Similituds entre Catalanitat de Cristòfor Colom і Corona d'Aragó
Catalanitat de Cristòfor Colom і Corona d'Aragó tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Anales de la Corona de Aragón, Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona, Carles de Viana, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Catalunya Vella, Còrsega, Cervera, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Cristòfor Colom, Ebre, Empordà, Escut d'armes, Felip I de Castella, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Francesc Eiximenis, Girona, Guerra Civil catalana, Jaume II d'Urgell, Joan el Sense Fe, Joana I de Castella, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Marroc, Martí l'Humà, Perpinyà, ..., Portugal, Reial Acadèmia de la Història, Remences, Sardenya, Tortosa. Ampliar l'índex (5 més) »
Anales de la Corona de Aragón
Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.
Anales de la Corona de Aragón і Catalanitat de Cristòfor Colom · Anales de la Corona de Aragón і Corona d'Aragó ·
Arxiu de la Corona d'Aragó
L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.
Arxiu de la Corona d'Aragó і Catalanitat de Cristòfor Colom · Arxiu de la Corona d'Aragó і Corona d'Aragó ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Catalanitat de Cristòfor Colom · Barcelona і Corona d'Aragó ·
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Carles de Viana і Catalanitat de Cristòfor Colom · Carles de Viana і Corona d'Aragó ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Catalanitat de Cristòfor Colom · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Corona d'Aragó ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Catalanitat de Cristòfor Colom · Castella і Corona d'Aragó ·
Catalunya Vella
La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Catalunya Vella · Catalunya Vella і Corona d'Aragó ·
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Còrsega і Catalanitat de Cristòfor Colom · Còrsega і Corona d'Aragó ·
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Cervera · Cervera і Corona d'Aragó ·
Consell Superior d'Investigacions Científiques
La delegació del CSIC a Catalunya, al carrer Egipcíaques 15, al barri del Raval L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Consell Superior d'Investigacions Científiques · Consell Superior d'Investigacions Científiques і Corona d'Aragó ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Corona de Castella i Lleó · Corona d'Aragó і Corona de Castella i Lleó ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Corts Catalanes · Corona d'Aragó і Corts Catalanes ·
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Cristòfor Colom · Corona d'Aragó і Cristòfor Colom ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Ebre · Corona d'Aragó і Ebre ·
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Empordà · Corona d'Aragó і Empordà ·
Escut d'armes
Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Escut d'armes · Corona d'Aragó і Escut d'armes ·
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Felip I de Castella · Corona d'Aragó і Felip I de Castella ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Ferran d'Antequera · Corona d'Aragó і Ferran d'Antequera ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Ferran el Catòlic · Corona d'Aragó і Ferran el Catòlic ·
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Francesc Eiximenis · Corona d'Aragó і Francesc Eiximenis ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Girona · Corona d'Aragó і Girona ·
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Guerra Civil catalana · Corona d'Aragó і Guerra Civil catalana ·
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Catalanitat de Cristòfor Colom і Jaume II d'Urgell · Corona d'Aragó і Jaume II d'Urgell ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Catalanitat de Cristòfor Colom і Joan el Sense Fe · Corona d'Aragó і Joan el Sense Fe ·
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Catalanitat de Cristòfor Colom і Joana I de Castella · Corona d'Aragó і Joana I de Castella ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Lleida · Corona d'Aragó і Lleida ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Llista de comtes de Barcelona · Corona d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona ·
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Marroc · Corona d'Aragó і Marroc ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Catalanitat de Cristòfor Colom і Martí l'Humà · Corona d'Aragó і Martí l'Humà ·
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Perpinyà · Corona d'Aragó і Perpinyà ·
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Portugal · Corona d'Aragó і Portugal ·
Reial Acadèmia de la Història
La Reial Acadèmia de la Història d'Espanya és la institució encarregada de l'estudi de la història d'Espanya "antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols", i té la seu a Madrid.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Reial Acadèmia de la Història · Corona d'Aragó і Reial Acadèmia de la Història ·
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Remences · Corona d'Aragó і Remences ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Sardenya · Corona d'Aragó і Sardenya ·
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Catalanitat de Cristòfor Colom і Tortosa · Corona d'Aragó і Tortosa ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Catalanitat de Cristòfor Colom і Corona d'Aragó
- Què tenen en comú Catalanitat de Cristòfor Colom і Corona d'Aragó
- Semblances entre Catalanitat de Cristòfor Colom і Corona d'Aragó
Comparació entre Catalanitat de Cristòfor Colom і Corona d'Aragó
Catalanitat de Cristòfor Colom té 242 relacions, mentre que Corona d'Aragó té 638. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 3.98% = 35 / (242 + 638).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Catalanitat de Cristòfor Colom і Corona d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: