Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Casa reial d'Aragó і Casal d'Aragó
Casa reial d'Aragó і Casal d'Aragó tenen 49 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Bataller, Alfons el Benigne, Alfons el Magnànim, Aragó (cognom), Aragó, Aragó!, Barbastre, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Catalans, Catedral de Sant Salvador de Saragossa, Comtat de Barcelona, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Crònica de Ramon Muntaner, Dinastia Ximena, Emirat de Saraqusta, França, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Mar Mediterrània, Martí el Jove, Martí l'Humà, Monestir de Sant Joan de la Penya, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde del Temple, ..., Orde militar, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Península Ibèrica, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Peronella d'Aragó, Pròsper de Bofarull i Mascaró, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Ramon Muntaner, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Navarra, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Repúbliques marítimes, Sanç Ramires, Santa Seu, Senyera reial, Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131). Ampliar l'índex (19 més) »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Casa reial d'Aragó · Alfons el Bataller і Casal d'Aragó ·
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Alfons el Benigne і Casa reial d'Aragó · Alfons el Benigne і Casal d'Aragó ·
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Casa reial d'Aragó · Alfons el Magnànim і Casal d'Aragó ·
Aragó (cognom)
Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Aragó (cognom) і Casa reial d'Aragó · Aragó (cognom) і Casal d'Aragó ·
Aragó, Aragó!
'''«C'''ridaven Aragón! Aragón!» Batalla de Cibistra (1304)Crònica de Ramon Muntaner(Còdex del 1342) El crit Aragó, Aragó! (en aragonès: Aragón, Aragón!) fou el crit de guerra principal que proferien les hosts militars del Casal d'Aragó; la raó és que era el cognom dels sobirans i era bramat unànimement per aragonesos, catalans, mallorquins, valencians i sicilians, tots súbdits del Casal d'Aragó.
Aragó, Aragó! і Casa reial d'Aragó · Aragó, Aragó! і Casal d'Aragó ·
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Barbastre і Casa reial d'Aragó · Barbastre і Casal d'Aragó ·
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Casa reial d'Aragó і Casa reial d'Aragó · Casa reial d'Aragó і Casal d'Aragó ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casa reial d'Aragó і Casal de Barcelona · Casal d'Aragó і Casal de Barcelona ·
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Casa reial d'Aragó і Catalans · Casal d'Aragó і Catalans ·
Catedral de Sant Salvador de Saragossa
La Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa —la catedral de Sant Salvador, de la ciutat de Saragossa— és una de les dues catedrals metropolitanes de Saragossa, juntament amb la basílica i cocatedral del Pilar.
Casa reial d'Aragó і Catedral de Sant Salvador de Saragossa · Casal d'Aragó і Catedral de Sant Salvador de Saragossa ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Casa reial d'Aragó і Comtat de Barcelona · Casal d'Aragó і Comtat de Barcelona ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Casa reial d'Aragó і Comtat de Ribagorça · Casal d'Aragó і Comtat de Ribagorça ·
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Casa reial d'Aragó і Comtat de Sobrarb · Casal d'Aragó і Comtat de Sobrarb ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Casa reial d'Aragó і Corona d'Aragó · Casal d'Aragó і Corona d'Aragó ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Casa reial d'Aragó і Corona de Castella i Lleó · Casal d'Aragó і Corona de Castella i Lleó ·
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Casa reial d'Aragó і Crònica de Ramon Muntaner · Casal d'Aragó і Crònica de Ramon Muntaner ·
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Casa reial d'Aragó і Dinastia Ximena · Casal d'Aragó і Dinastia Ximena ·
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Casa reial d'Aragó і Emirat de Saraqusta · Casal d'Aragó і Emirat de Saraqusta ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Casa reial d'Aragó і França · Casal d'Aragó і França ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Casa reial d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Casal d'Aragó і Jaume el Conqueridor ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Casa reial d'Aragó і Jaume el Just · Casal d'Aragó і Jaume el Just ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Casa reial d'Aragó і Joan el Caçador · Casal d'Aragó і Joan el Caçador ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Casa reial d'Aragó і Joan el Sense Fe · Casal d'Aragó і Joan el Sense Fe ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Casa reial d'Aragó і Mar Mediterrània · Casal d'Aragó і Mar Mediterrània ·
Martí el Jove
Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).
Casa reial d'Aragó і Martí el Jove · Casal d'Aragó і Martí el Jove ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Casa reial d'Aragó і Martí l'Humà · Casal d'Aragó і Martí l'Humà ·
Monestir de Sant Joan de la Penya
El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).
Casa reial d'Aragó і Monestir de Sant Joan de la Penya · Casal d'Aragó і Monestir de Sant Joan de la Penya ·
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Casa reial d'Aragó і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Casal d'Aragó і Orde de Sant Joan de Jerusalem ·
Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.
Casa reial d'Aragó і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Casal d'Aragó і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem ·
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Casa reial d'Aragó і Orde del Temple · Casal d'Aragó і Orde del Temple ·
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Casa reial d'Aragó і Orde militar · Casal d'Aragó і Orde militar ·
Ordinacions de Pere el Cerimoniós
Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.
Casa reial d'Aragó і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Casal d'Aragó і Ordinacions de Pere el Cerimoniós ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Casa reial d'Aragó і Península Ibèrica · Casal d'Aragó і Península Ibèrica ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Casa reial d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Casal d'Aragó і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Casa reial d'Aragó і Pere el Gran · Casal d'Aragó і Pere el Gran ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Casa reial d'Aragó і Peronella d'Aragó · Casal d'Aragó і Peronella d'Aragó ·
Pròsper de Bofarull i Mascaró
Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1 de setembre de 1777 - Barcelona, 30 de desembre de 1859) fou un arxiver i historiador català.
Casa reial d'Aragó і Pròsper de Bofarull i Mascaró · Casal d'Aragó і Pròsper de Bofarull i Mascaró ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Casa reial d'Aragó і Ramir II d'Aragó · Casal d'Aragó і Ramir II d'Aragó ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Casa reial d'Aragó і Ramon Berenguer IV · Casal d'Aragó і Ramon Berenguer IV ·
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Casa reial d'Aragó і Ramon Muntaner · Casal d'Aragó і Ramon Muntaner ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Casa reial d'Aragó і Regne d'Aragó · Casal d'Aragó і Regne d'Aragó ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Casa reial d'Aragó і Regne de França · Casal d'Aragó і Regne de França ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Casa reial d'Aragó і Regne de Navarra · Casal d'Aragó і Regne de Navarra ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Casa reial d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Repúbliques marítimes
Amalfi (creu de Malta) i Pisa (creu trilobulada) XII). Venezia.
Casa reial d'Aragó і Repúbliques marítimes · Casal d'Aragó і Repúbliques marítimes ·
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Casa reial d'Aragó і Sanç Ramires · Casal d'Aragó і Sanç Ramires ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Casa reial d'Aragó і Santa Seu · Casal d'Aragó і Santa Seu ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Casa reial d'Aragó і Senyera reial · Casal d'Aragó і Senyera reial ·
Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131)
Ubieto 1981, Historia de Aragón, vol 1. La formación territorial, pàgs. 181-184; http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path.
Casa reial d'Aragó і Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131) · Casal d'Aragó і Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Casa reial d'Aragó і Casal d'Aragó
- Què tenen en comú Casa reial d'Aragó і Casal d'Aragó
- Semblances entre Casa reial d'Aragó і Casal d'Aragó
Comparació entre Casa reial d'Aragó і Casal d'Aragó
Casa reial d'Aragó té 171 relacions, mentre que Casal d'Aragó té 194. Com que tenen en comú 49, l'índex de Jaccard és 13.42% = 49 / (171 + 194).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Casa reial d'Aragó і Casal d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
