Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Casa de la Ciutat (Barcelona) і Pere el Cerimoniós
Casa de la Ciutat (Barcelona) і Pere el Cerimoniós tenen 10 coses en comú (en Uniopèdia): Catalunya, Corts Catalanes, Decrets de Nova Planta, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Jaume el Conqueridor, Llista de comtes de Barcelona, Martí l'Humà, Pere el Gran, València.
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Casa de la Ciutat (Barcelona) і Catalunya · Catalunya і Pere el Cerimoniós ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Casa de la Ciutat (Barcelona) і Corts Catalanes · Corts Catalanes і Pere el Cerimoniós ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Casa de la Ciutat (Barcelona) і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Pere el Cerimoniós ·
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Casa de la Ciutat (Barcelona) і Ducat d'Atenes · Ducat d'Atenes і Pere el Cerimoniós ·
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Casa de la Ciutat (Barcelona) і Ducat de Neopàtria · Ducat de Neopàtria і Pere el Cerimoniós ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Casa de la Ciutat (Barcelona) і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Casa de la Ciutat (Barcelona) і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Pere el Cerimoniós ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Casa de la Ciutat (Barcelona) і Martí l'Humà · Martí l'Humà і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Casa de la Ciutat (Barcelona) і Pere el Gran · Pere el Cerimoniós і Pere el Gran ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Casa de la Ciutat (Barcelona) і València · Pere el Cerimoniós і València ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Casa de la Ciutat (Barcelona) і Pere el Cerimoniós
- Què tenen en comú Casa de la Ciutat (Barcelona) і Pere el Cerimoniós
- Semblances entre Casa de la Ciutat (Barcelona) і Pere el Cerimoniós
Comparació entre Casa de la Ciutat (Barcelona) і Pere el Cerimoniós
Casa de la Ciutat (Barcelona) té 281 relacions, mentre que Pere el Cerimoniós té 282. Com que tenen en comú 10, l'índex de Jaccard és 1.78% = 10 / (281 + 282).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Casa de la Ciutat (Barcelona) і Pere el Cerimoniós. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
