Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Casal de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Casal de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 57 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Almansor, Aragó, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Tarragona, Arquebisbe, Ató de Vic, Balaguer, Berà I, Berenguer Ramon I, Borrell II, Califat de Còrdova, Carles el Calb, Catalunya, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Besalú, Comtat de Cerdanya, Comtat de Girona, Corona d'Aragó, Diòcesi, Emirat de Balànsiya, Ermessenda de Carcassona, Ferran d'Antequera, Francs, Gots, Guifré el Pilós, Guifré II de Barcelona, ..., Guifré II de Cerdanya, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II d'Urgell, Jaume II de Mallorca, Joan el Caçador, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de reis d'Aragó, Lluís el Pietós, Martí l'Humà, Oliba Cabreta, Pau d'Anagni, Penedès, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Peronella d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell I, Roma, Saqueig de Barcelona, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Terra Santa, València. Ampliar l'índex (27 més) »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Alfons el Benigne і Casal de Barcelona · Alfons el Benigne і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Casal de Barcelona · Alfons el Cast і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Casal de Barcelona · Alfons el Franc і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Almansor і Casal de Barcelona · Almansor і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Aragó і Casal de Barcelona · Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Arquebisbat de Narbona і Casal de Barcelona · Arquebisbat de Narbona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Arquebisbat de Tarragona і Casal de Barcelona · Arquebisbat de Tarragona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Arquebisbe і Casal de Barcelona · Arquebisbe і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ató de Vic
Ciutats amb seu de bisbat fins al 1100. Ató (? - 971) fou bisbe de Vic i breument arquebisbe d'aquesta.
Ató de Vic і Casal de Barcelona · Ató de Vic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Balaguer і Casal de Barcelona · Balaguer і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Berà I
Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).
Berà I і Casal de Barcelona · Berà I і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Berenguer Ramon I і Casal de Barcelona · Berenguer Ramon I і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Borrell II і Casal de Barcelona · Borrell II і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Califat de Còrdova і Casal de Barcelona · Califat de Còrdova і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Carles el Calb і Casal de Barcelona · Carles el Calb і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Casal de Barcelona і Catalunya · Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Casal de Barcelona і Comtat d'Urgell · Comtat d'Urgell і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Casal de Barcelona і Comtat de Barcelona · Comtat de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Casal de Barcelona і Comtat de Besalú · Comtat de Besalú і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Casal de Barcelona і Comtat de Cerdanya · Comtat de Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Casal de Barcelona і Comtat de Girona · Comtat de Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Casal de Barcelona і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Casal de Barcelona і Diòcesi · Diòcesi і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Casal de Barcelona і Emirat de Balànsiya · Emirat de Balànsiya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Casal de Barcelona і Ermessenda de Carcassona · Ermessenda de Carcassona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Casal de Barcelona і Ferran d'Antequera · Ferran d'Antequera і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Casal de Barcelona і Francs · Francs і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Casal de Barcelona і Gots · Gots і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Casal de Barcelona і Guifré el Pilós · Guifré el Pilós і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guifré II de Barcelona
Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.
Casal de Barcelona і Guifré II de Barcelona · Guifré II de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guifré II de Cerdanya
Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).
Casal de Barcelona і Guifré II de Cerdanya · Guifré II de Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Casal de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Conqueridor ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Casal de Barcelona і Jaume el Just · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Just ·
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Casal de Barcelona і Jaume II d'Urgell · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume II d'Urgell ·
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Casal de Barcelona і Jaume II de Mallorca · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume II de Mallorca ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Casal de Barcelona і Joan el Caçador · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Caçador ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Casal de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Barcelona ·
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Casal de Barcelona і Llista de comtes de Cerdanya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Cerdanya ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Casal de Barcelona і Llista de reis d'Aragó · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis d'Aragó ·
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Casal de Barcelona і Lluís el Pietós · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís el Pietós ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Casal de Barcelona і Martí l'Humà · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martí l'Humà ·
Oliba Cabreta
Oliba I de Cerdanya-Besalú, conegut amb el sobrenom de Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990), fou comte de Cerdanya amb el ''pagus'' de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'Abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.
Casal de Barcelona і Oliba Cabreta · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Oliba Cabreta ·
Pau d'Anagni
La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).
Casal de Barcelona і Pau d'Anagni · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau d'Anagni ·
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Casal de Barcelona і Penedès · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Penedès ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Casal de Barcelona і Pere el Catòlic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Catòlic ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Casal de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Casal de Barcelona і Pere el Gran · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Gran ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Casal de Barcelona і Peronella d'Aragó · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peronella d'Aragó ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Casal de Barcelona і Ramir II d'Aragó · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramir II d'Aragó ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Casal de Barcelona і Ramon Berenguer III · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer III ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Casal de Barcelona і Ramon Berenguer IV · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer IV ·
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Casal de Barcelona і Ramon Borrell I · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Borrell I ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Casal de Barcelona і Roma · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roma ·
Saqueig de Barcelona
El saqueig de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del.
Casal de Barcelona і Saqueig de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Saqueig de Barcelona ·
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Casal de Barcelona і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya ·
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Casal de Barcelona і Terra Santa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Terra Santa ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Casal de Barcelona і València · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і València ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Casal de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Casal de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Casal de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Casal de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Casal de Barcelona té 254 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 57, l'índex de Jaccard és 4.11% = 57 / (254 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Casal de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
