Similituds entre Casa reial d'Aragó і Sanç Ramires
Casa reial d'Aragó і Sanç Ramires tenen 27 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Bataller, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Bardenas Reales, Batalla de Graus, Casa reial d'Aragó, Castell de Loarre, Castell de Montaragó, Cinca, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Dinastia Ximena, Ermengol III d'Urgell, Graus, Monestir de Sant Joan de la Penya, Montsó, Pere el d'Osca, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Regne d'Aragó, Regne de Navarra, Roma, Sanç III de Pamplona, Sanç IV de Pamplona, Senyera reial, Setge de Barbastre (1064), Setge de Montsó (1089), 4 de juny.
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Casa reial d'Aragó · Alfons el Bataller і Sanç Ramires ·
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Casa reial d'Aragó · Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Sanç Ramires ·
Bardenas Reales
Les Bardenas Reales de Navarra és un paratge natural semidesèrtic que s'estén al sud-est de Navarra (Espanya), en plena comarca de Tudela (merindad de Tudela), amb unes 42.500 ha de terreny sense cap nucli urbà.
Bardenas Reales і Casa reial d'Aragó · Bardenas Reales і Sanç Ramires ·
Batalla de Graus
La batalla de Graus fou una batalla de la Reconquesta.
Batalla de Graus і Casa reial d'Aragó · Batalla de Graus і Sanç Ramires ·
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Casa reial d'Aragó і Casa reial d'Aragó · Casa reial d'Aragó і Sanç Ramires ·
Castell de Loarre
El castell de Loarre (en aragonès castiello de Lobarre) és un castell romànic situat sobre la serra de Loarre, a uns 35 km d'Osca, a l'Aragó.
Casa reial d'Aragó і Castell de Loarre · Castell de Loarre і Sanç Ramires ·
Castell de Montaragó
El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.
Casa reial d'Aragó і Castell de Montaragó · Castell de Montaragó і Sanç Ramires ·
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Casa reial d'Aragó і Cinca · Cinca і Sanç Ramires ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Casa reial d'Aragó і Comtat de Ribagorça · Comtat de Ribagorça і Sanç Ramires ·
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Casa reial d'Aragó і Comtat de Sobrarb · Comtat de Sobrarb і Sanç Ramires ·
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Casa reial d'Aragó і Dinastia Ximena · Dinastia Ximena і Sanç Ramires ·
Ermengol III d'Urgell
Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).
Casa reial d'Aragó і Ermengol III d'Urgell · Ermengol III d'Urgell і Sanç Ramires ·
Graus
Graus és un poble de la comunitat autònoma de l'Aragó, a la província d'Osca, comarca de la Ribagorça, ubicat a la confluència dels rius Éssera i Isàvena.
Casa reial d'Aragó і Graus · Graus і Sanç Ramires ·
Monestir de Sant Joan de la Penya
El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).
Casa reial d'Aragó і Monestir de Sant Joan de la Penya · Monestir de Sant Joan de la Penya і Sanç Ramires ·
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Casa reial d'Aragó і Montsó · Montsó і Sanç Ramires ·
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Casa reial d'Aragó і Pere el d'Osca · Pere el d'Osca і Sanç Ramires ·
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Casa reial d'Aragó і Ramir I d'Aragó · Ramir I d'Aragó і Sanç Ramires ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Casa reial d'Aragó і Ramir II d'Aragó · Ramir II d'Aragó і Sanç Ramires ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Casa reial d'Aragó і Regne d'Aragó · Regne d'Aragó і Sanç Ramires ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Casa reial d'Aragó і Regne de Navarra · Regne de Navarra і Sanç Ramires ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Casa reial d'Aragó і Roma · Roma і Sanç Ramires ·
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Casa reial d'Aragó і Sanç III de Pamplona · Sanç III de Pamplona і Sanç Ramires ·
Sanç IV de Pamplona
Sanç IV de Pamplona o Sanç Garcés IV, dit el de Peñalén (ca. 1039 - Peñalén, Guadalajara, 1076) fou rei de Navarra (1054-1076).
Casa reial d'Aragó і Sanç IV de Pamplona · Sanç IV de Pamplona і Sanç Ramires ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Casa reial d'Aragó і Senyera reial · Sanç Ramires і Senyera reial ·
Setge de Barbastre (1064)
El Setge de Barbastre, coneguda com la Croada de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.
Casa reial d'Aragó і Setge de Barbastre (1064) · Sanç Ramires і Setge de Barbastre (1064) ·
Setge de Montsó (1089)
El setge de Montsó fou una de les batalles de la Reconquesta.
Casa reial d'Aragó і Setge de Montsó (1089) · Sanç Ramires і Setge de Montsó (1089) ·
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Casa reial d'Aragó і Sanç Ramires
- Què tenen en comú Casa reial d'Aragó і Sanç Ramires
- Semblances entre Casa reial d'Aragó і Sanç Ramires
Comparació entre Casa reial d'Aragó і Sanç Ramires
Casa reial d'Aragó té 171 relacions, mentre que Sanç Ramires té 91. Com que tenen en comú 27, l'índex de Jaccard és 10.31% = 27 / (171 + 91).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Casa reial d'Aragó і Sanç Ramires. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: