Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Casa reial d'Aragó і Ferran d'Antequera
Casa reial d'Aragó і Ferran d'Antequera tenen 12 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Magnànim, Casal de Barcelona, Compromís de Casp, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Dinastia Trastàmara, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Martí l'Humà, Pere el Cerimoniós, Regne d'Aragó, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Casa reial d'Aragó · Alfons el Magnànim і Ferran d'Antequera ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casa reial d'Aragó і Casal de Barcelona · Casal de Barcelona і Ferran d'Antequera ·
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Casa reial d'Aragó і Compromís de Casp · Compromís de Casp і Ferran d'Antequera ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Casa reial d'Aragó і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Ferran d'Antequera ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Casa reial d'Aragó і Corona de Castella i Lleó · Corona de Castella i Lleó і Ferran d'Antequera ·
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Casa reial d'Aragó і Dinastia Trastàmara · Dinastia Trastàmara і Ferran d'Antequera ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Casa reial d'Aragó і Joan el Caçador · Ferran d'Antequera і Joan el Caçador ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Casa reial d'Aragó і Joan el Sense Fe · Ferran d'Antequera і Joan el Sense Fe ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Casa reial d'Aragó і Martí l'Humà · Ferran d'Antequera і Martí l'Humà ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Casa reial d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Ferran d'Antequera і Pere el Cerimoniós ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Casa reial d'Aragó і Regne d'Aragó · Ferran d'Antequera і Regne d'Aragó ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Casa reial d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Ferran d'Antequera і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Casa reial d'Aragó і Ferran d'Antequera
- Què tenen en comú Casa reial d'Aragó і Ferran d'Antequera
- Semblances entre Casa reial d'Aragó і Ferran d'Antequera
Comparació entre Casa reial d'Aragó і Ferran d'Antequera
Casa reial d'Aragó té 171 relacions, mentre que Ferran d'Antequera té 146. Com que tenen en comú 12, l'índex de Jaccard és 3.79% = 12 / (171 + 146).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Casa reial d'Aragó і Ferran d'Antequera. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
