Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Catalanitat de Cristòfor Colom і Corona d'Aragó

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Catalanitat de Cristòfor Colom і Corona d'Aragó

Catalanitat de Cristòfor Colom vs. Corona d'Aragó

La tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom ha estat defensada per diversos historiadors al llarg dels anys; està enfrontada a la majoritàriament acceptada tesi genovesa. La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Similituds entre Catalanitat de Cristòfor Colom і Corona d'Aragó

Catalanitat de Cristòfor Colom і Corona d'Aragó tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Anales de la Corona de Aragón, Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona, Carles de Viana, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Catalunya Vella, Còrsega, Cervera, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Cristòfor Colom, Ebre, Empordà, Escut d'armes, Felip I de Castella, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Francesc Eiximenis, Girona, Guerra Civil catalana, Jaume II d'Urgell, Joan el Sense Fe, Joana I de Castella, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Marroc, Martí l'Humà, Perpinyà, ..., Portugal, Reial Acadèmia de la Història, Remences, Sardenya, Tortosa. Ampliar l'índex (5 més) »

Anales de la Corona de Aragón

Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.

Anales de la Corona de Aragón і Catalanitat de Cristòfor Colom · Anales de la Corona de Aragón і Corona d'Aragó · Veure més »

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Arxiu de la Corona d'Aragó і Catalanitat de Cristòfor Colom · Arxiu de la Corona d'Aragó і Corona d'Aragó · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Barcelona і Catalanitat de Cristòfor Colom · Barcelona і Corona d'Aragó · Veure més »

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Carles de Viana і Catalanitat de Cristòfor Colom · Carles de Viana і Corona d'Aragó · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Catalanitat de Cristòfor Colom · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Corona d'Aragó · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Castella і Catalanitat de Cristòfor Colom · Castella і Corona d'Aragó · Veure més »

Catalunya Vella

La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Catalunya Vella · Catalunya Vella і Corona d'Aragó · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Còrsega і Catalanitat de Cristòfor Colom · Còrsega і Corona d'Aragó · Veure més »

Cervera

Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Cervera · Cervera і Corona d'Aragó · Veure més »

Consell Superior d'Investigacions Científiques

La delegació del CSIC a Catalunya, al carrer Egipcíaques 15, al barri del Raval L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Consell Superior d'Investigacions Científiques · Consell Superior d'Investigacions Científiques і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Corona de Castella i Lleó · Corona d'Aragó і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Corts Catalanes · Corona d'Aragó і Corts Catalanes · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Cristòfor Colom · Corona d'Aragó і Cristòfor Colom · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Ebre · Corona d'Aragó і Ebre · Veure més »

Empordà

LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Empordà · Corona d'Aragó і Empordà · Veure més »

Escut d'armes

Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Escut d'armes · Corona d'Aragó і Escut d'armes · Veure més »

Felip I de Castella

Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Felip I de Castella · Corona d'Aragó і Felip I de Castella · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Ferran d'Antequera · Corona d'Aragó і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Ferran el Catòlic · Corona d'Aragó і Ferran el Catòlic · Veure més »

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Francesc Eiximenis · Corona d'Aragó і Francesc Eiximenis · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Girona · Corona d'Aragó і Girona · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Guerra Civil catalana · Corona d'Aragó і Guerra Civil catalana · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).

Catalanitat de Cristòfor Colom і Jaume II d'Urgell · Corona d'Aragó і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Catalanitat de Cristòfor Colom і Joan el Sense Fe · Corona d'Aragó і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joana I de Castella

Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).

Catalanitat de Cristòfor Colom і Joana I de Castella · Corona d'Aragó і Joana I de Castella · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Lleida · Corona d'Aragó і Lleida · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Llista de comtes de Barcelona · Corona d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Marroc · Corona d'Aragó і Marroc · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Catalanitat de Cristòfor Colom і Martí l'Humà · Corona d'Aragó і Martí l'Humà · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Perpinyà · Corona d'Aragó і Perpinyà · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Portugal · Corona d'Aragó і Portugal · Veure més »

Reial Acadèmia de la Història

La Reial Acadèmia de la Història d'Espanya és la institució encarregada de l'estudi de la història d'Espanya "antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols", i té la seu a Madrid.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Reial Acadèmia de la Història · Corona d'Aragó і Reial Acadèmia de la Història · Veure més »

Remences

Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Remences · Corona d'Aragó і Remences · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Sardenya · Corona d'Aragó і Sardenya · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Catalanitat de Cristòfor Colom і Tortosa · Corona d'Aragó і Tortosa · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Catalanitat de Cristòfor Colom і Corona d'Aragó

Catalanitat de Cristòfor Colom té 242 relacions, mentre que Corona d'Aragó té 638. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 3.98% = 35 / (242 + 638).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Catalanitat de Cristòfor Colom і Corona d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: