Accés més ràpid que el navegador!
78 les relacions: Albert II d'Alemanya, Anna de Baviera, Antoni de Borgonya, Arquebisbat de Cambrai, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbat de Trèveris, Artur III de Bretanya, Bisbat de Laon, Bisbat de Metz, Bona de Luxemburg, Carles I d'Hongria, Carles IV de França, Carles IV del Maine, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat de Flandes, Comtat de Ligny, Comtat de Luxemburg, Comtat de Namur, Comtat de Soissons, Comtat de Vaudémont, Comtat del Maine, Dècada del 1300, Dinastia dels Habsburg, Dourlers, Ducat de Baviera, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Bretanya, Ducat de Limburg, Ducat de Luxemburg, Durbuy, Eduard IV d'Anglaterra, Elisabet de Görlitz, Elisabet de Luxemburg (regent d'Hongria), Elisabet Woodville, Enric II de Wittelsbach, Enric V de Luxemburg, Enric VI de Luxemburg, Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Ermesinda I de Luxemburg, Estíria, Felip II de Borgonya, Guisa, Guiu I de Flandes, Joan de Gant, Joan el Cec, Joan I d'Hainaut, ..., Joan II de França, Jobst de Moràvia, Lluís I d'Hongria, Lovaina, Maria de Luxemburg, Maria I d'Hongria, Mateu II de Lorena, Pere de Luxemburg, Regne d'Alemanya, Regne de Bohèmia, Ricard II d'Anglaterra, Rodolf IV d'Habsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Senyoria de Joinville, Sigifred de Luxemburg, Venceslau de Luxemburg, Venceslau IV, Walerà III de Limburg, 1312, 1330, 1355, 1378, 1400, 1411, 1437, 1444, 1451. Ampliar l'índex (28 més) »
Albert II d'Alemanya
Albert II d'Habsburg, I de Bohèmia, V d'Àustria, i II d'Alemanya (10 d'agost de 1397-27 d'octubre de 1439) va ser arxiduc d'Àustria des de 1404, i des de 1438, rei d'Alemanya, d'Hongria i de Bohèmia, i duc de Luxemburg.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Albert II d'Alemanya · Veure més »
Anna de Baviera
Anna Enriqueta Julia de Baviera - Anna Henrietta Julia von Wittelsbach, Anne Henriette Julie de Wittelsbach - (París, 13 de març de 1648 - ibídem, 23 de febrer de 1723) fou una princesa palatina, el 1708 va heretar el principat d'Arches, l'actual Departament de les Ardenes, en morir el seu cosí Carles Ferran III, el darrer duc de Màntua.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Anna de Baviera · Veure més »
Antoni de Borgonya
Dominis borgonyons Antoni de Borgonya (també apareix com Antoni de Brabant i Antoni de Valois, nascut l'agost de 1384, va morir el 25 d'octubre de 1415 a Agincourt), fou comte de Rethel (1393-1406), duc de Brabant, de Limburg i de Lothier (1406-1415), fill del Felip el Bo, duc de Borgonya, i Margarida III de Flandes, comtessa de Flandes, Nevers i Rethel, era també el germà de Joan Sense Por.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Antoni de Borgonya · Veure més »
Arquebisbat de Cambrai
L'arquebisbat de Cambrai o arxidiòcesi de Cambrai és una de les divisions administratives de l'església catòlica centrada en la ciutat de Cambrai (Departament del Nord, França).
Nou!!: Casa de Luxemburg і Arquebisbat de Cambrai · Veure més »
Arquebisbat de Magúncia
LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Arquebisbat de Magúncia · Veure més »
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen. El Palauo arxiepiscopal de Rouen, l'únic palauo episcopal de França que segueix sent de proprietat eclesiàstica després l'antic règim i fins avui El castell de Gaillon, que fou residència estival dels arquebisbes de Rouen fins a la revolució francesa. Abadia de la Trinitat a Fécamp. Restes de l'església abacial ''Saint-Pierre'' de Jumièges. Larquebisbat de Rouen (francès: Archidiocèse de Rouen, llatí: Archidioecesis Rothomagensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Arquebisbat de Rouen · Veure més »
Arquebisbat de Trèveris
LArquebisbat de Trèveris (Erzbistum Trier) o Electorat de Trèveris (Kurfürstentum Trier o Kurtrier) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica romana al Regne de Germània, que va existir des de temps dels carolingis fins al final del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Arquebisbat de Trèveris · Veure més »
Artur III de Bretanya
Artur III de Bretanya conegut com el Conestable de Richemont o Artur III el Justicier (castell de Suscinio /Sarzeau, 24 d'agost de 1393 - Nantes, 26 de desembre de 1458), fill de Joan IV de Bretanya, duc de Bretanya, i de la seva tercera esposa Joana de Navarra, va ser conestable de França a partir de 1425 i duc de Bretanya de 1457 a 1458.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Artur III de Bretanya · Veure més »
Bisbat de Laon
El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Bisbat de Laon · Veure més »
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Bisbat de Metz · Veure més »
Bona de Luxemburg
saltiri Bona de Luxemburg (20 de maig de 1315 - 11 de setembre de 1349, Abadia de Maubuisson) era una noble de la casa de Luxemburg.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Bona de Luxemburg · Veure més »
Carles I d'Hongria
Carles I d'Hongria, o Carles Robert d'Anjou-Hongria (en hongarès Károly Róbert) (Nàpols, 1288 - Visegrád, 1342) va ser rei d'Hongria durant la primera meitat del, el primer de la dinastia angevina a ocupar el tron hongarès.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Carles I d'Hongria · Veure més »
Carles IV de França
Carles I de Navarra i IV de França el Bell (Clermont (Oise) 1294 - Vincennes 1328), rei de França i Navarra (1322-1328).
Nou!!: Casa de Luxemburg і Carles IV de França · Veure més »
Carles IV del Maine
Tomba de Carles IV d'Anjou, comte del Maine, a la catedrale de Mans, escultura atribuïda a Francesco Laurana d'atzur sembrat de lliris d'or i la bordure de gules, carregada al cantó de lleó de plata Carles IV d'Anjou, nascut el 14 d'octubre de 1414 a Montils-lès-Tours, mort el 10 d'abril de 1472 a Neuvy-le-Roi, fou comte del Maine de 1434 a 1472 i de Guisa de 1444 a 1472, fill de Lluís II de Provença i de Violant d'Aragó; fou un príncep de la sang francès que va ser sobretot el favorit de Carles VII de França de 1433 a 1445.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Carles IV del Maine · Veure més »
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Nou!!: Casa de Luxemburg і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Comtat d'Hainaut · Veure més »
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Comtat d'Holanda · Veure més »
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Comtat de Flandes · Veure més »
Comtat de Ligny
Escut de Walerà I de Ligny escut el 1348 El comtat de Ligny fou una jurisdicció feudal de la Xampanya, inicialment una senyoria que es va transformar en comtat el 1367, centrada a Ligny-en-Barrois.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Comtat de Ligny · Veure més »
Comtat de Luxemburg
El comtat de Luxemburg després ducat de Luxemburg fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Comtat de Luxemburg · Veure més »
Comtat de Namur
El '''Comtat de Namur''' a les Disset Províncies (1559-1608) El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Comtat de Namur · Veure més »
Comtat de Soissons
Comtat de Soissons fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a la població de Soissons.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Comtat de Soissons · Veure més »
Comtat de Vaudémont
Vaudémont fou un comtat feudal a Lorena, Regne de França.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Comtat de Vaudémont · Veure més »
Comtat del Maine
El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Comtat del Maine · Veure més »
Dècada del 1300
Sense descripció.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Dècada del 1300 · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Casa de Luxemburg і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dourlers
Dourlers és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Dourlers · Veure més »
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Ducat de Baviera · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Ducat de Brabant · Veure més »
Ducat de Bretanya
El Ducat de Bretanya fou una organització política instaurada a Bretanya (bretó Dugaelez Breizh) dos cops, una en el i l'altra en el.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Ducat de Bretanya · Veure més »
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Ducat de Limburg · Veure més »
Ducat de Luxemburg
El ducat de Luxemburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada amb l'antic comtat de Luxemburg.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Ducat de Luxemburg · Veure més »
Durbuy
Durbuy (en való Derbu) és un municipi belga de la província de Luxemburg a la regió valona, regat per l'Ourthe.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Durbuy · Veure més »
Eduard IV d'Anglaterra
Eduard IV (28 d'abril de 1442 - 9 d'abril de 1483) va ser un pretendent de la Casa de York a la corona anglesa.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Eduard IV d'Anglaterra · Veure més »
Elisabet de Görlitz
Elisabet de Görlitz (Hořovice -Bohèmia-, 2 de novembre de 1390 - Trèveris, 2 d'agost de 1451) fou una aristòcrata bohèmia, Duquessa de Luxemburg per patrimoni del 1415 al 1443.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Elisabet de Görlitz · Veure més »
Elisabet de Luxemburg (regent d'Hongria)
Elisabet de Luxemburg (Visegrád, Regne d'Hongria, 7 d'octubre de 1409 - Győr, Hongria, 19 de desembre de 1442) va ser reina consort d'Hongria i Bohèmia, i duquessa consort d'Àustria.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Elisabet de Luxemburg (regent d'Hongria) · Veure més »
Elisabet Woodville
Elisabet Woodville (vers 1437 - 7/8 de juny de 1492) va ser reina consort del rei Eduard IV d'Anglaterra des del 1464 fins a la mort d'aquest el 1483.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Elisabet Woodville · Veure més »
Enric II de Wittelsbach
Enric XIV de Baviera o II de Wittelsbach, anomenat el Vell (29 de setembre de 1305 - Landshut, 1 de setembre de 1339), fou duc de la Baixa Baviera.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Enric II de Wittelsbach · Veure més »
Enric V de Luxemburg
Enric V de Luxemburg (1216 - Magúncia, 24 de desembre de 1281), nomenat el Ros, va ser el comte de Luxemburg, Laroche i Arlon des de 1247 fins a la seva mort, i el comte de Namur entre 1256 i 1264 com Enric III.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Enric V de Luxemburg · Veure més »
Enric VI de Luxemburg
Enric VI de Luxemburg cau mortalment ferit en la batalla de Worringen, il·luminació d'un manuscrit del segle XIV. Enric VI de Luxemburg (1250 - Worringen, 5 de juny de 1288), comte de Luxemburg i d'Arlon a partir de 1281 i fins a la seva mort, va ser fill d'Enric V, comte de Luxemburg, i de Margarita de Bar.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Enric VI de Luxemburg · Veure més »
Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric VII (en alemany: Heinrich; en italià: Arrigo), (1275-1313) va ser Rei dels Romans de 1308 a 1312, i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir de 1312.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Ermesinda I de Luxemburg
Ermesinda I de Luxemburg, nascuda el juliol de 1186, morta el 12 de febrer de 1247, va ser comtessa de Luxemburg, de La Roche i de Durbuy de 1196 a 1247.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Ermesinda I de Luxemburg · Veure més »
Estíria
Estíria (en alemany Steiermark, en eslovè i croat, Štajerska, en hongarès Stájerország i en prekmur Štájersko) és un dels nou estats d'Àustria.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Estíria · Veure més »
Felip II de Borgonya
Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès hardi, generalment ‘agosarat’ o ‘intrèpid’) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); comte de Turena (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charolais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).
Nou!!: Casa de Luxemburg і Felip II de Borgonya · Veure més »
Guisa
Armes dels ducs de Guisa Guisa fou una senyoria i després comtat i ducat de França, a la Picardia, a la vila de Guise.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Guisa · Veure més »
Guiu I de Flandes
Guiu o Guy de Dampierre, nascut vers 1226, mort a Compiègne el 7 de març de 1305, fou comte de Flandes proclamat el 1253 per la seva mare i es va fer comte efectiu a la mort d'aquesta última el 1279 fins al 1305.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Guiu I de Flandes · Veure més »
Joan de Gant
Joan de Gant Joan de Gant (6 de març de 1340 - 3 de febrer de 1399), el 1r Duc de Lancaster, va ser el tercer fill del rei Eduard III d'Anglaterra que arribà a l'edat adulta.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Joan de Gant · Veure més »
Joan el Cec
Joan el Cec (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).
Nou!!: Casa de Luxemburg і Joan el Cec · Veure més »
Joan I d'Hainaut
Joan I d'Hainaut (circa 1248) - Valenciennes, 22 d'agost de 1304) va ser comte d'Hainaut des 1280 a 1304 i comte d'Holanda (Joan II d'Holanda) des 1299 a 1304. Era fill de Joan I, comte d'Holanda, i d'Adelaida d'Holanda.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Joan I d'Hainaut · Veure més »
Joan II de França
Joan II de França dit «el Bo» (Le Mans, 26 d'abril de 1319 - Londres, 8 d'abril de 1364) fou comte d'Anjou i Maine i duc de Normandia (1332-1350) i rei de França (1350-1364).
Nou!!: Casa de Luxemburg і Joan II de França · Veure més »
Jobst de Moràvia
Jobst de Moràvia (vers 1354 - Brno 18 de gener de 1411) va ser un membre de la Casa de Luxemburg, Marcgravi de Moràvia, Duc de Luxemburg i Elector de Brandenburg de 1388.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Jobst de Moràvia · Veure més »
Lluís I d'Hongria
Lluís I d'Hongria (en hongarès I. Lajos), conegut com a Lluís el Gran (Nagy), va regnar com a rei d'Hongria des de 1342, i de Polònia des de 1370.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Lluís I d'Hongria · Veure més »
Lovaina
Lovaina (en neerlandès i oficialment: Leuven; en Louvain; en Löwen) és una ciutat i municipi flamenc de la província del Brabant Flamenc, Bèlgica, situada a la confluència dels rius Dijle i Voer.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Lovaina · Veure més »
Maria de Luxemburg
s) Maria de Luxemburg (1305 - Issoudun, 1324) fou reina consort de França i Navarra (1322-1324).
Nou!!: Casa de Luxemburg і Maria de Luxemburg · Veure més »
Maria I d'Hongria
Maria I d'Hongria (vers 1371-1395) va ser la reina d'Hongria des de 1382 fins a la seva mort.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Maria I d'Hongria · Veure més »
Mateu II de Lorena
Mateu II (h. 1193 – 9 de febrer de 1251) va ser duc de Lorena des del 1220 fins a la seva mort.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Mateu II de Lorena · Veure més »
Pere de Luxemburg
Pere de Luxemburg (20 de juliol de 1369 - 2 de juliol de 1387) va ser un prelat catòlic francès que va servir al bisbe de Metz i pseudocardenal des de 1384 fins a la seva mort.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Pere de Luxemburg · Veure més »
Regne d'Alemanya
El Regne d'Alemanya, o Regne de Germania o Regne dels Germans (en llatí: Regnum Teutonicorum, "Regne dels Teutons", Regnum Teutonicum, "Regne Teutònic") va ser un regne que es va desenvolupar a partir de la França Oriental, la divisió oriental de l'antic Imperi carolingi.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Regne d'Alemanya · Veure més »
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Regne de Bohèmia · Veure més »
Ricard II d'Anglaterra
Ricard II d'Anglaterra (6 de gener de 1367-14 de febrer de 1400) va ser el darrer rei d'Anglaterra de la branca principal de la Casa de Plantagenet.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Ricard II d'Anglaterra · Veure més »
Rodolf IV d'Habsburg
Rodolf IV d'Habsburg dit "el Fundador" (der Stifter) (1 de novembre de 1339 - 27 de julio de 1365) fou un membre de la casa d'Habsburg duc d'Àustria, d'Estíria i Caríntia i marcgravi de Carniola (i des de 1363 també comte de Tirol).
Nou!!: Casa de Luxemburg і Rodolf IV d'Habsburg · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Casa de Luxemburg і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Senyoria de Joinville
La senyoria de Joinville fou una jurisdicció feudal del Regne de França.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Senyoria de Joinville · Veure més »
Sigifred de Luxemburg
Sigifred, nascut vers 922 i mort el 998, fou el primier comte d'un territori que després fou el comtat de Luxemburg.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Sigifred de Luxemburg · Veure més »
Venceslau de Luxemburg
Venceslau de Luxemburg també Wenceslau o Václav, sovint anomenat Wenceslau o Venceslau de Bohèmia a les cròniques (Praga, 25 de febrer de 1337 - Luxemburg, 7 de desembre de 1383) va ser el primer duc de Luxemburg des 1355, i després duc de Brabant i Limburg per matrimoni.
Nou!!: Casa de Luxemburg і Venceslau de Luxemburg · Veure més »
Venceslau IV
Venceslau de Luxemburg (Nuremberg, 26 de febrer de 1361 – Praga, 16 d'agost de 1419), va ser escollit el 1376 rei de Germània (Rei dels Romans, com a Venceslau I) i heretà el 1378 el títol de Rei de Bohèmia (com a Venceslau IV).
Nou!!: Casa de Luxemburg і Venceslau IV · Veure més »
Walerà III de Limburg
Tomba de Walerà III a Rolduc Walerà III de Limburg (1180 - Rolduc, 2 de juliol de 1226).
Nou!!: Casa de Luxemburg і Walerà III de Limburg · Veure més »
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Casa de Luxemburg і 1312 · Veure més »
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Casa de Luxemburg і 1330 · Veure més »
1355
Sense descripció.
Nou!!: Casa de Luxemburg і 1355 · Veure més »
1378
Sense descripció.
Nou!!: Casa de Luxemburg і 1378 · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Casa de Luxemburg і 1400 · Veure més »
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Casa de Luxemburg і 1411 · Veure més »
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Casa de Luxemburg і 1437 · Veure més »
1444
Sense descripció.
Nou!!: Casa de Luxemburg і 1444 · Veure més »
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Casa de Luxemburg і 1451 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Casal de Luxemburg, Dinastia Luxemburg, Dinastia de Luxemburg.
