Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Casal de Barcelona і Gòtia
Casal de Barcelona і Gòtia tenen 58 coses en comú (en Uniopèdia): Aleran de Troyes, Alfons el Cast, Almansor, Aquitània, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbe, Balaguer, Berà I, Berenguer de Tolosa, Berenguer Ramon I, Berenguer Ramon I de Provença, Berenguer Ramon II, Bernat de Gòtia, Bernat de Septimània, Borrell II, Califat de Còrdova, Carles el Calb, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Besalú, Comtat de Cerdanya, Comtat de Girona, Diòcesi, Dinastia carolíngia, Ermengol I d'Urgell, Ermessenda de Carcassona, França Occidental, Francs, Guifré el Pilós, ..., Guifré II de Barcelona, Guillem de Septimània, Guillem I de Cerdanya, Humfrid, Isembard de Borgonya, Llinatge, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Cerdanya, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, Marca Hispànica, Miró I de Barcelona, Miró II de Cerdanya, Odalric, Peronella d'Aragó, Potestas, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer IV de Provença, Ramon Borrell I, Ramon d'Abadal i de Vinyals, Rampó, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Sunyer I de Barcelona, Vescomtat de Narbona. Ampliar l'índex (28 més) »
Aleran de Troyes
Aleran de Troyes (800 - Barcelona?, 852) o Aleram (del nom germànic Aledramnus) fou comte de Troyes, marquès de Gòtia (849 o 850 - 851 o 852) i comte de Barcelona, Empúries i del Rosselló.
Aleran de Troyes і Casal de Barcelona · Aleran de Troyes і Gòtia ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Casal de Barcelona · Alfons el Cast і Gòtia ·
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Almansor і Casal de Barcelona · Almansor і Gòtia ·
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Aquitània і Casal de Barcelona · Aquitània і Gòtia ·
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Arquebisbat de Narbona і Casal de Barcelona · Arquebisbat de Narbona і Gòtia ·
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Arquebisbe і Casal de Barcelona · Arquebisbe і Gòtia ·
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Balaguer і Casal de Barcelona · Balaguer і Gòtia ·
Berà I
Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).
Berà I і Casal de Barcelona · Berà I і Gòtia ·
Berenguer de Tolosa
Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).
Berenguer de Tolosa і Casal de Barcelona · Berenguer de Tolosa і Gòtia ·
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Berenguer Ramon I і Casal de Barcelona · Berenguer Ramon I і Gòtia ·
Berenguer Ramon I de Provença
Berenguer Ramon I de Provença (1115 - Melguelh, Llenguadoc 1144) fou infant de Barcelona i comte de Provença (1131-1144).
Berenguer Ramon I de Provença і Casal de Barcelona · Berenguer Ramon I de Provença і Gòtia ·
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Berenguer Ramon II і Casal de Barcelona · Berenguer Ramon II і Gòtia ·
Bernat de Gòtia
Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).
Bernat de Gòtia і Casal de Barcelona · Bernat de Gòtia і Gòtia ·
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Bernat de Septimània і Casal de Barcelona · Bernat de Septimània і Gòtia ·
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Borrell II і Casal de Barcelona · Borrell II і Gòtia ·
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Califat de Còrdova і Casal de Barcelona · Califat de Còrdova і Gòtia ·
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Carles el Calb і Casal de Barcelona · Carles el Calb і Gòtia ·
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Casal de Barcelona і Comtat d'Osona · Comtat d'Osona і Gòtia ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Casal de Barcelona і Comtat d'Urgell · Comtat d'Urgell і Gòtia ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Casal de Barcelona і Comtat de Barcelona · Comtat de Barcelona і Gòtia ·
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Casal de Barcelona і Comtat de Besalú · Comtat de Besalú і Gòtia ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Casal de Barcelona і Comtat de Cerdanya · Comtat de Cerdanya і Gòtia ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Casal de Barcelona і Comtat de Girona · Comtat de Girona і Gòtia ·
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Casal de Barcelona і Diòcesi · Diòcesi і Gòtia ·
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Casal de Barcelona і Dinastia carolíngia · Dinastia carolíngia і Gòtia ·
Ermengol I d'Urgell
Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.
Casal de Barcelona і Ermengol I d'Urgell · Ermengol I d'Urgell і Gòtia ·
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Casal de Barcelona і Ermessenda de Carcassona · Ermessenda de Carcassona і Gòtia ·
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Casal de Barcelona і França Occidental · França Occidental і Gòtia ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Casal de Barcelona і Francs · Francs і Gòtia ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Casal de Barcelona і Guifré el Pilós · Gòtia і Guifré el Pilós ·
Guifré II de Barcelona
Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.
Casal de Barcelona і Guifré II de Barcelona · Gòtia і Guifré II de Barcelona ·
Guillem de Septimània
Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).
Casal de Barcelona і Guillem de Septimània · Gòtia і Guillem de Septimània ·
Guillem I de Cerdanya
Guillem Ramon I de Cerdanya, o senzillament Guillem I de Cerdanya, (v 1068 - 1095), fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona.
Casal de Barcelona і Guillem I de Cerdanya · Gòtia і Guillem I de Cerdanya ·
Humfrid
Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).
Casal de Barcelona і Humfrid · Gòtia і Humfrid ·
Isembard de Borgonya
Isembard de Borgonya fou comte d'Autun, de Chalon sur Saône, de Mâcon i de Dijon (853-858); així mateix fou nomenat marquès de Gòtia (849 o 850-852) comte de Barcelona, Empúries i Rosselló.
Casal de Barcelona і Isembard de Borgonya · Gòtia і Isembard de Borgonya ·
Llinatge
Llinatge és el vincle existent entre parents per consanguinitat, afinitat o adopció.
Casal de Barcelona і Llinatge · Gòtia і Llinatge ·
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Casal de Barcelona і Llista de comtes d'Urgell · Gòtia і Llista de comtes d'Urgell ·
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Casal de Barcelona і Llista de comtes de Cerdanya · Gòtia і Llista de comtes de Cerdanya ·
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Casal de Barcelona і Lluís el Pietós · Gòtia і Lluís el Pietós ·
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Casal de Barcelona і Lluís el Tartamut · Gòtia і Lluís el Tartamut ·
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Casal de Barcelona і Marca Hispànica · Gòtia і Marca Hispànica ·
Miró I de Barcelona
Miró I (Barcelona, 926 - 966) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).
Casal de Barcelona і Miró I de Barcelona · Gòtia і Miró I de Barcelona ·
Miró II de Cerdanya
Miró II de Cerdanya i I de Besalú (878- 927) fou comte de Cerdanya i de Conflent (897-927), i comte de Besalú (920-927).
Casal de Barcelona і Miró II de Cerdanya · Gòtia і Miró II de Cerdanya ·
Odalric
Odalric (? - ?, 859) fou comte de Barcelona, Girona, Rosselló, Empúries i Narbona i marquès de Gòtia (852 - 858).
Casal de Barcelona і Odalric · Gòtia і Odalric ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Casal de Barcelona і Peronella d'Aragó · Gòtia і Peronella d'Aragó ·
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Casal de Barcelona і Potestas · Gòtia і Potestas ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Casal de Barcelona і Ramon Berenguer I · Gòtia і Ramon Berenguer I ·
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Casal de Barcelona і Ramon Berenguer II · Gòtia і Ramon Berenguer II ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Casal de Barcelona і Ramon Berenguer III · Gòtia і Ramon Berenguer III ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Casal de Barcelona і Ramon Berenguer IV · Gòtia і Ramon Berenguer IV ·
Ramon Berenguer IV de Provença
Ramon Berenguer IV (o III) de Provença, inicialment anomenat Pere I de Cerdanya (Murviel, 1158 — Montpeller, 5 d'abril de 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).
Casal de Barcelona і Ramon Berenguer IV de Provença · Gòtia і Ramon Berenguer IV de Provença ·
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Casal de Barcelona і Ramon Borrell I · Gòtia і Ramon Borrell I ·
Ramon d'Abadal i de Vinyals
Ramon d'Abadal i de Vinyals (Vic, 1 d'octubre de 1888 - Barcelona, 17 de gener de 1970) va ser un historiador i polític català, nebot del també polític Ramon d'Abadal i Calderó.
Casal de Barcelona і Ramon d'Abadal i de Vinyals · Gòtia і Ramon d'Abadal i de Vinyals ·
Rampó
Rampó (dècada del 770 - 825) fou comte de Barcelona, Girona, Besalú i Osona (820-825).
Casal de Barcelona і Rampó · Gòtia і Rampó ·
Sanç de Barcelona i d'Aragó
miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).
Casal de Barcelona і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Gòtia і Sanç de Barcelona i d'Aragó ·
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Casal de Barcelona і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Gòtia і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya ·
Sunyer I de Barcelona
Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Casal de Barcelona і Sunyer I de Barcelona · Gòtia і Sunyer I de Barcelona ·
Vescomtat de Narbona
El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.
Casal de Barcelona і Vescomtat de Narbona · Gòtia і Vescomtat de Narbona ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Casal de Barcelona і Gòtia
- Què tenen en comú Casal de Barcelona і Gòtia
- Semblances entre Casal de Barcelona і Gòtia
Comparació entre Casal de Barcelona і Gòtia
Casal de Barcelona té 254 relacions, mentre que Gòtia té 406. Com que tenen en comú 58, l'índex de Jaccard és 8.79% = 58 / (254 + 406).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Casal de Barcelona і Gòtia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
