Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cassandre і Cratesípolis

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Cassandre і Cratesípolis

Cassandre vs. Cratesípolis

Cassandre o Casandre (Kássander, Κάσσανδρος) fou un epígon, rei de facto de Macedònia. Cratesípolis (en grec antic Κρατησίπολις) fou la dona d'Alexandre, fill de Polispercó. Es va destacar per la seva bellesa, intel·ligència i energia. Després de l'assassinat del seu marit a Sició l'any 314 aC va assolir el comandament de les seves forces entre les que era molt popular, i quan els habitants de la ciutat es van revoltar contra la guarnició esperant establir un govern independent i suposant que podrien derrotar fàcilment a una dona, va sufocar la sedició i va fer crucificar a trenta líders populars, declarant la seva fidelitat a Cassandre. L'any 308 aC Ptolemeu I Sòter la va convèncer per lliurar Corint i Sició, les darreres places que tenia Cassandre a Grècia a part d'Atenes, a Egipte. Com que les seves tropes no haurien estat d'acord a sotmetre's a Ptolemeu, Cratesípolis va introduir un cos militar egipci a Corint al·legant que eren reforços que havia enviat des de Sició. Finalment les dues ciutats van caure en mans de Ptolemeu i Cratesípolis es va retirar a Patres a Acaia. El 307 aC es va entrevistar a Patres amb Demetri Poliorcetes, en una trobada on cadascuna de les parts es va sentir atreta per la fama de l'altra. Plutarc diu que Demetri tenia moltes ganes de conèixer-la per la fama de la seva bellesa i va anar al seu encontre només amb uns quants homes armats lleugerament, i quan va arribar al lloc acordat els va acomiadar i va esperar tot sol. Alguns enemics que l'havien seguit van aprofitar l'ocasió i el van atacar, però va poder fugir d'una manera molt hàbil amb només una capa.

Similituds entre Cassandre і Cratesípolis

Cassandre і Cratesípolis tenen 7 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre Polipercont, Atenes, Corint, Demetri Poliorceta, Polipercont, Ptolemeu I Soter, Sició.

Alexandre Polipercont

Alexandre Polipercont (en Alexander) fou fill de Polipercont, regent del Regne de Macedònia.

Alexandre Polipercont і Cassandre · Alexandre Polipercont і Cratesípolis · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Atenes і Cassandre · Atenes і Cratesípolis · Veure més »

Corint

Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.

Cassandre і Corint · Corint і Cratesípolis · Veure més »

Demetri Poliorceta

Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorceta. Demetri Poliorceta, o Demetri l’Assetjador, (Demetrius Poliorcetes) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC) fou rei de Macedònia.

Cassandre і Demetri Poliorceta · Cratesípolis і Demetri Poliorceta · Veure més »

Polipercont

Polipercont o Polispercont (en llatí Polyperchon, ontis, en grec antic Πολυπέρχων, -ωντος) (394-303 aC) fou un general macedoni que va servir durant els regnats de Filip II de Macedònia i Alexandre Magne.

Cassandre і Polipercont · Cratesípolis і Polipercont · Veure més »

Ptolemeu I Soter

Ptolemeu I Soter ('Ptolemeu el Salvador') (367-282 aC) fou governador i després rei d'Egipte.

Cassandre і Ptolemeu I Soter · Cratesípolis і Ptolemeu I Soter · Veure més »

Sició

Localització de Sició. Excavació d'un temple dòric a Sició. Sició (en llatí Sicyon, en grec antic Σικυών o Σεκυών) moderna Vasiliká.

Cassandre і Sició · Cratesípolis і Sició · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Cassandre і Cratesípolis

Cassandre té 52 relacions, mentre que Cratesípolis té 16. Com que tenen en comú 7, l'índex de Jaccard és 10.29% = 7 / (52 + 16).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Cassandre і Cratesípolis. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »