Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Casa reial d'Aragó і Regne d'Aragó
Casa reial d'Aragó і Regne d'Aragó tenen 44 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín, Barbastre, Bardenas Reales, Batalla d'Alcoraç, Batalla de Graus, Calataiud, Casal de Barcelona, Castell de Loarre, Castell de Montaragó, Cinca, Comtat d'Aragó, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Corona d'Aragó, Daroca, Dinastia Ximena, Emirat de Saraqusta, Ermengol III d'Urgell, França, Graus, Montsó, Orde militar, Pere el d'Osca, Peronella d'Aragó, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer IV, ..., Regne de Navarra, Roma, Sanç III de Pamplona, Sanç IV de Pamplona, Sanç Ramires, Saraqusta, Sarinyena, Setge d'Osca, Setge de Barbastre (1064), Setge de Montsó (1089), Tamarit de Llitera, Tarassona, Urraca I de Lleó, 4 de juny. Ampliar l'índex (14 més) »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Casa reial d'Aragó · Alfons el Bataller і Regne d'Aragó ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Casa reial d'Aragó · Alfons el Cast і Regne d'Aragó ·
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Casa reial d'Aragó · Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Regne d'Aragó ·
Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín
Abu-Jàfar Àhmad ibn Yússuf ibn Hud al-Mustaín bi-L·lah, més conegut com a Àhmad (II) ibn Yússuf al-Mustaín (II), Àhmad II o al-Mustaín (II), fou emir de Saraqusta del 1085 a 1110.
Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín і Casa reial d'Aragó · Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín і Regne d'Aragó ·
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Barbastre і Casa reial d'Aragó · Barbastre і Regne d'Aragó ·
Bardenas Reales
Les Bardenas Reales de Navarra és un paratge natural semidesèrtic que s'estén al sud-est de Navarra (Espanya), en plena comarca de Tudela (merindad de Tudela), amb unes 42.500 ha de terreny sense cap nucli urbà.
Bardenas Reales і Casa reial d'Aragó · Bardenas Reales і Regne d'Aragó ·
Batalla d'Alcoraç
La batalla d'Alcoraç es va entaular el 15 de novembre del 1096 a prop de Osca (en àrab Washka) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.
Batalla d'Alcoraç і Casa reial d'Aragó · Batalla d'Alcoraç і Regne d'Aragó ·
Batalla de Graus
La batalla de Graus fou una batalla de la Reconquesta.
Batalla de Graus і Casa reial d'Aragó · Batalla de Graus і Regne d'Aragó ·
Calataiud
Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.
Calataiud і Casa reial d'Aragó · Calataiud і Regne d'Aragó ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casa reial d'Aragó і Casal de Barcelona · Casal de Barcelona і Regne d'Aragó ·
Castell de Loarre
El castell de Loarre (en aragonès castiello de Lobarre) és un castell romànic situat sobre la serra de Loarre, a uns 35 km d'Osca, a l'Aragó.
Casa reial d'Aragó і Castell de Loarre · Castell de Loarre і Regne d'Aragó ·
Castell de Montaragó
El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.
Casa reial d'Aragó і Castell de Montaragó · Castell de Montaragó і Regne d'Aragó ·
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Casa reial d'Aragó і Cinca · Cinca і Regne d'Aragó ·
Comtat d'Aragó
IX El Comtat d'Aragó es va originar, a inicis del, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.
Casa reial d'Aragó і Comtat d'Aragó · Comtat d'Aragó і Regne d'Aragó ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Casa reial d'Aragó і Comtat de Ribagorça · Comtat de Ribagorça і Regne d'Aragó ·
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Casa reial d'Aragó і Comtat de Sobrarb · Comtat de Sobrarb і Regne d'Aragó ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Casa reial d'Aragó і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Regne d'Aragó ·
Daroca
Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.
Casa reial d'Aragó і Daroca · Daroca і Regne d'Aragó ·
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Casa reial d'Aragó і Dinastia Ximena · Dinastia Ximena і Regne d'Aragó ·
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Casa reial d'Aragó і Emirat de Saraqusta · Emirat de Saraqusta і Regne d'Aragó ·
Ermengol III d'Urgell
Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).
Casa reial d'Aragó і Ermengol III d'Urgell · Ermengol III d'Urgell і Regne d'Aragó ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Casa reial d'Aragó і França · França і Regne d'Aragó ·
Graus
Graus és un poble de la comunitat autònoma de l'Aragó, a la província d'Osca, comarca de la Ribagorça, ubicat a la confluència dels rius Éssera i Isàvena.
Casa reial d'Aragó і Graus · Graus і Regne d'Aragó ·
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Casa reial d'Aragó і Montsó · Montsó і Regne d'Aragó ·
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Casa reial d'Aragó і Orde militar · Orde militar і Regne d'Aragó ·
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Casa reial d'Aragó і Pere el d'Osca · Pere el d'Osca і Regne d'Aragó ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Casa reial d'Aragó і Peronella d'Aragó · Peronella d'Aragó і Regne d'Aragó ·
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Casa reial d'Aragó і Ramir I d'Aragó · Ramir I d'Aragó і Regne d'Aragó ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Casa reial d'Aragó і Ramir II d'Aragó · Ramir II d'Aragó і Regne d'Aragó ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Casa reial d'Aragó і Ramon Berenguer IV · Ramon Berenguer IV і Regne d'Aragó ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Casa reial d'Aragó і Regne de Navarra · Regne d'Aragó і Regne de Navarra ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Casa reial d'Aragó і Roma · Regne d'Aragó і Roma ·
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Casa reial d'Aragó і Sanç III de Pamplona · Regne d'Aragó і Sanç III de Pamplona ·
Sanç IV de Pamplona
Sanç IV de Pamplona o Sanç Garcés IV, dit el de Peñalén (ca. 1039 - Peñalén, Guadalajara, 1076) fou rei de Navarra (1054-1076).
Casa reial d'Aragó і Sanç IV de Pamplona · Regne d'Aragó і Sanç IV de Pamplona ·
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Casa reial d'Aragó і Sanç Ramires · Regne d'Aragó і Sanç Ramires ·
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Casa reial d'Aragó і Saraqusta · Regne d'Aragó і Saraqusta ·
Sarinyena
Sarinyena o Sariñena és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres, de la qual n'és la capital.
Casa reial d'Aragó і Sarinyena · Regne d'Aragó і Sarinyena ·
Setge d'Osca
El setge d'Osca (a Wasqa, com s'anomenava a l'època) va ser una campanya militar realitzada a final del per part del Regne de Navarra a fi de conquerir aquesta vila a l'Emirat de Saraqusta.
Casa reial d'Aragó і Setge d'Osca · Regne d'Aragó і Setge d'Osca ·
Setge de Barbastre (1064)
El Setge de Barbastre, coneguda com la Croada de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.
Casa reial d'Aragó і Setge de Barbastre (1064) · Regne d'Aragó і Setge de Barbastre (1064) ·
Setge de Montsó (1089)
El setge de Montsó fou una de les batalles de la Reconquesta.
Casa reial d'Aragó і Setge de Montsó (1089) · Regne d'Aragó і Setge de Montsó (1089) ·
Tamarit de Llitera
Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera) és una vila i municipi d'Aragó situat a la Franja de Ponent, a la província d'Osca, capital històrica i cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.
Casa reial d'Aragó і Tamarit de Llitera · Regne d'Aragó і Tamarit de Llitera ·
Tarassona
Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.
Casa reial d'Aragó і Tarassona · Regne d'Aragó і Tarassona ·
Urraca I de Lleó
Urraca I de Lleó (Lleó, 24 de juny de 1081 - Saldaña, Palència, 8 de març de 1126) fou reina de Lleó i de Castella (1109-1126).
Casa reial d'Aragó і Urraca I de Lleó · Regne d'Aragó і Urraca I de Lleó ·
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
4 de juny і Casa reial d'Aragó · 4 de juny і Regne d'Aragó ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Casa reial d'Aragó і Regne d'Aragó
- Què tenen en comú Casa reial d'Aragó і Regne d'Aragó
- Semblances entre Casa reial d'Aragó і Regne d'Aragó
Comparació entre Casa reial d'Aragó і Regne d'Aragó
Casa reial d'Aragó té 171 relacions, mentre que Regne d'Aragó té 99. Com que tenen en comú 44, l'índex de Jaccard és 16.30% = 44 / (171 + 99).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Casa reial d'Aragó і Regne d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
