Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Castellà і Romanès
Castellà і Romanès tenen 19 coses en comú (en Uniopèdia): Adjectiu, Anglès, Català, Consonant africada, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant postalveolar, Consonant velar, Consonant vibrant, Francès, Gallec, Llatí vulgar, Llengües germàniques, Substantiu, Unió Europea, Verb.
Adjectiu
Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.
Adjectiu і Castellà · Adjectiu і Romanès ·
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Anglès і Castellà · Anglès і Romanès ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Castellà і Català · Català і Romanès ·
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Castellà і Consonant africada · Consonant africada і Romanès ·
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Castellà і Consonant bilabial · Consonant bilabial і Romanès ·
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Castellà і Consonant dental · Consonant dental і Romanès ·
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Castellà і Consonant fricativa · Consonant fricativa і Romanès ·
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Castellà і Consonant nasal · Consonant nasal і Romanès ·
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Castellà і Consonant oclusiva · Consonant oclusiva і Romanès ·
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Castellà і Consonant postalveolar · Consonant postalveolar і Romanès ·
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Castellà і Consonant velar · Consonant velar і Romanès ·
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Castellà і Consonant vibrant · Consonant vibrant і Romanès ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Castellà і Francès · Francès і Romanès ·
Gallec
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.
Castellà і Gallec · Gallec і Romanès ·
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Castellà і Llatí vulgar · Llatí vulgar і Romanès ·
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Castellà і Llengües germàniques · Llengües germàniques і Romanès ·
Substantiu
En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.
Castellà і Substantiu · Romanès і Substantiu ·
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Castellà і Unió Europea · Romanès і Unió Europea ·
Verb
Un verb és una paraula que expresa una acció.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Castellà і Romanès
- Què tenen en comú Castellà і Romanès
- Semblances entre Castellà і Romanès
Comparació entre Castellà і Romanès
Castellà té 161 relacions, mentre que Romanès té 129. Com que tenen en comú 19, l'índex de Jaccard és 6.55% = 19 / (161 + 129).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Castellà і Romanès. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
