Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Casal de Barcelona і Història del Comtat d'Urgell

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Casal de Barcelona і Història del Comtat d'Urgell

Casal de Barcelona vs. Història del Comtat d'Urgell

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa. La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Similituds entre Casal de Barcelona і Història del Comtat d'Urgell

Casal de Barcelona і Història del Comtat d'Urgell tenen 32 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Benigne, Aragó, Aurembiaix d'Urgell, Balaguer, Borrell II, Carles el Calb, Catalunya, Compromís de Casp, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Girona, Corona d'Aragó, Dinastia carolíngia, Ermengol I d'Urgell, Ermengol V d'Urgell, Ferran d'Antequera, Gòtia, Guifré el Pilós, Jaume I d'Urgell, Jaume II d'Urgell, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Marca Hispànica, Martí l'Humà, Pere II d'Urgell, Revolta del comte d'Urgell, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, ..., Teresa d'Entença, València. Ampliar l'índex (2 més) »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).

Alfons el Benigne і Casal de Barcelona · Alfons el Benigne і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Aragó і Casal de Barcelona · Aragó і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Aurembiaix d'Urgell

Aurembiaix d'Urgell (Balaguer, 1196 — Balaguer, 1231) fou l'última comtessa d'Urgell entre 1209 i 1231.

Aurembiaix d'Urgell і Casal de Barcelona · Aurembiaix d'Urgell і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Balaguer і Casal de Barcelona · Balaguer і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Borrell II

Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).

Borrell II і Casal de Barcelona · Borrell II і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Carles el Calb і Casal de Barcelona · Carles el Calb і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Casal de Barcelona і Catalunya · Catalunya і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Casal de Barcelona і Compromís de Casp · Compromís de Casp і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Casal de Barcelona і Comtat d'Osona · Comtat d'Osona і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Casal de Barcelona і Comtat d'Urgell · Comtat d'Urgell і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Casal de Barcelona і Comtat de Barcelona · Comtat de Barcelona і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Casal de Barcelona і Comtat de Cerdanya · Comtat de Cerdanya і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Casal de Barcelona і Comtat de Girona · Comtat de Girona і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Casal de Barcelona і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Casal de Barcelona і Dinastia carolíngia · Dinastia carolíngia і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Ermengol I d'Urgell

Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.

Casal de Barcelona і Ermengol I d'Urgell · Ermengol I d'Urgell і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Ermengol V d'Urgell

Església de nostra Senyora de la Anunciat (Urueña, província de Valladolid) és l'única còpia de l'Art romànic a Catalunya al Castilla y León. Va ser construïda després del casament entre Ermengol V i María Pérez Ansúrez, que va produir un intercanvi de persones de les Comtats catalans. Ermengol V d'Urgell, anomenat Ermengol V el de Mollerussa (?, 1078 – Mollerussa, 11 de setembre de 1102) fou comte d'Urgell (1092-1102).

Casal de Barcelona і Ermengol V d'Urgell · Ermengol V d'Urgell і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Casal de Barcelona і Ferran d'Antequera · Ferran d'Antequera і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Casal de Barcelona і Gòtia · Gòtia і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Casal de Barcelona і Guifré el Pilós · Guifré el Pilós і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Jaume I d'Urgell

Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).

Casal de Barcelona і Jaume I d'Urgell · Història del Comtat d'Urgell і Jaume I d'Urgell · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).

Casal de Barcelona і Jaume II d'Urgell · Història del Comtat d'Urgell і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Casal de Barcelona і Llista de comtes d'Urgell · Història del Comtat d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Casal de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona · Història del Comtat d'Urgell і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Casal de Barcelona і Llista de reis d'Aragó · Història del Comtat d'Urgell і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Casal de Barcelona і Marca Hispànica · Història del Comtat d'Urgell і Marca Hispànica · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Casal de Barcelona і Martí l'Humà · Història del Comtat d'Urgell і Martí l'Humà · Veure més »

Pere II d'Urgell

Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).

Casal de Barcelona і Pere II d'Urgell · Història del Comtat d'Urgell і Pere II d'Urgell · Veure més »

Revolta del comte d'Urgell

La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.

Casal de Barcelona і Revolta del comte d'Urgell · Història del Comtat d'Urgell і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »

Sunifred I d'Urgell-Cerdanya

Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.

Casal de Barcelona і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Història del Comtat d'Urgell і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »

Teresa d'Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.

Casal de Barcelona і Teresa d'Entença · Història del Comtat d'Urgell і Teresa d'Entença · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Casal de Barcelona і València · Història del Comtat d'Urgell і València · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Casal de Barcelona і Història del Comtat d'Urgell

Casal de Barcelona té 254 relacions, mentre que Història del Comtat d'Urgell té 180. Com que tenen en comú 32, l'índex de Jaccard és 7.37% = 32 / (254 + 180).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Casal de Barcelona і Història del Comtat d'Urgell. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »