Accés més ràpid que el navegador!
35 les relacions: Antoni Pladevall i Font, Argamassa, Arquitectura romànica, Baronia de Calders, Baronia de Granera, Bé cultural d'interès nacional, Berenguer Ramon I, Castell de Clarà (Moià), Castellcir, Castellnou de la Plana, Comtat de Manresa, Edat moderna, El Barri del Castell (Granera), Ermessenda de Carcassona, Felip IV de Castella, Granera, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Josep Maria Gavín i Barceló, Marquesat de Castellbell, Moià, Opus spicatum, Pere Català i Roca, Sabadell, Talamanca, Vescomtat de Barcelona, 1023, 1025, 1046, 1310, 1345, 1375, 1642, 1643, 17 de juliol, 971.
Antoni Pladevall i Font
Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) sacerdot i historiador català.
Nou!!: Castell de Granera і Antoni Pladevall i Font · Veure més »
Argamassa
Col·locació de filades mitjançant argamassa polimèrica L'argamassa o morter de calç és una mena de morter que es fa servir com a material de construcció, compost per una barreja de calç, sorra i aigua.
Nou!!: Castell de Granera і Argamassa · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Castell de Granera і Arquitectura romànica · Veure més »
Baronia de Calders
La baronia de Calders era una de les baronies primigènies de l'actual comarca del Bages i de la comarca natural del Moianès.
Nou!!: Castell de Granera і Baronia de Calders · Veure més »
Baronia de Granera
La baronia de Granera fou, encara amb el títol de senyoria un dels feus primigenis de l'actual comarca del Moianès.
Nou!!: Castell de Granera і Baronia de Granera · Veure més »
Bé cultural d'interès nacional
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Nou!!: Castell de Granera і Bé cultural d'interès nacional · Veure més »
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Nou!!: Castell de Granera і Berenguer Ramon I · Veure més »
Castell de Clarà (Moià)
El castell de Clarà és un castell romànic al terme municipal de Moià, a la comarca del Moianès.
Nou!!: Castell de Granera і Castell de Clarà (Moià) · Veure més »
Castellcir
Castellcir és un poble i municipi de la comarca del Moianès, fins al 2015 adscrit administrativament a la del Vallès Oriental.
Nou!!: Castell de Granera і Castellcir · Veure més »
Castellnou de la Plana
Castellnou de la Plana és un castell de mitjans i final de l'edat mitjana situat en el terme municipal de Moià (Moianès).
Nou!!: Castell de Granera і Castellnou de la Plana · Veure més »
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Nou!!: Castell de Granera і Comtat de Manresa · Veure més »
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Nou!!: Castell de Granera і Edat moderna · Veure més »
El Barri del Castell (Granera)
El Barri del Castell és un dels barris en què es disposa el petit nucli de Granera, de la comarca del Moianès.
Nou!!: Castell de Granera і El Barri del Castell (Granera) · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Castell de Granera і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Castell de Granera і Felip IV de Castella · Veure més »
Granera
Granera és un poble i municipi de la comarca del Moianès.
Nou!!: Castell de Granera і Granera · Veure més »
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Nou!!: Castell de Granera і Inventari del Patrimoni Cultural Català · Veure més »
Josep Maria Gavín i Barceló
Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023) va ser un fotògraf, col·leccionista i arxiver català que va dedicar la seva vida a la preservació de la cultura popular i religiosa de Catalunya.
Nou!!: Castell de Granera і Josep Maria Gavín i Barceló · Veure més »
Marquesat de Castellbell
'''Castell de Castellbell''', a '''Castellbell i el Vilar'''. El Marquesat de Castellbell és un títol nobiliari concedit el 1702 per Felip V a Josep d'Amat i de Planella, senyor de Castellbell.
Nou!!: Castell de Granera і Marquesat de Castellbell · Veure més »
Moià
Monument en el lloc on hi hagué l'església de Sant Sebastià, davant de la Casa de la Vila Moià és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, capital de la comarca del Moianès, de la qual n'està situat al centre.
Nou!!: Castell de Granera і Moià · Veure més »
Opus spicatum
Paviment dels Mercats de Trajà, a Roma, en '''''opus spicatum''''' Lopus spicatum (terme llatí que significa obra en forma d'espiga), o d'espiga de blat, és un tipus de construcció utilitzada en temps romans i medievals, tot i que en construccions rurals també s'aplicà en el decurs dels segles i. Consta de maons, rajoles o pedra tallada posats en un patró en forma d'espiga.
Nou!!: Castell de Granera і Opus spicatum · Veure més »
Pere Català i Roca
fou un fotògraf i historiador català, fill de Pere Català i Pic i germà de Francesc Català Roca.
Nou!!: Castell de Granera і Pere Català i Roca · Veure més »
Sabadell
Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.
Nou!!: Castell de Granera і Sabadell · Veure més »
Talamanca
Talamanca és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Castell de Granera і Talamanca · Veure més »
Vescomtat de Barcelona
El vescomtat de Barcelona fou una jurisdicció feudal del comtat de Barcelona durant l'edat mitjana.
Nou!!: Castell de Granera і Vescomtat de Barcelona · Veure més »
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Castell de Granera і 1023 · Veure més »
1025
El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Castell de Granera і 1025 · Veure més »
1046
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Granera і 1046 · Veure més »
1310
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Granera і 1310 · Veure més »
1345
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Granera і 1345 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Castell de Granera і 1375 · Veure més »
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Castell de Granera і 1642 · Veure més »
1643
;Països Catalans.
Nou!!: Castell de Granera і 1643 · Veure més »
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Castell de Granera і 17 de juliol · Veure més »
971
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Granera і 971 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Castrum de Granaria, Santa Maria del Castell de Granera.
