Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Castellà і Interlingua
Castellà і Interlingua tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Amèrica, Anglès, Àfrica, Àsia, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant bilabial, Consonant fricativa, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant velar, Europa, Francès, Països Baixos, Portuguès.
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Amèrica і Castellà · Amèrica і Interlingua ·
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Anglès і Castellà · Anglès і Interlingua ·
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Àfrica і Castellà · Àfrica і Interlingua ·
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Àsia і Castellà · Àsia і Interlingua ·
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Castellà і Consonant africada · Consonant africada і Interlingua ·
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Castellà і Consonant alveolar · Consonant alveolar і Interlingua ·
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Castellà і Consonant bilabial · Consonant bilabial і Interlingua ·
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Castellà і Consonant fricativa · Consonant fricativa і Interlingua ·
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Castellà і Consonant nasal · Consonant nasal і Interlingua ·
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Castellà і Consonant oclusiva · Consonant oclusiva і Interlingua ·
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Castellà і Consonant palatal · Consonant palatal і Interlingua ·
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Castellà і Consonant postalveolar · Consonant postalveolar і Interlingua ·
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Castellà і Consonant velar · Consonant velar і Interlingua ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Castellà і Europa · Europa і Interlingua ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Castellà і Francès · Francès і Interlingua ·
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Castellà і Països Baixos · Interlingua і Països Baixos ·
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Castellà і Interlingua
- Què tenen en comú Castellà і Interlingua
- Semblances entre Castellà і Interlingua
Comparació entre Castellà і Interlingua
Castellà té 161 relacions, mentre que Interlingua té 65. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 7.52% = 17 / (161 + 65).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Castellà і Interlingua. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
