Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Castell de Clasquerí і Castellar del Vallès
Castell de Clasquerí і Castellar del Vallès tenen 10 coses en comú (en Uniopèdia): Art gòtic, Bé cultural d'interès nacional, Castellar del Vallès, Ermessenda de Carcassona, Llista de comtes de Barcelona, Pere de Clasquerí, Pere Serafí, Ramon Berenguer I, Riu Ripoll, Sant Feliu del Racó.
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Art gòtic і Castell de Clasquerí · Art gòtic і Castellar del Vallès ·
Bé cultural d'interès nacional
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Bé cultural d'interès nacional і Castell de Clasquerí · Bé cultural d'interès nacional і Castellar del Vallès ·
Castellar del Vallès
Castellar del Vallès és una vila de Catalunya de 24.933 habitants situada al nord de la comarca del Vallès Occidental.
Castell de Clasquerí і Castellar del Vallès · Castellar del Vallès і Castellar del Vallès ·
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Castell de Clasquerí і Ermessenda de Carcassona · Castellar del Vallès і Ermessenda de Carcassona ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Castell de Clasquerí і Llista de comtes de Barcelona · Castellar del Vallès і Llista de comtes de Barcelona ·
Pere de Clasquerí
Pere de Clasquerí (? - Agde, Llenguadoc, 10 de gener de 1380) fou Bisbe d'Osca (1351-1357), arquebisbe de Tarragona (1357-1380) i canceller de la Corona d'Aragó.
Castell de Clasquerí і Pere de Clasquerí · Castellar del Vallès і Pere de Clasquerí ·
Pere Serafí
''La flagelació de Crist'', al MNAC. Pere Serafí (1505/10 - Barcelona, 1567) fou un poeta i pintor català del Renaixement.
Castell de Clasquerí і Pere Serafí · Castellar del Vallès і Pere Serafí ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Castell de Clasquerí і Ramon Berenguer I · Castellar del Vallès і Ramon Berenguer I ·
Riu Ripoll
El Ripoll és un riu de la Depressió Prelitoral, al Vallès Occidental, afluent del Besòs pel marge dret.
Castell de Clasquerí і Riu Ripoll · Castellar del Vallès і Riu Ripoll ·
Sant Feliu del Racó
Sant Feliu del Racó, antigament anomenat Sant Feliu de Valrà o Sant Feliu de Castellar és un poble agregat al municipi de Castellar del Vallès, a 2,5 quilòmetres del nucli principal d'aquesta vila.
Castell de Clasquerí і Sant Feliu del Racó · Castellar del Vallès і Sant Feliu del Racó ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Castell de Clasquerí і Castellar del Vallès
- Què tenen en comú Castell de Clasquerí і Castellar del Vallès
- Semblances entre Castell de Clasquerí і Castellar del Vallès
Comparació entre Castell de Clasquerí і Castellar del Vallès
Castell de Clasquerí té 46 relacions, mentre que Castellar del Vallès té 433. Com que tenen en comú 10, l'índex de Jaccard és 2.09% = 10 / (46 + 433).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Castell de Clasquerí і Castellar del Vallès. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
