Accés més ràpid que el navegador!
20 les relacions: Alūksne, Alemanys bàltics, Aristocràcia, Castell d'Alūksne, Curlàndia, Exèrcit Roig, Façana, Govern Provisional de Letònia, Imperi Rus, Livònia, Llista de castells de Letònia, Maria, mare de Jesús, Merlet, Neogòtic, Orde Teutònic, Sigulda, Tercer Reich, Terra Mariana, 1859, 1863.
Alūksne
Alūksne és un poble a la riba del llac Alūksne, en el municipi Alūksne a Letònia, prop de la frontera amb Estònia i Rússia.
Nou!!: Castell Nou d'Alūksne і Alūksne · Veure més »
Alemanys bàltics
Els alemanys del bàltic eren principalment alemanys ètnics que habitaven a l'est del mar Bàltic, que avui dia serien les terres on són Estònia, Letònia.
Nou!!: Castell Nou d'Alūksne і Alemanys bàltics · Veure més »
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Nou!!: Castell Nou d'Alūksne і Aristocràcia · Veure més »
Castell d'Alūksne
El Castell d'Alūksne (en letó:Marienburgas pils, Alūksnes pils; en alemany: Marienburg) són les ruïnes d'un antic castell pertanyent als Cavallers Teutònics situat al municipi d'Alūksne, al costat del llac del mateix nom i al nord-est de Letònia.
Nou!!: Castell Nou d'Alūksne і Castell d'Alūksne · Veure més »
Curlàndia
Curlàndia (en letó, Kurzeme; en livonià: Kurāmō; en estonià Kuramaa; en lituà: Kuršas; en samogitià: Kuržemė; en finlandès: Kuurinmaa; en rus, Курляндия, transcrit: Kurlàndia; en polonès: Kurlandia; en alemany i suec, Kurland, i en llatí: Curonia/Couronia), és una regió que constitueix actualment la major part de l'oest de Letònia.
Nou!!: Castell Nou d'Alūksne і Curlàndia · Veure més »
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Nou!!: Castell Nou d'Alūksne і Exèrcit Roig · Veure més »
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Nou!!: Castell Nou d'Alūksne і Façana · Veure més »
Govern Provisional de Letònia
El Govern Provisional de Letònia (en letó: Latvijas Pagaidu valdība) (1918 -1920) es va formar el 18 de novembre 1918 pel Consell Popular de Letònia.
Nou!!: Castell Nou d'Alūksne і Govern Provisional de Letònia · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Castell Nou d'Alūksne і Imperi Rus · Veure més »
Livònia
Livònia al segle XV Livònia (letó: Livonija; estonià: Liivimaa; alemany: Livland; suec: Livland; polonès: Inflanty; rus: Лифляндия o Lifljandija; lituà: livonija) és un territori històric que va ser l'àrea habitada pels livonians, però en l'edat mitjana designava un territori molt més extens controlat per l'orde de Livònia en les costes orientals del mar Bàltic, en les actuals Letònia i Estònia.
Nou!!: Castell Nou d'Alūksne і Livònia · Veure més »
Llista de castells de Letònia
Les quatre regions administratives de Letònia La llista dels castells a Letònia, inclou residències fortificades de conqueridors europeus occidentals construïdes en la zona de l'actual Letònia abans del.
Nou!!: Castell Nou d'Alūksne і Llista de castells de Letònia · Veure més »
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Nou!!: Castell Nou d'Alūksne і Maria, mare de Jesús · Veure més »
Merlet
Un merlet que mostra la seva funció. Merlets i terrassa de la Porta de Quart de València. Merlets del santuari de Sant Salvador, a l'Almudaina d'Artà (Mallorca). Merlets del Castell de Sant Jordi de Lisboa (Portugal). Merlets del palau de la Khumbalgarh (Rajasthan). Palau dels Normands (Palerm, Itàlia). Un merlet o rastell i muró (i ant. dentell) és cadascun dels elements d'obra poligonals situats que alternen amb altres de buits damunt un parapet, formant part d'un acabament fortificat d'un mur o d'una torre.
Nou!!: Castell Nou d'Alūksne і Merlet · Veure més »
Neogòtic
Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.
Nou!!: Castell Nou d'Alūksne і Neogòtic · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: Castell Nou d'Alūksne і Orde Teutònic · Veure més »
Sigulda
Sigulda (en alemany: Segewold) és un poble del municipi de Sigulda, al nord de Letònia i localitzat a la regió històrica de Vidzeme a 53 km de Riga.
Nou!!: Castell Nou d'Alūksne і Sigulda · Veure més »
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Nou!!: Castell Nou d'Alūksne і Tercer Reich · Veure més »
Terra Mariana
Terra Mariana cap a 1260. Terra Mariana cap a 1534. Terra Mariana (expressió que en llatí significa: «terra de Maria») era el nom d'un territori de complexa sobirania que va existir entre 1207 i 1561 a la regió denominada Livònia (les actuals Estònia i Letònia); que es denomina en les fonts com «Confederació livoniana», «Livònia medieval» o «antiga Livònia» (en alemany: Alt-Livland, en estonià: Vana-Liivimaa i en letó: Livonija) per distingir-la del Ducat de Livònia i la Governació de Livònia posteriors.
Nou!!: Castell Nou d'Alūksne і Terra Mariana · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Castell Nou d'Alūksne і 1859 · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Castell Nou d'Alūksne і 1863 · Veure més »
