Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Catalanisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Catalanisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Catalanisme vs. Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional. MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Similituds entre Catalanisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Catalanisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 102 coses en comú (en Uniopèdia): Alejandro Lerroux García, Alfons XIII d'Espanya, Anarcosindicalisme, Assemblea de Catalunya, Assemblea Nacional Catalana, Autodeterminació, Barcelona, Bases de Manresa, Camp Nou, Carles II de Castella, Carles Maria Isidre de Borbó, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Catalanisme, Català, Catalunya, Catalunya Ràdio, Catolicisme, Comissions Obreres, Comtat de Cerdanya, Congrés dels Diputats, Consell de Cent, Constitucions catalanes, Consulta sobre la independència de Catalunya, Convergència i Unió, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Corts Generals, ..., Cronologia de la història de Catalunya, Decrets de Nova Planta, Desamortitzacions espanyoles, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Diputació del General de Catalunya, Ducat de Milà, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Espanya, Esquerra Republicana de Catalunya, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Federico Jiménez Losantos, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Francesc Cambó i Batlle, Francesc Macià i Llussà, Francisco Franco Bahamonde, Generalitat de Catalunya, Govern d'Espanya, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Trenta Anys, Història del dret català, Jacint Verdaguer i Santaló, Jaume Collell i Bancells, Jaume el Conqueridor, Joan Maragall i Gorina, Josep Morgades i Gili, Josep Torras i Bages, La Veu del Montserrat, Liberalisme, Lliga Catalana (partit), Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís Companys i Jover, Lo Catalanisme, Mancomunitat de Catalunya, Manresa, Mar Mediterrània, Mèxic, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Mossos d'Esquadra, Movimiento Nacional, Nadal, País Basc, Parlament de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Republicà Radical, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Pere el Cerimoniós, Pirineus, Regne de Nàpols, Regne de València, Renaixença, Restauració borbònica, Rosselló, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Segona República Espanyola, Setge de Barcelona (1713-1714), Sindicat, Solidaritat Catalana, Televisió de Catalunya, Tractat d'Utrecht, Tractat dels Pirineus, Unió Catalanista, Unió Democràtica de Catalunya, Unió Republicana (1903), Universitat de Barcelona, Valentí Almirall i Llozer, Vic, 11 de setembre. Ampliar l'índex (72 més) »

Alejandro Lerroux García

Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.

Alejandro Lerroux García і Catalanisme · Alejandro Lerroux García і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Alfons XIII d'Espanya

fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).

Alfons XIII d'Espanya і Catalanisme · Alfons XIII d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Anarcosindicalisme

Lanarcosindicalisme és un corrent de l'anarquisme que té les seves arrels en els postulats de la Primera Internacional i en el sindicalisme revolucionari.

Anarcosindicalisme і Catalanisme · Anarcosindicalisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Assemblea de Catalunya

Tarja de membre de l'Assemblea de Catalunya (part frontal) LAssemblea de Catalunya (1971-1977) va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco.

Assemblea de Catalunya і Catalanisme · Assemblea de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Assemblea Nacional Catalana

L'Assemblea Nacional Catalana (Assemblea o ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social.

Assemblea Nacional Catalana і Catalanisme · Assemblea Nacional Catalana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Autodeterminació

Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".

Autodeterminació і Catalanisme · Autodeterminació і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Barcelona і Catalanisme · Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Bases de Manresa

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.

Bases de Manresa і Catalanisme · Bases de Manresa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Camp Nou

El Camp Nou és un estadi de futbol propietat del FC Barcelona, situat al barri de la Maternitat i Sant Ramon de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Camp Nou і Catalanisme · Camp Nou і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Carles II de Castella і Catalanisme · Carles II de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Carles Maria Isidre de Borbó

Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).

Carles Maria Isidre de Borbó і Catalanisme · Carles Maria Isidre de Borbó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Catalanisme · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Catalanisme · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Carlisme і Catalanisme · Carlisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Catalanisme і Catalanisme · Catalanisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Català і Catalanisme · Català і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Catalanisme і Catalunya · Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Catalunya Ràdio

Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.

Catalanisme і Catalunya Ràdio · Catalunya Ràdio і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Catalanisme і Catolicisme · Catolicisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Comissions Obreres

Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical espanyola que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi…) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.

Catalanisme і Comissions Obreres · Comissions Obreres і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Catalanisme і Comtat de Cerdanya · Comtat de Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Congrés dels Diputats

El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.

Catalanisme і Congrés dels Diputats · Congrés dels Diputats і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Catalanisme і Consell de Cent · Consell de Cent і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Catalanisme і Constitucions catalanes · Constitucions catalanes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Consulta sobre la independència de Catalunya

La consulta sobre el futur polític de Catalunya fou una consulta sobre la independència de Catalunya, motiu pel qual també és anomenada consulta sobre la independència de Catalunya, que se celebrà el 9 de novembre de 2014.

Catalanisme і Consulta sobre la independència de Catalunya · Consulta sobre la independència de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Convergència i Unió

Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.

Catalanisme і Convergència i Unió · Convergència i Unió і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Catalanisme і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Catalanisme і Corona de Castella i Lleó · Corona de Castella i Lleó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Catalanisme і Corts Catalanes · Corts Catalanes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Corts Generals

Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.

Catalanisme і Corts Generals · Corts Generals і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Catalanisme і Cronologia de la història de Catalunya · Cronologia de la història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Catalanisme і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Desamortitzacions espanyoles

vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.

Catalanisme і Desamortitzacions espanyoles · Desamortitzacions espanyoles і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Catalanisme і Dinastia borbònica · Dinastia borbònica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Catalanisme і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Catalanisme і Diputació del General de Catalunya · Diputació del General de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Catalanisme і Ducat de Milà · Ducat de Milà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.

Catalanisme і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Enric Prat de la Riba i Sarrà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Catalanisme і Espanya · Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.

Catalanisme і Esquerra Republicana de Catalunya · Esquerra Republicana de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Catalanisme і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Federico Jiménez Losantos

Federico Jiménez Losantos (Orihuela del Tremedal, Terol, 1951) és un periodista espanyol.

Catalanisme і Federico Jiménez Losantos · Federico Jiménez Losantos і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Catalanisme і Felip IV de Castella · Felip IV de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Catalanisme і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.

Catalanisme і Francesc Cambó i Batlle · Francesc Cambó i Batlle і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.

Catalanisme і Francesc Macià i Llussà · Francesc Macià i Llussà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Catalanisme і Francisco Franco Bahamonde · Francisco Franco Bahamonde і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Catalanisme і Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Govern d'Espanya

El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.

Catalanisme і Govern d'Espanya · Govern d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Catalanisme і Guerra Civil catalana · Guerra Civil catalana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Catalanisme і Guerra Civil espanyola · Guerra Civil espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Catalanisme і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Catalanisme і Guerra dels Trenta Anys · Guerra dels Trenta Anys і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Catalanisme і Història del dret català · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Història del dret català · Veure més »

Jacint Verdaguer i Santaló

fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.

Catalanisme і Jacint Verdaguer i Santaló · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »

Jaume Collell i Bancells

Jaume Collell i Bancells (Vic, 18 de desembre de 1846 - 1 de març de 1932) fou eclesiàstic, periodista, poeta i escriptor.

Catalanisme і Jaume Collell i Bancells · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume Collell i Bancells · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Catalanisme і Jaume el Conqueridor · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.

Catalanisme і Joan Maragall i Gorina · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Maragall i Gorina · Veure més »

Josep Morgades i Gili

Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901) fou un clergue i activista cultural català, bisbe de Vic (1882-1899) i de Barcelona (1899-1901).

Catalanisme і Josep Morgades i Gili · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Morgades i Gili · Veure més »

Josep Torras i Bages

Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.

Catalanisme і Josep Torras i Bages · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Torras i Bages · Veure més »

La Veu del Montserrat

''La Veu del Montserrat'' convocant a la missa pels màrtirs del 1714: ''«perque tots los catalans aprengan en son exemple, com se deu amar la Patria com devem trevallar per restaurarla y enaltirla, ab amor al passat y fe en l'esdevenidor»'' La Veu del Montserrat fou un setmanari de contingut religiós i catalanista d'orientació moderada, escrit en català.

Catalanisme і La Veu del Montserrat · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Veu del Montserrat · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Catalanisme і Liberalisme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Liberalisme · Veure més »

Lliga Catalana (partit)

La Lliga Catalana fou un partit polític català, hereu i successor de la Lliga Regionalista, creat el febrer de 1933.

Catalanisme і Lliga Catalana (partit) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lliga Catalana (partit) · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Catalanisme і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Catalanisme і Lluís Companys i Jover · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís Companys i Jover · Veure més »

Lo Catalanisme

Lo Catalanisme és un llibre publicat per Valentí Almirall el 1886 amb el subtítol Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques.

Catalanisme і Lo Catalanisme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lo Catalanisme · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Catalanisme і Mancomunitat de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Catalanisme і Manresa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manresa · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Catalanisme і Mar Mediterrània · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mar Mediterrània · Veure més »

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Catalanisme і Mèxic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mèxic · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Catalanisme і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Mossos d'Esquadra

Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.

Catalanisme і Mossos d'Esquadra · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mossos d'Esquadra · Veure més »

Movimiento Nacional

El Movimiento Nacional és la denominació del conjunt de forces polítiques que es van adherir a l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i van constituir posteriorment el partit únic del règim franquista (FET y de las JONS).

Catalanisme і Movimiento Nacional · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Movimiento Nacional · Veure més »

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Catalanisme і Nadal · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Nadal · Veure més »

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Catalanisme і País Basc · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і País Basc · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Catalanisme і Parlament de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Parlament de Catalunya · Veure més »

Partit dels Socialistes de Catalunya

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.

Catalanisme і Partit dels Socialistes de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »

Partit Republicà Radical

El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.

Catalanisme і Partit Republicà Radical · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Partit Republicà Radical · Veure més »

Partit Socialista Unificat de Catalunya

El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.

Catalanisme і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Catalanisme і Pere el Cerimoniós · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Catalanisme і Pirineus · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pirineus · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Catalanisme і Regne de Nàpols · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Catalanisme і Regne de València · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de València · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Catalanisme і Renaixença · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Renaixença · Veure més »

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Catalanisme і Restauració borbònica · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Restauració borbònica · Veure més »

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Catalanisme і Rosselló · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rosselló · Veure més »

Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Catalanisme і Sant Boi de Llobregat · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Boi de Llobregat · Veure més »

Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.

Catalanisme і Sant Cugat del Vallès · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Cugat del Vallès · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Catalanisme і Segona República Espanyola · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segona República Espanyola · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Catalanisme і Setge de Barcelona (1713-1714) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

Sindicat

AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.

Catalanisme і Sindicat · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sindicat · Veure més »

Solidaritat Catalana

Cartell de la Solidaritat Catalana; candidatura de diputats a corts 1907 La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906.

Catalanisme і Solidaritat Catalana · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Solidaritat Catalana · Veure més »

Televisió de Catalunya

Televisió de Catalunya (TVC) és la divisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals encarregada de gestionar-ne els serveis de televisió.

Catalanisme і Televisió de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Televisió de Catalunya · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Catalanisme і Tractat d'Utrecht · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Catalanisme і Tractat dels Pirineus · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Unió Catalanista

La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.

Catalanisme і Unió Catalanista · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unió Catalanista · Veure més »

Unió Democràtica de Catalunya

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) va ser un partit polític català actiu entre 1931 i 2017, d'ideologia democristiana o socialcristiana, amb Manuel Carrasco i Formiguera i Miquel Coll i Alentorn com a líders destacats.

Catalanisme і Unió Democràtica de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unió Democràtica de Catalunya · Veure més »

Unió Republicana (1903)

Unió Republicana (UR) fou un partit polític fundat a Madrid el 1903 amb el propòsit d'aplegar els grups republicans espanyols sorgits durant la Restauració, tots ells molt heterogenis ideològicament i sovint enfrontats a nivell personal, gràcies a les bones perspectives electorals aconseguides per les aliances republicanes de 1893 i 1900.

Catalanisme і Unió Republicana (1903) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unió Republicana (1903) · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Catalanisme і Universitat de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Universitat de Barcelona · Veure més »

Valentí Almirall i Llozer

fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.

Catalanisme і Valentí Almirall i Llozer · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Valentí Almirall i Llozer · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Catalanisme і Vic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vic · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

11 de setembre і Catalanisme · 11 de setembre і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Catalanisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Catalanisme té 408 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 102, l'índex de Jaccard és 6.61% = 102 / (408 + 1134).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Catalanisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »