Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Casal d'Aragó і Ordinals dels reis d'Aragó
Casal d'Aragó і Ordinals dels reis d'Aragó tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Bataller, Alfons el Benigne, Alfons el Magnànim, Arxiu de la Corona d'Aragó, Caplletra, Català, Corona d'Aragó, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Frederic II de Sicília, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Llegenda de Guifré el Pilós, Llista de reis d'Aragó, Martí l'Humà, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Palau Reial Major, Península Ibèrica, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Peronella d'Aragó, Pròsper de Bofarull i Mascaró, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer II, Regne de Mallorca, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Sanç Ramires, Stefano Maria Cingolani.
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Casal d'Aragó · Alfons el Bataller і Ordinals dels reis d'Aragó ·
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Alfons el Benigne і Casal d'Aragó · Alfons el Benigne і Ordinals dels reis d'Aragó ·
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Casal d'Aragó · Alfons el Magnànim і Ordinals dels reis d'Aragó ·
Arxiu de la Corona d'Aragó
L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.
Arxiu de la Corona d'Aragó і Casal d'Aragó · Arxiu de la Corona d'Aragó і Ordinals dels reis d'Aragó ·
Caplletra
XII. La caplletra és una lletra majúscula inicial del primer mot d'un text, llibre, capítol, paràgraf, etc., que ha estat ornamentada amb fins estètics.
Caplletra і Casal d'Aragó · Caplletra і Ordinals dels reis d'Aragó ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Casal d'Aragó і Català · Català і Ordinals dels reis d'Aragó ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Casal d'Aragó і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Ordinals dels reis d'Aragó ·
Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.
Casal d'Aragó і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona · Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Ordinals dels reis d'Aragó ·
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Casal d'Aragó і Frederic II de Sicília · Frederic II de Sicília і Ordinals dels reis d'Aragó ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Casal d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Ordinals dels reis d'Aragó ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Casal d'Aragó і Jaume el Just · Jaume el Just і Ordinals dels reis d'Aragó ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Casal d'Aragó і Joan el Caçador · Joan el Caçador і Ordinals dels reis d'Aragó ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Casal d'Aragó і Joan el Sense Fe · Joan el Sense Fe і Ordinals dels reis d'Aragó ·
Llegenda de Guifré el Pilós
La Llegenda de Guifré el Pilós és una llegenda que fou recopilada per primera vegadaRamon d'Abadal, Els primers comtes catalans, pàg.
Casal d'Aragó і Llegenda de Guifré el Pilós · Llegenda de Guifré el Pilós і Ordinals dels reis d'Aragó ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Casal d'Aragó і Llista de reis d'Aragó · Llista de reis d'Aragó і Ordinals dels reis d'Aragó ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Casal d'Aragó і Martí l'Humà · Martí l'Humà і Ordinals dels reis d'Aragó ·
Ordinacions de Pere el Cerimoniós
Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.
Casal d'Aragó і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Ordinacions de Pere el Cerimoniós і Ordinals dels reis d'Aragó ·
Palau Reial Major
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
Casal d'Aragó і Palau Reial Major · Ordinals dels reis d'Aragó і Palau Reial Major ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Casal d'Aragó і Península Ibèrica · Ordinals dels reis d'Aragó і Península Ibèrica ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Casal d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Ordinals dels reis d'Aragó і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Casal d'Aragó і Pere el Gran · Ordinals dels reis d'Aragó і Pere el Gran ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Casal d'Aragó і Peronella d'Aragó · Ordinals dels reis d'Aragó і Peronella d'Aragó ·
Pròsper de Bofarull i Mascaró
Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1 de setembre de 1777 - Barcelona, 30 de desembre de 1859) fou un arxiver i historiador català.
Casal d'Aragó і Pròsper de Bofarull i Mascaró · Ordinals dels reis d'Aragó і Pròsper de Bofarull i Mascaró ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Casal d'Aragó і Ramir II d'Aragó · Ordinals dels reis d'Aragó і Ramir II d'Aragó ·
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Casal d'Aragó і Ramon Berenguer II · Ordinals dels reis d'Aragó і Ramon Berenguer II ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Casal d'Aragó і Regne de Mallorca · Ordinals dels reis d'Aragó і Regne de Mallorca ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Ordinals dels reis d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Casal d'Aragó і Sanç Ramires · Ordinals dels reis d'Aragó і Sanç Ramires ·
Stefano Maria Cingolani
Stefano Maria Cingolani (Roma, 7 de desembre de 1956) és un historiador medievalista italià instal·lat a Catalunya, doctor en filologia romànica a la Universitat La Sapienza de Roma.
Casal d'Aragó і Stefano Maria Cingolani · Ordinals dels reis d'Aragó і Stefano Maria Cingolani ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Casal d'Aragó і Ordinals dels reis d'Aragó
- Què tenen en comú Casal d'Aragó і Ordinals dels reis d'Aragó
- Semblances entre Casal d'Aragó і Ordinals dels reis d'Aragó
Comparació entre Casal d'Aragó і Ordinals dels reis d'Aragó
Casal d'Aragó té 194 relacions, mentre que Ordinals dels reis d'Aragó té 83. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 10.47% = 29 / (194 + 83).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Casal d'Aragó і Ordinals dels reis d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
