Similituds entre Catalanisme і Espanyolisme
Catalanisme і Espanyolisme tenen 89 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons XIII d'Espanya, Anticatalanisme, Antiespanyolisme, Antonio Cánovas del Castillo, Òmnium Cultural, Burgesia, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Catalanisme, Catalans, Català, Catolicisme, Comunitat autònoma, Congrés dels Diputats, Constitució, Constitució Espanyola de 1812, Constitució espanyola de 1978, Constitucions catalanes, Convergència i Unió, Cop d'estat del 23 de febrer de 1981, Corona d'Aragó, Cronologia de la repressió del català, Decrets de Nova Planta, Desamortitzacions espanyoles, Diglòssia, Espanya, Espanyolisme, Esquerra, Estat nació, Estat sobirà, ..., Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Federalisme, Federico Jiménez Losantos, Felip V d'Espanya, Felipe González Márquez, França, Francesc Macià i Llussà, Francisco Franco Bahamonde, Generalitat de Catalunya, Gibraltar, Govern d'Espanya, Guerra civil, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerres Carlines, Independentisme català, Irlanda, Jaume el Conqueridor, Joan Maragall i Gorina, José María Aznar López, L'Havana, Liberalisme, Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic, Lliga Regionalista, Lluís Companys i Jover, Mallorca, Mancomunitat de Catalunya, Memorial de greuges, Memorial del Comte-Duc d'Olivares, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Minoria nacional, Monarquia, Moviment obrer, Nació, Nacionalitat històrica, Navarra, Nazisme, País Basc, País Valencià, Països Catalans, Pancatalanisme, Parlament de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Popular (Espanya), Partit Socialista Obrer Espanyol, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Portugal, Proteccionisme, Ramón Serrano Suñer, Referèndum, Renaixença, Restauració borbònica, Segona Guerra Mundial, Segona República Espanyola, Solidaritat Catalana, Terra Lliure, Terrorisme, Unió Europea. Ampliar l'índex (59 més) »
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Alfons XIII d'Espanya і Catalanisme · Alfons XIII d'Espanya і Espanyolisme ·
Anticatalanisme
L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans.
Anticatalanisme і Catalanisme · Anticatalanisme і Espanyolisme ·
Antiespanyolisme
Pintada antiespanyola a Sant Sebastià. L'antiespanyolisme és l'aversió per l'estat espanyol, pel nacionalisme espanyol, o per la cultura i llengua espanyola.
Antiespanyolisme і Catalanisme · Antiespanyolisme і Espanyolisme ·
Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.
Antonio Cánovas del Castillo і Catalanisme · Antonio Cánovas del Castillo і Espanyolisme ·
Òmnium Cultural
Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la identitat dels Països Catalans.
Òmnium Cultural і Catalanisme · Òmnium Cultural і Espanyolisme ·
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Burgesia і Catalanisme · Burgesia і Espanyolisme ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Catalanisme · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Espanyolisme ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Catalanisme · Castella і Espanyolisme ·
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Catalanisme і Catalanisme · Catalanisme і Espanyolisme ·
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Catalanisme і Catalans · Catalans і Espanyolisme ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Catalanisme · Català і Espanyolisme ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catalanisme і Catolicisme · Catolicisme і Espanyolisme ·
Comunitat autònoma
290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.
Catalanisme і Comunitat autònoma · Comunitat autònoma і Espanyolisme ·
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Catalanisme і Congrés dels Diputats · Congrés dels Diputats і Espanyolisme ·
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Catalanisme і Constitució · Constitució і Espanyolisme ·
Constitució Espanyola de 1812
1.
Catalanisme і Constitució Espanyola de 1812 · Constitució Espanyola de 1812 і Espanyolisme ·
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Catalanisme і Constitució espanyola de 1978 · Constitució espanyola de 1978 і Espanyolisme ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Catalanisme і Constitucions catalanes · Constitucions catalanes і Espanyolisme ·
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Catalanisme і Convergència i Unió · Convergència i Unió і Espanyolisme ·
Cop d'estat del 23 de febrer de 1981
El cop d'estat del 23 de febrer, normalment anomenat del 23-F, fou un intent de cop d'estat militar contra el govern d'Espanya i els parlamentaris del Congrés dels Diputats escollits per sufragi universal, lliure i directe democràtic i legítim d'Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981.
Catalanisme і Cop d'estat del 23 de febrer de 1981 · Cop d'estat del 23 de febrer de 1981 і Espanyolisme ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Catalanisme і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Espanyolisme ·
Cronologia de la repressió del català
El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.
Catalanisme і Cronologia de la repressió del català · Cronologia de la repressió del català і Espanyolisme ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Catalanisme і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Espanyolisme ·
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Catalanisme і Desamortitzacions espanyoles · Desamortitzacions espanyoles і Espanyolisme ·
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
Catalanisme і Diglòssia · Diglòssia і Espanyolisme ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Catalanisme і Espanya · Espanya і Espanyolisme ·
Espanyolisme
L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.
Catalanisme і Espanyolisme · Espanyolisme і Espanyolisme ·
Esquerra
En política, l'esquerra és, sense precisió particular, el conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic.
Catalanisme і Esquerra · Espanyolisme і Esquerra ·
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Catalanisme і Estat nació · Espanyolisme і Estat nació ·
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Catalanisme і Estat sobirà · Espanyolisme і Estat sobirà ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Catalanisme і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Espanyolisme і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.
Catalanisme і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 · Espanyolisme і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ·
Federalisme
Federacions El federalisme busca que una entitat política o organització estigui formada per diferents organismes (estats, entitats, associacions, sindicats) que s'associen delegant algunes llibertats o poders propis a un altre organisme superior, a qui pertany la sobirania (estat federal o federació) i que conserven una certa autonomia, ja que algunes competències els pertanyen exclusivament.
Catalanisme і Federalisme · Espanyolisme і Federalisme ·
Federico Jiménez Losantos
Federico Jiménez Losantos (Orihuela del Tremedal, Terol, 1951) és un periodista espanyol.
Catalanisme і Federico Jiménez Losantos · Espanyolisme і Federico Jiménez Losantos ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Catalanisme і Felip V d'Espanya · Espanyolisme і Felip V d'Espanya ·
Felipe González Márquez
Felipe González Márquez (Dos Hermanas, Andalusia, 5 de març de 1942) és un advocat i polític fou Secretari General del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1974 a 1997 i tercer president del govern de l'actual període democràtic a Espanya des de 1982 a 1996.
Catalanisme і Felipe González Márquez · Espanyolisme і Felipe González Márquez ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Catalanisme і França · Espanyolisme і França ·
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Catalanisme і Francesc Macià i Llussà · Espanyolisme і Francesc Macià i Llussà ·
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Catalanisme і Francisco Franco Bahamonde · Espanyolisme і Francisco Franco Bahamonde ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Catalanisme і Generalitat de Catalunya · Espanyolisme і Generalitat de Catalunya ·
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Catalanisme і Gibraltar · Espanyolisme і Gibraltar ·
Govern d'Espanya
El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.
Catalanisme і Govern d'Espanya · Espanyolisme і Govern d'Espanya ·
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Catalanisme і Guerra civil · Espanyolisme і Guerra civil ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Catalanisme і Guerra Civil espanyola · Espanyolisme і Guerra Civil espanyola ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Catalanisme і Guerra de Successió Espanyola · Espanyolisme і Guerra de Successió Espanyola ·
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Catalanisme і Guerres Carlines · Espanyolisme і Guerres Carlines ·
Independentisme català
L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.
Catalanisme і Independentisme català · Espanyolisme і Independentisme català ·
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Catalanisme і Irlanda · Espanyolisme і Irlanda ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Catalanisme і Jaume el Conqueridor · Espanyolisme і Jaume el Conqueridor ·
Joan Maragall i Gorina
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.
Catalanisme і Joan Maragall i Gorina · Espanyolisme і Joan Maragall i Gorina ·
José María Aznar López
José María Alfredo Aznar López (Madrid, 25 de febrer de 1953) és un polític espanyol que va ser president del govern d'Espanya entre 1996 i 2004.
Catalanisme і José María Aznar López · Espanyolisme і José María Aznar López ·
L'Havana
L'Havana (en castellà La Habana) és la capital de la República de Cuba, la seva ciutat més gran, principal port i centre econòmic i cultural.
Catalanisme і L'Havana · Espanyolisme і L'Havana ·
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Catalanisme і Liberalisme · Espanyolisme і Liberalisme ·
Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic
Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic, més coneguda com a LOAPA (sigles del nom en castellà de la llei) fou una llei orgànica aprovada per les Corts Generals el 30 de juny de 1982 mercès a un pacte subscrit entre el PSOE i la UCD.
Catalanisme і Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic · Espanyolisme і Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic ·
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Catalanisme і Lliga Regionalista · Espanyolisme і Lliga Regionalista ·
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Catalanisme і Lluís Companys i Jover · Espanyolisme і Lluís Companys i Jover ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Catalanisme і Mallorca · Espanyolisme і Mallorca ·
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Catalanisme і Mancomunitat de Catalunya · Espanyolisme і Mancomunitat de Catalunya ·
Memorial de greuges
El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.
Catalanisme і Memorial de greuges · Espanyolisme і Memorial de greuges ·
Memorial del Comte-Duc d'Olivares
Velázquez el 1635 El Gran Memorial o memorial secret del Comte-Duc d'Olivares va ser un informe confidencial, datat el 25 de desembre de 1624, elaborat pel valido Comte-Duc d'Olivares per a Felip IV d'Espanya, en el qual relatava la difícil situació per la qual travessava la Monarquia Hispànica i exposava els remeis o «acompliments» per a superar-la.
Catalanisme і Memorial del Comte-Duc d'Olivares · Espanyolisme і Memorial del Comte-Duc d'Olivares ·
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Catalanisme і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Espanyolisme і Miguel Primo de Rivera Orbaneja ·
Minoria nacional
Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.
Catalanisme і Minoria nacional · Espanyolisme і Minoria nacional ·
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Catalanisme і Monarquia · Espanyolisme і Monarquia ·
Moviment obrer
200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.
Catalanisme і Moviment obrer · Espanyolisme і Moviment obrer ·
Nació
El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.
Catalanisme і Nació · Espanyolisme і Nació ·
Nacionalitat històrica
comunitats autònomes d'avui en dia no els hi està oficialment permés crear lligams que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Nacionalitat històrica, realitat nacional, caràcter nacional o, simplement, nacionalitat són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, plasmat en nivells competencials diferenciats.
Catalanisme і Nacionalitat històrica · Espanyolisme і Nacionalitat històrica ·
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Catalanisme і Navarra · Espanyolisme і Navarra ·
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Catalanisme і Nazisme · Espanyolisme і Nazisme ·
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Catalanisme і País Basc · Espanyolisme і País Basc ·
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Catalanisme і País Valencià · Espanyolisme і País Valencià ·
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Catalanisme і Països Catalans · Espanyolisme і Països Catalans ·
Pancatalanisme
Illes. El pancatalanisme és una doctrina que propugna la unió política dels Països Catalans.
Catalanisme і Pancatalanisme · Espanyolisme і Pancatalanisme ·
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Catalanisme і Parlament de Catalunya · Espanyolisme і Parlament de Catalunya ·
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Catalanisme і Partit dels Socialistes de Catalunya · Espanyolisme і Partit dels Socialistes de Catalunya ·
Partit Popular (Espanya)
El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.
Catalanisme і Partit Popular (Espanya) · Espanyolisme і Partit Popular (Espanya) ·
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Catalanisme і Partit Socialista Obrer Espanyol · Espanyolisme і Partit Socialista Obrer Espanyol ·
Partit Socialista Unificat de Catalunya
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.
Catalanisme і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Espanyolisme і Partit Socialista Unificat de Catalunya ·
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Catalanisme і Portugal · Espanyolisme і Portugal ·
Proteccionisme
El proteccionisme és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes internacionals per limitar les importacions.
Catalanisme і Proteccionisme · Espanyolisme і Proteccionisme ·
Ramón Serrano Suñer
Ramón Serrano Suñer (Cartagena, Múrcia, 12 de setembre del 1901 - Madrid 1 de setembre del 2003) fou un advocat i polític català, sis vegades nomenat ministre pel govern franquista.
Catalanisme і Ramón Serrano Suñer · Espanyolisme і Ramón Serrano Suñer ·
Referèndum
Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.
Catalanisme і Referèndum · Espanyolisme і Referèndum ·
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Catalanisme і Renaixença · Espanyolisme і Renaixença ·
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Catalanisme і Restauració borbònica · Espanyolisme і Restauració borbònica ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Catalanisme і Segona Guerra Mundial · Espanyolisme і Segona Guerra Mundial ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Catalanisme і Segona República Espanyola · Espanyolisme і Segona República Espanyola ·
Solidaritat Catalana
Cartell de la Solidaritat Catalana; candidatura de diputats a corts 1907 La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906.
Catalanisme і Solidaritat Catalana · Espanyolisme і Solidaritat Catalana ·
Terra Lliure
Terra Lliure va ser una organització armada independentista catalana, d'ideologia socialista, fundada el 1978 amb l'objectiu de crear un estat socialista independent als Països Catalans, que va abandonar la lluita armada el 1991 i es va autodissoldre de manera oficial el 1995.
Catalanisme і Terra Lliure · Espanyolisme і Terra Lliure ·
Terrorisme
Escena després d'un atemptat terrorista a Gao. El mot terrorisme s'utilitza per a definir un tipus d'utilització de la violència de manera sistemàtica i sovint indiscriminada per aconseguir objectius polítics, condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses i irreversibles.
Catalanisme і Terrorisme · Espanyolisme і Terrorisme ·
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Catalanisme і Espanyolisme
- Què tenen en comú Catalanisme і Espanyolisme
- Semblances entre Catalanisme і Espanyolisme
Comparació entre Catalanisme і Espanyolisme
Catalanisme té 408 relacions, mentre que Espanyolisme té 591. Com que tenen en comú 89, l'índex de Jaccard és 8.91% = 89 / (408 + 591).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Catalanisme і Espanyolisme. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: