Similituds entre Casa reial d'Aragó і Ramir II d'Aragó
Casa reial d'Aragó і Ramir II d'Aragó tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Bataller, Barbastre, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Dinastia Ximena, Monestir de Sant Pere el Vell, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde del Temple, Orde militar, Pere el d'Osca, Peronella d'Aragó, Ramir I d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó, Sanç III de Pamplona, Sanç Ramires, Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131), Urraca I de Lleó.
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Casa reial d'Aragó · Alfons el Bataller і Ramir II d'Aragó ·
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Barbastre і Casa reial d'Aragó · Barbastre і Ramir II d'Aragó ·
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Casa reial d'Aragó і Casa reial d'Aragó · Casa reial d'Aragó і Ramir II d'Aragó ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casa reial d'Aragó і Casal de Barcelona · Casal de Barcelona і Ramir II d'Aragó ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Casa reial d'Aragó і Comtat de Ribagorça · Comtat de Ribagorça і Ramir II d'Aragó ·
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Casa reial d'Aragó і Comtat de Sobrarb · Comtat de Sobrarb і Ramir II d'Aragó ·
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Casa reial d'Aragó і Dinastia Ximena · Dinastia Ximena і Ramir II d'Aragó ·
Monestir de Sant Pere el Vell
Vista parcial del monestir des del claustre El monestir de Sant Pere el Vell (en aragonès: Sant Per o Viello) és un edifici romànic del situat al nucli antic de la ciutat d'Osca (Aragó).
Casa reial d'Aragó і Monestir de Sant Pere el Vell · Monestir de Sant Pere el Vell і Ramir II d'Aragó ·
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Casa reial d'Aragó і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Orde de Sant Joan de Jerusalem і Ramir II d'Aragó ·
Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.
Casa reial d'Aragó і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem і Ramir II d'Aragó ·
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Casa reial d'Aragó і Orde del Temple · Orde del Temple і Ramir II d'Aragó ·
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Casa reial d'Aragó і Orde militar · Orde militar і Ramir II d'Aragó ·
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Casa reial d'Aragó і Pere el d'Osca · Pere el d'Osca і Ramir II d'Aragó ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Casa reial d'Aragó і Peronella d'Aragó · Peronella d'Aragó і Ramir II d'Aragó ·
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Casa reial d'Aragó і Ramir I d'Aragó · Ramir I d'Aragó і Ramir II d'Aragó ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Casa reial d'Aragó і Ramon Berenguer IV · Ramir II d'Aragó і Ramon Berenguer IV ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Casa reial d'Aragó і Regne d'Aragó · Ramir II d'Aragó і Regne d'Aragó ·
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Casa reial d'Aragó і Sanç III de Pamplona · Ramir II d'Aragó і Sanç III de Pamplona ·
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Casa reial d'Aragó і Sanç Ramires · Ramir II d'Aragó і Sanç Ramires ·
Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131)
Ubieto 1981, Historia de Aragón, vol 1. La formación territorial, pàgs. 181-184; http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path.
Casa reial d'Aragó і Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131) · Ramir II d'Aragó і Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131) ·
Urraca I de Lleó
Urraca I de Lleó (Lleó, 24 de juny de 1081 - Saldaña, Palència, 8 de març de 1126) fou reina de Lleó i de Castella (1109-1126).
Casa reial d'Aragó і Urraca I de Lleó · Ramir II d'Aragó і Urraca I de Lleó ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Casa reial d'Aragó і Ramir II d'Aragó
- Què tenen en comú Casa reial d'Aragó і Ramir II d'Aragó
- Semblances entre Casa reial d'Aragó і Ramir II d'Aragó
Comparació entre Casa reial d'Aragó і Ramir II d'Aragó
Casa reial d'Aragó té 171 relacions, mentre que Ramir II d'Aragó té 75. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 8.54% = 21 / (171 + 75).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Casa reial d'Aragó і Ramir II d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: