Similituds entre Casal d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic
Casal d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic tenen 74 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Albrecht von Wallenstein, Ambrosi Spinola, Artois, Àustria, Baltasar Carles d'Àustria, Batalla de la Muntanya Blanca, Batalla de Mühlberg, Batalla de Pavia, Bèlgica, Bohèmia, Calvinisme, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Climent VII, Companyia de Jesús, Concili de Trento, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Cristià IV, Defenestració de Praga, Dieta de Worms, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Milà, Ducat de Savoia, Edat mitjana, Electorat de Saxònia, Electorat del Palatinat, Estat nació, Felip II de Castella, ..., Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, Feudalisme, Flandes, Franc Comtat, Francesc I de França, Guerra de la Lliga de Cognac, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Trenta Anys, Guerra dels Vuitanta Anys, Guerra italiana del 1521-1526, Gustau II Adolf, Imperi Otomà, Isabel I de Castella, Itàlia, Jornada d'Alger (1541), Jornada de Tunis, Lliga d'Esmalcalda, Lluís XIII de França, Lorena, Maurici de Saxònia, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Niça, Països Baixos, Països Baixos espanyols, Pau de Praga (1635), Pau de Westfàlia, Províncies Unides, Reforma Protestant, Regne de França, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Sacre Imperi Romanogermànic, Saqueig de Roma (1527), Saxònia, Solimà I el Magnífic, Treva dels dotze anys, Venècia, Viena. Ampliar l'índex (44 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Casal d'Àustria · Absolutisme і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Albrecht von Wallenstein
Albrecht Wenzel Eusebius von Wallenstein, en txec:Albrecht Václav Eusebius z Valdštejna),Schiller, Friedrich. (1911) Schiller's Wallenstein, Macmillan també com von Waldstein, va ser un príncep de Bohèmia, un polític i un dirigent militar durant la Guerra dels 30 Anys (1618–48). Va ser governant del Ducat de Friedland del nord de Bohèmia. Wallenstein va ser alliberat del servei el 13 d'agost de 1630 després que Ferdinand II en temés l'ambició. Wallenstein va ser assassinat a Cheb, Bohèmia, per un dels oficials del seu exèrcit, Walter Devereux, que disposava de l'aprovació de l'emperador Ferdinand II.
Albrecht von Wallenstein і Casal d'Àustria · Albrecht von Wallenstein і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ambrosi Spinola
Ambrosio Spinola, segons un gravat de l'època Ambrosi Spinola Doria —en italià —, marqués dels Balbasos (1569-1630), fou un general espanyol d'origen genovès, capità general dels Països Baixos espanyols i comandant de l'exèrcit espanyol durant la guerra dels Vuitanta Anys.
Ambrosi Spinola і Casal d'Àustria · Ambrosi Spinola і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Artois
Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Artois і Casal d'Àustria · Artois і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Casal d'Àustria · Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Baltasar Carles d'Àustria
Baltasar Carles Domènec d'Àustria i de Borbó (Madrid, 17 d'octubre de 1629 - Saragossa, 9 d'octubre de 1646) anomenat usualment només Baltasar Carles, va ser infant d'Espanya i príncep d'Astúries, de Girona, de Viana i de Portugal entre 1632 i 1646, però no va arribar a regnar a causa de la seva mort prematura.
Baltasar Carles d'Àustria і Casal d'Àustria · Baltasar Carles d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de la Muntanya Blanca
La Batalla de la Muntanya Blanca, del 8 de novembre de 1620, va ser una de les primeres confrontacions militars de la Guerra dels Trenta Anys.
Batalla de la Muntanya Blanca і Casal d'Àustria · Batalla de la Muntanya Blanca і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Mühlberg
La batalla de Mühlberg va tenir lloc el 24 d'abril de 1547 en aquesta localitat alemanya entre les tropes de l'emperador Carles V i les de la Lliga Smalkalda, amb el triomf de les primeres.
Batalla de Mühlberg і Casal d'Àustria · Batalla de Mühlberg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Pavia
La batalla de Pavia fou una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia.
Batalla de Pavia і Casal d'Àustria · Batalla de Pavia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Bèlgica і Casal d'Àustria · Bèlgica і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Bohèmia і Casal d'Àustria · Bohèmia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Calvinisme і Casal d'Àustria · Calvinisme і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Casal d'Àustria · Carles II de Castella і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Casal d'Àustria · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Casal d'Àustria і Climent VII · Climent VII і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Casal d'Àustria і Companyia de Jesús · Companyia de Jesús і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Casal d'Àustria і Concili de Trento · Concili de Trento і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Casal d'Àustria і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Casal d'Àustria і Corona de Castella i Lleó · Corona de Castella i Lleó і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Cristià IV
Cristià IV (Castell de Frederiksborg, Hillerød, 12 d'abril de 1577 - Copenhaguen, 28 de febrer de 1648) va ser rei de Dinamarca entre el 1588 i el 1648.
Casal d'Àustria і Cristià IV · Cristià IV і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Defenestració de Praga
L'incident conegut com la defenestració de Praga és generalment considerat com el detonant de la Guerra dels Trenta Anys.
Casal d'Àustria і Defenestració de Praga · Defenestració de Praga і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dieta de Worms
Luter a Worms La Dieta de Worms de 1521 (en alemany: Wormser Reichstag) va ser una assemblea dels prínceps del Sacre Imperi Romanogermànic.
Casal d'Àustria і Dieta de Worms · Dieta de Worms і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Casal d'Àustria і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Casal d'Àustria і Ducat de Milà · Ducat de Milà і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Casal d'Àustria і Ducat de Savoia · Ducat de Savoia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Casal d'Àustria і Edat mitjana · Edat mitjana і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Electorat de Saxònia
LElectorat de Saxònia (Kurfürstentum Sachsen) fou un antic principat alemany format a partir del ducat de Saxònia-Wittenberg després de la dieta de Nuremberg, en la qual l'Emperador Carles IV de Luxemburg establí l'organització del Sacre Imperi Romanogermànic per mitjà de la Butlla d'Or de 1356.
Casal d'Àustria і Electorat de Saxònia · Electorat de Saxònia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Electorat del Palatinat
El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.
Casal d'Àustria і Electorat del Palatinat · Electorat del Palatinat і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Casal d'Àustria і Estat nació · Estat nació і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Casal d'Àustria і Felip II de Castella · Felip II de Castella і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Casal d'Àustria і Felip IV de Castella · Felip IV de Castella і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Casal d'Àustria і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Casal d'Àustria і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Casal d'Àustria і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Casal d'Àustria і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic · Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Casal d'Àustria і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic · Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Casal d'Àustria і Feudalisme · Feudalisme і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Casal d'Àustria і Flandes · Flandes і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Casal d'Àustria і Franc Comtat · Franc Comtat і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Casal d'Àustria і Francesc I de França · Francesc I de França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra de la Lliga de Cognac
''El saqueig de Roma'', de Martin van HeemskerckLa Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià, fou disputada entre el 1526 i el 1530 entre Carles V i Francesc I.
Casal d'Àustria і Guerra de la Lliga de Cognac · Guerra de la Lliga de Cognac і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Casal d'Àustria і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra dels Nou Anys
La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".
Casal d'Àustria і Guerra dels Nou Anys · Guerra dels Nou Anys і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Casal d'Àustria і Guerra dels Trenta Anys · Guerra dels Trenta Anys і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra dels Vuitanta Anys
La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.
Casal d'Àustria і Guerra dels Vuitanta Anys · Guerra dels Vuitanta Anys і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guerra italiana del 1521-1526
La guerra italiana del 1521-1526, coneguda igualment com a Guerra dels Quatre Anys,Tot i que entre el 1521 i el 1526 hi ha cinc anys, es considera que la guerra s'acaba amb la batalla de Pavia; per tant, quatre anys a partir de l'inici de les hostilitats el 1521 forma part de les Guerres d'Itàlia.
Casal d'Àustria і Guerra italiana del 1521-1526 · Guerra italiana del 1521-1526 і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Gustau II Adolf
fou rei de Suècia des de 1611 fins a 1632.
Casal d'Àustria і Gustau II Adolf · Gustau II Adolf і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Casal d'Àustria і Imperi Otomà · Imperi Otomà і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Casal d'Àustria і Isabel I de Castella · Isabel I de Castella і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Casal d'Àustria і Itàlia · Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Jornada d'Alger (1541)
Es coneix com la Jornada d'Alger a l'expedició efectuada per l'Emperador Carles V per prendre Alger a Khair ed-Din Barba-rossa.
Casal d'Àustria і Jornada d'Alger (1541) · Jornada d'Alger (1541) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Jornada de Tunis
La Jornada de Tunis va ser una expedició efectuada per l'emperador Carles V per tal d'arrabassar Tunis a Khair ed-Din Barba-rossa i que va tenir com a resultat la breu annexió d'aquesta ciutat a la Monarquia Hispànica.
Casal d'Àustria і Jornada de Tunis · Jornada de Tunis і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lliga d'Esmalcalda
La Lliga d'Esmalcalda va ser una associació de prínceps protestants del Sacre Imperi Romanogermànic que es va crear en el per a defensar els seus territoris i lluitar contra l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, defensor del catolicisme enfront de la Reforma luterana.
Casal d'Àustria і Lliga d'Esmalcalda · Lliga d'Esmalcalda і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Casal d'Àustria і Lluís XIII de França · Lluís XIII de França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Casal d'Àustria і Lorena · Lorena і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maurici de Saxònia
Maurici, Comte de Saxònia (Graf Hermann Moritz von Sachsen; Maurice de Saxe) (1696 – 1750) va ser un soldat saxó al servei de França que esdevingué Mariscal General de França.
Casal d'Àustria і Maurici de Saxònia · Maurici de Saxònia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Casal d'Àustria і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Niça
Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.
Casal d'Àustria і Niça · Niça і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Casal d'Àustria і Països Baixos · Països Baixos і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Casal d'Àustria і Països Baixos espanyols · Països Baixos espanyols і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Pau de Praga (1635)
La Pau de Praga del 30 de maig de 1635 va ser un tractat entre l'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II, i la majoria dels estats protestants de l'Imperi.
Casal d'Àustria і Pau de Praga (1635) · Pau de Praga (1635) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Casal d'Àustria і Pau de Westfàlia · Pau de Westfàlia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Casal d'Àustria і Províncies Unides · Províncies Unides і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Casal d'Àustria і Reforma Protestant · Reforma Protestant і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Casal d'Àustria і Regne de França · Regne de França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Casal d'Àustria і Regne de Navarra · Regne de Navarra і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Casal d'Àustria і Regne de Nàpols · Regne de Nàpols і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Casal d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Saqueig de Roma (1527)
El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).
Casal d'Àustria і Saqueig de Roma (1527) · Sacre Imperi Romanogermànic і Saqueig de Roma (1527) ·
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Casal d'Àustria і Saxònia · Sacre Imperi Romanogermànic і Saxònia ·
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Casal d'Àustria і Solimà I el Magnífic · Sacre Imperi Romanogermànic і Solimà I el Magnífic ·
Treva dels dotze anys
Imperi de la Monarquia Hispànica Províncies Unides La treva dels dotze anys, també anomenada treva d'Anvers, va ser un tractat signat el 1609 entre la Monarquia Hispànica i les Províncies Unides dels Països Baixos; va suposar una aturada pacífica en la guerra dels Vuitanta Anys que els neerlandesos mantenien contra l'Imperi Espanyol des de 1568 per aconseguir la seva independència política.
Casal d'Àustria і Treva dels dotze anys · Sacre Imperi Romanogermànic і Treva dels dotze anys ·
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Casal d'Àustria і Venècia · Sacre Imperi Romanogermànic і Venècia ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Casal d'Àustria і Viena · Sacre Imperi Romanogermànic і Viena ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Casal d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic
- Què tenen en comú Casal d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic
- Semblances entre Casal d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic
Comparació entre Casal d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic
Casal d'Àustria té 297 relacions, mentre que Sacre Imperi Romanogermànic té 545. Com que tenen en comú 74, l'índex de Jaccard és 8.79% = 74 / (297 + 545).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Casal d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: