Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Casal de Barcelona і Llista de comtes d'Urgell
Casal de Barcelona і Llista de comtes d'Urgell tenen 48 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Benigne, Aragó, Aurembiaix d'Urgell, Balaguer, Barbastre, Borrell II, Carles el Calb, Catalunya, Compromís de Casp, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Cerdanya, Comtat de Girona, Corona d'Aragó, Dinastia carolíngia, Ermengol I d'Urgell, Ermengol II d'Urgell, Ermengol III d'Urgell, Ermengol IV d'Urgell, Ermengol V d'Urgell, Ermengol VI d'Urgell, Ermengol VII d'Urgell, Ermengol VIII d'Urgell, Ferran d'Antequera, Francs, Gòtia, Guifré el Pilós, Jaume el Conqueridor, Jaume I d'Urgell, Jaume II d'Urgell, ..., Jaume II de Mallorca, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Besalú, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de reis d'Aragó, Lluís el Pietós, Marca Hispànica, Martí l'Humà, Pere el Cerimoniós, Pere II d'Urgell, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer III, Revolta del comte d'Urgell, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Teresa d'Entença, València, Vescomtat de Narbona. Ampliar l'índex (18 més) »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Alfons el Benigne і Casal de Barcelona · Alfons el Benigne і Llista de comtes d'Urgell ·
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Aragó і Casal de Barcelona · Aragó і Llista de comtes d'Urgell ·
Aurembiaix d'Urgell
Aurembiaix d'Urgell (Balaguer, 1196 — Balaguer, 1231) fou l'última comtessa d'Urgell entre 1209 i 1231.
Aurembiaix d'Urgell і Casal de Barcelona · Aurembiaix d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell ·
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Balaguer і Casal de Barcelona · Balaguer і Llista de comtes d'Urgell ·
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Barbastre і Casal de Barcelona · Barbastre і Llista de comtes d'Urgell ·
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Borrell II і Casal de Barcelona · Borrell II і Llista de comtes d'Urgell ·
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Carles el Calb і Casal de Barcelona · Carles el Calb і Llista de comtes d'Urgell ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Casal de Barcelona і Catalunya · Catalunya і Llista de comtes d'Urgell ·
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Casal de Barcelona і Compromís de Casp · Compromís de Casp і Llista de comtes d'Urgell ·
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Casal de Barcelona і Comtat d'Osona · Comtat d'Osona і Llista de comtes d'Urgell ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Casal de Barcelona і Comtat d'Urgell · Comtat d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Casal de Barcelona і Comtat de Cerdanya · Comtat de Cerdanya і Llista de comtes d'Urgell ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Casal de Barcelona і Comtat de Girona · Comtat de Girona і Llista de comtes d'Urgell ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Casal de Barcelona і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Llista de comtes d'Urgell ·
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Casal de Barcelona і Dinastia carolíngia · Dinastia carolíngia і Llista de comtes d'Urgell ·
Ermengol I d'Urgell
Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.
Casal de Barcelona і Ermengol I d'Urgell · Ermengol I d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell ·
Ermengol II d'Urgell
Ermengol II d'Urgell, anomenat Ermengol II el Pelegrí (1009 - Jerusalem, 1038), va ser comte d'Urgell entre els anys 1010 i 1038.
Casal de Barcelona і Ermengol II d'Urgell · Ermengol II d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell ·
Ermengol III d'Urgell
Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).
Casal de Barcelona і Ermengol III d'Urgell · Ermengol III d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell ·
Ermengol IV d'Urgell
Ermengol IV d'Urgell, anomenat Ermengol IV el de Gerb (1056 – Gerb, 1092), fou comte d'Urgell (1066-1092), comte consort del Pallars Sobirà (1077-1079), comte consort de Forcalquier (1079-1092).
Casal de Barcelona і Ermengol IV d'Urgell · Ermengol IV d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell ·
Ermengol V d'Urgell
Església de nostra Senyora de la Anunciat (Urueña, província de Valladolid) és l'única còpia de l'Art romànic a Catalunya al Castilla y León. Va ser construïda després del casament entre Ermengol V i María Pérez Ansúrez, que va produir un intercanvi de persones de les Comtats catalans. Ermengol V d'Urgell, anomenat Ermengol V el de Mollerussa (?, 1078 – Mollerussa, 11 de setembre de 1102) fou comte d'Urgell (1092-1102).
Casal de Barcelona і Ermengol V d'Urgell · Ermengol V d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell ·
Ermengol VI d'Urgell
''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).
Casal de Barcelona і Ermengol VI d'Urgell · Ermengol VI d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell ·
Ermengol VII d'Urgell
Ermengol VII d'Urgell, anomenat Ermengol VII el de València (?, 1120/1130 – Requena, 11 d'agost de 1184), fou comte d'Urgell (1154-1184).
Casal de Barcelona і Ermengol VII d'Urgell · Ermengol VII d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell ·
Ermengol VIII d'Urgell
Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).
Casal de Barcelona і Ermengol VIII d'Urgell · Ermengol VIII d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Casal de Barcelona і Ferran d'Antequera · Ferran d'Antequera і Llista de comtes d'Urgell ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Casal de Barcelona і Francs · Francs і Llista de comtes d'Urgell ·
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Casal de Barcelona і Gòtia · Gòtia і Llista de comtes d'Urgell ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Casal de Barcelona і Guifré el Pilós · Guifré el Pilós і Llista de comtes d'Urgell ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Casal de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Llista de comtes d'Urgell ·
Jaume I d'Urgell
Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).
Casal de Barcelona і Jaume I d'Urgell · Jaume I d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell ·
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Casal de Barcelona і Jaume II d'Urgell · Jaume II d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell ·
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Casal de Barcelona і Jaume II de Mallorca · Jaume II de Mallorca і Llista de comtes d'Urgell ·
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Casal de Barcelona і Llista de comtes d'Urgell · Llista de comtes d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Casal de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes d'Urgell і Llista de comtes de Barcelona ·
Llista de comtes de Besalú
El que segueix és la llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Besalú, des de la seva creació el 785 fins a la seva integració definitiva al comtat de Barcelona el 1111.
Casal de Barcelona і Llista de comtes de Besalú · Llista de comtes d'Urgell і Llista de comtes de Besalú ·
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Casal de Barcelona і Llista de comtes de Cerdanya · Llista de comtes d'Urgell і Llista de comtes de Cerdanya ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Casal de Barcelona і Llista de reis d'Aragó · Llista de comtes d'Urgell і Llista de reis d'Aragó ·
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Casal de Barcelona і Lluís el Pietós · Llista de comtes d'Urgell і Lluís el Pietós ·
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Casal de Barcelona і Marca Hispànica · Llista de comtes d'Urgell і Marca Hispànica ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Casal de Barcelona і Martí l'Humà · Llista de comtes d'Urgell і Martí l'Humà ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Casal de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Llista de comtes d'Urgell і Pere el Cerimoniós ·
Pere II d'Urgell
Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).
Casal de Barcelona і Pere II d'Urgell · Llista de comtes d'Urgell і Pere II d'Urgell ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Casal de Barcelona і Ramon Berenguer I · Llista de comtes d'Urgell і Ramon Berenguer I ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Casal de Barcelona і Ramon Berenguer III · Llista de comtes d'Urgell і Ramon Berenguer III ·
Revolta del comte d'Urgell
La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.
Casal de Barcelona і Revolta del comte d'Urgell · Llista de comtes d'Urgell і Revolta del comte d'Urgell ·
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Casal de Barcelona і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Llista de comtes d'Urgell і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya ·
Teresa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.
Casal de Barcelona і Teresa d'Entença · Llista de comtes d'Urgell і Teresa d'Entença ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Casal de Barcelona і València · Llista de comtes d'Urgell і València ·
Vescomtat de Narbona
El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.
Casal de Barcelona і Vescomtat de Narbona · Llista de comtes d'Urgell і Vescomtat de Narbona ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Casal de Barcelona і Llista de comtes d'Urgell
- Què tenen en comú Casal de Barcelona і Llista de comtes d'Urgell
- Semblances entre Casal de Barcelona і Llista de comtes d'Urgell
Comparació entre Casal de Barcelona і Llista de comtes d'Urgell
Casal de Barcelona té 254 relacions, mentre que Llista de comtes d'Urgell té 229. Com que tenen en comú 48, l'índex de Jaccard és 9.94% = 48 / (254 + 229).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Casal de Barcelona і Llista de comtes d'Urgell. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
