Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Casal de Barcelona і Príncep de Girona
Casal de Barcelona і Príncep de Girona tenen 11 coses en comú (en Uniopèdia): Balaguer, Catalunya, Compromís de Casp, Corona d'Aragó, Dinastia Trastàmara, Ferran d'Antequera, Joan el Caçador, Llista de comtes de Barcelona, Martí el Jove, Martí l'Humà, Pere el Cerimoniós.
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Balaguer і Casal de Barcelona · Balaguer і Príncep de Girona ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Casal de Barcelona і Catalunya · Catalunya і Príncep de Girona ·
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Casal de Barcelona і Compromís de Casp · Compromís de Casp і Príncep de Girona ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Casal de Barcelona і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Príncep de Girona ·
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Casal de Barcelona і Dinastia Trastàmara · Dinastia Trastàmara і Príncep de Girona ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Casal de Barcelona і Ferran d'Antequera · Ferran d'Antequera і Príncep de Girona ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Casal de Barcelona і Joan el Caçador · Joan el Caçador і Príncep de Girona ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Casal de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Príncep de Girona ·
Martí el Jove
Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).
Casal de Barcelona і Martí el Jove · Martí el Jove і Príncep de Girona ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Casal de Barcelona і Martí l'Humà · Martí l'Humà і Príncep de Girona ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Casal de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Pere el Cerimoniós і Príncep de Girona ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Casal de Barcelona і Príncep de Girona
- Què tenen en comú Casal de Barcelona і Príncep de Girona
- Semblances entre Casal de Barcelona і Príncep de Girona
Comparació entre Casal de Barcelona і Príncep de Girona
Casal de Barcelona té 254 relacions, mentre que Príncep de Girona té 122. Com que tenen en comú 11, l'índex de Jaccard és 2.93% = 11 / (254 + 122).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Casal de Barcelona і Príncep de Girona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
