Accés més ràpid que el navegador!
105 les relacions: Agència Catalana de Patrimoni Cultural, Alou, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Arquitectura gòtica, Art romànic, Austriacistes, Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Bages, Baluard, Baluard de Sant Llorenç (Cardona), Barcelona, Berenguer Ramon II, Bernat II de Cabrera, Campanades a mitjanit, Cardener, Cardona, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carta de poblament, Castell de Maldà, Castellciutat, Catalunya, Catalunya Central, Caterina d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Sandoval-Rojas, Comtat de Barcelona, Corona d'Aragó, Domènec Perera, Ducat de Cardona, Ducat de Medinaceli, Ermengol VI d'Urgell, Ermita de Sant Sebastià (Vic), Europa, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Gènova, Goigs, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Guifré el Pilós, Guillem de Berguedà, Guillem I de Cardona, Guillemó, Institut d'Estudis Catalans, Jaume el Conqueridor, Joan Ramon Folc III de Cardona, José Carrillo de Albornoz, Junta de Braços, Llinatge dels Cardona, Llinatge Orís, Lloctinent de Catalunya, ..., Lluís el Pietós, Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Manuel Desvalls i de Vergós, Mer i mixt imperi, Mitford Crowe, Muntanya de sal de Cardona, Muret, Museu, Museu d'Història de Catalunya, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Nació Digital, Nàpols, Nivell mitjà del mar, Orson Welles, Pacte dels Vigatans, Parador de Turisme, Parlament de Catalunya, Pau Sunyer, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Portell (Sant Ramon), Portugal, Principat de Catalunya, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Folc I de Cardona, Ramon Nonat, Ramon VI de Pallars Jussà, Ràtzia, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de València, Revolta d'Aissó, Sant Vicenç de Cardona, Santa Eulàlia de Riuprimer, Sarraïns, Sàpiens, Segle XVI, Setge, Setge de Cardona (1711), Sicília, Torre de la Minyona, Tractat de Gènova, Vescomtat d'Osona, William Shakespeare, 1076, 1280, 13 de novembre, 1711, 1714, 1812, 2010, 22 de desembre, 27 d'octubre. Ampliar l'índex (55 més) »
Agència Catalana de Patrimoni Cultural
LAgència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC) és una agència de la Generalitat de Catalunya fundada el 2011 però posada en marxa el 2013, que té l'objectiu d'agilitzar la gestió i millorar la qualitat de les intervencions en el patrimoni cultural.
Nou!!: Castell de Cardona і Agència Catalana de Patrimoni Cultural · Veure més »
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Nou!!: Castell de Cardona і Alou · Veure més »
Antoni de Peguera i d'Aimeric
Antoni de Peguera i d'Aimeric (Barcelona, 1682 - València, 1707) fou un polític, militar i escriptor català, membre fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona i Primer Coronel del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes.
Nou!!: Castell de Cardona і Antoni de Peguera i d'Aimeric · Veure més »
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Nou!!: Castell de Cardona і Arquitectura gòtica · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Castell de Cardona і Art romànic · Veure més »
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Nou!!: Castell de Cardona і Austriacistes · Veure més »
Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí
Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí al-Qudaí, més conegut com a Ayxun o Aissó (segles -), era probablement fill del valí de Barcelona Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí.
Nou!!: Castell de Cardona і Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí · Veure més »
Bages
La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.
Nou!!: Castell de Cardona і Bages · Veure més »
Baluard
Fortalesa de Bourtange en Groninga, Països Baixos. Fortalesa en forma pentagonal, mostra 5 bastions, un a cadascun dels seus angles Un dels bastions al castell de Copertino a Itàlia El baluard o bastió és un reducte fortificat que es projecta cap a l'exterior del cos principal d'una fortalesa, situat generalment en els cantons dels murs (anomenats murs de cortina), com punt fort de la defensa contra l'assalt de tropes enemigues.
Nou!!: Castell de Cardona і Baluard · Veure més »
Baluard de Sant Llorenç (Cardona)
El baluard de Sant Llorenç és el baluard del Castell de Cardona que es troba més proper a la vila de Cardona.
Nou!!: Castell de Cardona і Baluard de Sant Llorenç (Cardona) · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Castell de Cardona і Barcelona · Veure més »
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Nou!!: Castell de Cardona і Berenguer Ramon II · Veure més »
Bernat II de Cabrera
Reproducció de la indumentària de Bernat II de Cabrera al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella Bernat de Cabrera (? - Saragossa, 1364), vescomte de Cabrera (1328 - 1343) i (1349 - 1350) i de Bas (1335) i (1352 - 1354) fou un noble de l'aristocràcia catalana, Capità General de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i redactor de les Ordinacions sobre lo fet de la mar.
Nou!!: Castell de Cardona і Bernat II de Cabrera · Veure més »
Campanades a mitjanit
Campanades a mitjanit (títol original en anglès: Falstaff - Chimes at Midnight) és una pel·lícula dramàtica dirigida i protagonitzada per Orson Welles.
Nou!!: Castell de Cardona і Campanades a mitjanit · Veure més »
Cardener
El Cardener és un riu de Catalunya del Prepirineu.
Nou!!: Castell de Cardona і Cardener · Veure més »
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Castell de Cardona і Cardona · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Castell de Cardona і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carta de poblament
Carta de poblament de Lleida any 1150 La carta de poblament o carta pobla (en llatí, charta populationis) era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interès econòmic o estratègic durant la Conquesta.
Nou!!: Castell de Cardona і Carta de poblament · Veure més »
Castell de Maldà
El Castell de Maldà és un edifici de Maldà (Urgell) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Castell de Cardona і Castell de Maldà · Veure més »
Castellciutat
Castellciutat és una entitat de població del municipi de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), des de l'any 1975.
Nou!!: Castell de Cardona і Castellciutat · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Castell de Cardona і Catalunya · Veure més »
Catalunya Central
Àmbit de les Comarques Centrals Comarques Centrals és una regió de Catalunya definida com un dels set àmbits funcionals territorials del Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Castell de Cardona і Catalunya Central · Veure més »
Caterina d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Sandoval-Rojas
Caterina Antònia d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Sandoval-Rojas (Lucena, 21 de març de 1635 - Madrid, 16 de febrer de 1697) va ser una aristòcrata espanyola, que va ser duquessa de Sogorb i de Cardona, entre molts altres títols.
Nou!!: Castell de Cardona і Caterina d'Aragó-Cardona-Córdoba i de Sandoval-Rojas · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Castell de Cardona і Comtat de Barcelona · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Castell de Cardona і Corona d'Aragó · Veure més »
Domènec Perera
Domènec Perera (?, - Barcelona, 1706) fou un diplomàtic i advocat català.
Nou!!: Castell de Cardona і Domènec Perera · Veure més »
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.
Nou!!: Castell de Cardona і Ducat de Cardona · Veure més »
Ducat de Medinaceli
El ducat de Medinaceli és un títol nobiliari espanyol creat per la reina Isabel la Catòlica el 1479 a favor de Luis de la Cerda i de la Vega, V comte de Medinaceli.
Nou!!: Castell de Cardona і Ducat de Medinaceli · Veure més »
Ermengol VI d'Urgell
''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).
Nou!!: Castell de Cardona і Ermengol VI d'Urgell · Veure més »
Ermita de Sant Sebastià (Vic)
L'ermita de Sant Sebastià és al terme municipal de Vic, a la comarca d'Osona, sobre un turó a 770 metres d'altitud.
Nou!!: Castell de Cardona і Ermita de Sant Sebastià (Vic) · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Castell de Cardona і Europa · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Castell de Cardona і Felip V d'Espanya · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Castell de Cardona і Ferran el Catòlic · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Castell de Cardona і Gènova · Veure més »
Goigs
'''Goigs''' de Sant Pere Màrtir (1917) Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants.
Nou!!: Castell de Cardona і Goigs · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Castell de Cardona і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Castell de Cardona і Guerra del Francès · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Castell de Cardona і Guerra dels Segadors · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Castell de Cardona і Guifré el Pilós · Veure més »
Guillem de Berguedà
Guillem de Berguedà a cavall; cançoner A Guillem de Berguedà amb dues dames; BnF ms. 854 fol. 192v, cançoner I L'única torre que resta del castell de Montmajor. Actualment només queden escassos vestigis dels antics castells de Guillem de Berguedà. fou un senyor feudal i trobador català.
Nou!!: Castell de Cardona і Guillem de Berguedà · Veure més »
Guillem I de Cardona
Guillem de Cardona (1156 - 12 de juliol de 1225) fou vescomte de Cardona (1177-1225).
Nou!!: Castell de Cardona і Guillem I de Cardona · Veure més »
Guillemó
Guillemó fou comte de Rasès i de Conflent (814-827).
Nou!!: Castell de Cardona і Guillemó · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Castell de Cardona і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Castell de Cardona і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan Ramon Folc III de Cardona
Joan Ramon Folc III de Cardona i II de Prades (9 de gener de 1418 - Comtat de Pallars, 18 de juny de 1486) fou comte de Cardona (1471-1486), comte de Prades i baró d'Entença (1441-1486) i vescomte de Vilamur (1471-1486).
Nou!!: Castell de Cardona і Joan Ramon Folc III de Cardona · Veure més »
José Carrillo de Albornoz
José Carrillo de Albornoz y Montiel (Sevilla, 8 d'octubre de 1671 - Madrid, 26 de juny de 1747) III comte de Montemar, I duc de Montemar i Gran d'Espanya fou un aristòcrata i militar partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Castell de Cardona і José Carrillo de Albornoz · Veure més »
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Nou!!: Castell de Cardona і Junta de Braços · Veure més »
Llinatge dels Cardona
Escut d'armes dels Cardona. ''De gules, tres cards d'or''. El llinatge dels Cardona va ser una família nobiliària d'origen català, la segona en importància del Principat de Catalunya i també de la Corona d'Aragó, després de la família reial.
Nou!!: Castell de Cardona і Llinatge dels Cardona · Veure més »
Llinatge Orís
El llinatge Orís és una família de noblesa immemorial que va esdevenir baronial i marquesal, iniciada el 1222 amb Berenguer de Manlleu o Berenguer I d'Orís, fill de Ponç de Besora i d'Adelaida de Manlleu.
Nou!!: Castell de Cardona і Llinatge Orís · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Castell de Cardona і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Castell de Cardona і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba-Figueroa (Còrdova, 24 d'agost de 1558 - Madrid, 1 d'octubre de 1596) va ser un noble i aristòcrata, que va ser durant molts anys hereu de les cases de Comares i Aragó-Cardona, i com a tal va ser X comte de Prades.
Nou!!: Castell de Cardona і Lluís Ramon Folc d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba · Veure més »
Manuel Desvalls i de Vergós
Manuel Desvalls i de Vergós (El Poal, 1674-Viena, c.1774).
Nou!!: Castell de Cardona і Manuel Desvalls i de Vergós · Veure més »
Mer i mixt imperi
Segons el dret feudal, durant l'edat mitjana i fins a la fi de l'antic règim, la jurisdicció d'un lloc tenia dos graus: el mer imperi i el mixt imperi.
Nou!!: Castell de Cardona і Mer i mixt imperi · Veure més »
Mitford Crowe
o Crow, va ser un comerciant, polític, diplomàtic i administrador colonial anglès.
Nou!!: Castell de Cardona і Mitford Crowe · Veure més »
Muntanya de sal de Cardona
Exterior de la muntanya de sal La muntanya de sal de Cardona és un diapir que creix cada any, ocupant una depressió del terreny amb forma d'el·lipsi allargassada amb una extensió de terreny de 1.800 m de llargària per 600 d'amplada i una superfície de 100 ha, amb unes característiques naturals que l'han fet mereixedora de ser inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN).
Nou!!: Castell de Cardona і Muntanya de sal de Cardona · Veure més »
Muret
Muret (Murèth en occità i antigament Murell) és un municipi a l'estat francès, situat al departament de l'Alta Garona, a Occitània, a uns 20 quilòmetres al sud de Tolosa.
Nou!!: Castell de Cardona і Muret · Veure més »
Museu
Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.
Nou!!: Castell de Cardona і Museu · Veure més »
Museu d'Història de Catalunya
El Museu d'Història de Catalunya (MHC) és un museu ubicat al Palau de Mar de Barcelona, creat amb la missió de narrar als seus visitants la cultura i la història de Catalunya, cosa que fa mitjançant una col·lecció d'objectes i documents que s'hi relacionen, de recreacions històriques i ambientacions i d'equipaments audiovisuals i informàtics, que acosten de manera lúdica a la història d'aquesta nació, pretenent estimular així, alhora que informar, l'interès sobre l'evolució de la cultura catalana.
Nou!!: Castell de Cardona і Museu d'Història de Catalunya · Veure més »
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Nou!!: Castell de Cardona і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »
Nació Digital
Nació Digital és un diari digital d'informació general en català que neix el setembre de 1995 amb la constitució a Vic de l'empresa SCG Aquitània SL.
Nou!!: Castell de Cardona і Nació Digital · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Castell de Cardona і Nàpols · Veure més »
Nivell mitjà del mar
Placa oficial amb la mesura a Espanya. Aquesta es troba en una estació ferroviària. miniatura El valor de nivell mitjà del mar es pren com a referència per definir alçades dintre de l'àmbit geogràfic, com localitats i accidents geogràfics (inclosos els accidents submarins).
Nou!!: Castell de Cardona і Nivell mitjà del mar · Veure més »
Orson Welles
George Orson Welles (Kenosha, Wisconsin, 6 de maig de 1915 - Hollywood, Los Angeles, Califòrnia, 10 d'octubre de 1985) va ser un actor, guionista i director de cinema estatunidenc, considerat un dels grans directors de Hollywood, i també un dels més excèntrics.
Nou!!: Castell de Cardona і Orson Welles · Veure més »
Pacte dels Vigatans
El Pacte dels Vigatans fou l'acord establert el 17 de maig de 1705 entre diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com a "Els Vigatans" i més oficialment com a Companyia d'Osona, aplegats a l'ermita de Sant Sebastià, terme municipal de Vic i parroquial de Santa Eulàlia de Riuprimer (Bisbat de Vic), pel qual s'atorgaven poders i es comissionaven Domènec Perera i Antoni de Peguera per negociar un tractat d'aliança amb Anglaterra.
Nou!!: Castell de Cardona і Pacte dels Vigatans · Veure més »
Parador de Turisme
Els Paradores de Turisme o Paradores són un conjunt d'hotels d'alta categoria distribuïts per tota Espanya, localitzats a edificis emblemàtics o emplaçaments destacables que han estat seleccionats pel seu interès històric, artístic o cultural.
Nou!!: Castell de Cardona і Parador de Turisme · Veure més »
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Castell de Cardona і Parlament de Catalunya · Veure més »
Pau Sunyer
va ser un fuster i escultor tallista de Catalunya, Manresa.
Nou!!: Castell de Cardona і Pau Sunyer · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Castell de Cardona і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Castell de Cardona і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Castell de Cardona і Pere el Gran · Veure més »
Portell (Sant Ramon)
Portell és una entitat de població adscrita al municipi de Sant Ramon, a la Segarra.
Nou!!: Castell de Cardona і Portell (Sant Ramon) · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Castell de Cardona і Portugal · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Castell de Cardona і Principat de Catalunya · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Castell de Cardona і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Castell de Cardona і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Folc I de Cardona
Ramon Folc I de Cardona (?1040-Maldà, 1086) fou Vescomte de Cardona.
Nou!!: Castell de Cardona і Ramon Folc I de Cardona · Veure més »
Ramon Nonat
Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) fou un religiós mercedari, cardenal.
Nou!!: Castell de Cardona і Ramon Nonat · Veure més »
Ramon VI de Pallars Jussà
Ramon VI de Pallars Jussà (? - 1178) fou comte de Pallars Jussà (1174-1178).
Nou!!: Castell de Cardona і Ramon VI de Pallars Jussà · Veure més »
Ràtzia
Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.
Nou!!: Castell de Cardona і Ràtzia · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Castell de Cardona і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Castell de Cardona і Regne de Castella · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Castell de Cardona і Regne de València · Veure més »
Revolta d'Aissó
La Revolta d'Aissó fou un alçament armat que entre els anys 826 i 827 va enfrontar la noblesa autòctona de la Marca Hispànica liderada per Aissó i la noblesa franca arribada amb la conquesta carolíngia liderada per Bernat de Septimània, llavors comte de Barcelona i Girona.
Nou!!: Castell de Cardona і Revolta d'Aissó · Veure més »
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona és una església romànica situada a Cardona (el Bages).
Nou!!: Castell de Cardona і Sant Vicenç de Cardona · Veure més »
Santa Eulàlia de Riuprimer
Santa Eulàlia de Riuprimer és un municipi de la comarca d'Osona, està situat al centre-oest de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: Castell de Cardona і Santa Eulàlia de Riuprimer · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Castell de Cardona і Sarraïns · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Castell de Cardona і Sàpiens · Veure més »
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Nou!!: Castell de Cardona і Segle XVI · Veure més »
Setge
Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.
Nou!!: Castell de Cardona і Setge · Veure més »
Setge de Cardona (1711)
El Setge de Cardona de 1711 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Castell de Cardona і Setge de Cardona (1711) · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Castell de Cardona і Sicília · Veure més »
Torre de la Minyona
La Torre de la Minyona és una torre escapçada d'origen medieval del castell de Cardona.
Nou!!: Castell de Cardona і Torre de la Minyona · Veure més »
Tractat de Gènova
El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.
Nou!!: Castell de Cardona і Tractat de Gènova · Veure més »
Vescomtat d'Osona
El vescomtat d'Osona va ser una jurisdicció territorial del comtat d'Osona establerta a final del, la qual va estar exercida des d'inici del per una família que, a partir de 1062, va canviar la nomenclatura per la de vescomtat de Cardona.
Nou!!: Castell de Cardona і Vescomtat d'Osona · Veure més »
William Shakespeare
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.
Nou!!: Castell de Cardona і William Shakespeare · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Cardona і 1076 · Veure més »
1280
;Països Catalans.
Nou!!: Castell de Cardona і 1280 · Veure més »
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Castell de Cardona і 13 de novembre · Veure més »
1711
;Països catalans.
Nou!!: Castell de Cardona і 1711 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Castell de Cardona і 1714 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Castell de Cardona і 1812 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Castell de Cardona і 2010 · Veure més »
22 de desembre
El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Castell de Cardona і 22 de desembre · Veure més »
27 d'octubre
El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Castell de Cardona і 27 d'octubre · Veure més »
