Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Casa reial d'Aragó і Creu d'Aïnsa
Casa reial d'Aragó і Creu d'Aïnsa tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Arbre de Sobrarbe, Armorial de Gelre, Casal de Barcelona, Comtat d'Aragó, Comtat de Ribagorça, Dinastia Ximena, Monestir de Sant Joan de la Penya, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Pere el Cerimoniós, Pere el d'Osca, Peronella d'Aragó, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó, Regne de Navarra, Sanç III de Pamplona, Sanç Ramires, Senyera reial.
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Casa reial d'Aragó · Alfons el Bataller і Creu d'Aïnsa ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Casa reial d'Aragó · Alfons el Cast і Creu d'Aïnsa ·
Arbre de Sobrarbe
L'Arbre de Sobrarbe és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'or, una alzina desarrelada, amb set arrels, en els seus colors naturals, coronada amb una creu llatina tallada i de gules.
Arbre de Sobrarbe і Casa reial d'Aragó · Arbre de Sobrarbe і Creu d'Aïnsa ·
Armorial de Gelre
foli 62r de l''''Armorial de Gelre''' L'Armorial de Gelre és un armorial neerlandès escrit entre el 1370 i el 1414.
Armorial de Gelre і Casa reial d'Aragó · Armorial de Gelre і Creu d'Aïnsa ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casa reial d'Aragó і Casal de Barcelona · Casal de Barcelona і Creu d'Aïnsa ·
Comtat d'Aragó
IX El Comtat d'Aragó es va originar, a inicis del, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.
Casa reial d'Aragó і Comtat d'Aragó · Comtat d'Aragó і Creu d'Aïnsa ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Casa reial d'Aragó і Comtat de Ribagorça · Comtat de Ribagorça і Creu d'Aïnsa ·
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Casa reial d'Aragó і Dinastia Ximena · Creu d'Aïnsa і Dinastia Ximena ·
Monestir de Sant Joan de la Penya
El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).
Casa reial d'Aragó і Monestir de Sant Joan de la Penya · Creu d'Aïnsa і Monestir de Sant Joan de la Penya ·
Ordinacions de Pere el Cerimoniós
Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.
Casa reial d'Aragó і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Creu d'Aïnsa і Ordinacions de Pere el Cerimoniós ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Casa reial d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Creu d'Aïnsa і Pere el Cerimoniós ·
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Casa reial d'Aragó і Pere el d'Osca · Creu d'Aïnsa і Pere el d'Osca ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Casa reial d'Aragó і Peronella d'Aragó · Creu d'Aïnsa і Peronella d'Aragó ·
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Casa reial d'Aragó і Ramir I d'Aragó · Creu d'Aïnsa і Ramir I d'Aragó ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Casa reial d'Aragó і Ramir II d'Aragó · Creu d'Aïnsa і Ramir II d'Aragó ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Casa reial d'Aragó і Ramon Berenguer IV · Creu d'Aïnsa і Ramon Berenguer IV ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Casa reial d'Aragó і Regne d'Aragó · Creu d'Aïnsa і Regne d'Aragó ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Casa reial d'Aragó і Regne de Navarra · Creu d'Aïnsa і Regne de Navarra ·
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Casa reial d'Aragó і Sanç III de Pamplona · Creu d'Aïnsa і Sanç III de Pamplona ·
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Casa reial d'Aragó і Sanç Ramires · Creu d'Aïnsa і Sanç Ramires ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Casa reial d'Aragó і Senyera reial · Creu d'Aïnsa і Senyera reial ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Casa reial d'Aragó і Creu d'Aïnsa
- Què tenen en comú Casa reial d'Aragó і Creu d'Aïnsa
- Semblances entre Casa reial d'Aragó і Creu d'Aïnsa
Comparació entre Casa reial d'Aragó і Creu d'Aïnsa
Casa reial d'Aragó té 171 relacions, mentre que Creu d'Aïnsa té 58. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 9.17% = 21 / (171 + 58).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Casa reial d'Aragó і Creu d'Aïnsa. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
