaixença
Catalans і Renaixença tenen 23 coses en comú (en Uniopèdia): Ausiàs March, Àngel Guimerà i Jorge, Bonaventura Carles Aribau i Farriols, Carles el Calb, Castellà, Català, Cultura, Diglòssia, Edat mitjana, Europa, Guifré el Pilós, Idioma, Jacint Verdaguer i Santaló, Joan Fuster i Ortells, Lluís Domènech i Montaner, Mallorca, Narcís Oller i de Moragas, País Valencià, Països Catalans, Renaixença, Sant Vicent Ferrer, Senyera reial, Valencià.
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Ausiàs March і Catalans · Ausiàs March і Renaixença ·
Àngel Guimerà i Jorge
fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
Àngel Guimerà i Jorge і Catalans · Àngel Guimerà i Jorge і Renaixença ·
Bonaventura Carles Aribau i Farriols
Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862) va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català.
Bonaventura Carles Aribau i Farriols і Catalans · Bonaventura Carles Aribau i Farriols і Renaixença ·
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Carles el Calb і Catalans · Carles el Calb і Renaixença ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Catalans · Castellà і Renaixença ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Catalans · Català і Renaixença ·
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Catalans і Cultura · Cultura і Renaixença ·
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
Catalans і Diglòssia · Diglòssia і Renaixença ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Catalans і Edat mitjana · Edat mitjana і Renaixença ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Catalans і Europa · Europa і Renaixença ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Catalans і Guifré el Pilós · Guifré el Pilós і Renaixença ·
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Catalans і Idioma · Idioma і Renaixença ·
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Catalans і Jacint Verdaguer i Santaló · Jacint Verdaguer i Santaló і Renaixença ·
Joan Fuster i Ortells
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.
Catalans і Joan Fuster i Ortells · Joan Fuster i Ortells і Renaixença ·
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Catalans і Lluís Domènech i Montaner · Lluís Domènech i Montaner і Renaixença ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Catalans і Mallorca · Mallorca і Renaixença ·
Narcís Oller i de Moragas
Narcís Oller i de Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabar sent un dels escriptors més reconeguts del.
Catalans і Narcís Oller i de Moragas · Narcís Oller i de Moragas і Renaixença ·
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Catalans і País Valencià · País Valencià і Renaixença ·
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Catalans і Països Catalans · Països Catalans і Renaixença ·
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Catalans і Renaixença · Renaixença і Renaixença ·
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Catalans і Sant Vicent Ferrer · Renaixença і Sant Vicent Ferrer ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Catalans і Senyera reial · Renaixença і Senyera reial ·
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Catalans і Renaixença
- Què tenen en comú Catalans і Renaixença
- Semblances entre Catalans і Renaixença
Comparació entre Catalans і Renaixença
Catalans té 430 relacions, mentre que Renaixença té 233. Com que tenen en comú 23, l'índex de Jaccard és 3.47% = 23 / (430 + 233).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Catalans і Renaixença. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
